DES DE LA SERRA D’EN GALCERAN

Com vaig explicar, el dia de Reis va ser un matí fantàsticament nítid entre Catalunya i Mallorca, però també ho va ser al País Valencia i fins i tot també el dia anterior. Vull reportar aquí les observacions del company Miguel Zaragoza des de la Serra d’en Galcerán, situada entre les comarques de la Plana Alta i l’Alcalatén (província de Castelló), serra la qual es considera una de les derivacions del Sistema Ibèric poc abans de tocar mar, tot i que mostra una orientació paral.lela a la costa i això també permetria associar-la a la serralada litoral catalana.

A qui matina Deu li presta ajut, diu el consabut refrany..  I Miguel matina!.  El dia 5, abans de l’eixida del Sol sembla que ja havia fet cim en el turó que porta gairebé el seu propi cognom; el Tossal Saragossa (1082 m), màxima prominència de tota la serra.  Va mirar cap l’est i allà una mica a l’esquerra per on anava el Sol a fer el seu naixement, es retallava perfectament la Serra de Tramuntana amb l’horitzó. Aquí dalt veiem el Sol fent s’aparició en una imatge amb aparença una mica pictòrica. A l’esquerra, como si fossin onades, els relleus sud-occidentals de Mallorca.

Mateixos relleus amb major ampliació. La maca silueta del Puig Galatzó (1027 m) en el centre esquerra. A la seua dreta Sa Moleta de s’Esclop (928 m)

La part central de la Serra de Tramuntana. Imatge ilustrada amb abundància de denominacions topogràfiques. Dades indicades per Marcos Molina -expert coneixedor en la serra-.

..I en allà? Dons aquí el fotògraf Miguel va dirigir la seva mirada envers la costa d’Alacant i va captar el Cap de Sant Antoni (Xavia), el Puig de la LLorença (Moraira-Alcasar) a 175 km i la característica silueta del Montgó, més propera a Denia. A la dreta del Montgó altres relleus sensiblement més baixos de la zona de Xàvia.

DIA DE REIS DES DE UNA ERMITA

El dia de Reis, abans de trenc d’alba, Miguel va tornar a encaramar-se a la serra i va retratar de nou l’illa!. En aquest cas el seu punt escollit de perspectiva va ser una ermita enfilada dalt d’un altre turó. L’ermita de Sant Joan Nepomucè.

7:58. Una imatge amb una sorprenent lluminositat a pesar de ser tant d’hora, un besllum atmosfèric degut sense dubte als capricis dels nuvols els quals es succeien veloçment darrera el pas d’un front amb plujes unes hores abans. Per altre banda la refracció, augmentada en intensitat per l’aire fred distorsionava la percepció dels cims tot creant un paisatge de semblant màgic u oníric. Si no fos per la vista incontestable del mar podriem tal vegada pensar que estem davant un paisatge d’Utah o d’Arizona en lloc de les muntanyes balears.

Una estona més tard (8:46) ja sense els fantàstics efectes de la llum del moment anterior. Nogensmenys aquí podem apreciar tot el sector divisable de Tramuntana, des de sa Moleta d’Esclop (dreta) fins es Puig d’en Galileu (extrem esquerra). En primer plà la Serra d’Irta (Baix Maestrat) i en ella s’hi percep l’ermita de Sant Benet, tot i que més clarament encara en la imatge precedent.

…UNS MESOS ABANS

16 d’Octubre. La silueta conjunta del Massanella i el Puig Major abans de l’eixida del Sol, des de l’ ermita de Sant Joan.

Excelents perfils uns pocs minuts posteriors. A la part esquerra Sa Mola de Planícia (941 m) seguida de la serra des Puntals. A la zona dreta es Puig Galatzó y sa Moleta des Esclop.

..I JA PER CONCLOURE

Miguel ha ullprès Mallorca des de els turons de llevant en unes quantes ocasions amb seva càmera, de lo qual això ha estat una mostra, per lo que es nota que apart de saber retratar, te bon ull per endevinar els dies que val millor la pena intentar-ho!

Desitjo que en endavant segueixi encertant ocasions de visibilitat magnífica i deleitarnos amb interesants fotografies de mes enllá de la línia del mar!.

..O d’altres horitzonts.

ACTUALITZACIÓ D’ARTICLE!!

El dia 20 de Febrer, Miguel ha fet aquests retrats des de l’ermita de Sant Joan!

L’espectacle del sol ixent per Tramuntana, no podía faltar!. Naturalment no ha estat casualitat sinó que ha anat a cercar-ho expressament. Per cert el dia següent el Sol havia de passar per just el cim del Puig Major, pero les previsions meteorològiques no apuntaven bé (núvols i pluja), així que mes ha valgut prevenir!.. Enhorabona Miguel.

El Pirineu i França des de el Pais Valencià!

