Enguany fa 100 anys -en concret a principis del 1916-, des de Barcelona; es van començar a fer una serie d’observacions de Mallorca i d’altres siluetes d’horitzons distants. Observacions metòdiques i riguroses, les quals, compilades quatre anys després, al 1920, van donar forma a un breu pero singular treball científic.
Albirar Mallorca, el Puigmal, el Montseny i la resta de punts cardinals màxims del territori, va servir per coneixer millor les peculiars característiques del cel de Catalunya. Alhora per aportar avanços en el coneixement dels factors físics implicats en els graus de transparència atmosfèrica i per fer ciència en definitiva.
El treball es nodreix i sorgeix per la inquietut científica de l’Eduard Fontseré (el meteoròleg més important i referent que ha tingut Catalunya i conegut internacionalment) en aquest tema i alhora es degut també sobretot al treball, amb metodisme i rigor, de la persona que feia les observacions i notificava dia rera dia els registres, es deia Gabriel Campo i no era meteoròleg de carrera però va acabar-ho essent de profesió i ben expert.
El que es portés a terme en aquests anys i no en d’altres també va seré estimulat però, per les demandes que sorgien, cada vegada més des del mon de l’aviació (l’Eduard Fontseré ell mateix ho menciona en aquest sentit). Era l’èpca en la qual l’aviació estava fent molts progressos tecnològics, cada cop s’enlairaven més aparells, més eficients, més funcionals, més prometedors, tant en lo bò com en lo dolent. El contexte a Europa en aquests anys era el de la Primera Guerra Mundial (de la qual Espanya en va quedar al marge), la ciència permetia que es desenvolupés la tecnologia, i la tecnologia demanava a la ciència, en aquest cas en concret l’aerologia, que avances, que aportés més veritats sobre l’atmosfera. Pero vaja, em sembla que -aventuro- independentment de les respostes que es volguessin aportar als aviadors, el gust per l’aire, per la meteorologia, per la ciència, era la més primordial font o estímul..
I aquí està.. Un treball que recull observacions d’ara fa 100 anys. Fa un temps el vaig localitzar -tot fent recerca via internet- en una llibreria de nom Vilallibres de Vilanova i Geltrú; el vaig solicitar i me’l van enviar a casa ben àgilment. Me’l vaig llegir i ara el brindo ja (aprofitant que no faig albiraments i no he escrit últimament) perquè als qui us interessi el tema ho trobeu interessant i amè com el vaig trobar jo. Feu click al seu damunt. O si preferiu una versió amb menys Mb, clickeu al final de tot l’últim link.
Sobre les variacions de transparència de l’atmosfera, des de les Illes Balears fins al Puigmal.
Enllaç al estudi “Sobre las variaciones de la transparencia de la atmosfera desde las baleares al puigmal Versió de descàrrega més lleguera aquí
Enllaços anexes:
Biografia d’Eduard Fontseré: http://www.raco.cat/index.php/revistafisica/article/viewFile/174641/226992
Biografia de la Família Campo:
http://soparsambestrelles.blogspot.com.es/2011/07/una-mica-dhistoria-la-familia-campo.html
El cel a Catalunya, els perquès de l’aire diàfan…: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000120%5C00000039.pdf
Horitzons llunyans 
Bona feina per trobar full document Marc, interessant la xifra de 2,7%de dies amb observacions de Mallorca, principalment a l’hivern.
Un treball metòdic i llarg em el temps. Seria extraordinari trobar una fotografia d’aquella època, quan hi havia molts pocs fotògrafs, l’únic lloc que e m’ha acut, és l’arxiu del centre excursionista de Catalunya.
I moltes gràcies per recuperar i compartir aquest document oblidat.
Al fb vaig fer més comentaris sobre l’article. https://www.facebook.com/horitzonsllunyans/posts/578027885714961
Properament al blog l’ampliaré una mica més si de cas. No ho he fet perquè volia donar protagonisme al E.Fontseré i no ficar gaire de la meva part.
