El Pirineu des de Collserola | Horitzons llunyans

ELS CIMS DEL PIRINEU VISIBLES DES DE EL TIBIDABO

Sense sortir del terme de Barcelona podem albirar el Parc Nacional d’Aigüestortes.

Resulta d’allò més gratificant veure de vegades els cims nevats del Pirineu des de Barcelona, a més de 150 km. Potser no hi ha res millor per “sortir” de la sensació d’ofec de la ciutat. Quan els nostres oïdes porten hores aguantant el sorolls dels vehícles, del bus, del xibarri de les obres, de la gent mutuament stressada ..Quan el nostre nas està tip de respirar l’aire sintètic de l’interior dels despatxos o la pudoreta del , quan els nostres ulls no han fet res més que topar amb elements arquitectònics, mobiliari, cares lletges i semàfors intermitents obligats on haver de fixar l’atenció… Veure horitzons llunyans amb neu pot arribar a ser deliciosa medicina!

Podem anar en qualsevol transport, agafar la bicicleta o anar a peu o corrent.. Carrers amunt en uns quants minuts hi serem! A on? Poca gent ho sap però des de el Guinardó i fins i tot des de Montjuïc, el Pirineu és deixa veure de vegades!. Nogensmenys és des de Collserola naturalment des de on podem tenir una vista més llarga i extensa. El Pirineu oriental és fácil i molt habitual veure’l quan bufa el Mestral o la Tramuntana-; El normal és tenir èxit si hom prova d’anar-lo a veure-ho en un dia és sec i ventós. Els cims es detallen perfectament a ull nú i amb binocles la visió és d’allò més espectacular encara. La resta del Pirineu ja sol tenir major difficultat però en dies realment bons i esmerant una mica els ulls és poden contemplar cims tant llunyans i singulars com el Carlit! és a dir, el més alt de tot el Pirineu Oriental i endinsat en l’estat veï es visible des del Tibidabo!, també cims andorrans. I en dies realment excelents -molt més escasos al llarg de l’any- és poden arribar a copsar fins i tot els cims del Pallars. A ull nú aquests últims es veuen realment minúsculs, resulta difícil destriar els cims individuals i per gaudir de la visió recomano contemplar-los amb binocles.

Mostro els cims pirinencs visibles des del Tibidabo -bé, en concret des de la plaça-mirador que hi ha al costat de la carretera passat l’hotel Florida- i he posat noms identificatius perque siguin d’utilitat per a qui vulgui contemplar-los. Les dues primeres fotografíes de l’encapçalament corresponen als cims més llunyans; els del Pallars, les vaig fer el 28 de Gener d’enguany a mitja tarda. Les altres imatges d’aquí sota comprenen la resta de cims pirinencs visibles, d’oest a est, son cims que es deixen veure més vegades l’any i en concret les vaig fer el dia 5 de Gener del 2012 i en una hora propera al capvespre, per això el seu tò més rosat. El Canigó deixa bastant que desitjar -disculpeu- i es que en aquella ocasió havia bastant polsim per aquella banda; retrats més clars i macos d’aquest massís poden poden aconseguir-se moltes més vegades l’any. Comentar també que no he inclòs els cims del Prepirineu (Boumort, Cadí, Moixeró..). Per no extendre’m tant ara, ho faré en una altre article.