Des del Garraf: Les postes de sol per darrera el Montsià.


Amb el sol tot just amagat, la serrada Serra del Montsià (permeteu-me redundar), semblava un fortalesa amb la seva carena en forma de merlets. 28/12/2016. Imatge pròpia -com totes en les quals no assenyalo el nom de l’autor o de l’autora respectiva-

UN PETIT PRÒLEG PREVI

Un dels reportatges que tenia pendents de publicar al blog.. El de les ocultacions del sol darrera un dels conjunts muntanyosos més meridionals del Pais: La Serra del Montsià. Si que n’havia parlat del Montsià en aquest altre reportatge (clickeu) pero no de les postes de sol en si.

On si que n’havia parlat era al facebook. fa un i dos i tres hiverns i ara que estic actualitzant continguts m’hi poso..

UNA DE LES SILUETES DISTANTS MÉS BELLES DEL LITORAL CATALÀ.

..La Serra o Massís del Montsià s’alça isolada sobre les terres del sud de l’Ebre.. Això fa que vista des de lluny.. Pugui esdevenir-se òpticament com una illa enmig del mar.

Des de les parts més elevades del Garraf els dies de bona transparència es pot percebre sense difficultat la franja de terra que la comunica amb la resta del territori.. Si hi ha humitat o altres factors que diffuculten la transparència però, s’esdevé com un mont-illa dins d’un bon tros de mar.

Des de àrees del Garraf menys elevades però, la terra baixa llunyana mai s’aprecia per prou bona transparència que hi hagi, no es veu pas; caldrien condicions extremes de refracció.

El normal però, és que al llarg de la major part de l’any no es vegi pas, ni el seu nexe d’unió, ni el seu cimalt.

Per això, quan es deixa apreciar eventualment i degut a la seva posició enmig del mar.. Son bastants individuus els qui -he llegit en ocasions- l’han confosa amb Mallorca, sobretot anant des de la carretera de Castelldefels a Sitges, la C31.

Ara bé.. Hi han uns pocs dies de l’any en la qual la silueta es manifesta cada vespre si no hi han núvols densos els quals obstaculitzin la posta del sol. I es que el massís te la gran virtut de poder interceptar el sol els dies del Solstici d’hivern.

Succeix una mica el mateix que passa amb la silueta de Montjuic vista des del Cap de Tossa (l’altre gran eix astropaisatgístic de Catalunya). La del Montsià des del Garraf és també un espectacle digne de veure alguna vegada. Em vaig adonar de la potencialitat astropaisatgística fa uns anys al pensar en la geografia i les trajectories solars, tanmateix també vull esmentar que vaig rebre ressenya d’una persona -Jordi Torres- el qual per el seu compte també ho sabia i em va voler informar.

L’OCULTACIÓ SOLAR PER EL MONTSIÀ -DESEMBRE /2015 -.

Fa un parell d’hiverns, en concret el dia 30 de desembre em vaig desplaçar al Mirador dels Falciots (C31 al Garraf) a contemplar l’espectacle. ..I aquí va aquesta imatge:

Més imatges del mateix dia les podeu ullprendre aquí: https://www.flickr.com/photos/markbret/albums/72157662919370416

Vaig escriure per altre banda un reportatget al facebook, el qual el podeu llegir aquí: https://www.facebook.com/horitzonsllunyans/posts/450015915182826

I AL 2016:

L’any posterior vaig retoranr-hi, però per el que pertoca als dies més favorables, la contemplació se’m van tornar a escapar; el motiu principal va ser que em vaig dedicar a retratar un altre objectiu: L’ocultació del sol darrera la Sagrada Família (podeu veure reportatge del diari “Ara”) o bé al facebook però un parell de dies de quasi a finals d’any (27 i 28) si que ho vaig una mica aconseguir.

Aquí una de les imatges.:

Enmig la mar.. El sol desdibuixat per un tel de cirrostrats.. Fa que la silueta del Montsià quedi davant un contrallum esfilagarsat..

I per als qui us agradi llegir una mica més, tot i que semblant en part al que ja he dit, adjunto enllaç al reportatge del 2016 que vaig escriure al fbook. https://www.facebook.com/horitzonsllunyans/posts/594712454046504

També adjunto la galeries d’imatges flickr del 27 de desembre i del 28 de Desembre. Fent click en cada data ressenyada se us obrirà.

Unes fotografies les vaig fer a peu de carretera, en un marge de la mateixa; altres des de l’Ermita de la Trinitat, la qual per mi és dels més bells paratges de la zona.

Posteriorment vaig saber d’altres persones les quals dia després van voler retratar el Montsià també des d’altres punts del Garraf. No les incloc per no extendre’m tant però podeu anar a cercar algun tweet de -per exemple-, l’Albert Vázquez, bon fotògraf de paisatges.

Anuncis

MARCOS MOLINA. EXCELÈNCIES SENSE LÍMITS DES DE MALLORCA.

