El perfil de Tramuntana des del Puigllançada

El passat 31 de març vaig sortir de de casa meva a les 5 de la matinada cap al Berguedà amb un objectiu. Copsar els cims més elevats de Mallorca des del Puigllançada, i a ser possible també retratar-los. I ho vaig aconseguir!.

Això si, el resultat fou molt tènue!, quasi que he estat a punt d’optar per no publicar-ho. La silueta era tant poc perceptible que mentres caminava cap al cim, encara amb el sol amagat i també en els moments de la sortida no la veia pas.
Vaig arribar dalt, vaig saludar les figures del pessebre i vaig tornar endarrera. Al cap d’uns metres, i amb el sol ja sortit, vaig entrar de nou en una zona d’ombra; em vaig asseure i tot just llavors, enfocant amb els binòcles al lloc apropiat vaig adonar-me’n de que estava allà!, es veia; i es veia millor (o menys malament millor dit) fins i tot que el mar!. Dalt del cim, el besllum del Sol i l’impacte del vent, que sense ser molt fort era suficient com per no permetre’m estar-me quiet a gust, m’havien difficultat concentrar-me.
De vegades val més renunciar una mica a l’alçada màxima d’un indret escollit per en canvi trobar un altre punt més adient que possibiliti la contemplació o una més gran eficiència per copsar certs detalls de paisatges, sobretot quan allò que es pot albirar es troba gairebé al límit de la perceptibilitat.

He sobrecontrastat la imatge per tal que resulti més còmodament distinguible. Tanmateix, he preferit no incloure la part de sota perquè amb el sobrecontrast, els primers plans (a plena ombra a més) quedaven virtualment massa enfosquits. El retoc està fet amb el senzill office2010, es a dir, sense photoshop ni lightroom ni altres.. El meu propòsit, com ja vaig apuntar una vegada, no és valer-me dels millors programes de reajust per deixar les fotos més nítides o més tal que a la realitat, sino fotografiar en els moments en que la natura esdevé esplèndida en aquest sentit i fa la seva “feina interior”, silenciosa pero que podem endevinar-la, llavors ella mateixa ens obre l’aire i ens brinda paisatges de somni que no cal retocar.

Aquell dia, per tot el que havia estat analitzant previament, era el que més prometia de tota la setmana (que per cert acababa en santa) i per això vaig escollir-lo, pero tampoc era una situació ideal del tot, ni molt menys, i per això la visió va resultar molt tènue i la fotografia encara més. Sense el sobrecontrast citat, degut al poc rang dinàmic de la càmera que vaig dur -és la reserva d’una altre millor però que tenia espatllada-, Mallorca pràcticament no es distingueix. Pero sense la càmera si que s’apreciava suficientment. Els ulls dels essers humàns – i per exemple els meus també- no son cap joia de zoom dins del mon animal, pero son eficients (i molt més eficients que moltes càmeres) per captar les gradacions més subtils dels tons de la natura que formen part de l’espectre de freqüències del nostre rang visible.

De tot manera, un altre dia, amb millors condicions meteorològiqués Mallorca saltarà a la vista amb molta més qualitat, i no em caldrà, fotogràficament, cap retoc posterior.
I a la inversa?.. Qui sap si també!. Fà no gaires mesos vaig escriure sobre les últimes fotografies pirinenques de M.Molina des de Mallorca i fà també poc temps un altre fotògraf (tot i que encara no he escrit pero si que podeu veure-ho per exemple al meu FB o al blog BH, report escrit per M.Molina). Pedro Màs va retratar part del Pirineu també des de Tramuntana. Com ell mateix també reconeix en el seu blog (també vull animar a llegir-lo, reportatge excel.lent), només el revel.lat amb raw (que per cert jo no faig servir) +ajustos de qualitat posteriors van fer possible desvelar les siluetes remotes. El dia no donava per més, tampoc el 21/12 -quan M.Molina va retratar cims del Pirineu- era realment una especial meravella, pero hi hauràn altres dies en que si, en que les finestres d’aire s’obriràn i molt millor fins i tot, des de les altes carenes de Tramuntana i/o des del Pirineu també (per cert no sempre la bona visibilitat és bidireccional). I alomillor cap a d’altres bandes més de l’horitzó! O estic somniant?

De nou aquí al damunt la imatge, ara amb l’afegit de la simulació per comparar millor. El perfil dels cims balears, >tènues pero inequívocs.

Tot seguit una petita galeria ara d’altres fotografies que vaig fer en aquelles hores. Dues d’elles per cert -i no pas la de Mallorca- i una altre més que no adjunto, van caure en gràcia a TV3 i al canal 8TV. Les van reportar als seus respectius espais de El Temps!

D’esquerra a dreta i de dalt a baix. 1.Nuvol lenticular sobre la Serra del Cadí. 2. El Sol desvetllant el Pedraforca 3. Collserola, primeres llums (7.32) 4. Sol naixent sobre el naixement 5. Bulbocodis, primeres flors primaverals 6. Pedraforca darrera una collada. Recomano clickar per ampliarles.

..I COM ANEXE

Per acabar, una fotografia ben bé pirinenca de Mallorca, concretament des del Bastiments, extremadament tènue, molt més tènue encara que la berguedana. Les carenes se’m va desvelar només a través del sobrecontrast (no vaig saber distinguir-la a ull). No la he cregut mereixedora de cap reportatge pero si que la incloc com a anexe aquí a propòsit del tema.

I comentar-vos també que el dia d’aquesta fotografia vaig veure i retratar -i molt millor que Mallorca- siluetes molt més remotes de fet!. Més endavant faré, el reportatge pertinent!.