Mitjans de comunicació, refracció, miratges i fates morganes.

P1190065

Passats algo més de 5 mesos del més de Juliol, en aquesta entrada faré esment del resó que ha tingut en diversos mitjans de comunicació el que vam aconseguir en equip des de el bell cim del Canigó. També explicaré -línies més avall- diversos conceptes que sovint molta gent tendeix a confondre i que sovint entren i surten dels mitjans de comunicació sense experimentar canvis: El que és la refracció atmosfèrica, el que son els miratges i els fenòmens denominats “fates morganes” i les relacions que tenen entre si. Aprofitaré que una cosa em portarà a l’altre.

En quant als reportatges i entrevistes, han estat de lo més variades. Per una banda ens va agradar que un portal de premsa digital especialitzada en fotografia (xatakafoto) es fés resò d’aquella aventura fotogràfica, també va resonar en alguns fòrums de noticies d’actualitat, en àrticles de premsa digital de qualitat en Català (Vilaweb van ser els primers en aquest sentit; Raco Català també va reportar-ho), en alguns diaris de certes altres comunitats autònomes (Diario vasco per exemple), també alguns mitjans extranjers (TV.Polonesa, italiana..), a Radio Nacional (RNE1) i per últim de nou a Catalunya amb una emisió a Racc1 i un reportatge de doble pàgina a una edició de diumenge de La Vanguardia (pag52 16Nov).

Ens ha agrada’t que tals mitjans hagin trobat prou interessant la notícia i que l’hagin reportada, cada qual en el seu estil i maneres. Entenem que el tema és singular i atractiu per lo inèdit (primeres imatges aconseguides dels Alps des de el Pirineu i alhora récord de distància mundial; dos reptes d’un sol cop no va estar gens malament!) i que a més va resultar fruit d’una iniciativa ilusionant que es va sumar després amb l’encreuada amb el Sol dalt d’una muntanya tant maca i llegendària com és el Canigó en unes circumstàncies ben previstes i ben precises. Jo que tendeixo a no ser gaire de números m’havia autosorprès mesos abans amb l’autoiniciativa determinant el dia del pas del Sol i l’alegria al encertar-lo (i independentment en Juanjo també exitosament amb unes altres eines). El primer repte dons havia estat “matemàtic”!, com tot el que toca -d’una forma o altre- l’astronomia!.. No era una cosa pas complicada en realitat -i facilitada en bona part per programes de cálcul virtuals-. Ho dic perquè és així i perquè no em cal posar-me floretes dons ja m’en cuido de moltes plantes en la meva professió habitual. No es tractava de preveure l’aterratge d’una sonda en un cometa com el que hem vist també últimament.

A banda del tema del récord, el qual era el “ganxo”, bastants mitjans han explicat coses més generals P1190121 blogsobre el tema dels albiraments llunyans i això està força bé. Haver-ho reportat segur indueix a despertar brins de curiositat per aquesta “afició” o tipus d’estimació paisatgística. Els reportatges poden haver animat a que algunes persones s’animin a pujar altres muntanyes d’una manera algo diferent (no pas millor ni pitjor que altres maneres, només diferents), maneres algo perifèriques -tot mirant més sovint el cel!-, amb ràpidesa en alguns trams i després al revés, amb esperes de vegades a que uns núvols passin o d’altres arribin, maneres insolidàries (quan els amics d’excursió diuen que vinga que ja està bé de mirar tant l’horitzó i seguir mirant), maneres eventualment arriscaddes (més perill de tropeçar amb alguna cosa propera;-), etc, tot per augmentar les probabilitats de tenir sort de contemplar i/o retratar la bellesa de siluetes de paisatges que no s’albiren habitualment..

La Vanguardia 16/11 en concret ha tractat el tema amb una certa amplitud -lo qual agraeixo-, una periodista (Bàrbara Julbe) ha fet un treball previ molt considerable de recopilació de dades per documentar-se, i com que ha sortit una gran cosa i després ens ha llegit molta gent -lo qual no passa mai- si de cas per això m’entretindré una mica a comentar-ho.

