Aire que embrutem, aire que respirem, l’aire que veiem

Mapeig mundial dels nivells mitjans de NO2 detectats al mes de Juliol

Quasi tots els essers vius els essers vius del planeta Terra respirem aire per viure. Pero hi han uns animals que a més, sobretot fem una tercera cosa: Embrutar-lo.

Els humans l’embrutem sobretot desde fà un parell de segles, però l’aire brut devingut de la Revolució Industrial i postindustrial no ens fà mai en realitat cap bé. Seguim essent animals, seguim tenint una genètica modelada per respirar oxígen (O2), no pas altres components nous que llençem a l’atmosfera i que l’alteren físicament i químicament. Si l’aire natural “morís” completament, ara per ara, allò en que quedaria convertit no ho podriem respirar, és a dir, en aquest sentit no sabriem ser “carronyaires”.
D’ençà que els processos industrials van començar, la contaminació atmosférica es va començar a disparar; primer a escala local, després a escala regional, finalment a escala mundial. Això ha anat acompanyat d’una perdua progresiva de visibilitat atmosférica, una perdua també a escala global.

A dalt, mapeig de la detecció de la concentració mitjana del diòxid de nitrògen (NO2) per al passat mes de juliol. Aquest gas és un dels principals causants d’smog àcid, propi dels mesos d’hivern i factor precusor d’un altre; l’smog fotoquímic d’ozó, més propi de l’estiu. Clickeu per anar a l’enllaç font..

BRUTÍCIA FLOTANT

Contaminació i polució son dues paraules sinònimes entre elles i que etimològicament deriven del llatí les dues (contaminatio, pollutio) amb significacions en origen afins, dons tenien per objecte referir-se a coses brutes, impures i corruptes.
El concepte, actualment és un terme ampli. Sentint-lo o llegint-lo per arreu veurem que pot abarcar totes les alteracions de l’aire que a la pràctica, o en definitiva, resulten perjudicials per la majoria dels organismes vivents, inclòsos nosaltres els humans per descomptat. En aquest sentit la natura també és matriu, ella mateixa, d’alteracions físiques i químiques, algunes de les quals també perjudicials per a nosaltres i per això moltes vegades s’accepta també el terme de “contaminació natural” per a comentar situacions perjudicants on sols intervenen substàncies de fonts naturals.
DSCF2368 B recc2



………………………….
L’horitzó de la Barceloneta afectat per pols africana.

Algunes alteracions atmosfèriques naturals son poc freqüents o cenyides a algunes regions del globus terraqui. A referir per exemple les emanacions de gasos d’origen volcànic. Altres menes d’incidències on també s’inclou el concepte contaminació de l’aire son de fet habituals i normals en certs ecosistemes (i per tant podriem questionar el sentit de que siguin alteracions o incidències) però es consideren contaminants en tant que no son sanes o si menys no poden afectar la salut en certes circumstàncies. Per exemple les masses de pols provinents de deserts, altrament núvols de pol.len primaveral. Unes o altres afecten diferentment i en diferent grau a molts individuus segons el grau de vulnerabilitat que tinguin i els suposen un perjudici físic. Ara bé, les “contaminacions naturals” –terme que en tot cas personalment no trobo apropiat- si bé és factor de desajusts fisiopàtics, de certes morts i ocasionalment de catástrofes, en general conformen uns patrons de fets conegut i a més configuren dinàmiques que globalment no es desboquen, i si ho fan, en tot cas ho fan ben poc a poc, en escala de milions d’anys.. Es a dir, donant temps a que la vida s’hi vagi adaptant i la biodiversitat enrriquint al llarg de les eres paleontològiques.

CONTAMINACIÓ ANTRÒPICA. EVIDÈNCIES, DIFFICULTATS I REPTES.

??????????????????????????????? Els essers humans, alterem obviament aquest escenari amb la nostra civilització tant vinculada a l’explotació de recursos. Milers de substàncies tòxiques que la natura les genera en petites quantitats o que les forma en parts del medi ambient que no ens afecten a la pràctica, nosaltres els humans les generem a dojo i les escampem arreu. Exemples: Els òxids de nitrògen (NOx), l’Ozó!.. I per altre banda altres substancies que el nostre planeta mai les ha fabricades i son veritablement noves per a la Terra com els CFC, autèntics verins planetaris.


Imatge d’aquí a la dreta: Barcelona des de Collserola, la qual vaig retratar un dia de Febrer amb alta concentració de NO2.

Sovint, el terme polució la gent l’associa sobretot amb gasos però sovint son partícules líquides o sòlides les més perjudicials. Moltes d’aquestes partícules a més poden haver devingut de la condensació dels gasos inicials.

