MALLORQUES DE TARDOR-HIVERN 2019.

Faig en aquest article un resum de les Mallorques observades en la primera meitat de la temporada, és a dir, des de l’estiu fins cap d’any.

         ……………..29 de Novembre darrera el Putxet, St.Gervasi, l’Eixample esquerra, part de Sants i Poble Sec-Montjuic.

.

PRINCIPIS DE TARDOR

Després d’un llarg periode estiuenc amb nula visibilitat entre Catalunya i Balears que va durar ni més ni menys que 145 dies, va reapareixer una primera Mallorca el capvespre del dia 3 d’Octubre. La vaig anar a observar des del Massís del Garraf i l’havia previst entre altres factors gràcies a l’àrrivada a Europa de l’ex-huracà Lorenzo. A saber: Hi ha una significativa correlació entre la transparència del cel i l’aproximació o arrivada d’ex-ciclons tropicals al nostre continent. . Unes guineus que hi havia per allà prop i que poblen la zona ens feien companyia. Des del sud de la península el dia abans s’havia copsat bé la costa africana.

La visió de l’illa va continuar en l’albada del dia següent (4 oct) i allargant-se fins una mica després de la sortida del sol. La vaig anar a retratar des de Collserola. Uns quants nuvolets baixos s’hi passejaven per davant .

La següent tongada va arrivar a mitjans del mateix més i també va ser de dos dies consecutius. El dia 15 al vespre, després del pas d’un front fred per les illes associat a un tàlveg important en alçada, l’aire va quedar prou net i malgrat l’elevada humitat (recordem que el nostre mar està especialment calent a la tardor i te gran capacitat d’evaporació i alhora l’aire es condensa fàcilment si arriva certa frescor) així es va mostrar. Per l’atlàntic recordo que pululava l’ex-huracà anomenat Melissa fent costat al anticicló de les Açores el qual s’expandia envers al mediterrani occidental substituint la influència del previ.

En l’albada subsegüent la visió va ser molt més esplèndida. Tant l’Alfons Puertas des del O.Fabra com jo (pero de manera independent un de l’altre) varem coincidir en valorarla en un 8 de nitidesa en l’escala de l’1 al 10 i la percepció també es va caracteritzar en aquesta ocasió per humitat elevada i brises del SW. Adjunto imatges copsades des del mirador barceloní de l’Arrabassada. No varen haver-ne més el mes d’Octubre.

 

UN NOVEMBRE PRÒDIG

La primera del més de Novembre va caure el dia 4, tot i que més tènue del que personalment havia previst; va ser acompanyada per un frontet càlid i amb el Puig Major una mica desfigurat per causa d’un núvol barret que no li quedava massa bé (per al meu gust)  Idèntica situació afectava a altres relleus com vaig mostrar per exemple el Turó de l’Home també amb un altre núvol semblant.

Com sol succeir en tantes altres ocasions, al dia següent es va tornar a apreciar l’illa, pero no en l’albada sino en la vesprada, va ser hores després del pas d’un front fred que va refrescar i netejar l’ambient fins a cotes més baixes. Havia un solc important a 500 hpa i uns valors de c.a.p.e. encara prou elevats, pero tot i així la Serra de Tramuntana estava descoberta amb un celatge rogenc de fons, reflex d’una gran transparència entre aquella zona distant i l’illa i alhora entre el celatge del sudest i l’estratosfera envers el seu WSW. Sense el celatge encès del fons no hagués estat possible la visió de qualitat tant de capvespre.

Un parell de dies després la silueta va reapareixer en l’albada, darrera una línia de cúmuls prefrontals els quals ocultaven els cims de la serra d’ultramar (del mar balear) i com era d’esperar en tals condicions, amb força humitat allà a la serra. La subtil dorsal anticiclònica en nivells mitjos va ser un factor afavoridor mentres que una zona de convergència en nivells baixos ho dificultava

La següent aparició fou el dia 17 de Novembre, fruit d’una borrasqueta que s’havia despenjat de la principal i tot orbitant sota seu va tensar les isohipses de manera asimètrica afavorint en un fluxe no convergent en el seu costat llarg. Des de Bcn va resultar molt tènue (categoria 2) pero en canvi així de bé la va copsar Miguel Saragossà que ens va sorprendre gratament; val a dir però també que afavorida per un àngle solar molt més adient des de la seva geografia, des d’una muntanya de la província de Castelló. Els dies següents, des de Bcn no vam apreciar l’amiga Mallorca pero va resultar interessant saber que per exemple el dia 18 es va copsar molt bé la costa africana des d’Andalusia, i encara més: el 19 i sobretot el 20 al matí, Mallorca des de Formentera a una distancia similar a la que ens cau des de la ciutat i el vespre del mateix dia 20 el Canigó.. especialment bé des de la Provença. Sembla que una mica la millor transparència va anar pujant de sud a nord des de l’estret de Gibraltar :- ). https://twitter.com/finestresdaire/status/1197247251921489922 — https://twitter.com/finestresdaire/status/1197272428453486592