A banda del títol -que personalment no m’agrada- i de la grandaria de la fotografia central -potser no calia tanta- + altres detalls que referiré després per aclarir conceptes de coses escrites, m’ha semblat un article interessant perquè ha esmentat també altres observacions i han fet menció d’antecedents. Em sembla que això en bona part (o quasi tot potser) ha estat arràn de les llargues entrevistes que vam tenir -crec que cadascú de nosaltres- amb la periodista que va voler encarregar-se del tema (Bàrbara Julbe com he referit) i que ho va redactar. Trobo que ha estat en conjunt molt bon àrticle i sobretot ben narrat. Bona feina de la periodista referida per tant, reitero!. Trobo també que hi han diversos continguts textuals ben equilibrats entre si així com també altres informacions ben complementades en mode anexe. L’article, com he pensat abans generalitzant, haurà despertat la curiositat d’alguns que s’adonaràn que es poden sentin atrets també per la contemplació (i/o fotografia) d’altres paisatjes que comparteixen el mateix denominador de la distància. Hi han moltes muntanyes potencialment interessants, miradors naturals que desconec i perspectives que encara no imagino. Ho faràn o ho fareu altres, s’enfilaràn, us enfilareu, posaràn l’ull a l’horitzó, veuràn i aconseguireu imatges interessants sobre aquest mon esfèric. Més coses que puc comentar per exemple: Trobo també bé que l’article ha tocat l’aspecte científic del tema (si menys no ho ha esbossat!), els de tipus logístics i també alguna que altre pinzellades emocional en relació a algú de nosaltres, per exemple la referida en relació a la meva avia que li vaig comentar a la noia.

P1190084 retblog

ALGUNS PETITS DETALLS.

He explicat una mica per sobre tot el que m’ha semblat oK. Tanmateix sento que també vull fer esment d’algunes coses que penso que no han sortit tant “ok” i al final explicar cosetes varies sobre una sèrie de conceptes que sovint es confonen i apareixen equivocats als mitjans. Creec que pot anar bé. Tanmateix abans vull introduir una mica la “cosa” del que escriuré.

En quasi tots els treballs periodístics (i en tots els treballs en general es clar) hi ha una gran part de feina ben feta (majoritaria) i alguna part de feina no tant ben feta, o de vegades mal feta directament. Després d’haver llegit tot el que anat sortint envers el tema, ens hem adonat que en gairebé tots els articles de premsa escrita hi han hagut errors en certes dades, confusions en l’asignació de certes imatges, o explicacions equivocades sobre coses que puntualment desinformen. No és novetat, sabem que és part de lo habitual en molt percentatge d’articles que es redacten, més quan si toquen algun aspècte tècnic i sobre algo inèdit. De vegades, per contextualitzar o implementar alguna part, hom no s’informa prou o tira mà d’informacions poc riguroses trobades per la xarxa.

..ON ESTÀS MUGA? QUE T’HAN REMOGUT?

El reportatge de La Vanguardia trobo que ha estat bé, millor que d’altres en molts aspectes, més extens i amb informació provinent de gent diversa, etc, factors tots ells que sumen qualitat, pero precisament degut a que ha incorporat més informació també és més fàcil trobar a faltar alguna cosa, fruit d’algun possible descuit en algún moment.
L’article incorpora una il.lustració amb els albiraments llunyans fets des de Mallorca per Marcos Molina (tot i que no se’l menciona) -atractiu de veure- pero no figura el nom del cim precisament més llunyà retratat des de l’illa, el Pic de La Muga (situat a la Cerdanya, a tocar d’Andorra). L’error d’haver omès tal cim és molt petit (qualsevol pot tenir un descuit!), pero es clar, casualment era el més distant de la llista. La Muga va ser retratada per el mateix autor que els altres albiraments resenyats tot i que curiosament, ell inicialment no es va donar compte de que l’havia retratat!. Havia interpretat que la Muga era un núvol dons n’havien a dojo per els voltants, també blancs com la neu i certament fàcil d’esser confosos a primer cop d’ull. Anys després em va ensenyar una de les imatges amb més megapíxels i gràcies a que vaig tornar a fer un nou re-anàlisi (jo n’havia fet un temps abans) molt detallat de la topografia així com dels llums nocturns que es veien en la seva panoràmica -per pura propia curiositat autodidacta- vaig advertir en la seva imatge la silueta triangular de la muntanya, es distinguia prou bé dels núvols amb la vista ben fixada; 310km de llunyania des de el Puig Roig, la qual va ser en aquell moment una distància de rècord a nivell d’Europa.