La pols mineral no fa cap bé als pulmons, es despren intensament en l’activitat industrial de les canteres, en tota mena d’obres i amb el trànsit quotidia, però també pot tenir orígen natural. Gran part de la pols prové de zones àrides del planeta i a casa nostra ens visiten sobre tot les “made in Sàhara”.   Els humans hem incrementat el % d’aquestes partícules flotants, però sobretot expulsem a l’atmosfera les de mida més petita, les quals son les més potencialment perilloses; ho fem de manera directe a través de la industria i l’automoció, i alhora ..de forma indirecta al propiciar la desertització de moltes àrees o al anar cremant regularment milers d’hectaries de vegetació arreu del mon.

Els humans dons estem alterant els percentatges atmosfèrics i ho fem de moltes maneres que la Terra no havia experimentat abans. Hem iniciat una historia de brutícia universal a gran escala i com que mai havia passat abans, no sabem com acabarà tot plegat.  ..Motiu de preocupació.
El coneixement científic de tot plegat, sortosament, també avança. Totes i tots sabem, i per això menys mal, a mida que advertim perills potencials molts cops també imaginem finestres de solució. Finestres d’esperança. A resultes de tals coneixements, de la concienciació general de la població i per altre banda (factor important) del carácter prou rentable de certes maneres més netes de produir energía, els últims anys, sobretot a Europa alguns tipus d’emisions s’han reduit molt..

L’aire de certes ciutats europees a mitjans de segle XX per exemple, podía arribar a ser literalment verinós; ara això ja quasi no passa mai aprop nostre. Des de fà temps s’estan prenent mesures erradicar o paliar les més tòxiques per la salut i hi han èxits.
Però altres indicadors de contaminació continuen anant malament o a pitjor, ja que al cap i a la fí estàn lligats al desenvolupament global industrial i la competencia dels PIB entre les nacions, la qualpot tenir molt a veure amb els objectius de cada estat de poder disposar de més recursos consumibles, lo qual a més te a veure en certs casos amb la competencia per l’hegemonia mundial entre estats. La competitivitat global va per davant de la cooperació mundial en matèria ecoloògica. Els païssos encara competeixen entre ells per qui s’emporta el major tros de pastís lo qual dificulta l’arribada a acords i solucions. Si una majoria d’estats podem imaginar-los eventualment disposats a prendre algunes mesures per a un bé comú (en el marc del tractat de Kyoto per exemple) però dificilment un estat hegemònic i que talli el bacallà gràcies a un tipus d’industries i un tipus de model econòmic accepta mai de bon grat compromisos internacionals que puguin repercutir d’alguna manera negativament en el seu lideratge. Igualment certs tractats que requereixen certs sacrificis no els accepten tampoc totes aquelles nacions que pensen que poden escalar molt amunt (i a més enrriquir als seus líders) gràcies a certes practiques nocives.
La contaminació global en l’actual dinámica augmenta. Les conseqüències son i seràn múltiples. Si a mitjans de segle XX es van començar a prendre en lupa els efectes sobre la salut de les persones i més tard també una mica en la d’altres essers vius (sobretot si afectaven a la industria alimentaria) (*2), en les últimes décades s’ha posat atenció sobretot en la conseqüència climática degut al fet demostrat del calentament global. El clima és motor natural de tots els ecosistemes de la Terra i totes les seves vàlvules s’en resenten quan artificialment alterem –volent o sense voler- les propietats atmosfèriques del aire.

Feta ja la introducció més general, faré si de cas un repàs una mica més pormenoritzat de les característiques dels principals contaminants atmosfèrics, dons penso, que tot i existir abundant informació arreu al respecte, és important.

També vull referir aquells aspectes de la contaminació que més pertoquen al tema d’aquest blog. Em refereixo es clar a les perdues de transparència atmosférica, la minva de visibilitat, a nivell local, regional i també mundial. La repercusió per tant també, en la bellesa de molts paisatges.

LA IMPORTÀNCIA D’UN AIRE NET

L’aire; no només serveix per a respirar o perquè els vegetals puguin fotosintetitzar el que els cal… L’aire, també serveix perquè molts essers puguin veure-hi a través seu. L’aire és la finestra constant que tenim del mon, la finestra si menys no de tots els animals amb ulls.

L’aire, substància esencial per a tots els fenòmens meteorològics es renova, és neteja, s’embruta de nou i es reneteja de nou quan es donen precipitacions importants, pero globalment en conjunt, l’airé està més brut que ara fà per exemple 100 anys endarrera i ho està per causes antropogèniques.. La brutícia atmosférica, o polució, o contaminació, es digui com es digui, independentment de la incidència sobre el clima, dels efectes sobre la salut i tants altres, també té aquesta conseqüència; la minva del grau de transparencia per a curtes distàncies i la minva de la perceptibilitat per a les les distàncies remotes. Fà una certa tristor imaginar que la transparència excepcional de l’aire que algunes vegades gaudien els nostres avantpassats i que gràcies a ella podien vislumbrar perfils de certes serralades remotes, potser ja mai més el podrem copsar directament, i que per molt lluny geogràficament que ens hi desplacem (potser a l’Antàrtida encara si) el % de dies amb visibilitat extraordinaria ben segurament s’hagin fet més minses en comparació amb les èpoques preindustrials de la nostra història.

