El Pirineu i França des de el Pais Valencià!

Contemplar el Pirineu i fins i tot certes parts del territori totalment dins de França …Des de algún indret del Pais Valencià podria sonar a cosa imposible. Enmig d’un grup de gent, penso que qui per exemple afirmés afirmés tal cosa correria el risc de semblar pretenciós i incult en geografia. Dons no. La realitat de vegades iguala o supera a allò que, per al sentit comú podria semblar ficció.

Fa uns pocs dies m’han arribat unes imatges que no puc deixar escapar en aquest blog.
L’autor: Juanjo Diaz de Argán. La muntanya: El Penyagolosa (1813 m). Distàncies: 270-289 km!.

Van ser fetes un dia de l’hivern passat. Ell si que creia que podria veure-ho, i a més retratar-lo des de tant lluny. S’ho va proposar fermament. De la idea a l’acte. Somni, propòsit, realitat.. Un resultat espectacular.
.

PANORAMICA_portable Juanjo Diaz de Argandoña
.
DES DE EL PENYAGOLOSA. EL GEGANT DE PEDRA

Una observació a tanta distancia no hauria estat possible sense l’existència del Penyagolosa. Una muntanya amb una singularitat orográfica excelent, devinguda de la seva prominència en relació a d’altres cims i també de la situació on es troba.
No és pas el Penyagolosa (1813m) la cota més alta de la Comunitat Valenciana -aquesta és el Cerro Calderón (1837m)- però a pesar d’això la supera en canvi sobradament en quant a distàncies màximes potencialment divisables. De fet el Penyagolosa és una de les muntanyes peninsulars des de la qual és poden arribar a copsar altres cims de la península a majors llunyanies, i a la inversa, naturalment, es a dir, que pot esser divisada des de punts ibèrics tant distants. El Penyagolosa, a més a més, és una prominència divisable des de punts de Mallorca i d’Eivissa.

FACTORS ÒPTICS I ATMOSFÈRICS. LA FATA MORGANA.

La transparència del aire excelent en aquell matí i els reflexes de la neu van esdevenir altres aliats requisits, dons si us hi fixeu veieu que només son les arees nevades les que es retallen en l’horitzó. Ambos factors van ser tinguts en compte previament per el fotògraf.

Un altre element molt important en aquell cas: La refracció atmosfèrica, i fins i tot l’efecte Fata Morgana. Alguns pics semblen torres més que pas muntanyes; personalment em crida especialmente l’atenció el pic du Garlitz (per cert un dels que estan dins totalment de territori francés) pero en moltes altres s’hi aprecien també variis reflexes (miratges), sobreposats uns sobre els altres.

Els fenomens de Fata Morgana solen estar presents de vegades en els territoris àrtics pero quasi mai es donen o bé molt dèbilment en zones més al sud. Venen devinguts de miratges de tipus superiors, els quals, son el contrari dels miratges inferiors. Com disginguir-los? Els miratges superiors son imatges especulars invertides situades al damunt de formes llunyanes que es troben en l’horitzó, mentre que en el cas dels miratges inferiors els reflexes es mostren a sota. El miratge del Sol sota Mallorca per exemple en el passat reportage des de el Bartolo era un miratge inferior.

IDEA I MOTIVACIÓ

..Segons paraules de l’autor, reportades en un primer moment al foro tiempo (fer-ne click) així com la mateixa fotografía:

“Todo comenzó cuando vi una fotografía de los Pirineos desde la isla de Mallorca.

Poder ver a semejante distancia sin perder nitidez ni detalles me pareció algo de otro mundo, imposible de conseguir… Y si se podía hacer, algo que solo ocurre en contadas ocasiones.

Después de ver esa imagen, me picó la curiosidad hasta el punto de comenzar a investigar por mi cuenta. Y ya que soy de Valencia, me decidí a ver los Pirineos desde el Penyagolosa (a casi 300 kilómetros de distancia).

Sabía que se podía conseguir por que encontré una foto del pico Aneto desde este lugar, así que esperé al día perfecto y a las 10 de la mañana del dia 23 de Diciembre de 2012 estaba arriba del todo, cámara en mano.

La suerte quiso que además de una visibilidad perfecta, se dieran ciertos fenómenos de refracción atmosférica que me permitieron observar picos que en teoría no tenían una linea de visión directa desde el Penyagolosa.

El resultado fue este, después de unir todas las fotos y poner todos los nombres.

Para mi, es algo espectacular.

L’ESPECTACLE DEL MASSÍS DE L’ANETO.

Juanjo em va passar un parell d’imatges més, preses amb l’acoplament d’una altre lent extra a l’objectiu de la seva càmera.

3b Juanjo

I DE LA ZONA DEL MONTE PERDIDO

5b Juanjo

D’esquerra a dreta; el Marboré, Cilindro, Monte Perdido, Soum de Ramond, Punta de las Olas, Pic Long, Añisclo, La Tuca i eL pic du Campbiell.
.
“El tiempo es aquello que convierte tus sueños en realidades e ilusiones”
Juanjo Diaz de Argán

.

Advertisements

Un pensament sobre “El Pirineu i França des de el Pais Valencià!

  1. Molt interesant les vistes dels Pirineus. Laltre dia quan parlavem del mirador de la Florida em vaig enrecordar tambe de les postes de sol desde el mirador del Tibidabo just quan estem als mesos del solstici dhivern, no només per la panoramica pero tambe perque es un mirador tan gran i amb aquella estructura de pedra antiga que fa un capvespre encara més nostàlgic, la veritat és que paga molt la pena jeje Aqui tens una foto que he trobat per la xarxa, enhorabona per les fotos i també gracies al autor daquesta jejje :)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s