PROLEG
El present artícle no és res més que una recopilació-resum de les siluetes mallorquines que s’han anat visibilitzant al llarg de la primera meitat d’aquest any 2017. Per no sobrecarregar el blog les diverses Mallorques que vaig veient he anat reportant només al meu facebook i al flickr. Com que allà hi han més imatges i texts, per no repetir adjunto enllaços a les entrades referents per a cada citació.
MALLORQUES DE PRIMERA MEITAT D’ANY
Des de principis d’any (2017), la silueta de la serra s’ha deixat veure de moment 20 dies. En 6 de tals dies han estat només albiraments de matí, 4 de matí i tarda (alhora), 2 només de matí i migdia (també del mateix total dels 15), un crec que de només migdia, dos de només migdia i tarda i cinc de només tarda.
De tots aquests 19, 14 han estat visions de caràcter lleu, unes 4 bastant bones (bastant bones em refereixo a que una persona no habituada segur que si mirés l’horitzó es podria sorpredre al instant, sense haver d’esmerar la vista) i una altre en concret excepcional en l’aspecte que després detallaré al final del llarg repàs.
De tots els 20 dies, les visions de 14 d’ells han estat de caràcter lleu i unes 4 bastant o molt bones. De entre totes les que incloc com a tènues incloc algunes en les quals les carenes superiors eren ben nítides però gens pas la resta, és a dir molt desiguals. I de totes elles només un cop hi ha hagut una visió extraordinaria la qual a més a més ha estat la més fenomenal de les que porto veient. Tanmateix sobre aquesta visió que en concret es va obrir el dia 17 de maig no m’hi explayo molt aquí dons la deixo per un article apart, que ben es mereix una crònica especial i explicacions més llargues.
El dia 12 de Gener.. Per la tarda, les carenes més elevades del Massanella i el Puig Major es van deixar veure relativament bé (la resta no) contra un cel ataronjat per la posta del sol. Per cert vull recordar que les visions properes al solstici d’hivern estàn beneficiades per el sol del capvespre dons s’amaga abans per la costa catalana que per la Serra de Tramuntana. Aquell dia a més vaig poder tornar a copsar la llum nocturna del cim del Puig Major. Un reportatge més entrat en detall el podeu llegir aquí: https://www.facebook.com/horitzonsllunyans/posts/601121236738959
La següent tongada va ser la segona setmana de febrer, la qual va durar uns tres dies, interrompuda per estones d’invisibilitat.
Van ser totes visions lleus les quals també vaig poder copsarles per bon encert. Va començar l’episodi en una tarda en la qual l’illa es va percebre entre cúmuls remanents d’un front, va proseguir al matí següent i per la tarda, tot i l’arrivada de nous plugims.. Es va tornar a deixar entreveure. El tercer dia va reapareixer però només per la tarda, en tal ocasió la vaig anar a veure des del Montseny.
Un extens reportatge d’aquestes visions de principis de febrer el vaig escriure també al facebook. Aquí va l’enllaç per als qui més us agradi el tema. Ho vaig anomenar “Les Tramuntènues”: https://www.facebook.com/horitzonsllunyans/posts/614775235373559 Vaig incloure unes referències sobre Còrsega també, relacionades amb l’episodi.
La següent va venir el 28 de Febrer, va ser una visió tènue però es va apreciar al llarg de tot el dia i curiosament va coincidir casualment amb una memorable data de fa 7 anys; la de la visió de Marcos Molina des de Mallorca. https://www.facebook.com/marc.bret.716/posts/10212600980649113
Més bo va ser ja canviant de mes, l’albirament del 3 de Març des del Turó de l’Home, on em vaig desplaçar expressament amb en Pep Puig. Vam poder gaudir de la contemplació a més, una estona llarga, exposats al vent i a temperatures bastant fresques per l’època, les quals insensibilitzaven el tacte dels dits bastant ràpidament.. https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10212649755028442&set=a.1036241315930.2007248.1522392731&type=3&theater
El dia següent un altre bon albirament va ser reportat en aquest cas per l’Alfons Puertas (O.Fabra) i per en Jordi Porta, des de Escornalbou si ben mal no recordo. Jo en particular no el vaig poder anar a veure perque anava molt liat amb altres afers.