Les substancies que més s’involucren en la minva de tranparència en zones més o menys properes (menys de 200 km) a zones urbanes i industrials son el trio principal de gasos més típics (NO2, SO2 i O3) i en molts casos encara més les partícules sòlides o líquides que conformen la pols en suspensió i elsaerosols. Entraré tot seguit a parlar una mica de totes elles. Per el que fà a les molècules d’aigua i les seves interaccions també juguen un altissim paper, el més fort de tots de fet, perosi de cas ho tocaré un altre dia en un article apart per la dimensió tant extensa del tema.

UN REPÀS GENERAL ALS PRINCIPALS GASOS CONTAMINANTS. NOX, SO2 I O3

1º Els òxids de nitrogen.

Els òxids de nitrogen (NO,NO2 basicament) es generen en alguns procesos del medi natural, aproximadament el 66% (tempestes elèctriques, emisións del terra i del mar..) però el seu increment desmesurat total al planeta és degut a l’activitat humana.
La formació del diòxid de nitrògen (NO2) es simple, s’esdevé partir del monòxid (NO) inicial i de molècules d’ozó en la reacció:
2NO + O2 –> 2NO2
A les atmosferes urbanes, els focus d’emisions principals dels òxids de nitrògen son els motors dels vehicles (sobretot els diésel) i d’altres combusitions de tipus industrial i calefaccions. En concret a Catalunya s’ha determinat que el 65% dels òxids de nitrogen emesos al país provenen dels motors dels vehicles diesel.
El diòxid de nitrogen, devingut del NO, es localitza generalment també en arees urbanes i industrials, produeix reduccions de visibilitat del 30% allà on s’hi manté present. El NO2 absorbeix tota la gama d’ones de la llum visible així como la ultraviolada. Pot originar smog de reacció àcida a l’hivern quan interactua amb el vapor d’aigua.
El NO2 pot romandre anys a l’atmosfera, al igual que succeix amb els compostos orgànics (CO), si no va essent prou netejat per processos meteorològics o destruit per processos fisicoquímics atmosfèrics. La llum ultraviolada és la responsable de la dissociació del NO2 —> NO + O.
S’enten aleshores que durant l’hivern (menor radiació UV en aquesta estació) la permanència del NO2 és major, i que també ho sigui durant la nit o en dies amb el sol cobert. Tanmateix l’òxid de nitrògen devingut del NO2 pot tornar a transformar-se de nou en aquest últim de manera cíclica (2NO+O2 –> 2NO2)

El monòxid de nitrogen, si no hi ha molta insolació te una permanencia curta en comparació amb la del el NO2, lo qual es degut -com he mostrat- a la fàcil tendència d’aquell a combinarse amb l’oxigen (O2). Tanmateix, el monòxid de nitrogen també pot reaccionar amb ozó si aquest està present (NO + O3 –> NO2 + O2) lo qual comporta una reducció d’aquest últim i una generació en canvi de NO2. Aquest fet curiós implica que en els llocs on s’emet monòxid de nitrògen no hi ha pas ozó i que una reducció de les emisions de NO a les ciutats segons com pot comporta un augment de les concentracions d’ozó.

El cas dels òxids de nitrògen és un exemple de que el tema del control dels contaminants és cosa complexa perquè hi han moltes recombinacions moleculars possibles.

2º L’ozó (O3), el contaminant que va d’excursió.

Gràcies a l’ozó estem vius, però gràcies a l’ozó estratosfèric el qual és el gas que ens protegeix de l’impacte dels mortifers raigs UV deixant-ne passar només una petita part ..Perquè molta gent s’hi pugui torrar la pell ben a gust a les platges.

L’ozó a l’estratosfera és el nostre escut protector natural, pero més avall ..Ni és natural ni resulta pas protector.
El paper progenitor de la natura per l’Ozó a les capes baixes atmosfèriques és quasi ínfim. El 99% de l’Ozó es genera a l’alta atmòsfera a més de 60 km d’alçada. L’1% restant es forma durant les tempestes elèctriques. Un altre petit aport pot provenir de l’ozó estratosfèric però en quantitats encara % més ínfimes donat que l’estratosfera és una capa molt estable d’aire i les mol.lecules d’O3 no precipiten pas. Així dons, pràcticament la totalitat de l’ozó que respirem és fill o net de les nostres activitats en el si de la nostra civilització.

