Bany de Sol des de el Cap de Tossa

DSCF4006 Bret
VIDEO = CLICK

El sol d’hivern s’en va a dormir i es dona un bany al mar, pero abans que no arribi a l’aigua, en ocasions, sobretot si fa vent, va com girant, com una roda, tot encès. I en certes dates arriba a Montjuïc -la “Muntanya màgica” per alguns-, l’encerca i la vesteix amb el seu foc.
Bany de llum que s’escampa, aura de flames, quasi encegadores.

Que succeix? Els 4 elements esencials de la natura intercambien els seus temperaments? Que pensarien els antics savis grecs; per exemple Heràclit, Anaxímenes, Empèdocles? Pensarien que els Deus s’han esbojarrat? L’aire passa a ser foc, l’aigüa en un primer moment també i la terra enlairada -des de més estona abans-, amb aspecte de núvol delicat, travessa el camí del Sol, com un núvol dic, o com una mena de vixell celestial. Que cadascú imagini el mite lliurement, segons el seu tarannà i els seus anhels.

Jo personalment, com a naturalista, un cop més, després d’un any, he tornat al Cap d’or expressament a ullprendre el fenòmen. A veure i retratar aquest espectacle que ens ofereix la natura i que succeix en dues vegades l’any, sempre en Desembre: Poc abans i poc després del solstici d’hivern. Digue’m-ne que entre el sol que marxa i el que ve, entre els últims dies que es fan curts i els primers dies que de nou es fan llargs. En poc temps veiem el canvi de cicle. I el “mont-illa” que és Montjuïc, en aquest sentit podria haver servit també de rellotje indicador. Alomillor ho havia estat per als antics indigets, contemporanis dels filòsofs grecs. Qui sap!
..Qui sap si sota el far de Tossa o sota algun indret ben aprop, alomillor hi han fins i tot restes d’un antic temple.

DEL MITE “RECREATIU”
..A LA “FÍSICA RECREATIVA”.

Feia fred aquest diumenge (per ser una vila costanera), fred i vent; per això el Sol semblava una mica girar al acostar-se al turonet, com una roda.. La refracció atmosfèrica oscilava atzarosament en l’aire remogut per cops de vent el qual feia tintinejar la llum i generava “flames” aparents al voltant de la corona.. I ep. Una cosa interessant que se m’acut: El vent venia de nord i el Sol en canvi (en la seva trajectoria aparent) tot havent vingut del sud (migdia) estava posicionat ja una mica a l’oest. El vent per tant enfrontava la posició aparent del Sol per la seva dreta ..I que passa aleshores si tenim molta distorsió lluminosa per turbulència? Passa que quan el Sol està a punt de tocar l’horitzó, La major distorsió i els efectes més manifestos de la refracció es donen més intensament sota el limbe solar que no pas sobre ell (o dit en altres termes +objectius: més a traves de cotes baixes que en altes). Heus aquí (considero) que per això sembli una mica que el sol anés com rodant; bell efecte òptic subtil, degut l’afectació desigual del vent a diferents nivells de densitat troposfèrica.

P1220263Bret

..I TORNANT AL MITE

El cinquè element; el de la “vida”, tampoc falta, tampoc ha faltat. Estaven presents. Gavines a dojo, totes planejant com és habitual, unes més lluny, altres més aprop, anaven i venien amb fluxe incert per mi, 100% més impredectibles que el rumb matemàtic del Sol.. Coses dels essers lliures, de Joan Salvador Gavina i de potser tots els altres “ocells” de l’Univers. Coses, coses i coses de la vida.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s