Al vent! ..Des de el Turó de l’Home. +230 km.

P1110928 bret

..Al vent. El vertex geodèsic del Turó de l’Home, cirrus vertebratus al cel i la franja nevada dels Pirineus al fons.

Enmig d’un vent amb ràfegues de caire huracanat (+118 km/h) a mitjans de febrer vaig tenir la oportunitat d’observar Mallorca des de el Montseny. Una cosa que perseguia des de feia un temps. P1110963 bret

Per respectar una mica la cronología dels fets que refereixo vaig voler abans escriure i editar, abans que el meu, el reportatge referent a la les observacións d’en Ramón Ibarz, les quals les continuo considerant les més belles referents.

Albirar el perfil de Mallorca des de qualsevol punt elevat de Catalunya o del País Valencià pot aportar substancial goig o resultar interessant o atractiu per altres aspectes. Atenent als aspectes purament geogràfics, fer-ho des de el Montseny em resultava (i resulta) a més a més,especialment atraient degut a la potencialitat dels seus cims més elevats, sobretot el Turó de l’Home.
El Turó de l’Home és el punt geogràfic de la península ibèrica des de el qual és potencialment factible albirar la major extensió geográfica de Mallorca i observar també cotes més baixes que des de qualsevol altre indret. I tant és així que fins i tot es posible veure muntanyes que no formen part de la serralada de Tramuntana sino de l’altre banda de l’illa. Caracteristiques dons, que donen un plus d’importància al Montseny en aquest sentit si menys no.

El repte meu dons, era per una banda albirar Mallorca i per l’altre, copsar-la com mai potser encara s’hagi retratat mai, incorporant els de les cotes més baixes i els del massís d’Artà.

A mig matí em trobava a Collserola retratant la serra de Tramuntana -no faig article al respecte per no repetir de nou la temática ja reportada en altres articles, pero si voleu veure una de les imatges podeu clikar aquí-. Va resultar des de Collserola una contemplació força neta. Hi havia anat sospitant (encertadament) la possibilitat, abans de consultar les dades del Fabra fins i tot (val a dir que els companys del observatori la van reportar també poc després en el seu informe de migdia). I bé, la cosa s’hauria pogut quedar aquí, com en d’altres ocasions. Pero veia molt clarament la silueta del Montseny i laboralment aquell dia me’l podia prendre lliure -circumstància important-. Era dons una bona oportunitat per anar al Montseny. Pensat i fet.

Al cap d’una hora ja estava gairebé dalt del Turó. Mallorca es veía molt més tenue que des de Collserola degut a la notable major distancia entre ambdues zones, pero suficient com per gaudir la contemplació. La temperatura del aire notablement alta per ser un mes de febrer (vents del OSO) pero la sensació produida per el vent era tant intensa que igualment refredava la cara descaradament.. Empenyat per a cops per les ràfegues d’aire, caminar era un exercici tant difícil com fer-ho per exemple -per fer un possible símil alomillor- en condicions meteorològiques “normals” pero sota grans efectes d’alcohol!. En aquells moments, al migdia, els aparells de registre de dades del Puig Ses Olles, -cim situat a pocs metres sota el Turó de l’Home- van registrar un cop màxim de vent de 134 km/h. La dada va ser reportada en el Telenoticies vespre d’aquell dia. Aquí a sota adjunto imatge del Puig Ses Olles.P1110907 bret

Degut a tals ràfegues, un alt percentatge de les fotografíes que vaig fer van sortir mogudes. Fins i tot estant ajagut i pressionant la càmera sobre les pedres, les empentes del vent em movien prou (i amb mi la càmera) com per malmetre la majoria de clicks. M’havia de conformar a ull.. I aleshores, un nou factor en contra: una columna de fum es va interposar entre el Montsen i l’illa, es tractava d’un incendi declarat en el magatzem d’una empresa de Vilassar de Mar.. . Vaig baixar aleshores del turó per “descansar” una estona del vent i de la decepció del fum, fins a l’àrea de parking de vehicles, l’anomenada Plana Amagada, on per cert em vaig saludar amb un home que em va comentar que practicava l’Ala Delta (pero no pas aquell dia es clar) i que ell també havia vist Mallorca algún que altre cop des de allà.

La silueta va tornar a reapareixer (l’incendi s’havia apagat), el vent seguia. A les 5 de la tarda vaig tornar a pujar de nou, aquest cop al Ses Olles, per variar. Després d’uns minuts a dalt i al fer-me l’efecte que la visibilitat enpitjorava una mica, vaig creure que no em valia molt la pena quedar-m’hi més, vaig baixar de nou, amb la pressió del vent a la panxa, quasi com si em fes flotar..      De nou dons a la Plana Amagada..  amb Mallorca al fons. I ja en el moment de capvespre la silueta de Mallorca va guanyar aleshores notablement en nitidesa. De fet sempré es previsible que la definició millori als capvespres (sol passar) pero no m’esperava tant.  No era molt a temps però, de tornar a plantar-m’hi de nou a dalt i vaig aprofitar a fer els últims retrats de Mallorca, mentre les ombres del Montseny es projectaven cap a l’altre banda en una altre  llunyania i sortia al seu torn, una lluna quasi plena entre els arbres.

En resum. La transparència no va ser tant bona com per mostrar-me la serra d’Artà i les cotes més baixes, pero Tramuntana es va deixar albirar durant moltes hores seguides..   La serra de Tramuntana en la llunyania des de el turó es magnífica també sense que es mostri al 100% o es “completament nua”.   L’aire mediterrani la vesteix i la desvesteix i la visió contemplativa en aquell dia concret es podía amarar tant en la silueta com en aquell aire -impetuós- que l’embolcallava.