L’atenció que se li posa a l’ozó devé sobretot dels problemes de salut que causa. Respirar aire amb ozó causa greujes al sistema respiratori i es causa de moltes morts a escales regionals i mundials. També resulta perniciós per la vida vegetal silvestre o cultivada, repercutint en diverses alteracions fisiològiques que no detallaré en aquest article. A nivell climàtic el paper de l’ozó és altament significatiu, contribueix a l’efecte hivernacle d’escalfament del planeta i a nivell meteorològic és un agent d’smog molt important: L’smog fotoquímic.
A nivell de visibilitat atmosférica, l’ozó dispersa molta llum blava i dificulta les percepcions a distàncies remotes. La calitxa que s’observa en molts dies d’estiu, especialmente a migdia i primeres hores de la tarda, sovint te fortament a veure amb els índexs d’ozó i l’smog resultant.Distribució d'ozó a Europa en un dia d'estiu

Per el que fà a la dinàmica molecular, el cicle de l’Ozó està interlligat amb el dels òxids de nitrògen comentats abans i funciona a la inversa d’aquests. La radiació UV dissocia l’oxigen de l’NO2 i faculta que un àtom d’oxigen lliure s’uneixi a una molècula d’oxígen (O2) molecular per formar l’ozó (O3)
NO2 -uv-> NO + O
O2 + O –> 03
Per tant, quanta més radiació UV més NO2 es destrueix i més ozó es forma ulteriorment a partir d’aquell. L’ozó és un contaminant de tipus secundari.

La destrucció de l’ozó (NO + O3 –> NO2 + O2) ja l’havia mostrada abans i permet entendre un aspecte fonamental sobre la relació d’aquests dos contaminants.

La dissociació de l’ozó també pot ocorrer gràcies a la presencia de ions de clor en suspensió. Cl + O3 –> ClO + O2
O fins i tot només amb oxígen atòmic O + 03 –> 2O2. L’àtom d’oxigen pot haver estat devingut previament de la mateixa dissociació del NO2 ja referida o per dissociació pura a partir de molècules d’oxigen sotmeses a llum UV (tot i que no és normal a les capes baixes de l’aire)

Hi han però, unes substancies que la seva presencia fa que l’ozó no es destrueixi tant sino que hi persisteixi, es tracta dels compostos orgànics volàtils (COV) formats d’un àtom de carboni + alguns altres elements com poden ser el clor, el fluor, el brom, hidrogens… Els COV s’originen per combustios de diversos materials i un cop a l’aire es lliguen amb els monòxids de nitrògen abans que ho faci el mateix O3. ROO• + NO → RO• + NO2 L’ozó per tant en presencia dels COV queda a resguard i l’smog fotoquímic damunt d’una ciutat llavors si, pot augmentar significativament fins tocar valors de risc per la salut.. Per fer baixar els índexs d’ozó cal no sols reduir les emisions de NO sino sobretot les dels COV que son les que més repercuteuixen i a més COV poden romandre també anys a l’atmosfera.

Els mapes regionals de distribució d’ozó troposfèric no coincideixen mai amb els d’emisió de monòxid de nitrògen, ja que aquest, com he comentat, el dissocia. Bé, si abans no reacciona amb els COV! -em podrieu dir- Es clar, pero igualment malgrat hi siguin presents, els COV no neutralitzen tot el potencial de monòxid de nitrògen disponible per reaccionar amb l’ozó.
Distribució d'ozó a Catalunya en un dia típic d'estiu
Els nivells de máxima contaminació per ozó es localitzen dons, allà on queda salvaguardat de les molècules d’òxid de nitrogen. Això vol dir que no trobarem aquest perniciós contaminant damunt les ciutats ni en autopistes o altres zones de fort trànsit sinó en zones naturals o rurals, tot i que relativament pròximes geogràficament.
Per altre banda, influenciat per els regims de brises, l’ozó sovint s’acumula en zones a sotavent de carenes muntanyoses. A Catalunya els majors índex d’ozó en moltes ocasions es troben a la comarca d’Osona i per tot el massís del Montseny.. Els instruments de detecció no enganyen. LLiço per tenir en compte a la pràctica: Anar a fer esport al Turó de l’Home per exemple, a segons quina hora del dia pot perjudicar més als pulmons que fer-ho al cor de la ciutat.

3º Diòxide sofre (SO2)

El SO2 es una substància present a la natura, aquesta si. Els volcans n’emeten grans quantitats.. Els incendis forestals també en generen, pero tant uns com altres son també fenòmens puntuals en conjunt. La presència d’SO2 a l’atmosfera supera de llarg la que existiría per causes naturals. A l’hemisferi nord, més del 90% del SO2 és antropogènic.
El SO2 va resultar un tòxic molt destacat al llarg del segle XX quan abundaven les centrals tèrmiques i moltes calefaccions domèstiques funcionaven amb elements de combustió. . El sofre, devingut en àcid sulfurós i sulfúric quan reacciona amb l’oxigen i després amb l’aigua, assolava boscos sencers a centre europa sobretot durant les décades dels anys 70s i 80s

Cuadre amb les principals reaccions del sofre

S + O2 ——–> SO2 (diòxid de sofre)
2 SO2 + O2 ——–> 2 SO3 (òxids de sofre)

SO2 + H2O ——–> H2SO3 (acid sulfurós)
SO3 + H2O ——-> H2SO4 (àcid sulfrúric)

Els desastres s’han reduit ostensiblement. La minva dels nivells de SO2 ha obeit una mica a les alertes ecològiques i bones pràctiques per millorar el medi. Molts païssos van signar el 1985 un protocol de reducció, llista on per cert no s’hi van adherir EEUU ni la Gran Bretanya. La reducció també ha resultat per canvis haguts de la dinámica industrial i tecnológica. No obstant, moltes industries segueixen lligades a l’emisió de sofre. Actualment Rusia, els EUA, Alemanya, Polonia, Gran Bretanya, Espanya, Italia, França y Canadà en son els principals emisors.