Avui s’acompleixen 4 anys justos d’un dia que fou molt especial, quatre anys del dia en el qual, des de dalt d’un cim d’una muntanya, un artista dels paisatges va aconseguir fer una serie de fotografies extraordinariament fenomenals, sublims!..

Panoràmiques a tamany gran, amb una qualitat exquisita i amb uns continguts possiblement inigualables, potser insuperables.. Aquella tarda un cel excepcional es va ajuntar amb un fotògraf excepcional.

Situat damunt d’un cim de la Serra de Tramuntana -no pas el més alt, pero si segurament el més solitari i ferèsteg de l’illa-, després d’haver-hi pujant sol i havent carregat a més a més un pesat equip fotogràfic..

..Els horitzons més llunyans, es van començar a obrir, com potser gairebé mai ho fan!.

En record d’aquella gesta i aprofitant l’efemèride, mostro en el present reportatge algunes de les principals fotografies aconseguides per ell.

Una salvetat. Disculpeu-me les marques d’aigua, però l’autor, escarmentat algunes vegades en la seva professió, vol evitar que -especialment des de la facilitat de l’anonimat-, s’en puguin fer certs aprofitaments sense el seu reconeixement.
Una altre cosa. Properament implementaré amb més informació aquest mateix reportatge, asignant denominacions als cims i ilustrant molts altres detalls interessants que ja tinc analitzats.
Si no ho he fet ara es perquè el temps se m’ha tirat a sobre.

002 RET jpg

Panoràmica des de el Puig Roig a les 5 de la tarda. Diverses franjes de serralades a l’altre banda del mar. Al final en color blanc advertim les muntanyes nevades del prepirineu i fins i tot algunes del pirineu mateix!. Molt remotes muntanyes, a l’altre banda del mar.

001 RET jpg

Retall de la panorámica anterior. Per què aquest precisament? Dons perquè al mig de la imatge veiem una mena de pirámide. Aquest triangle tant nevat es tracta ni més ni menys que el Tossal de La Muga, un cim a tocar gairebé a Andorra i situat a una distancia de 307 km!! Una distància de record, una de les més llargues aconseguides mai a tota Europa i a més a més mostrant el detall amb una certa claretat. La imatge sense cap ajustament també mostrava la silueta. Altres petites taquetes pàlides pero més confusibles amb núvols propers també pertanyen a cims extrems, entre ells la Tossa Plana de LLès o el Montmalús, pero és només el cim de la Muga, l’unic que mostra íntegre la seva silueta.

003 Ret jpg

Una imatge amb cims quasi tant distants com en l’anterior i a més a més amb una llum de fàbula!.. Presa una hora més tard del mateix dia, el Sol a punt d’amagar-se va convertir el Pirineu i el Prepirineu en un escenari de llum remota. Podeu comparar-la amb una simulació virtual panoràmica generada a partir de les coordenades del cim mallorquí.

005 RET jpg

Retall de l’anterior. Formes diverses d’una qualitat impecable.. Si la paraula Pirineu devé del grec “Pyros” (foc) en grec clàssic, amb aquesta imatge pot resultar plenament comprensible!.. Qui sap si aquells primers grecs, alguna vegada, abans de trepitjar terra peninsular fins i tot, van veure aquest espectacle i això els van inspirar? Aquest retall en concret però, no mostra el Pirineu sino el Pepirineu. En concret per la banda esquerra la Serra d’Ensija, al mig les ondulacions de la cara sud del Cadí i a la dreta, abans de que la vista topi amb la silueta de La Mola, la del Pedraforca! algo menys definida..

006 RET jpg

La silueta inigualable de Montserrat des de Mallorca!, contrasta amb les linies d’una serra ben diferent a la seva dreta, més allunyada, la del Port del Compte!. Ben endins del territori.

007 RET jpg

La mateixa amb major ampliació demostra fins a quin grau pot estar de net l’aire, que permetia albirar desde Mallorca les roques montserratines amb una definició més bona que tant sovint desde la comarca de l’Anoia, Bages o el Baix Llobregat!. Veiem fins i tot l’antena de Sant Jeroni!! i a la perfecció parets i rocs tant emblemàtics com el Cavall Bernat (una mica més i voriem algún grup d’escaladors). Es veuen també perfectament les roques de l’Esfinx, els Aurons, els Ecos, el Camell, el Moro, les Madalenes, la Panxa del Bisbe, Sant Salvador, els Flautats, el pebrot..

008 RET jpg

009 RET jpg

I ja de nit, dues imatges de Barcelona!!.. Em sembla que les úniques que s’han fet mai de la ciutat des de Mallorca!.. Comentar aquestes fotografies em donaría per molt!, de fet vaig fer un llarg treball al respecte l’any 2012 després d’un anàlisi i estudi força exhaustiu, amb treball de camp inclòs d’aquestes imatges fetes des de el Puig Roig.
La primera d’aquestes dues imatges està presa a les 20:35 i la segona fou a les 22:30. Si bé la claror ataronjada de la primera és fruit de la contaminació llumínica de la ciutat -que en aquest cas resultar prou atractiva en aspecte fotogràfic-, en la segona la palidesa de tò més blanquinós es deu a la llum de la lluna plena, que en aquella hora, segons l’autor, ja havia eixit de l’horitzó i s’havia empoderat del cel.

