Eivissa des del “Cavall Bernat” (Corbera – Ribera Baixa – País Valencià). Autoria de les imatges i part del text: Manolo Garcia.

El paisatge muntanyós d’Eivissa s’observa amb certa facilitat sovint des de les muntanyes més altes del País Valencià. Resulta força menys habitual observar l’illa pitiüsa des de cotes més baixetes.
Fà cosa d’un any i escaig vaig veure reportades unes fotografies que em van atreure l’atenció; tanmateix no vaig poder contactar amb el seu autor. Finalment si i gràcies a ell –Manolo Garcia– enceto aquest reportatge.

MGarcia

A L’HORITZÓ

“Una vegada dalt la sorpresa va vindre al observar que es veia a simple vista i dins la mar el perfil de dues illes, una la d`Eivissa i l’altra presumiblement la de Mallorca.” -M.Garcia

cercles eivissa

Terres distants quasi acoplades a l’horitzó i que van cuallar l’atenció del grup. Una bona fotografia, sobretot tenint en compte que s’ha enrregistrat mitjançant una càmera petita i de poc zoom. Una Kodak DX-6490 concretament.

eivss es vedra blogret

Atractiva imatge i indubtable geografia. “L’illa d´Eivissa s’identificava perfectament al tindre més al sud i separat l´illot de “Es Vedrà” amb una alçada de 380 metres.” afirmava l’autor.

“Però el dubte va vindre si l’altra illa era realment Mallorca, a falta de brúixola per mesurar l’angle d’obertura entre els extrems de les dos illes, (no pensarem que possiblement en qualsevol telèfon mòbil n’hi ha una aplicació de brúixola amb escala en graus) ho férem obrint els dits cap els extrems de les dos illes i això a simple vist ens donava uns 30º / 35º graus aproximadament”.   -Manolo Garcia.

L‘amidament angular manual que fa referència, va fer pensar al grup excursionista de que els relleus de l’esquerra eren de Mallorca. A mi personalment també m’ho va semblar en un principi quan vaig veure la fotografia publicada en un mitjà de comunicació i em va causar sorpresa per la bastant més gran distància de Mallorca respecte a la muntanya des on es va fer la foto. Ha estat després quan m’he adonat que no eren cims mallorquins. Les siluetes damunt del mar tendeixen a brindar-se a l’engany de vegades!.  Per esbrinar la correspondència d’unes siluetes hom pot escollir com a referents les seves veïnes i mesurar quants graus aproximats de longitut abasten aquestes per deduir les altres a priori més incertes. La idea de Manolo era bona.   Pero es clar que una cosa és la teoria i l’altre la pràctica; les percepcions poden induir a errors. Comprenc que pot resultar difícil precisar visualment in situ (i més encara si no es disposa en aquell moment de prismàtics o bons teles) l’envergadura dels extrems d’una illa o serralada si les circumstàncies de visibilitat o d’altres factors dificulten de precisar bé quins indrets geogràfics son els punts visibles de cada cantó límit del paisatge observat.

Les simulacions panoràmiques sovint resolen la qüestió al fer les comparatives pertinents. En aquest cas el dubte s’esvaëix. Com mostro aquí al dessota, tot el retratat és Eivissa, pero una illa repartida en dues parts. La nord i la sud, separades entre mig per cotes més baixes (St.Antoni de Portmany), les quals queden per sota l’horitzó del mar i per tant l’illa està allà invisible. Podem tornar a donar un cop d’ull a les fotografies d’en Manuel Zaragoza, fetes des de una ermita de la provincia de Castelló.

simu edit eivissa nord

google eivisses

geo

 

 

 

 

 

Altres dues il.lustracions que he fet com a complement. A l’esquerra el plànol google de la perspectiva i a la dreta el mapa de les “dues eivisses”.

Mallorca es podria veure des de el Cavall Bernat? Sembla ser que només des de mitjans aèris (globus, drons..). La distància als cims mallorquins (més de 240 km) és massa considerable. El Cavall, malgrat resultar una figura escarpada i estèticament imponent no te una cota prou alta per compensar el defecte de la curvatura terrestre. Li caldrien aproximadament uns 400-500 metres d’alçada extra (variació en funció de la refracció i pressuposant igualment per al cas unes condicions extraordinaries de transparència) per resultar visible. En tot cas, haver retratat Eivissa des de aquest roc tant emblemàtic per molta gent que estima el seu paisatge ha estat una gran cosa maca de saber i de veure. Ara animo als qui varen aconseguir veure-ho o a d’altres persones que també gaudeixin, a provar de copsar la silueta poc abans de l’eixida del Sol, i encara més en dates poc abans de l’equinocci de primavera o després del de tardor. L’orientació de la seva perspectiva permetrà poder albirar el Sol sorgint per darrera de les muntanyes pitïusses. En concret a més, si algú es posa cara al sol el 23F (no es broma) el fenòmen es produirà per darrera Es Vedrà; una fotografia magnífica.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s