VENT DE MESTRAL… CALMES MATINALS, FATES MORGANES I MÉS TAL..

Més coses, errors, pero no son pas de La Vanguardia, de redacció o d’il·lustració, sino d’uns físics -un d’ells a més catedràtic-. Son paraules literals del catedràtic, el que la Bàrbara va transmetre en el text. Sobre les condicions necessaries per una bona visibilitat anava la cosa:
retallvang

“(..) Son necesarios varios condicionantes atmosféricos: “Principalmente, cielo sereno con muy buena transparéncia de la atmósfera, que se da cuando hay baja humedad y baja concentración de partículas en suspensión. En Catalunya corresponde a situaciones de fuerte viento de poniente o mistral, o bien vientos encalmados a primera hora de la mañana y con buena transparencia“, detalla Jerónimo Lorente, catedrático de Física de la Atmósfera del departamento de Astronomía y Meteorología de la Universitat de Barcelona.

Raonar que es requereix bona transparència és una veritat certa de “perogrullo”; obviament que cal bona transparència (a menys que tinguem un fort contrallum darrera, llavors no cal necessariament tanta). Per el que fa a l’aire encalmat (a qualsevol hora del matí o la tarda) pot acompanyar alguns bons albiraments distants, no obstant quasi envers els molt distants els quals impliquen que la llum necessariament ha de travessar les capes més baixes de l’atmosfera en el seu punt mig de recorregut. L’aire encalmat és més sovint un factor d’aparició de boires o boirines que no de bona transparència. Igualment tampoc és necessari que es vents encalmats ho siguin precisament a primera hora del matí, tot i que les primeres hores son proclius a estar més calmoses. Per el que fa a les situacions de ponent i mestral, per l’experiència que tinc no és una afirmació tant certa. El ponent agarbinat (WSW) trobo que facilita més els albiraments de Mallorca per exemple que no pas el Mestral i estic fent un estudi sobre això.
Continuant.. En una altre part algo més endavant; en cursiva la cita del catedràtic: “Además, al contrario de lo que ocurre normalmente, la temperatura del aire más cercano al suelo debe estar mas baja que la del aire a mas altura. “Este proceso se denomina inversión térmica y provoca que los rayos de luz del sol, en lugar de ir en línea recta, se tuerzan. A curvarse puede verse lo que hay detrás del horizonte. De esta forma, las imágenes se ven por encima de donde realmente están; de otro modo quedarian escondidas por la curvatura terrestre. Este fenómeno es conocido como Fata Morgana“, aclara el profesor del departamento de Física de la Universitat Autónoma de Barcelona del grupo de Óptica Francesc Pi.”

