Impresionants, des de l’Observatori Fabra!

Tres imatges excelents, d’aquestes que no deixen indiferent a cap amant dels paisatges. Crec que no m’equivoco si dic que son els millors retrats de molts cims de la serra de Tramuntana fets aquest any 2013. I sense dubte totes tres formen part del conjunt de les millors fotografíes (o les millors segons els atributs que més es vulguin valorar) fetes mai de Mallorca des de Catalunya.

L’autor de totes, l’Alfons Puertas, meteoròleg al front de l’Observatori Fabra des de fà molts anys, analista rigurós de tota mena de fenòmens atmosfèrics que es donen sobre el cel de Barcelona, és la persona -no m’ho ha dit ell però n’estic segur- que més vegades veu i ha vist Mallorca des de Catalunya!.. Perspicaç observador, no es limita a recollir dades dels aparells sinó que també recull informacions a ull, d’altres paràmetres no registrables per els instruments. Els tipus de nuvolositat, la visibilitat atmosférica i com a cosa afegida fins i tot, l’eventualitat recorrent de copsar perfils distants, els quals en uns casos son els del Pirineu oriental i en altres les elevacions de Mallorca. Les seves notes, en no pas poques ocasions m’han servit a mi també, per copsar l’illa des de Collserola o des de altres indrets.

..MÉS ENLLÀ DEL MAR.    -GENER-.

Més enllà de l’horitzó del mar, davant un fons de cel ben rosat, es deixaven veure les muntanyes de Mallorca.. L’Alfons era allà i va captar aquestes belleses llunyanes amb la seva càmera. Jo he sobreimprès els noms dels cims així com els dels pobles propers de cada sector del paisatge per tenir més referències geogràfiques, pero els qui volgueu gaudir de la contemplació més neta podeu anar a aquest enllaç (click). La imatge es mereix ser vista encara més sense noms. L’aire, l’aire deuria ser com ben bé una joia aquell dia permetent tant excels avistament. Pero el seu valor no era el brill sino la seva transparència. Quasi mai es donen circumstàncies així al nostre litoral, i menys sobre Barcelona. Un parell de dies després de l’observació de l’Alfons, la magnificiència quasi es va repetir i vaig poder percebre jo mateix la serra, també des de Collserola. Aleshores vaig aconseguir una cosa curiosa: captar un dels llums nocturns del Puig Major, bé que molt tenuement. ..I 9 mesos abans, també des de un punt de Collserola una altre cosa, per mi mateix més satisfactòria: Vaig aconseguir retratar alguns trets de la morfología de les roques de la Serra Mallorquina. Tanmateix com que sobre tals avistaments meus ja vaig escriure unes quantes línies en un article a propòsit, ara només en faig nova resenya i no m’hi explaio.

SOTA UNA TIRA DE NUVOLS..    -NOVEMBRE-

.

Un dia just després després del meu èxit en l’avistament dels cims mallorquins enmarcats amb la Sagrada Famíla i altres edificis singulars (clikeu), l’Alfons obtenia aquesta nova fantástica imatge des de l’Observatori. Una percepció de qualitat molt inhabitual per haver estat aconseguida a mitja tarda amb el Sol encara prou alt. I soprenent també per la gran definició que tenen les muntanyes tot i la presencia de núvols tant aprop seu o bé inmerses en tals elements.

A TRENC D’ALBA!   -DESEMBRE-

Per acabar, aquesta joia paisatjística!.. Perfecció quasi absoluta de relleus visibles, quasi palpables, tant perfecta que sembla com un xic irreal. No? Algunes llums encara restaven enceses. Bona part de gent encara dormia a la ciutat ..Més els llums del matí incipient començaven a teixir formes i colors, al cel.. Una bella maranya, i el paisatge físic, revelat gràcies a una transparencia extraordinaria, coformava part de la sinfonía de llums

Per el que fa a la geografía concreta, no tot el que s’hi veu son muntanyes. Com el mateix Alfons de seguida es va adonar, tot el que queda a la dreta del Penyal del Migdia no poden ser altre cosa que boires o nuvolositat. Cap a l’esquerra, onze cims he destacat amb l’ajut de bones eines cartogràfiques. La fotografía em resulta interessant perquè per exemple inclou bé el Puig Gros de Ternelles, el qual no abarca la fotografía del 22 de Gener. En qualsevol cas, i repetint una mica el comentari que feia per a la primera, crec que convida més a la contemplació que no pas a la lectura de noms i de xifres numèriques sobreimpreses.

Sugereixo als lectores o lectores veure també altres imatges que fa l’autor.  I es que son un munt les que fa i reporta al llarg de l’any des de l’àrea de l’Observatori. Incontables imatges de núvols, de perspectives aèries urbanes, de zones inèdites de llum i de tons de colors als cels  en les seves transmutacións.   L’Alfons segueix d’aprop els fenòmens atmosfèrics, amb els instruments i amb els seus propis sentits, i ben segur que deu ser per això que apart de desenvolupar bé el seu treball en els aspectes tècnics -implicats en la seva disciplina-, sap captar els moments més artístics de la natura.

