La silueta del Puig Major enfilant al Puigmal.

AP1340250_Mbret2

Unes imatges molt tènues però alomillor les primeres de la silueta de muntanyes de Mallorca des del Pirineu. Dic alomillor amb poc convenciment perquè amb tants anys d’història de la fotografia, primer analògica en blanc i negre, després en colors i finalment digital…  I alhora amb tants anys d’història amb milers  i milers d’excursionistes enfilant-se per el Pirineu, excursionistes i d’altres, molts d’ells a més actualment sempre amb càmeres al damunt i retratat-ho tot a tort i a dret, saben el que miren i de vegades sense saber, seria (penso) molt super extrany que realment no existeixin imatges previes al respecte, però com ara per ara per lo menys no en conec encara cap d’elles, em permeto poder sospitar que alomillor les que vaig poder fer un dia d’aquest últim gener siguin les primeres d’una silueta balear des del Pirineu.

El que si que encara tendeixo a estar més autoconvençut es que possiblement siguin les úniques fetes des de la serralada com a conseqüència d’una planificació i propòsit express d’aconseguir-les.  Vaig anar certament al Puigmal des de Barcelona, tot sortint de nit a intentar-ho, i, al igual que l’any passat des del Puigllançada (Prepirineu) ho he aconseguit.

A més em vaig quedar ben satisfet perquè no va ser allò de disparar amb la càmera i a veure que surt (això altre em va succeïr amb una visió dels Alps per exemple l’any passat i que va ser (és) de rècord del mon, pero tant tènues que sols em vaig adonar que realment ho eren al descarregar les imatges, tot i haver-hi anat també expressament) sinó que va ser tot pujant, començant la pujada de fet al Puigmal, i encara amb el cel força fosc que em vaig adonar que damunt la silueta del Tagamanent es dibuixava una altre línia, molt més tènue, en la posició i forma exacte igual que la del PuigMajor; evidentment perquè sabia ben bé a on mirar, es clar, perquè sino m’hauria passat d’allò més desaparcebuda, per descomptat. Estic segur que moltissima gent haurà vist Mallorca en ocasions des del Puigmal i des de altres cims, però que no s’han adonat de que ho estaven percebent. També estic segur que molts altres hauràn cregut veure-la i en realitat ser una altre cosa diferent a la que es pensarien, bé muntanyes, bé núvols..

udeuschlepuigmalmallorcaJo enfilava amb la simulació panoràmica dÚlrich Deuschle grabada a la meva memòria i savia perfectament on mirar i com identificar-la. Per altre banda m’havia estudiat previament els factors atmosfèrics des de feia dies endarrera i a última hora abans de sortir havia donat un cop d’ull al Meteosat per veure com estaba la cosa.  I bé, la cosa no estaba molt segura en quant a núvols pero em vaig arriscar.  El fet que poguessin haver núvols em va fer dubtar durant una bona estona de si la silueta del P.Major, a 290 Km no fos tal, sinó núvols, pero la sospita de que no eren pas núvols, per lo menys on estava el Puig Major, va anar creixent amb les següents imatges presses en diferents moments i des de diferents cotes; en cada moment cuadraven amb la meva imatge mental que tenia de les simulacions des de diversos punts del recorregut.

Els dubtes i el fet que me’n adonés tant aviat, quan encara estava jo bastant abaix, més prop de Fontalba que del cim i que la visió fos tant tènue i tingués la por que amb escassos minuts desaparegués em van fer que volgués aprofitar aquells moments per intentar fer la millor foto que potser em permetia la situació atmosfèrica i la situació meva altimètrica, circumstància que al cap de poc s’esvaïria. I en aquests afers em van fer ralentir la marxa i deturar-me per fer tals comprovacions..   Lo ideal hauria estat haver arribat abans a Fontalba i pujat abans, per arrivar a cotes molt més altes en el moment més idoni.  Tanmateix també podria haver intentat adquirir una càmera millor perquè la meva deixa bastant que desitjar en condicions de poca llum, però bé, això ja es un altre tema, purament personal.

En qualsevol cas, a banda de la poca espectacularitat de la visió (per no dir gens espectacular) la importancia significativa està en el motiu en si aconseguit de retratar; ja dic, Mallorca del Pirineu no es veu cada setmana, potser no s’ha enrregistrat mai la seva silueta, i si algú ho sap, estaria bé poder assabentar-nos, per curiositat històrica o per fer història, història del frikisme de la fotografia d’horitzons llunyans.