Contemplar el Pirineu i fins i tot certes parts del territori totalment dins de França …Des de algún indret del Pais Valencià podria sonar a cosa imposible. Enmig d’un grup de gent, penso que qui per exemple afirmés afirmés tal cosa correria el risc de semblar pretenciós i incult en geografia. Dons no. La realitat de vegades iguala o supera a allò que, per al sentit comú podria semblar ficció.

Fa uns pocs dies m’han arribat unes imatges que no puc deixar escapar en aquest blog.
L’autor: Juanjo Diaz de Argán. La muntanya: El Penyagolosa (1813 m). Distàncies: 270-289 km!.

Van ser fetes un dia de l’hivern passat. Ell si que creia que podria veure-ho, i a més retratar-lo des de tant lluny. S’ho va proposar fermament. De la idea a l’acte. Somni, propòsit, realitat.. Un resultat espectacular.
.

.
DES DE EL PENYAGOLOSA. EL GEGANT DE PEDRA

Una observació a tanta distancia no hauria estat possible sense l’existència del Penyagolosa. Una muntanya amb una singularitat orográfica excelent, devinguda de la seva prominència en relació a d’altres cims i també de la situació on es troba.
No és pas el Penyagolosa (1813m) la cota més alta de la Comunitat Valenciana -aquesta és el Cerro Calderón (1837m)- però a pesar d’això la supera en canvi sobradament en quant a distàncies màximes potencialment divisables. De fet el Penyagolosa és una de les muntanyes peninsulars des de la qual és poden arribar a copsar altres cims de la península a majors llunyanies, i a la inversa, naturalment, es a dir, que pot esser divisada des de punts ibèrics tant distants. El Penyagolosa, a més a més, és una prominència divisable des de punts de Mallorca i d’Eivissa.

FACTORS ÒPTICS I ATMOSFÈRICS. LA FATA MORGANA.

La transparència del aire excelent en aquell matí i els reflexes de la neu van esdevenir altres aliats requisits, dons si us hi fixeu veieu que només son les arees nevades les que es retallen en l’horitzó. Ambos factors van ser tinguts en compte previament per el fotògraf.

Un altre element molt important en aquell cas: La refracció atmosfèrica, i fins i tot l’efecte Fata Morgana. Alguns pics semblen torres més que pas muntanyes; personalment em crida especialmente l’atenció el pic du Garlitz (per cert un dels que estan dins totalment de territori francés) pero en moltes altres s’hi aprecien també variis reflexes (miratges), sobreposats uns sobre els altres.

Els fenomens de Fata Morgana solen estar presents de vegades en els territoris àrtics pero quasi mai es donen o bé molt dèbilment en zones més al sud. Venen devinguts de miratges de tipus superiors, els quals, son el contrari dels miratges inferiors. Com disginguir-los? Els miratges superiors son imatges especulars invertides situades al damunt de formes llunyanes que es troben en l’horitzó, mentre que en el cas dels miratges inferiors els reflexes es mostren a sota. El miratge del Sol sota Mallorca per exemple en el passat reportage des de el Bartolo era un miratge inferior.

IDEA I MOTIVACIÓ

..Segons paraules de l’autor, reportades en un primer moment al foro tiempo (fer-ne click) així com la mateixa fotografía:

“Todo comenzó cuando vi una fotografía de los Pirineos desde la isla de Mallorca.

Poder ver a semejante distancia sin perder nitidez ni detalles me pareció algo de otro mundo, imposible de conseguir… Y si se podía hacer, algo que solo ocurre en contadas ocasiones.

Después de ver esa imagen, me picó la curiosidad hasta el punto de comenzar a investigar por mi cuenta. Y ya que soy de Valencia, me decidí a ver los Pirineos desde el Penyagolosa (a casi 300 kilómetros de distancia).

Sabía que se podía conseguir por que encontré una foto del pico Aneto desde este lugar, así que esperé al día perfecto y a las 10 de la mañana del dia 23 de Diciembre de 2012 estaba arriba del todo, cámara en mano.

La suerte quiso que además de una visibilidad perfecta, se dieran ciertos fenómenos de refracción atmosférica que me permitieron observar picos que en teoría no tenían una linea de visión directa desde el Penyagolosa.

El resultado fue este, después de unir todas las fotos y poner todos los nombres.

Para mi, es algo espectacular.”

L’ESPECTACLE DEL MASSÍS DE L’ANETO.

Juanjo em va passar un parell d’imatges més, preses amb l’acoplament d’una altre lent extra a l’objectiu de la seva càmera.

I DE LA ZONA DEL MONTE PERDIDO

D’esquerra a dreta; el Marboré, Cilindro, Monte Perdido, Soum de Ramond, Punta de las Olas, Pic Long, Añisclo, La Tuca i eL pic du Campbiell.
.
“El tiempo es aquello que convierte tus sueños en realidades e ilusiones”
Juanjo Diaz de Argán
.