 

ARA ALGUNES IMATGES

 

MIGDIA DES DE EL TURÓ DE L’HOME

P1110964 bret

Tramuntana nordoriental. A la meitat Esquerra el perfil del Puig Ternelles i el Puig Tomir. A la meitat dreta el massís de Massanella i el del Puig Major. Més a la dreta queda la part oriental de la serra.

I ARA TRES DE CAPVESPRE

P1120057 bret

P1120032 bret

P1120058 bret

Tanta extensió ocupa Mallorca davant el Montseny que la mar sembla un riu!

 

ALTRES IMATGES

P1120012

Raigs anticrespusculars sobre la comarca de la Selva

P1120085 Bb

El torn de Montserrat, protagonista

P1120090 B

I finalment el torn de la LLuna, llun yada

 

 

Advertisements

3 pensaments sobre “Al vent! ..Des de el Turó de l’Home. +230 km.

  1. Tot llegint Al Josep Ma. Guilera en “Unitat Històrica del Pirineu” he tingut coneixement d’aquest fragment de “Oda a la Pàtria”, de B. C. Aribau. És interessant constatar el fet que al XIX ja es tenia coneixement de la visió de Mallorca des del Montseny.

    A Déu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,
    com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
    guaytas per un forat la tomba del Jueu,
    e al mitg del mar inmens, la mallorquilla nau.

    *La tomba del Jueu correspon a Montjuïc
    *El llibre d’en Guilera és molt recomanable per tot aquell interessat en el Pirineu i com les seves valls es van organitzar entre elles al marge dels estats per garantir-ne la pau.

    • Gràcies per aportar aquests versos Jordi. Segles endarrera, en algunes coses i temes hi havia més saber popular que no pas ara.. El tema dels paisatges que es poden veure fixant els ulls en la llunyania és un d’ells; ho crec. Havia més gent al camp i estaven més pendents del cel, dels núvols, dels ramats, dels ocells que s’acostaven als espantaocells, de les persones que veien caminar en la llunyania.. Que no pas de la pantalla tàctil del mòvil, a dos pams de nas.
      La gent pensava i reflexionava moltes vegades també, tot contemplant el paisatge.. En la nostra època en molts casos es va al “aire lliure” per fer alguna activitat concreta -individual o colectiva- i no tant ben bé a “deixar-se anar” (hipotetitzo). Certes excursions es programen al detall, molts van mirant el rellotge i estàn a l’aigüait de les coses que han de veure (la roca tal, la verge, la cova, la senyal blanca i vermella, l’altre fita, la cova, el nou salt d’aigua, l’hora de l’entrepà, el mirador des de on es veu tal muntanya (i no cual altre!), i asegurar-se de que els recorreguts concordin amb el que diuen les guies. Per no parlar dels qui van (o anem) corrent, sana activitat, pero propicia (sobretot si es va molt ràpid) a estar més concentrat en el com de si mateix (de cadascú) que d’aspectes de la natura, tot i que sempre hi ha qui sap més o menys combinar-ho tot, evidentment. ..Qui va corrent pero te ulls per a un gran ràdi, i mentre gestiona concentrat el seu ritme de respiració es capaç de deturar-se d’imprevist en veure una crisàlida d’una mena de papallona que no havia vist mai! o qui entre els núvols de tempesta, quan tothom diu “vinga, ens hem d’afanyar i anar més ràpid abans no ens agafi! ” adverteix una claror llunyana que permet perfilar la silueta d’un cim remot inusual de veure. ..Pero igualment, tot i això, en general crec que el saber popular en molts casos s’ha anat perdent.
      Disposar d’un bon mapa cartogràfic fet amb la última tecnologia satèlit, o d’un super bon GPS o estar equipat amb una guia best seller de la comarca adquirida en la millor llibreria de Barcelona, no te més qualitat que les paraules que et pot transmetre qualsevol vei del poble on has parat a esmorzar, les paraules del pastor que camina amb el ramat sense seguir el GR1000, o la iaia de Cal no se Qui, la qual diu que coses que ja ningú la creu pero que encara son certes.. (i sempre ho seràn ;), etcètera. Jo mateix, en les meves iniciatives paisatgístiques d’albirar nous horitzons que em semblen singulars, m’inspiro en mapes (o millor dit de les idees que em venen arràn d’ells), simuladors, etcètera, pero tot plegat -i aquest blog inclòs també-, reconec que tindria molta més qualitat i eficiència si em nodrís més del que em poden dir la gent del camp de tota la vida i del seus sabers populars antics sobre els seus paisatges.. Pero evidentment, això és menys fàcil. El “fàcil i ràpid” és nodrir-se de mapes, com per exemple -fent un símil- per menjar, anar abans a comprar al supermercat, enlloc de a diverses botigues. Per tant, celebro -reitero-, aquesta aportació de teva, a més amb tant bell estil literari. Animo jo també igual que tu, a que tothom qui llegeix aquest blog, llegeixi, encara més, als classics, als antics escriptors enamorats en els seus moments de les muntanyes.. Ells varen morir, pero les muntanyes que perviuen -properes o llunyanes-, son i seràn sempre, els ecos resonants de les seves paraules. ..I son i seguiràn essent com una bocanada d’aire, net i transparent!, per a tots els qui tinguem la sort d’albirar els versos… Tant “llunyans” també, i alhora, tant “propers”!.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s