A Catalunya les principals fonts en son les industries i per el que fa al trànsit rodat aquest contribueix en un 10%, és a dir, menys en comparació que el que fa als òxids de nitrògen. En quant a estacionalitat, els majors índexs s’assoleixen a l’hivern, coincidint amb una major activitat laboral i l’us de certes calefaccions que desprenen SO2. Els anticiclons hivernals contribueixen a assentar la contaminació per sofre en el medi. A partir de concentracions de 0’1ppm es produeix una important reducció dels nivells de visibilitat atmosférica. Tanmteix, el SO2 te alta afinitat per les mol.lècules d’aigua i tendeix a formar una boira groguenca i àcida que es coneix amb el nom d’smog àcid o smog d’hivern, per la seva tendencia a presentar-se en aquesta estació. La boira àcida pot esser més corrosiva que la mateixa pluja, al difondre’s de manera també horitzontal però també per el fet de que les gotetes son més petites i el solut de l’aerosol estar-ne més concentrat

4º Les partícules en suspensió. La contaminació més rellevant cara a la visibilitat. Polucio Bcna red txt

A nivell de repercussió sobre la salut, la meteorología, el clima i també com no, en concret sobre la visibilitat, la pols atmosférica és, com he apuntat abans també, molt significant. Els termes pols i aerosols es solen utilizar ambdos, de manera bastant versemblant si bé s’empra més sovint el primer per referir el conjunt de partícules sòlides en suspensió, mentre que si les partícules son més aviat líquides es tendeix més a emprar el terme aerosols, tot i que el pols, si ens posem rigorosos, també son aerosols.
I bé, per el que fà a la pols, podriem pensar a priori que “només és pols” i no preocupar-nos.. Tanmateix, si ens hi fixem en estudis que s’han anat fent al llarg d’anys, veurem que el tema de la pols atmosférica reverteix una gran complexitat. Intentaré no extendre’m molt tot dient les coses que penso que son més importants. Si de cas un altre dia escriuré un article dedicat en exclusiva als aersosols, tractant més ampliament i aprofundint-hi.

El medi ambient natural és font d’emisió de molts tipus de partícules aèries. Unes ho son arràn de processos erosius (pols mineral sahariana per exemple), processos fenològics (alliberament de polen) o dinàmiques d’onatges marítims (aerosols marins)… Pero a totes les fonts naturals, en els últims temps cal sumar les partícules relacionades amb les activitats humanes. En xifres, les partícules antropogèniques a nivell global del nostre planeta representen el 50% de totes les emissions.

El grau d’afectació negativa per la salut, per lo menys la humana, depen molt de les grandaries de les partícules. En el cas de la pols, quan “menys” és “més”.

La major part de les partícules naturals son de tamany relativament gran i solen ser veritablement bastant inocues o gens inocues. Per contra, moltes de les partícules antropogèniques com les emeses per els motors diesels dels vehicles per exemple, tenen diàmetres inferiors a 2’5 um i cogeneren problemes respiratoris degut a que penetren dins els alveols pulmonars, entren al torrent sanguini i poden obstaculitzar els conductes vitals.Pols en suspensió 24 de setembre
En el context europeu, la pols en suspensió te incidencia marcada en els païssos de l’arc mediterrani. Això en part és devingut del clima, menys plujós, però també de les males pràctiques no sostenibles. A l’àmbit de Barcelona per exemple en concret, representa el tipus de polució més perjudicial ja que cada any es superen els índex de perillositat admisibles en la directiva europea i no hi han avenços significatius de reducció del problema.

La meitat de les partícules urbanes solen esser estar formades per graffits devinguts de les combustions de motors diésel, les quals a més resulten especialment insanes perquè son molt petites. Els vehicles diesel produeixen de 10 a 100 vegades més PM 2’5 que els de gasolina.
Per el que fà a temporalitat i estacions, els màxims valors de partícules solen afectar al principi del matí i al vespre , correlacionats amb els més alts nivells de trànsit. A l’estiu el pic del vespre és menys intens degut a que el gruix de la capa d’aire contingent és més ample. Durant moltes nits, a la costa els vents terrals allunyen la contaminació cap a mar però les marinades la retornen durant el matí.

