Una mirada a 100 anys endarrera. Eduard Fontseré i Gabriel Campo. Els pioners de les observacions de Mallorca i dels estudis de transparència atmosfèrica a Catalunya.

Enguany fa 100 anys -en concret a principis del 1916-, des de Barcelona; es van començar a fer una serie d’observacions de Mallorca i d’altres siluetes d’horitzons distants. Observacions metòdiques i riguroses, les quals, compilades quatre anys després, al 1920, van donar forma a un breu pero singular treball científic.

Albirar Mallorca, el Puigmal, el Montseny i la resta de punts cardinals màxims del territori, va servir per coneixer millor les peculiars característiques del cel de Catalunya. Alhora per aportar avanços en el coneixement dels factors físics implicats en els graus de transparència atmosfèrica i per fer ciència en definitiva.

El treball es nodreix i sorgeix per la inquietut científica de l’Eduard Fontseré (el meteoròleg més important i referent que ha tingut Catalunya i conegut internacionalment) en aquest tema i alhora es degut també sobretot al treball, amb metodisme i rigor, de la persona que feia les observacions i notificava dia rera dia els registres, es deia Gabriel Campo i no era meteoròleg de carrera però va acabar-ho essent de profesió i ben expert.

El que es portés a terme en aquests anys i no en d’altres també va seré estimulat però, per les demandes que sorgien, cada vegada més des del mon de l’aviació (l’Eduard Fontseré ell mateix ho menciona en aquest sentit). Era l’èpca en la qual l’aviació estava fent molts progressos tecnològics, cada cop s’enlairaven més aparells, més eficients, més funcionals, més prometedors, tant en lo bò com en lo dolent. El contexte a Europa en aquests anys era el de la Primera Guerra Mundial (de la qual Espanya en va quedar al marge), la ciència permetia que es desenvolupés la tecnologia, i la tecnologia demanava a la ciència, en aquest cas en concret l’aerologia, que avances, que aportés més veritats sobre l’atmosfera. Pero vaja, em sembla que -aventuro- independentment de les respostes que es volguessin aportar als aviadors, el gust per l’aire, per la meteorologia, per la ciència, era la més primordial font o estímul..

I aquí està.. Un treball que recull observacions d’ara fa 100 anys. Fa un temps el vaig localitzar -tot fent recerca via internet- en una llibreria de nom Vilallibres de Vilanova i Geltrú; el vaig solicitar i me’l van enviar a casa ben àgilment. Me’l vaig llegir i ara el brindo ja (aprofitant que no faig albiraments i no he escrit últimament) perquè als qui us interessi el tema ho trobeu interessant i amè com el vaig trobar jo. Feu click al seu damunt. O si preferiu una versió amb menys Mb, clickeu al final de tot l’últim link.

Sobre les variacions de transparència de l'atmosfera, des de les Illes Balears fins al Puigmal.

Sobre les variacions de transparència de l’atmosfera, des de les Illes Balears fins al Puigmal.

Enllaç al estudi “Sobre las variaciones de la transparencia de la atmosfera desde las baleares al puigmal Versió de descàrrega més lleguera aquí

Enllaços anexes:

Biografia d’Eduard Fontseré: http://www.raco.cat/index.php/revistafisica/article/viewFile/174641/226992

Biografia de la Família Campo:
http://soparsambestrelles.blogspot.com.es/2011/07/una-mica-dhistoria-la-familia-campo.html

El cel a Catalunya, els perquès de l’aire diàfan…: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000120%5C00000039.pdf

Visións de l’illa des de el Montseny i des de Montjuic. Contemplació serena en el primer cas i recerca “agoserada” en el segon: La cota mínima de visibilitat.

La segona setmana de desembre d’enguany (2014) ha estat bastant profitosa en quant a albiraments. Uns companys per exemple van retratar de nou els pirineus des de territori valencià (Juanjo), així com el cim del Mont Caro des de Andorra (Jordi). Tinc pendent un dia dedicar un reportatge als albiraments des de el Pirineu (x cert, en aquest sentit, qui tingui imatges molt singulars (i de llunyania) en aquest sentit si voleu me les podeu ensenyar i us estaré agraït). Per el que fa a mi, en 4 dies dels 7 vaig copsar la Serra de Tramuntana balear, per bé que en dues de les ocasions (dimecres vespre i dijous vespre) el resultat fou molt tènue. No comentaré aquestes dues de tènues perquè a més de poc contrastades vaig fer els clicks des de un lloc molt conegut (TBdb) i no vull repetir-me tant per no avorrir als lectors, tot i que per a mi cap imatge és avorrida, bé sigui per els matiços o aspectes relacionats amb la meteorologia, sempre diferents.