Si; 2’7 %, principalment a l’hivern i en especial al mes de Desembre (per cert aquelles fotos teves del 2009 i del 2010 també van ser en Desmbre ; ), tot i que bé, l’estudi només compren 3 anys (1916 fins final del 1918); hi ha molta variabilitat. L’any passat per exemple (2015) al desembre no es va veure cap dia!.
I per el que fa al 2’7%, intueixo que es un valor massa baix degut a que segurament havien hores del dia (sobretot als capvespres) que sel’s escapaven, i possiblement també els albiraments molt tènues de vegades també. I es que en els últims 3 anys anteriors (2013-2015) si comptabilitzo els dies que jo he vist l’illa + els dies altres (quasi tots coincidents amb els meus però els coincidents no els sumo obviament) en que ha estat notificada per els meteoròlegs del O.Fabra (en concret l’Alfons Puertas gairebé sempre) + algún que altre dia que tant a mi com al O.Fabra se l’hagi escapat però que ho hagi retratat algú altre (imatges trobades via tweeter generalment) la freqüència és del 7% o es el que és el mateix, durant 3 anys hi han hagut 80 dies en que s’ha deixat veure Mallorca. Moltes la majoria de les vegades son visibilitats tènues o molt tènues, algunes d’elles difícilment apreciables per algú que no hi fixi molt l’atenció o no sàpiga reconeixer les formes. Per tant comparar les freqüències d’algo que al cap i a la fí està subjecte a l’apreciació perceptiva de cadascú és incertament quantificable si l’objectiu és ser objectiu (valga la redundància). Un estudi fet als anys 70s i que tinc scanejat i que més endavant també reportaré, mostrava una tendència freqüèncial a la baixa durant la major part del segle XX. Em fa l’efecte que després hi ha hagut una relativa recuperació; estic intentant quantificar-ho i reflexar de la manera més objectiva possible, quan acabi ja ho reportaré.
Una altre cosa que no em cuadra de les observacions actuals en relació amb les del estudi del E.Fontseré és en lo relatiu a les causes de la visibilitat. Ja t’ho vaig comentar per e-mail una vegada. Encara ho tinc en procés de major implementació per donar-li més consistència.
Retroenllaç: Mallorca al 1954 | Horitzons llunyans
Retroenllaç: Mallorca desde Barcelona en los años 40s y 50s | VENTANAS DE AIRE
Retroenllaç: Mallorques de tardes primaverals | Horitzons llunyans
Hola :-)
albiraments de més de mil km? sols una curiosita5 per si pot servir per idees o noves aficions
Antigament entre mariners es cercava sa habilitat de localitzar altres bucs o flotes de guerra.
Doncs un senyor es va fer famós per sa seva habiligag, predint bucs a distàncies inversemblants, més de mil km. Aixís de memoria, esper no equivocaf. I que ho predia als matins i en a s’oceà pacífic. No tenc referència ara, però em sona que era tema conegut entre metereòlegs.
No tenia explicació,i em sonava a truc, tot i que vaig pensar en si usava niguls, o com es comportava sa llum pes fums Es veu que ses partícules de fum formen certs niguls en línea. O deuen camviar Tal vegada ajudat amb refraccions, sol, aire estratificat…
salut i bones fotos
PS, En una albada de cel ben estable o estratificat i sense niguls mirant sa sortida damunt la mar. Una bona estona abans de sortit es sol es veu una breu aparició de una fina zona o línea o raig menys blau, més grana o vermellós. Sa causa és que ha atravessat niguls per darrera d’horitzó. Com més alts o lluny són es niguls darrera s’horitzó, abans es veuen es raigs. Si es mariner X estimava quan tardaven en pujar es fums i niguls, anava treient variables. I si sa vermellor des raig creix o decau al revés des cel. O s’amplada i durada segons rumb transversal o enfilat. O es sentit si va creixent o decreixent en color, intensitat o amplada, un instant mooolt breu…
Mil km em sembla una burrada, i massa variables incerted, però no he calculat res. I caldria tenir molt ull i habilitat per observar evolucions i estimar en instants. Costaria explicar, doncs és totauna peli en pocs segons.
Retroenllaç: Un resum de les Mallorques aparegudes al llarg del 2021. | Horitzons llunyans