AP1340307_MBret2

AP1340434BLa imatge que em va sortir més decent la vaig penjar al twitter i la veritat es que quasi ningú em va fer ni  cas, també al facebook ben poc (fora de les 3 o 4 persones que em coneixen, que també son aficionats al tema i que poden apreciar la significancia de les imatges) però bé, amb lo de Mallorca ja estic acostumat, no tinc el ganxo mediàtic de segons qui; pot ser que a més certs mitjans prefereixen imatges de més proximitat però visualment atractives. En tot cas tampoc és l’objectiu o cap meva prioritat la “fama mediàtica”, menys per un tema com aquest, relacionat més aviat amb el silènci i la sensació de pau que desprén la natura quan un es brinda a la contemplació dels paisatges distants (bé, si no ha arrivat amb presses i ha de marxar de seguit amb presses sense tenir temps a contemplar gaire), seria com contradictori practicar una activitat així, generalment solitaria i en canvi després buscar l’aplaudiment de multituts, haha!, no, no, espero no caure-hi molt massa. A més alhora de difondre i com que escriure si que m’agrada, prefereixo que la gent em llegeixi directament per aquí que no potser enmig d’altres noticies de tipus fast food, per molt impacte mediàtic que eventualment puguin tenir les mateixes.

Bé; tornant a entomar el fil del tema després de la giragonçá reflexiva personal sobre això altre.  La majoria de les fotografies del llom del Puig Major (per cert sembla el llom d’una mula o d’un altre antílop gros) les vaig fer vora la cota 2400, una mica per sota fins i tot i més vora La Dou (cim secundari del Massís del Puigmal) que des del Puigmal en si. Des de més amunt, i amb el sol ja sortit també en va sortir una però apenes res més que una lleu i tènue franja de diferència de contrast darrera uns núvols i quasi imperceptible. Després de veure que la cosa ja no donava per més, vaig seguir muntanya amunt, fer el cim sempre és un plaer; a més que el cel seguia estant d’allò més net per contemplar altres horitzons ben macos.  Això, si fort vent el que calia enfrontar.  Des del cim del Puigmal poc un se’n podia estar quiet!, el desequilibri per algú prim com jo era constant, com anar dret en un autobús, bé, ja sabem com les gasten els cims del Pirineu Oriental amb vents de Tramuntana o de nordoest.

AP1340399

Mirant en direcció Barcelona. Al centre dreta el Tibidabo i l’antena de Collserola i el mar al darrera. Poques es vegades es veu tant nítidament el mar des del Puigmal

AP1340422

 

DES DEL CAMP DE TARRAGONA, PER LA TARDA

 

AYeste

El mateix dia, per la tarda, crec que la transparència va minvar una mica des del Ripollès (tot i que no ho vaig comprovar in situ) però en canvi crec que va augmentar des de les terres del sud de Catalunya. De fet al mati, jo des del Puigmal ja percebia molt més net l’horitzó sudoest, que no el de sectors de més al nord.  I bé; des de Castellvell del Camp, un indret de la comarca de l’Alt Camp, Alejandro Yeste, meteoròleg de Reus (corregeix-me si em llegeixes i m’equivoco en algo si us plau) i el seu cosí Daniel van veure l’illa i el primer va fer un magnífic retrat de la silueta del Puig Major i del Massanella.

Les Terres de Tarragona han estat poc treballades per el que fa a visions de Mallorca, tot i que tenen molt potencial, jo en concret només tinc fotos fetes des del Caro (lo qual no es pot dir ben bé que sigui una muntanya tarragonina sinó més aviat de caire tortosína, de les Terres de l’Ebre.), per tant és interessant que (potser per primer cop també) ell hagi copsat MaLLorca des de aquella contrada i també fà història en aquest sentit. La notícia del seu albirament va correr molt per la xarxa i es va difondre en diaris i en la televisió local de la comarca.

El dia precedent al d’aquestes visions (la meva i la del Alejandro) vaig retratar ja nítidament l’illa des de Montjuïc, va ser de capvespre, simultaneijant amb l’observació de l’Alfons Puertas que al seu torn des del seu Observatori també feia (i que naturalment al venir d’ell va ser molt redifosa arreu), hores abans però, al migdia jo mateix ja havia retratat el perfil des del Turó de Magarola. Bé; aquest precedent, sobretot la visió tant clara des de Montjuïc (aquí a la sota), em va estimular encara més la intenció que ja tenia (després d’estudiar els factors atmosfèrics)

d’anar a Fontalba poques hores després per intentar-ho des de allà.  A més, que el fet de que es donin dos dies consecutius de visions de l’illa és un patró estadístic gens extrany i que va bé també tenir-lo en compte.