Una altre aspecte a considerar: La pols en suspensió repercuteix a nivel gobal en el balanç d’energia radiant de la Terra. Les partícules de carbó contribueixen a l’escalfament climàtic; ara bé, la majoria d’altres partícules presents en realitat impedeixen el calentament de l’aire prop de la superfície per l’efecte de dispersió de la radiació. En conjunt, la contribució de les partíules suposa un refredament atmosfèric, tot i que al cap i a la fí neutralitzat i superat per l’efecte de gasos com CO2+ozó+metà, etc..
De manera algo més indirecte, i per deixar entreveure la complexitat de l’assumpte, les partícules, al reduir la incidencia solar a la superfície fan augmentar l’estabilitat de l’aire a les capes baixes; això afecta també a la reducció d’emissió d’altres partícules i la concentració local d’altres contaminats. Hi han moltes sinèrgies involucrades.

La visibilitat atmosférica minva indefectiblement amb presència les partícules en suspensió. Sobretot quan les partícules tenen entre 0.4 i 0.8 u, per la seva proximitat a la long. d’ona de la llum.
La visibilitat es pot veure reduida segons el mode en el qual les partícules intercepten la radiació. Hi han partícules que per exemple bàsicament absorbeixen llum, com les que contenen carboni per exemple, mentre que altres el que fan basicament és dispersar-la. Aquest és el cas dels aerosols marins, els quals majoritariament conformats per clor i en menor mesura sodi i d’altres elements, més el vapor d’aigua coalligat.

L’ENFOSQUIMENT PLANETARI, UN EFECTE GLOBAL DE LA SUMA DE CONTAMINATS.

Els gasos i les partícules de l’aire devingudes de les emissions contaminants incrementen el grau d’extinció visual per absorció i per dispersió de la llum atmosfèrica.

Tant un tipus de mecanisme com com l’altre comporten, a més a més, una reducció de % de llum solar que arriba a la superficie terrestre i en aquest sentit el fenòmen te un nom: Enfosquiment global es diu.

L’enfosquiment global acompanya, no sols retòricament a l’escalfament global.. Els horitzons, arreu del mon, però primordialment a les àrees industrialitzades de l’hemisferi nord, des de mitjans del segle XX especialment, varen començar a prendre un tò més fosc. Tal enfosquiment no es debia solsament a la minva de transparència horitzontal de la capa atmosfèrica sino també a la obstrucció de l’arribada de radiació solar directe des de dalt.
Si bé la afectació no és homogenia en intensitat (Les arees urbanes reben un 15% menys de radiacio solar aproximada que les arees rurals) si que és plenament global.
L’examen de la situació es pot fer actualment per imatges de satèlits. En les últimes dues décades, l’enfosquiment global resulta algo menys significatiu; l’antiga tendència a l’alça s’ha revertit una mica degut segurament a les reduccions d’emissións de certs contaminants com per ara el diòxid de sofre (SO2). El canvi de tendència reportat per els satèlits és bona notícia, però tampoc no ens portarà als nivells de la situació previa a l’inici de l’enfosquiment global. La nostra civilització segueix emetent moltes substàncies a l’aire i caldria deixar d’emetre-les si volem tenir uns horitzons nets com alguns segles abans.

I DE NIT?  ENLLUERNAMENT.  ..Un efecte on la polució també hi te a veure. 

I de nit..? Irònicament el que tenim en molts llocs del nostre planeta és un excés de llum. La desmesura en la iluminació artificial dels carrers, instal.lacions i edificis fà que durant la nit, les partícules en suspensió -part d’elles producte de les emissions contaminants recordem-, dispersen totes aquestes lluminaries.

L’aire proper s’abrillanta i fa que la visió astronómica dels cossos celestes sigui cada vegada més impossible. És a dir, que per una banda tenim enfosquiment diurn amb minva de transparència que ens impedeix copsar relleus terrestres distants I per una altre banda, de nit tenim enlluernament artificial de l’aire i que ens impedeix veure estels llunyans…

Potser una serie d’ilustracions vinguin més apropiades per al cas

terra de nit

Aquesta és la famosa imatge nocturna del planeta Terra en data de l’any 2012. http://www.blue-marble.de/nightlights/2012 Ve a ser un mapa en certa manera de la nostra civilització.. Si comparessim mapes fets amb décades anteriors els increments de lluminaries son ostensibles. No els adjunto però els podeu trobar en pàgines enllaçades als links que reporto.

CONTAMINACIÓ LLUMÍNICA A PROP NOSTRE

contaminació llumínica a la penínsulaI tant o més interessant pot resultar també aquest altre mapa. No ja una simple fotografia nocturna sino un mapa de la contaminació llumínica per la península ibèrica, reportat per el portal francès avex-asso.org (clickeu l’enllaç).

Els colors més foscos corresponen a les àrees amb les nits més fosques i per tant amb una teòrica més bona visibilitat astronòmica.

La major contaminació de llum la veiem a Madrid, l’àmbit de les comarques de Barcelona i el litoral català, el nord de Portugal i la zona de València. També una mica Euskadi i més puntualment totes les ciutats importants. La meseta nord està en general més il.luminada que la sud i els eixos de les vies de comunicacions també son factors evidents.