En quant als conjunts més destacats de llums, a l’esquerra tenim Sant Just Desvern, el barri de La Miranda d’Esplugues, Ciutat Diagonal, Finestrells (Esplugues) i ja a Barcelona per una banda Can Caralleu, Vallvidrera, punts de Sarrià-Sant Gervasi i fins aproximadament la zona alta de Sant Genís, propera a la Vall Hebrón. En quant a punts indivicuals més singulars i destacats dons per exemple el Tibidabo naturalment, però també Sant Pere Mártir, la torre de Collserola, l’Antic hotel Pavillion, l’Escola del Poder Judicial, l’Hotel Florida, el Palau Arnús i un bon grapat llarg més, la majoria de la zona de Collserola i poc més avall.. Properament si de cas, reitero, quant editi l’ampliació de l’article en base al treball d’anàlisi amb que em vaig entretenir fa un parell d’anys tot això quedarà més ilustrat.

Per concloure i com a resum, de moment, una vista google des de l’espai, amb les línies de perspectiva kilomètriques des de es Puig Roig!..

Grafico RET En Marcos es va quedar dalt del cim tota la resta de la nit, va vivaquejar i al matí següent va fer altres fotografies genials, de la mateixa serra de Tramuntana i l’interior de l’illa, i que sense dubte inclouria també amb molt de gust si no em centrés tant exclusivament en els “horitzons llunyans” ;- ). En qualsevol cas podeu visitar el seu nou web on hi trobareu una bona col.lecció d’excelències. I vull comentar també que Marcos Molina te moltes més imatges d’altres horitzons llunyans que ha anat fent (i fa) des de fa anys i que si de cas, un altre dia, en un altre posterior futur reportatge si de cas també referiré i mostraré.

_______________________________________________________________________________________________________

ANEXES A L’ARTICLE.

1. ELS CIMS MÉS LLUNYANS.

Personalment em va semblar un exercici atractiu comparar la visió de la Muga que va tenir en Marcos des de Mallorca, P1120186 Bret Mugaamb la que jo podia retratar des de un turó de Collserola, en concret el Magarola (430 m.), cim que vaig escollir per ubicar-se gairebé en la mateixa línea de perspectiva del Puig Ro i aproximadament a la meitat de distancia d’aquests.  Adjunto aquí una fotografía que he fet jo del cas.  Ens podem adonar de la silueta piramidal tant característica que te i que la fa en aquest sentit força estètica des de la llunyania. Podriem considerar que és un cim que guaya bellesa amb la distancia!, això si, per disfutarla d’aquesta manera calen com a mínim, uns prismàtics. Uns 7 x 50 standars, ja valen.

Adjunto també en forma d’enllaç dues imatges amb major angular que també vaig fer des de el mateix turó.

P1120148 Magarola-Cerdanya editbret
A) Vista que compren altres cims de la zona d’Andorra i la Cerdanya i que es correspon més a la contemplació que pot tenir una persona sense fer ús de binocles o d’altres aparells d’augment.  Tenim per exemple el Montmalús, la Carabassa (la qual va copsar també en Marcos Molina!), el Puigpedrós, o el pic d’Engorgs.

P1120153 Magarola-Vallès-Cerdanya noms
B) Una vista amb encara major angular pero menor detall pero que facilita la interpretació anterior. Inloc aquí el cim de La Mola i algunes poblacions de la plana del Vallès.  En primer terme també la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

2. MONTSERRAT. Ajunto ilustracions que vaig generar per a un treball l’any 2012. Mostro perspectives comparatives del perfil de Montserrat i també retalls de les fotografies de Marcos Molina ilustrant les roques més destacades.

Mallorca versus Anoia - Marcos MolinaSerra Aragall versus Serra de Tramuntana -Marcos Molina

A): Esquerra: Una vista del Massís montserratí des de la zona de Masquefa (comarca de l’Anoia) i comparació amb la imatge d’en Marcos Molina. 
B)  Dreta: Comparativa des de la Serra de l’Aragall (Massís de l’Ordal) en aquest cas, tot cercant una perspectiva el màxim coincident amb l’obtinguda des de Mallorca.

Retall cims Montserrat -Marcos MolinaCavall Bernat des de Mallorca - Marcos Molina

C) Esquerra: Detalls de les roques de Montserrat retratades per M.Molina des de el Puig Roig

D) Dreta: Fixació especial en l’antena de Sant Jeroni i el Cavall Bernat.   

Treball extens 2012-2015 (clikeu la imatge)


Roiggada_M.Molina