Els últims dies de Novembre van fructificar una llarga tongada amb aparicions en tots els dies consecutius, això si, quasi totes tènues: Va començar la cosa el dia 25 al vespre  precedint l’arrivada a Europa de les restes de l’huracà Sebastién i tot generant-se una petita falca anticiclònica correlativa. La visió del 26 va ser una mica la continuació i totes gràcies a la situació oberta el dia previ i la substitució de la massa d’aire; no obstant la qualitat de cada dia va anar variant en funció d’un gran conjunt de petits factors que em serien massa llargs d’explicar.
Per el que fa a l’albirament de l’albada del 27 quasi no l’hauriem apreciat si no arriva a ser per el Massanella, cim una mica més posat endins la geografia de l’illa i més alliberat del tipus de níguls que afectaven a altres parts de la serra (dic níguls en mallorquí enlloc de núvols perquè em sembla més apropiat i a més m’agrada); en canvi però va reapareixer al migdia (cosa ben rara!! :- )) i es va veure relativament bé per la tarda.

El dia següent de la serie, el 28 es va repetir una mica el mateix patró que el 27. Un albirament molt lleu en l’albada de categoria 2 pero en canvi va reapareixer de nou al migdia! i a primeres hores de la tarda es veia extraordinaria!, fixueu-vos en la imatge de l’avió del tweet , tot i que en aquest cas la he sobreconstrastada una mica perquè es pogués llegir les lletres de l’avió.

L’espectacle es va fer més colpidor a mida que baixava el sol. Al vespre el celatge de fons era tant ben contrastat i lluminós que més que un capvespre semblava una albada encesa!!. Tinguem en compte que Mallorca ens queda al sudest, no pas a l’oest-sudoest que és per on s’amaga el sol en aquest mes. A més a més, i això reconec que no m’ho esperava; a nivell de resolució, la definició era altissima; s’apreciavem sense turbulència força bé els relleus a petita escala del Puig Major, lo qual em va sorprendre perquè les isòbares estaven bastant juntes amb lo qual hom esperaria vent i bastant seeing. Les cotes no molt altes de la serra això si, estaven atenuades per una boirina comprimida per la subsidència. Aquest fet em fa pensar que en cotes baixes el vent era molt menor i al ser el superior més laminar i no turbulent, no va espatllar la qualitat; tot i així em sorpren igualment (encara ara li dono voltes) el grau de bona resolució d’aquell dia.

L’albada del dia següent va resultar tant o més magnífica, amb una silueta de categoria 9, excepte les cotes menys altes, atenuades amb un valors de 5. La resolució va continuar essent excelent i així de bé s’apreciava el radar del Puig Major.  L’Alfons Puertas, també sistèmic observador de l’illa i de tota mena d’altres fenòmens atmosfèrics, des de l’O.Fabra també la va copsar (com tantes altres vegades), especialment bonica i aquí l’enllaç a la seva fotografia amb els ajusts adients que fa per tal que la ciutat també s’aprecii iluminada.

El dia 30 va ser l’últim del mes i l’últim de la serie. Després es va trencar la “autopista” isobàrica i d’isohipses a 850 hpa que havia estat caracteritzant els dies anteriors. En l’albada d’aquest últim dia del mes em vaig trobar casualment (i ell amb mi) amb el fotògraf i amic Pep Puig i sols varem poder copsar la punteta del Puig Major sobresortint d’un matalàs aparent de níguls.  Bonica estampa van oferir també els núvols fluctus (ones K.H.) algo més a la dreta  mentres el company es deleitava contemplant el Puigmal a l’altre banda .

Des d’altres zones de Catalunya i d’arreu val a dir que Mallorca es va veure amb més envergadura, per damunt la boira. El fotògraf Marcos Molina la va retratar des del Mont Caro així de maca.

 

DESEMBRE: UN BON REGUITZELL DURANT ELS NADALS

I arrivem al Desembre. La primera del mes no es va deixar veure fins al dia 11 i en concret va resultar bastant fugaç a primeres hores de la tarda. Jo, malgrat intuir que es voria, no vaig poder presenciarla perquè tenia un compromís de feina pero em vaig assabentar gràcies a l’Alfons des del O.Fabra, al qui tampoc se li escapen les visions, excepte quan li coincideixen en dies festius de treball (que son certament pocs en el seu cas). Per el que vaig veure al cel i també donant un cop d’ull a la imatge satèlit, un mantell de núvols sobre el mar va afavorir un efecte escenari molt propici per l’aparició; núvols que per cert van deixar anar unes quantes gotes de pluja en els moments en que es veia la illa, vinculats a un front ocluit.