Altrament les zones més obscures i que permeten teòricament observar un major nombre d’estels en cel profund son naturalment regions prou llunyanes de ciutats i autopistes i sovint muntanyoses, amb relleus que fan de pantalla protectora. El Pallars Sobirà sembla destacar especialment com una area ben fosca (saltejada per petits punts de contaminació lluminosa d’alguns pobles) i per tant, moltes de les seves valls secundaries semblen ideals per l’astronomia. Sembla la més gran de la península en aquest sentit.

Altres zones força fosques del mapa son:

La costa nord de Fisterra, els voltants de Cangas de Narcea (Asturias), Portillo de la Reina (León, aprop de la frontera entre Asturies i Palencia), el sud del terme d’Herreruela (Càceres), Fuencaliente-Villarta de los Montes (prov. de Badajoz), la zona sud est de Badajoz, la zona del Embalse del Pintado (nord de Sevilla), El Mustio (nord oest de Sevilla) i la regió dels voltants de Pueba de Don Fadrique (prov. de Granada).

A tenir en compte una cosideració. Aquest mapa considera el grau de lluminositat en teoria existent en un conus cenital damunt cada part del territori. Si la mirada de l’observador es dirigeix aprop de l’horitzó en aquests casos poden existir resplandors que el mapa no reflexi. No obstant la visió aprop dels horitzons (inclosa l’astronòmica) sempre sol ser dificultosa per moltes altres causes, els astronoms la solen deixar de banda, sol ser més pràctic esperar a que els estels pujin en la seva trajectoria aparent :- ) i sinó, desplaçar-se a una altre latitut més meridional.

Per el que fà a l’observació nocturna d’horitzons llunyans, la contaminació llumínica pot facilitar en casos copsar certs relleus o bé invisibilitzar-los segons la disposició de les lluminaries i altres factors. Per altre banda hi ha la visió llunyana de certes llums i resplandors de ciutats per exemple la qual resultar en ocasions algo espectacular com interessant -un dia en parlaré d’això- però no hem d’oblidar els anteriors perjudicis que implica el tema de dispersió llumínica.
Imatge del resplandor d’una ciutat
La dificultat d’observar la lluna sortint de l’horitzó rau en bona part deguda a la presència de contaminants atmosfèrics que absorbeixen o dispersen la llum

ENLLAÇOS RECOMANATS

Tot seguit i ja per acabar del tot, un llistat d’enllaços que he sel.leccionat. Alguns d’ells resulten útils per consultar dades sobre nivells de diversos contaminants arreu, altres per aprofundir en alguns dels temes dels quals n’he fet una pinzellada. Incloc també alguns altres de divulgació general i de sensibilització:

PREDICCIÓ I INFORMACIÓ. Àmbit de CATALUNYA

Previsións a Catalunya de nivells d’O3, NO2 i PM10

http://www4.ub.edu/mair/air-quality.php
Pronòstic de la qualitat de l’aire a Catalunya
http://www.gencat.cat/mediamb/qaire/pronostic/pronostic_aire.htm
Xarxa de vigilancia i previsió de la contaminació atmosférica a Catalunya
http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.consulta?estacio=00&contaminant=99&dades=1
Dades d’estacions de mesura de contaminació a Catalunya:
http://www.gencat.net:8000/oauto_icqa/owa/p01.consulta?estacio=99&opcio=1

Àmbit espanyol i ibèric

Predicción AEMET de la calidad del aire
http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/calidad_del_aire
Portal temático de la contaminación atmosférica en la península ibérica
http://www.troposfera.org/
http://www.troposfera.org/informacion-ambiental/pronosticos/pronosticos-calidad-del-aire/#

MAPES DE CONTAMINANTS. Àmbit mundial.

Satèlit EUMETSAT
http://www.temis.nl/macc/no2col/no2monthgome2_v2.php?Year=2013&Month=07
Monitoring atmospheric composition and climate. Eina útil
http://www.gmes-atmosphere.eu/services/
http://macc-raq.gmes-atmosphere.eu/som_analyse.php?datemodel=20130815&mod=FMI&param=o3
http://www.gmes-atmosphere.eu/d/services/gac/nrt/nrt_fields!Nitrogen%20oxides!Total%20column!00!Global!macc!od!enfo!nrt_fields!2013081400!!/
Prediccións de pols en suspensió i altres contaminants ofert per la Universitat d’Atenes
http://forecast.uoa.gr/dustindx.php?domain=med
http://forecast.uoa.gr/camxindx.php