Visca la Fata Morgana dons. El terme circula definit erroniament -al meu entendre- per diverses pàgines webs i per lo vist, com que resulta atractiu d’anomenar per la resonància llegendaria que evoca (el Rei Artur, el mag Merlín i tal..) es va com multiplicant d’una banda a una altre; hom tendeix a emprar-lo per anomenar fenòmens paisatjístics que inspiren fantasia,sobretot per qualsevol mena de miratge. El terme ve a ser un mem.. Un meme molt maco, pero crec que seria millor fer servir el terme per referir-se al que més en concret representa. Per definir altres coses ja hi han altres termes, penso.
El físic, donant a entendre que la Fata Morgana era necessaria per copsar siluetes llunyanes com les dels Alps em sembla que passa per alt que també existeix refracció atmosfèrica sense necessitat d’inversions tèrmiques ni miratges fruits de l’accentuació de la refracció. No poso en dubte que el professor sàpiga molt de física però en això en concret no va estar gens encertat.
En aquell 13 de Juliol no hi havia cap Fata Morgana, ni tant sols cap miratge superior producte de cap inversió tèrmica. Per altre banda una Fata Morgana no és tampoc un miratge superior i res més (com sovint es confon en altres textes que podem trobar per la xarxa) sino la superposició d’un miratge superior amb altres més, tot resultant una sèrie de reflexes invertits de cossos o paisatge amb llurs formes considerablement distorsionades. …I estèticament com molt psicodèliques!.
Crec que la comparació resulta apropiada dons el corrent psicodèlic de la década dels 60-70’s jugava amb reflexes invertits d’escenes!.. Sempre es diu que aquell art s’havia nodrit en bastants casos de les experiències alucinògenes amb l’LSD i d’altres substàncies. Pero tanmateix: No podriem aventurar que en alguns casos aquelles inspiracions artístiques haguessin nascut més aviat de la contemplació de determinats horitzons?.. Factoria sensible ;- ). ret foto penyaglsa_portable

Bé, deixant de banda la reflexió sobre psicodèlia, i perquè s’entengui fàcil la cosa de la Fata Morgana: Si hagués hagut una Fata Morgana tal dia, enlloc de la imatge “normal” del Sol més o menys rodonet hauriem vist reflexos del mateix invertits i superposats i alps igualment haurien quedat vistos i retratats mostrat fortes distorsions òptiques amb formes tamé invertides i superposades. El fenòmen és dona més sovint en altes latituts, en zones àrtiques és relativament comú de veure en certes èpoques de l’any, excepcionalment pot ser vist a les nostres àrees; aquí a la dreta una Fata Morgana retratada al Pirineu per Juanjo Diaz des de el cim del Penyagolosa. Vaig dedicar un article a la fotografia en una part d’aquest blog.

Per comprendre-ho però, tot una miqueta millor i més àmpliament però, per a qui senti l’interès i alomillor no conegui molt la cosa, crec que pot anar bé si em poso a explicar que és la refracció atmosfèrica i els miratges atmosfèrics tot i que ja m’he referit a ells en aquest blog en bastantes ocasions. Penso que no cal entrar en matemàtiques per comprendre bé tals conceptes, per diferénciar cada cosa i acotar els termes de cadascuna.
També em faig la idea però, que pot ser que resulti cansat i avorrit,–o que no us sigui necessari saber perquè ja sabeu. En tal cas una opció que teniu és deixar de llegir-me. L’altre opció és mirar només les fotografies. I una altre opció sugereixo anar als enllaços de la part final, que potser ho expliquen tot millor que jo. : ) Avisats esteu.

SOBRE LA REFRACCIÓ ATMOSFÈRICA.

Quan un raig de llum entra en un medi que te una densitat diferent al precedent, el raig de llum en qüestió fa una inflexió sobtada i es desvia de la seva trajectoria, continua en línia recta pero amb una direcció oblicua respecte a la primera recta inicial. Tanmateix no totes les longituts d’ona es refracten igual d’intensament i en conseqüència els colors es separen per segments. Aquest és el tipus de refracció que va descobrir el famós Isaac Newton -si no m’equivoco- i que entre moltes altres coses ens va servir per explicar el perquè dels Arcs de Sant Martí.. Menys mal però que -a pesar de Newton- es van seguir escribint contes.
Un altre tipus de refracció es dona sempre quan la llum travessa un gas comprimible que te diferents densitats en diferents parts del seu autocontingut. La llum dins del gas desvia la seva trajectoria de forma continua envers el costat de major densitat i l’atmosfera nés un exemple. En aquest tipus de refracció, anomenada atmosfèrica, també hi ha una certa separació de les longituts d’ona, tot i que en la major part dels casos, en l’aire per exemple, resulta una cosa tant subtil que no s’adverteix. La percepció ocasional del raig verd en una posta o sortida de sol te a veure amb això.