ACTUALITZACIÓ 6 DE GENER DE 2014. MAGISTRAL OBSERVACIÓ DES DE L’OBSERVATORI!!

Acabem de començar l’any de manera espectacular!. L’Alfons ha tornat a retratar la serra de Tramuntana i ens aporta una fotografia fins i tot millor que les seves propies anteriors!.

Veiem clarament la serie de cims assenyalats anteriorment, pero a més un cim que abans havia quedat fora de cuadre. El “mont-illa” que conforma la silueta de més a l’esquerra es tracta del Puig Gros de Ternelles 838 m.(punta més elevada) i la seva continuitat el Puig Esbaldregat (783 m) aparentment tot plà en llur part superior. En la primera imatge d’aquest article aquest turó apareixia al marge Esquerra del cuadre.
La nitidesa de la resta dels cims més importants és superba; això contribueix a una magnífica resolució. Si fem click per veure la imatge en gran, si ens fixem dalt del Puig-Major veiem una geometría rectangular amb un punt a més sobre el seu cantó dret. Es tracta del radar!.

Per últim el vaixell -qui sap si el provinent de Palma de Mallorca-. Gran encert temàtic d’Alfons haver esperat l’entrada d’aquell ferry per la bocana del port!. Un petit detall però que fà que la fotografia esdevingui més rodona.

I ara una segona presa, feta també per ell 3 minuts abans.

La imatge malauradament no es tant nítida com les anteriors, ptser degut a un petit error degut a la falta eventual d’una bona fixació de la càmera -en situacions de poca llum sempre és un risc-. No obstant la imatge és molt interessant perquè temàticament compren cims que no apareixien en les altres imatges!. Aquí si que l’Alfons ens mostra el Puig d’Es Teix! (1064 m) situat al darrera del ferry. També una llarga extensió aparentment plana a la seva dreta, conformada en realitat per els turons del Puig Gros, Puig d’Es Pou i Puig Caragolí, amb cotes que no arriben als 1000 metres. Tot seguit, separat per una aparent collada, apareixen Sa Talaia Vella (868 m) i Es Pouet (856 m). Tots aquests últims cims, per a qui no estigui familiaritzat amb ells (jo tampoc ho estaba abans d’aquest article) geogràficament es troben entre les poblacions de Deià i Valldemosa.

Un aspecte que ens ha cridat l’atenció tant a ell com a mi, en aquestes dues imatges del dia de Reis és la dimensió aparent lleugerament més crescuda del perfils de la Serra de Tramuntana en comparació amb les altres imatges fetes des de l’Observatori en la mateixa cota. En aquest avistament del dia de Reis, la zona inmediata de l’esquerra del Puig Sa Bassa no resulta pas la línea del mar sino relleu i geogràficament es correspondria al Pas de Na Maria (887 m) segons la denominació en la cartografia del IGN. Aquests metres d’elevacions extres aparents de Mallorca deuen esser deguts a una més gran incidència de la refracció atmosférica, la qual permet copsar cotes més baixes , més llunyanes i un major nombre de cims que en altres circumstàncies menys favorables.

Després d’haver comparat les imatges entre elles i també amb simulacions panoràmiques generades per al cas em fa l’efecte que la panorámica fotográfica obtinguda des de l’Observatori Fabra -situat a 415 metres d’alçada, recordem- pot ser equivalent a la que en circumstància d’una menor incidencia de la refracció hom obtindria desde el mateix indret pero a 500 o 510 metres aproximadament!, es a dir gairebé com des de el Tibidabo. I bé; si veritablement és així, hi ha llavors un supòsit ben interessant a partir d’això.. Des de la cota 510 m, l’extensió dels relleus de l’illa visibles més al sud es succeiríen de manera molt discontinua en forma de “monts-illa” i arribarien fins i tot a prop d’Andratx. En concret s’albiraria Sa Mola Planícia (941 m) -prop de Banyalbufar-, es Puig de Galatzó (1027 m) -prop d’Estellencs- i sa moleta d’Esclop (928 m) a pocs kilòmetres d’Andratx.
Malauradament la fotografía no mostra aquests últims relleus hipotèticament visibles de mes al sud perquè quedarien fora del marge dret, però en base a aquestes suposicions (les quals he comentat només que un resum) pensó que podrien ser perceptibles, en un altre dia fantàsticament net.

Si la bona ratxa d’avistaments es manté estic segur que no passarà gaire temps fins que l’Alfons ho retrati!

ENLLAÇOS SUGERITS:

Web de l’Observatori Fabra
Resums mensuals + àlbums fotogràfics.
Inclouen les fotografies de Mallorca fetes des de l’Observatori així com informacions contextuals de les situacions meteorològiques en que es van donar els avistaments .
Facebook de la Secció meteorológica.