TREBALLS D’APROFUNDIMENT

Tesi doctoral sobre modelització fotoquímica i mesoescalar del transport del material particulat i gasos a l’atmosfera
http://www.am.ub.edu/sites/default/files/tesis/arasa_r_tesi.pdf
Estudi del material particulat a l’atmosfera i simulació numérica a l’àrea de Catalunya
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/2521/1/treball_arasa.pdf
Treball de metodología per a l’estudi de les interaccions entre meteorologia i aerosols
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/32178/1/Models%20integrats%20online.pdf
El problema de la cuantificación de la visibilidad atmosférica.
http://www.tiempo.com/ram/2416/consideraciones-bsicas-sobre-la-visibilidad-atmosfrica-el-problema-de-su-cuantificacin/
Google docs: “Dinámica de contaminantes. El caso del SO2 en el entorno de la Universidad de Alicante”
http://books.google.es/books?id=OpAtWBwxP6gC&pg=PA9&lpg=PA9&dq=SO2+visibilidad&source=bl&ots=hkW3POPyQ9&sig=JZmZyTQve-fKxPktB2s1AldRU8w&hl=es&sa=X&ei=PeADUtvaMuiv7AbU-YGoCg&ved=0CD4Q6AEwAg#v=onepage&q=SO2%20visibilidad&f=false
Treball. Megaciudades y contaminación atmosférica.
http://tecnologiaisostenibilitat.cus.upc.edu/continguts/exemples-dinsostenibilitat-social.-el-cas-de-rwanda/bibliografia/Megaciudades%20y%20contaminacion%20atmosferica.pdf

CONTAMINACIÓ EN RELACIÓ A LA SALUT
El medi ambient i la salut. Centre d’Anàlisi i programes sanitaris. Treball interessant
http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=77df4f4a-4d4d-4135-a32f-c044b9611831&groupId=7294824
Projecte APHEIS sobre contaminació atmosférica i salut
salut: http://www.aspb.cat/quefem/docs/atmosfera.pdf
Consorci sanitari de Bcn. Agència de salut pública. INFORME QUALITAT DE L’AIRE A BCN 2012:
http://www.aspb.es/quefem/docs/Qualitat_aire_2012.pdf
L’Ozó en l’aire urbà i la salut (CSB i Agència de Salut pública)
http://www.aspb.cat/quefem/docs/ozono.pdf

CONTAMINACIÓ LLUMÍNICA
Blue marble. Mon night lights (imatge nocturna del planeta Terra)
http://www.blue-marble.de/nightlights/2012
Les dossiers AVEX. Géo et pollution lumineuse.
Disponible un mapa de les arees de la península ibèrica amb major i menor contaminació lumínica
http://www.avex-asso.org/dossiers/wordpress/?page_id=163
Europa: http://www.avex-asso.org/dossiers/wordpress/?page_id=2737
Contaminación lumínima. Apaga una luz. Enciende una estrella. Universidad de México.
http://www.astroscu.unam.mx/IA/index.php?option=com_content&view=article&id=673&Itemid=273&lang=es
Ciéncia limada. La escala de Bortle y la maldición lumínica.
http://www.ciencialimada.com.ar/2011/01/la-escala-de-bortle-y-la-maldicion-de.html

DIVULGACIÓ GENERAL:
Estudi de la Contaminació atmosférica a Catalunya. (Divulgació XTEC)
http://www.xtec.cat/centres/e3006952/comenius%202005-2006/catala/contaminacio%20atmosferica.htm
INTEF. La contaminación del aire
http://roble.pntic.mec.es/lorg0006/dept_biologia/archivos_texto/ctma_t3_contaminacion_atmosferica.pdf
Universidad de Murcia. La atmósfera.
http://www.um.es/sabio/docs-cmsweb/materias-pau-bachillerato/tema_3_.pdf
Gobierno de Canarias. IESAPD. La contaminación del aire
http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/3/WebC/iesapd/Departamentos/Biologia%20y%20Geologia/CTM/pdf/Contaminacion_aire.pdf
Red ambiental de Asturias. Conceptos generales de contaminación atmosférica.
http://www.asturias.es/portal/site/medioambiente/menuitem.1340904a2df84e62fe47421ca6108a0c/?vgnextoid=daca2ae109539210VgnVCM10000097030a0aRCRD&vgnextchannel=761ab1cc11b6a110VgnVCM1000006a01a8c0RCRD&i18n.http.lang=es
Ecodes. Las causas de la contaminación atmosférica y los contaminantes mas importantes
http://www.ecodes.org/salud-calidad-aire/201302176118/Las-causas-de-la-contaminacion-atmosferica-y-los-contaminantes-atmosfericos-mas-importantes#sthash.KWJ52o0s.dpuf
Ni es cielo ni es azul. Montevideo.com
http://www.montevideo.com.uy/nottecnologia_79004_1.html
Efectos de la contaminación atmosférica. Universidad de San Marcos.
http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtualdata/libros/geologia/gestion_calidad/cap05.pdf
COBAEP. Contaminación atmosférica
http://moodle.cobaep.edu.mx:8082/CienciasExperimentales/images/Quimica/Quim2Bloq2/Contaminacion3.pdf
Lluvia ácida. Monografia.
http://www.monografias.com/trabajos13/lluvia/lluvia.shtml
Contaminantes y Medio Ambiente
http://www.fi.uba.ar/archivos/posgrados_especi_hig_MANUAL_2
Residuos tecnológicos. Un grave problema ambiental. Universidad de Buenos Aires.
https://docs.google.com/document/d/1xeVanmQZcD9forraG481IXNWKhbuMlvsNhzwrl1gOA0/edit?hl=es&pli=1

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s