Sobre la refracció atmosfèrica ens importen els efectes visuals. Aquests van molt relacionats amb la distribució de les diferents densitats de l’aire en diferents parts.
La densitat de l’aire en qualsevol lloc depen de varis factors pero sobretot del pes de la resta d’aire que te al seu damunt (i per tant es una cosa que va molt en correlació amb l’alçada del lloc respecte al nivell del mar). A major alçada quasi sempre l’aire és menys dens. Sobretot entre alçades molt diferents, entre dos punts per exemple, l’aire del punt en l’alçada superior sempre resultarà menys dens que el de la zona bastant més baixa sota seu; per això també per exemple, mai ens trobarem amb algú que pateixi “mal d’alçada” (afectació que te a veure amb respirar un aire molt poc dens) estant al costat del mar.
El gradient de densitats verticals fa que en condicions habituals la llum es refracti sempre una mica cap a baix si viatja en trajectòries oblícues i més intensament encara si ho fa en direcció més paral.lela a la superfície, car l’angle de trajectoria també influeix força.

Sempre que mirem qualsevol paisatje, hi ha per el mig un efecte més o menys destacat de refracció atmosfèrica. La temperatura, al influir en la densitat de l’aire, influeix també en la refracció, com també la pressió atmosfèrica. En aquest simulador de refracció podeu visualitzar força bé i de manera entretinguda com afecten les variacions de valors de tals paràmetres en la posició aparent del Sol quan es troba sobre un horitzó; requereix però que tingueu habilitat un java-script per fer-lo funcionar.

Quan més aprop de l’horitzó està un objecte o relleu i quan més llunyà en distància es troba del observador, més aire travessa i més intensa -en conseqüència- també resulta la desviació de la llum afectada per la refracció. En condicions “normals” (sense miratges atmosfèrics associats a la refracció (després explico els miratges)) la refracció fa que els objectes o relleus o el que Deu vulgui que siguin, es puguin veure més amunt del que realment estàn, es a dir, que es puguin veure per damunt de l’horitzó quan geomètricament en línia recta no hi son pas. Sempre que veiem una sortida o una posta de Sol, sempre el percibim més o menys afectat per la refracció; mai el veiem a la seva posició on creiem que està si tracessim una recta fins a ell.
Quan més llarga és la distància envers un paisatge contemplat, més intens també és aquest efecte. Per tant la visió dels Alps des de el Canigó va estar especialment afectada per aquest tipus de refracció de tipus simple o “normal”, pero atenció; més que els Alps encara estava més afectada per refracció la posició aparent del Sol, donat que els raigos que procedien d’ell, encara havien d’atravessar més massa d’aire amb tots els seus gradients de temperatura.

EN RELACIÓ ALS MIRATGES ATMOSFÈRICS.

menorca
Miratges davant una franja costanera de Menorca. Imatge propia de fa un parell d’anys.

Si bé la refracció atmosfèrica existeix sempre quan hi ha un gradient vertical més o menys standar de temperatures, quan aquest gradient s’altera, la refracció s’altera. Pot disminuir si el gradient de temperatura augmenta, fins i tot invertir-se si augmenta molt més (provocant que raigs que es corvin cap a dalt enlloc de cap avall) o a l’inrrevés, accentuar-se si minva el gradient vertical de temperatures i accentuar-se encara més si el gradient fins i tot s’inverteix, cas de les inversions tèrmiques. Les inversions accentuen bruscament la refracció.