..Una nova possibilitat, tot i que tènue i només limitada a partir de certes cotes, vaig pressuposar que es donaria 3 dies després. I em vaig enfilar aleshores a La Mola per avaluar la transparència i confirmar-la. Aquí el fruit de la decisió: https://www.facebook.com/marc.bret.716/posts/10212685348638260
Els últims dos dies de març l’illa també es va deixar percebre, molt tènuement però: https://www.facebook.com/marc.bret.716/posts/10212893714567278
De manera versemblant va tornar a succeïr-se a principis d’Abril (dies 3 i 4 respectivament) els quals en realitat conformaven part del mateix episodi de la mateixa massa d’aire, amb només “petits canvis”: https://www.facebook.com/marc.bret.716/posts/10212930404884513
Més aquí: https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10212930476086293&set=pcb.10212930577568830&type=3&theater
Malgrat la ostensible contaminació que dominava i circumdava a l’àrea metropolitana de Bcn, Mallorca era visible, gràcies a que poc més enllà l’aire estava notablement net.
El dia 1 de Maig al vespre va començar una nova sèrie (un nou episodi) d’albiraments. Percepció una mica inusual, amb brisa de SSW. Pressumiblement les baixes acumulacions de contaminants del dia festiu van contribuïr a que aquell dia mfos algo més factible, més que si s’hagueren reunit idèntics condicionants meteoorològics en dies laborables: https://www.facebook.com/marc.bret.716/posts/10213202760653237?pnref=story
Al matí següent (2 de Maig) l’albirament va ser igual de tènue, tot i que algo més facilment visualitzat degut a l’hora del dia: https://www.facebook.com/marc.bret.716/posts/10213206381383753
4 dies encara després, Mallorca es va deixar veure al migdia afavorida per una bona ponentada. Ho va aprofitar Jordi Solé des del Tibidabo, el qual la va retratar molt tènue i també la va notificar per la seva banda l’Alfons des del O.F.
Jo al matí m’estava desplaçant a les terres del sud per anar anar a copsar-la per la tarda i aprofitar el dia tot visitant el Delta, però la cosa del vespre va resultar sense èxit; els vents havien girat massa a sud. Per contra, la transparència si que es va mantenir envers els horitzons occidentals (Massís del Moncayo i demés, ja ho vaig explicar en una entrada i també resenya al twitter).
Una setmana després, el 12 ..L’amiga va reapareixer; la vaig copsar des d’uns turons del Baix Maresme, tot i que amb l’ajut del vidre polaritzador, com ja vaig referir (sense ell apenes s’apreciava): https://www.flickr.com/photos/markbret/sets/72157680658557823
Al matí següent ..Preveient que encara podria ser cosa millor (tot i que amb certs dubtes) em vaig desplaçar al Garraf i allà estava, magnífica!.. Més encara de fet del que m’esperava. La visió a més no es va limitar a l’albada sinò que a mig matí encara es veia. El Puig Major el vam apreciar fins i tot des de 90 metres del Garraf; ho dic en plural perquè aquesta vegada vaig estar amb altre company fotògraf, en Pep Puig el qual també va tenir la iniciativa aquell dia de venir a retratar-la. https://www.facebook.com/marc.bret.716/posts/10213314074396011
Tres dies més tard i ja ben entrat el mes de maig, tot i ser un dia de contaminació elevada a Bcn, la serra va reapareixer tènument: https://www.facebook.com/marc.bret.716/posts/10213334703151717
I al dia següent (l’anterior va ser un avís) el plat fort de veritat. La més fantàstica que he vist o retrata, però això ho deixo per al proper article..
Una última percepció de primavera va ocorrer El 12 de Juny. La parella del Massanella i el Puig Major es van tornar a deixar entreveure, molt tènuement!.. sobresortint de la capa de contaminants..: https://www.facebook.com/marc.bret.716/posts/10213592015304360
I entrat ja l’estiu, una visió molt inusual per l’època, l’1 de Juliol, l’illa va apareixer tenuement al capvespre. https://www.facebook.com/marc.bret.716/posts/10213801063690439
Horitzons llunyans 