De cara al dia 14 i preveient una nova aparició, personalment tenia ganes de muntanya i me’n vaig anar cap al Puigmal. Nogensmenys la pista d’accés a Fontalba estava tant colmada de neu que vaig haver de fer-la caminant i després amb el sol ja sortit vaig perdre l’oportunitat de veure-la bé. Em vaig esperar a la segona reaparició per la tarda pero va resultar molt tènue , pitjor que l’anterior vegada que l’havia retratada des de la mateixa muntanya.

Al dia següent, una mica tènue també, la silueta va ser copsada des de Vilanova d’Escornalbou per Jordi Porta, un altre fotògraf avessat a retratar l’illa amb bon ull.

I bé, ja toca, per últim la tongada nadalenca :- ). S’acostava una configuració sinòptica procliu poc després del solstici i del parell de rius atmosfèrics que ens havien afectat els dies anteriors, pero com la primera nova Mallorca la preveia tènue me’n vaig anar al Garraf, indret des d’on hi han més possibilitats de que es vegi algo millor -en molts casos-. Certament va ser tènue.

Més bona, tot i que sense ser res de l’altre mon, va ser l’albada següent des del Montseny, on em vaig enfilar al Ses Olles i al Turó de l’Home expressament. Després va reapareixer per la tarda vespre i ben bonica va ser en aquest sentit la imatge que va captar Ramón Soriano des d’Albinyana, al Baix Camp. Sinòpticament la situació en superficie meteorològicament estàva caracteritzada per una zona anticiclònica, emergida des del nord d’àfrica pero corresponent a l’anticló de les Açores que s’havia meridionalitzat temporalment tot conformant un nucli peninsular i en ocasions una falca sobre França.

L’albada del dia de Nadal, la vaig copsar des de Collserola pero una mica massa tard perquè em quedés maca; molt millor la va captar Jordi Porta des de Vilanova al sortir dels seus afers de feina personals  . Al vespre una nova reaparició i en aquest cas enllaço una imatge de Pep Puig des de Barcelona i també les que va fer Daniel Yeste des de la Mussara envers diversos horitzons, inlouent l’illa amb el port de Tarragona en primer terme.

Per Nadal vull dir també que havia estat especialment magnífica la transparència envers el Pirineu occidental català. Des de Bcn, feia goig, tant per la claretat com per la resolució que permetia; adjunto un article del TotBcn que també va difondre el que vaig reportar aquell dia.

També en altres contrades peninsulars la visibilitat va ser molt bona. Així de bé retratava J.A.Quirantes la serralada cantàbrica des del Sistema Central  i la va tornar a repetir encara millor el dia 30 des d’un cim més amunt.

Pero tornant a les Mallorques: La més bonica de la serie nadalenca va ser la de Sant Esteve. Vaig esgafar La Mola com a punt d’observació . A més com les condicions eren propicies per una bona refracció vaig estar a l’agüait de instant de sortir el sol i vaig poder veure i retratar el raig verd. En algunes altres ocasions ja l’he vist pero aquesta ha estat una de les que millor he gaudit perquè el vaig veure directament sense mirar per el visor de la càmera; la tenia preparada i vaig fer el click en l’instant en que el vaig veure, pero mirant-lo directament.

No vaig ser l’únic qui es va fixar en el raig verd i molta més gent contemplava l’illa des de La Mola. Bruno Carrias des de la Provença també havia captat una mica la verdor des primers raigs refractats. Altres observadors van fer també maques fotografies des d’altres indrets com ara Jordi Porta o Rafa Fumado des d’Escornalbou.

 

ALGUNES DADES, INTENTARÉ QUE BREUS PERO DE POSSIBLE INTERÈS:

 

Si no em deixo cap dia (crec que no se’m va passar cap), aquesta temporada han estat 21 els dies en que s’ha mostrat l’illa a l’horitzó, els quals sumats als de la primera meitat de l’any donen un resultat de 46 dies* en els quals la transparència del cel i els factors de lluminositat adients han proporcionat que la Serra de Tramuntana hagi estat prou apreciable. Com a dada comparativa, l’any passat van ser 48.

D’aquest conjunt dels 21, en 5 la visió ha estat bona o molt bona. Per el que fa a matins o tardes o migdies, Mallorca s’ha vist en les albades 15 vegades, al migdia s’ha vist un parell de vegades i 12 a les tardes i/o vespres. Alguns pocs dels dies citats la visió ha estat tant de mati com de tarda o be de migdia i tarda.

(*) Bé, val a dir que en realitat la vaig veure alguns dies més, pero les que son excessivament tènues que ratllen el limit de la imperceptibilitat (entre 0 i 1 de grau) en tals casos no les comptabilitzo oficialment.

.

.