Quan hi ha un canvi sobtat en l’angle de direcció dels raigs de llum en un o altre sentit i degut a efectes intensos de refracció aleshores es generen reflexes dels perfils o objectes situats aprop de l’horitzó. Aquests reflexes es diuen miratges. Quan hi han miratges (no va ser el cas des de el Canigó el dia 13 tampoc) poden passar dues coses, segons el tipus de miratges dels que es tracti i de la situació que els determina.

A) Que els miratges siguin de tipus inferior. En aquests casos un objecte que estigui arràn d’horitzó, vaixellbcn2retblogbe sigui perquè és molt baixet o bé sobretot perquè està al límit de distància visible condicionada per la corvatura terrestre i els altres factors, no es veu. Literalment desapareix de la vista. Per què? Dons perquè el seu lloc aparent queda suplantat per un reflexe devingut del cel que es veu al seu damunt. En cas que l’objecte no estigui tant lluny o bé tingui una major alçada, la part de dalt del objecte es veu normal pero per sota seu es percep el reflexe de la mateixa part de dalt del objecte, pero ep; en posició invertida. Els miratges inferiors son els que habitualment es veuen als deserts i també sovint a les carreteres calentades per el Sol. Impliquen una temperatura del terra (o de l’aiguia, o del que sugui) superior a la del aire.

B) Miratges de tipus superiors. Aquests estàn lligats sempre a inversions tèrmiques, és a dir, a situacions en les quals la temperatura de la superficie del terra o aigua etc.. amb el seu aire adjacent és inferior a la de les capes d’aire de més amunt. Els raigs de llum es dobleguen en el mateix sentit que en els casos de situacions amb refracció normal (amb gradients de temperatures standars) pero de forma molt més accentuada, tant que uns raigos es creuen amb altres i l’efecte final és també un reflexe; un reflexe de l’objecte (o muntanya o el que sigui) que també resulta una imatge invertida (com en els miratges inferiors) pero amb la diferència que en tals situacions es veuen per sobre de la imatge real. mirag supblog

Els miratges superiors donen peu possible a coses interessants com que si un objecte està més enllà de del horitzó i la refracció “normal” (sense miratge associt) no resulta prou suficient com perquè la silueta del objecte es vegi per damunt la linia del horitzó, si les condicions atmosfèriques faculten que es produeixi un miratge de tipus superior, el reflexe invertit del objecte en questió pot quedar veritablement per damunt de la línia del horitzó.

I bé… Arribem de nou a les Fates Morganes!.. Si no us heu cansat de llegir-me (la majoria s’hauràn avorrit) us felicito. Les Fates Morganes son combinacións de diferents miratges, un dels quals com a mínim, de tipus superior i comporten que allò que de repent hom veu es vegi doble i a més alt i més… Psicodelia natural tal qual. Com a premi per haver llegit fins aquí, que millor que veure ara aquest exemple perfecte i espectacular de Fata Morgana que hi ha en aquest video d’internet.

L’autor l’anomena humilment “Beautiful superior mirage”; cert, son miratges superiors, pero a més d’això son fates morganes a totes totes.

I per consultar enllaços externs sobre tot el que us he soltat, recomano aquests.

Enllaços externs sobre Refracció, miratges i Fata Morgana.

http://www.atmos.washington.edu/~hakim/101/Chapter19.pdf
http://www.atoptics.co.uk/fz309.htm
http://www.viking.no/e/travels/weather/e-definitions.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Atmospheric_optics
http://mintaka.sdsu.edu/GF/mirages/mirintro.html
http://mintaka.sdsu.edu/GF/mirages/mirsims/loom/loom.html
http://mintaka.sdsu.edu/GF/explain/atmos_refr/terrestrial.html

Calculadora de refracció atmosfèrica:
http://wise-obs.tau.ac.il/~eran/Wise/Util/Refraction.html

Advertisements

Un pensament sobre “Mitjans de comunicació, refracció, miratges i fates morganes.

  1. Mark, no deja de sorprenderme tu capacidad de trabajo e investigación sobre el tema.Gracias por el artículo tan extenso y detallado. Un abrazo desde la otra orilla ;) Marcos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s