El dilluns al migdia, vaig fer retrats al cim del Puig Major des de el Montseny i el divendres, abans de sortir el Sol la Serra mallorquina es va deixar veure bé des de Montjuïc. La visió des del Montseny va ser plàcida i serena però la de Montjuïc especialment interessant. Vaig anar a cercar una cosa que feia temps que ho volia fer: Verificar empíricament a través d’un exercici de cames (i fer descansar la ment de números) quina és la cota mínima possible d’observació de Mallorca des de la ciutat.

Mosaic de 4 imatges des de el Montseny, en concret des de la cota 1500 m, vora el Turó de l’Home:

BP1210759 BP1210765
BP1210769 BP1210776

En la primera imatge s’aprecia una part de la Serra de Tramuntana molt tènue, embotida dins d’una capa d’aire relativament humida i amb poca transparència. En la següent s’adverteix com el cim del Puig Major i lleugerament el Massanella treuen el cap damunt la capa d’inversió. Tercera, aspecte del cim del P.Major, amb una claror excel.lent malgrat l’hora del dia (14h) i la gran llunyania. Última imatge, l’aspecte del cel, bastant ennuvolat del dia. La presència de nuvolositat, sobre tot de tipus mig i alt és un factor habitualment bo per albirar horitzons llunyans.

Des de Montjuïc. A trenc d’alba.

Si al Montseny havia anat a propòsit per veure l’illa, també va ser igual en aquest cas. Malgrat la relativament elevada humitat ambiental del moment (>73%), altres senyals dels pronòstics meteorològics em feien pensar en una certa possibilitat de que es copsés. I així va ser, un cop més, i a més amb força nitidesa, lo qual això si que em va sorprendre.

P1210888

El port en primer terme des de l’extrem sud del castell, però des de fora del recinte, donat que malauradament l’accés a dins no és lliure ni gratuït perquè està al servei d’una entitat privada (per culpa del govern municipal des de fa un any). En últim pla les siluetes del Puig Massanella i del Massís del Puig Major.

P1210904

Fent ús del zoom de la càmera, la dimensió de les muntanyes mallorquines cobra una aparent major ubiqüitat paisatgística.

P1210906

Eixida del Sol darrera d’uns cúmuls distants.. A partir d’aquell moment la visibilitat de l’illa començaria a minvar ràpidament. Podia aprofitar però, encara per fer una cosa que feia temps que se m’havia ocorregut però que encara no ho havia portat a terme: Cercar la cota mínima de visibilitat des de la ciutat. Era una bona ocasió perquè la serra es veia nítidament sense boirines enganxades al mar que minvessin la visió de les zones menys altes. Però el Sol havia sortit com dic i per tant calia donar-me pressa, força pressa. Vaig posar-me a correr muntanya avall, vaig arribar al Mirador del Migdia i més avall, fins l’explanada del damunt del cementiri, vaig fer la comprovació i des de allà encara es veia, només el cim del Puig Major i rascant també la carena del Penyal del Migdia, un xic més avall el Penyal si que ja no es veia; la perceptibilitat del cim Major resultava ja francament difícil, per allà ja no hi ha camí, era qüestió d’anar saltironejant sobre les herbes i matolls a contrarellotge pendent avall, cada segon que passava hi havia menys contrast que el precedent, degut a que jo seguia anant cap avall i sobretot a que el Sol seguia anant aparentment cap amunt.

I en això que vaig arribar al peu d’una figuera de moro. A l’esquerra, però separat uns 700 m, tenia el far a la mateixa alçada que jo. Em trobava a la cota 95m -conec la cota del far de Montjuïc i em servia de referència-. Vaig tornar a ullprendre i Mallorca encara es percebia, però a través del visor de la càmera em resultava massa tènue com per apuntar-lo correctament alhora de fer el click. El problema era la falta de contrast (al límit de la meva perceptibilitat) però no pas el tamany aparent del cim del Puig Major. No era una ratlleta o un punt enganxat al mar i per tant això volia dir que encara es podria percebre des de una mica més avall!. Impuls de córrer, si, però ep!.. no, començava un precipici tot just des de allà i no portava corda!. Així que, aquí es va acabar l’aventureta. Un altre dia que la situació es repeteixi, me la portaré i rapelaré! ;-)

P1210940 ret P1210959

Imatge del cim del Puig Major, encerclat en una el.lipsi (si no és més difícil que trobar al Wally en un llibre) i el far de Montjuïc, edifici de referència per la cota altitudinal.

