http://www.facebook.com/horitzonsllunyans
Estimo el paisatge, estimo els horitzons. …I això m’empeny irracionalment. El propòsit d’aquest blog però, és més racional -altrament podria ser un blog de poesia-: Em motiva donar a coneixer els relleus més allunyats que podem veure des de certs indrets en moments de molt bona transparència. Les pàgines contenen articles amb fotografíes meves i d’altres autors. Totes aquelles en les quals no hi veieu sobreimprès el nom de l’autor son propies meves. En els articles explico sovint les circumstàncies que afavorien certs albiraments llunyans així com altres factors contextuals per fer-ho més amè. També voreu altres articles amb imatges que no impliquen distancies tant llargues pero que em semblen interessants per altres detalls. Unes ho poden ser per l’indret des de el qual s’han aconseguit, altres per la seva nitidesa, per la seva bellesa o impacte artístic o per la conjunció simultània i maca amb altres elements de la natura. En qualsevol cas el blog vol ser una petita finestra ..A la gran finestra que és la natura en determinats dies comptats.
També hi ha un altre propòsit o un segòn missatge. Que totes i tots prenguem major sensibilitat envers la qualitat de l’aire que envolta la Terra i fer tot el que calgui per no malmetre la seva transparència. Si volem tenir oportunitats de seguir contemplant llargues distàncies, això també depen i dependrà de les relacions que tinguem amb els nostres recursos, de com tractem els residuus, del que expulsem a l’atmosfera; en definitiva també, com en tantes altres “coses”, del nostre comportament local i global com espècie que habita el planeta.
Mark Bret
contacte: markusbret@hotmail.com
Més nombre d’imatges que no apareixen al blog: http://www.facebook.com/horitzonsllunyans
https://www.flickr.com/photos/markbret/sets/ (em falta actualitzarlo amb moltes més)
Horitzons llunyans de Marc Bret està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Totes les imatges pròpies que publico son de lliure ús no comercial. No poso el nom perquè no soc pas gelós de les “meves imatges” pero sobretot perquè se que en el futur encara en faré de millors i des de molts més llocs. També perquè se que, per prou bones o inèdites que son algunes, no em serviràn pas -imagino- per viure de la fotografia. No obstant això si, penso que seria un detall educat si… qui vulgui utilitzar-ne algunes per a certa finalitat, em citi el meu nom de reconeixement de l’autoria.
La més sincera enhorabona per aquest blog que acosta els enderiats pels “paisatges” extrems. M’ha encantat descobrir les històries que s’hi expliquen. Fantastic!
A veure si algun dia ens trobem… al voltant d’un bon arròs.
Me’n alegro Robert. Quan vulguis!, quan ens vagi bé, a mi tots els arrossos m’encanten, començant per l’arròs amb arròs! ;- ). Salutacions.
Moltes gràcies Marc, és una resposta de Déu trobar aquesta pàgina.