I bé; ara que potser ja he fet història, ara a veure si el proper cop la repeteixo, però amb unes contemplacions i imatges molt millors. La cosa pot estar al caure si em trobo amb la disponibilitat de temps (no sempre puc entre setmana) adient per tals propòsits. Si algú altre ho aconsegueix, l’enhorabona.

Per cert, quan he dit que possiblement hagi estat les primeres imatges de Mallorca em refereixo a les de la silueta física; per què el que si que en canvi una persona va aconseguir una vegada, va ser retratar el llum nocturn del cim del Puig Major, amb foto de llarga exposició, es clar; és a dir, un llum artificial, i vaig editar el reportatge pertinent sobre aquest fet ara ja fa un temps. El seu autor va ser el Jordi Solè. Ara bé, faltava el retrat de la silueta, la silueta física de la muntanya en si, de Mallorca, i en aquest sentit ara si.

Més imatges de la silueta i comparativa amb les simulacións panoràmiques, aquí.Puigmalmallorca17Gener2016

Advertisements

8 pensaments sobre “La silueta del Puig Major enfilant al Puigmal.

  1. Enhorabona Marc, per les imatges de la serra de Tramuntana des del Pirineu, em sorprèn el que comentes que encara no hi havia cap imatge coneguda de l’illa des del Pirineus. En qualsevol cas segur que és la primera imatge que s’ha obtingut amb un estudi previ de les condicions meteorològiques més adients per que l’observació sigui un èxit, i la força de voluntat per agafar el cotxe anar al Pirineu i a estar a primeres hores del matí pujant al Puigmal, per provar de fer l’albirament.
    Ets un crac! amb els teves hipòtesis meteorològiques per endevinar les millors condicions per veure l’illa.
    Ànims ! i gràcies per compartir els teus coneixements amb els altres pocs aficionats al tema, ens mantens viva la il·lusió per anar compartint noves visions.

    • Ostres Ramón!! No sabia que m’havies escrit! disculpa!, m’acabo d’assabentar indirectament a través d’una notificació que m’ha arrivat al mòvil. I veig que tampoc m’havia assabentat d’altres comentaris d’altre gent. El blog l’obro molt poc últimament i publico molt de tard en tard i per buscar els missatges els he de buscar expressament (estava acostumat a que quasi ningú m’escribia i no anava a la bustia d’entrada a mirar). Merci i espero estar més atent properament!. Per cert ahir es va captar el Pirineu des de Mallorca pero jo en canvi des del Piri no vaig veure pas l’illa!, però en canvi vaig veure els Alps!, bé, ja ho explicaré quan faci el reportatge!. Arreveure!

  2. Hola Marc,
    Ratifico tot el que t’ha dit el Ramon Ibarz, perque difícilment jo ho podria haver dit millor.
    Jo sí que et vaig enviar un missatge al fb però encara no he tingut resposta. No passa res, tampoc em coneixes i per tant no tens perquè respondre.
    En qualsevol cas, és un plaer trobar gent que comparteix aquesta passió. De moment, el material que jo tinc és molt humil al costat de les imatges que estic trobant, però espero anar fent coses un xic més destacades.
    Bé, espero i desitjo que tots aquells que gaudim dels horitzons ens podem anar aplegant en algun espai per seguir compartint experiències.
    Enhorabona i gràcies!!!

    • Hola Pep!! El mateix que acabo d’escriure ara mateix al Ramón!, no es pas perquè no et conegui!!, es que no havia vist el teu comentari (ni el de Ramón), m’he adonat perquè al tfn si que l’he vist ara! (i en canvi x lo vist no vaig veure el seu, que en teoria tb em deuria d’arrivar suposo pq sino no s’enten). Tampoc m’havia assabentat d’altres comentaris últims d’altre gent. El blog l’obro molt poc últimament i publico molt de tard en tard i per buscar els missatges els he de buscar a propòsit (estava acostumat a que quasi ningú m’escribia i no anava a la bustia d’entrada a mirar). He d’estar més al tanto. Merci per haver-me escrit, en serio. Per cert aquest cap de setmana ha estat genial en quant a visions de distància. Ja ho explicaré!, pero en resum per part meva dos dies seguint copsant el Ventoux a més de 300 km i a més ahir els Alps a més de 400. Per part d’altre gent el Pirineu des de Tramuntana i la serralada del Cantàbric des del Sistema Central. Salut!

  3. Hola,, que se sabe del astro fotógrafo chileno que hizo una retratada de 492km desde el cerro Mercedario (Andes) al cerro Champaqui…..
    Saludos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s