ALTERNATIVES

Hi han altres maneres, menys arriscades o més còmodes, d’esbrinar la cota mínima. Una d’elles evidentment hauria estat pujar a un gratacels més o menys proper i anar baixant per les escales; una altre haver escollit una altre banda del turó amb un relleu menys empinat.
Una altre fer servir el cap. Matemàticament es pot calcular, i aleshores no cal moure cames. Encara més fàcil es poden fer proves amb simuladors, però el resultat -matemàtic en ambos casos- en aquests càlculs depèn dels valors que s’assignin a certes variables, valors que a la realitat van canviant, degut a que la refracció atmosfèrica és una cosa que va lligada a factors meteorològics també variables i complexos. En aquest sentit per tant, a la pràctica es fa gairebé impossible poder esbrinar el límit concret de cota mínima per un dia determinat, també concretar quin seria el límit mínim absolut, igual com de manera versemblant -tot posant un altre exemple-, ningú pot assegurar quina és la temperatura mínima o la pressió màxima que pot haver en el futur a Bcn o a qualsevol altre lloc. És poden fer però unes certes aproximacions, això si.   Atenent al grau de refracció que em semblava que havia aquest dia (crec que no era ni molt baixa ni molt alta) he determinat que la cota mínima des de Montjuïc que m’hagués permès veure encara la punta del cim (si hagués baixat per el precipici) podria haver-se situat entre els 75 i els 80 metres d’alçada.

DES DE EL GARRAF ENCARA ÉS MÉS POSSIBLE MÉS AVALL

Des de el Garraf, un parell de vegades vaig copsar Mallorca des de cotes similars a les del far de Montjuïc, va ser en un mirador de la carretera de Sitges-Castelldefels, però el Garraf està un xic més aprop de Mallorca que Montjuïc –de fet és l’indret més proper a l’illa des de on és factible albirar el Puig Major, tot i que geogràficament la mínima distància correspongui la Zona Franca– i per tant te una major amplitut de cotes possibles de visualització que no pas Barcelona.
L’interès per mi d’esbrinar-ho des de Montjuïc ha estat per conèixer la cota mínima possible d’albirament des de alguna part de Bcn. El turó n’és part i és la que queda més propera a Mallorca amb l’alçada necessària. Uns 180 km.

Bastantes altres més vegades he vist l’illa des de aquí  (bé; moltes menys que des de el Tibidabo per exemple) tot i que en aquest blog d’horitzons només vaig escriure una entrada al respecte. Altres ocasions no em van ser tant significatives i quasi totes van resultar albiraments bastant tènues. L’aire, es com és, l’hem de cuidar.

__________________________________________

ACTUALITZACIÓ D’INTERÈS (25/03/15):   Joan Tarradellas ha copsat la silueta del Puig Major des de només 52 metres d’alçada!.   Més informació a l’article “Sorpreses de la refracció. No totes les Mallorques son iguals!

Es Puig de Galatzó i el llum del Puig Major en un capvespre magnífic

Galatzó ret

Les siluetes de Mola Planícia i Es Galatzó des de Collserola. Dues “illes” a una mica més de 200 kms.

Ja estem en plena temporada d’albiraments i jo personalment, com que segueixo enderiat amb els horitzons, porto fetes unes quantes observacions de Mallorca des de alguns indrets en diferents dates. Les millors en dues ocasions ara fa pocs dies des de Collserola, i en concret sobretot la última; tarda del 18 de Novembre. Em va resultar singular per dues coses. 1º Perquè vaig aconseguir retratar dues “muntanyes-illa” que se m’havia escapat des de Collserola en altres ocasions: La Mola Planícia i Es Puig de Galatzó. 2º Perquè l’aire em va permetre retratar el llum situat al capdamunt del Puig Major.

TERRA A LA VISTA. EL SUD DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

L’Orientació de les muntanyes de Mallorca respecte de Catalunya, fa que les distàncies a diferents punts de la serra de Tramuntana resultin diferents entre una part i una altre de la mateixa. Els puigs més propers, i potencialment més fàcils de veure son els que es troben al nord-est (Puig Ternelles 183 km), els més llunyans en l’altre extrem, evidentment, situats a +de 200km. La visió dels cims nord-orientals a més resulta afavorida si hom els contempla al sortir el Sol, dons l’astre es situa no en un angle no molt separat de tals cims; sobretot als mesos d’hivern. Un altre moment favorable son les postes de sol i en aquests casos, els cims del sud-oest de la serra poden ressaltar una mica millor que els més pròxims del nord-est.

Les seves menors alçades i les seves distàncies més grans nogensmenys impliquen que l’aire en les capes baixes hagi d’estar molt net i poc humit, altrament son invisibles. Tanmateix, al estar situats molt separats de la resta dels altres relleus visibles, fa que hagin passat desaparcebuts per altres persones que han contemplat la Serra de Tramuntana des de llocs semblants en d’altres ocasions molt bones, o fins i tot desaparceguts per una altre persona que també sovint la retrata.
Un tercer factor afegit pot ser a més a més la grandària aparent d’aquestes muntanyes del sud, realment difícils d’ullprendre, per lo menys a primer cop d’ull.. I si algú amb bona vista se’n adona de les protuberàncies damunt el mar, molt fàcilment pot ser que no els identifiqui amb parts de terra si no que cregui que son vaixells..

