Benvinguda a l’estiu: L’ombra de l’Aneto des del Turó de l’Home.

La conjunció del Sol o de la lluna amb els paisatges terrestres és un dels fenòmens que més ens poden facilitar la percepció de siluetes molt llunyanes. Tanmateix, sovint, a banda del fet en si (més a considerar o tenir en compte a mida que ens plantejem objectius més distants) d’aconseguir-ho, aquests fenòmens astropaisatgístics solen tenir una gran bellesa que de per si em resulta molt seductura; gairebé irressistible en molts casos.

La força del Sol, la perfectibilitat de la mecànica celeste.. Combinada amb l’atmosfera, el regne de imprevisible, on s’hi conjuguen tota mena de forces i elements amb dinàmiques atzaroses!!.. I tot plegat juxtaposat a les siluetes fer-mes i estàtiques, de la nostra mare terra. Una trinitat de coses, no entraré a dir si divines o no, però molts cops estèticament sublims.

A més, si a tot plegat, sumem el fet de que aquestes esdeveniments només es donen ben pocs dies l’any i per el que fa a certs paisatges només en les dates dels solsticis (tot i que segons la precisió que desitjem podem abarcar els dies inmediats previs i següents als mateixos) fa que tot plegat sembli o sigui més fenomenal; ens fa estar conscients de les dates , preparar-nos al respecte, i si aconseguim estar al lloc precís en els moments precisos, celebrar-ho, en companyia del sol que surt o del sol que es posa, i dels altres dos elements referits que conformen la “trinitat” dels astropaisatges.

Des del Turó de l’Home, en el dia del solstici d’estiu, el sol s’oculta tot just al costat del cim més alt del Pirineu i el sol li presta part del seu espectacle. Poc després d’amagar-se, la muntanya passa per damunt l’eix de perspectiva del Sol i aquest projecta una espectacular ombra crepuscular al cel del seu damunt. L’ombra va inclinant-se direccionalment assenyalant la posició amagada del sol en cada moment.

L’eclipsament, o en aquest cas millor dit el “quasi eclipsament” del sol per el sostre més elevat del Pirineu és una cosa que ja fa temps ho vaig sospitar i que a continuació, fent proves amb les simulacions panoràmiques vaig adonar-me’n del quasi eclipsament astropaisatgístic. Val a dir que no vaig ser l’únic a qui se li va ocorrer i/o endevinar l’esdeveniment. Ramón Ibarz -fotògraf eventual d’horitzons també molt distants- per la seva banda (independentment), va referir en un comentari seu aqui mateix al blog una vegada el succés de la benvinguda del sol per l’Aneto en el solstici d’estiu, sense que previament jo l’hagués informat.

L’any passat vaig intentar copsar el fenòmen, però formacions de núvols van obstaculitzar-me la visió. És el que tenen les postes de sol per muntanyes en èpoques de Primavera-Estiu, molt proclius a estar obstaculitzades per cúmuls o cumulonimbus formats al llarg del dia i de sovint bastant crescuts per les tardes.

Enguany la sort amb mi ha estat favorable en aquest sentit. El Sol, ha fet el seu viatge cap a l’Aneto. Bé, disculpeu perquè dit així no es molt correcte; sabem que és la muntanya qui ha anat al Sol!!. Si això us recorda a allò de que “Si Mahoma no va a la Muntanya, la muntanya va a Mahoma” ho heu comprès fins i tot ben divinament.

MÉS IMATGES DE L’ESPECTACLE

Us animo a visitar l’àlbum de la galeria flickr de fotografies:

https://www.flickr.com/photos/markbret/albums/72157669518089172/with/27220033064/

Fotorreportatge amb texte al Fboook Cclickeu)

Article al diari Ara.cat: http://m.ara.cat/societat/meteo/visualitzar-lAneto-des-del-Montseny_0_1601240049.html