MolaPlaníciaGalatzó Bret
Imatge amb més zoom del Puig Galatzó. La seva silueta, tot i que no tant vertical, trobo que pot evocar una mica a la imatge de Es Vedrà retratada per Miguel Zaragoza, ara fa uns mesos des de una ermita de la Serra Galzeràn. En realitat aquest puig no és tant vertical en conjunt, però per dues bandes si que ho aparenta i aquest efecte estètic és el que domina des de la perspectiva de Collserola. Això encara seria més marcat si a més hi hagués algun efecte de “looming” (distorsió en alçada causada per la refracció atmosfèrica), lo qual però no sembla pas (o bé molt lleument només) haver succeït aquí. La Mola Planícia -el “mont illa” veí- es veu plana.

CAPVESPRE. TRAMUNTANA PAM A PAM..

P1210545
La Serra de Tramuntana abans de posar-se el Sol. En primer terme la cúpula de l’Observatori Fabra encara daurada per els últims raigs.

L’excel.lència d’aquest dia, en quant a aspecte del cel, tant roig (malgrat mirar en sentit sud-est!) i amb els tipus de núvols que l’acompanyaven, fa recordar una mica al que va tenir Marcos Molina des de Mallorca en la seva “Roiggada” famosa del 2010 i de fet, meteorològicament resultava una situació bastant similar.. Molta estona després (unes 32 h) del pas d’un front però amb vents d’oest que s’havien sostingut sense interrupció.

Em vaig dedicar a fer fotografies de tots els sectors de la serra i aquí us adjunto la sèrie d’imatges. Podeu clickar sobre cada cim que cito, per visualitzar-les. Per començar el Puig Ternelles i es Puig Esbaldregat, es tracta de dos cims propers entre ells que en conjunt conformen un “mont-illa” allargat; per tant, els dos extrems visibles de la serra ho conformen “monts-illa”!. A continuació tenim la fotografia presidida per el Puig Tomir, conjunt de muntanyes que trobo força estètic i que em sembla una mica un podi olímpic mirat des de el darrera. Tot seguit tenim el sector Puig Roig + Galileu-Massanella i finalment el Puig Major, aquesta vegada cobert per un núvol (o nígul, com dirien els mallorquins) de tipus orogràfic o “excursionista”.
A la dreta del Puig Major en la mateixa imatge hi ha el Puig de l’Ofre i prosseguint en direcció sud-oest, en la següent trobem la llarga extensió de la Serra d’Alfàbia, la qual s’exten fins al Puig de S’Aritjar. Seguint més al sud-oest ens trobem el Puig des Teix , zona la qual va acompanyada per muntanyes menys prominents, Puig Caragolí i Es Pouet. Finalment Sa Mola Planícia i Es Puig de Galatzó.

COLORS QUE S’APAGUEN, LLUMS QUE S’ENCENEN

Els nígul excursionista va baixar del cim del Puig Major quan va anar enfosquint, la serra poc a poc es va fer un xic més tènue, la vermellor endimoniada i càlida del cel es va afeblir, la resta del paisatge va agafar una tonalitat cada cop més freda.. El Galatzó i la Mola Planícia aguantaven una mica més. Quan la llum va seguir minvant, Barcelona es va començar a encendre.. La silueta de Tramuntana semblava acoplar-se amb la nit, apenes es veia ja res de Mallorca i pocs minuts després no es veia res, però em vaig quedar i a consciència llavors vaig tornar a apuntar amb la càmera a l’espai de cel o de mar on sabia que estava el Puig Major; la meva referència era una torre d’alta tensió de Collserola, la punta de la qual, des del lloc que coneixia, apuntava al cim. Vaig exposar la càmera 8 segons a baixa ISO i va apareixer registrat, el llum del cim, i fins i tot la silueta de la muntanya contra el cel, massa fosca per als meus ulls però no prou encara per el sensor de la càmera. I així ha quedat testimoniat el Puig major en una, dues, tres imatges.

llum1 bret
No ha estat el primer cop que he retratat el llum del Puig Major, fa dos hiverns ja ho vaig aconseguir, també des de Collserola, però em van resultar unes imatges molt dolentes totes elles, on el llum era poc apreciable i resultava difícil il.lustrar-ho com part realment del cim; aquest cop m’han sortit millor les imatges, tot i que com veieu no son pas gaire bones, son molt millorables, una altre ocasió futura.
Bé; parlant de futur, vull dir que en realitat tant de bo desapareguessin aquests llums del cim no obstant, dons es tracta d’una instal.lació militar (ai que ara em detindran per haver retratat una instal.lació militar), la qual seria una gran satisfacció si un dia la desmantellessin.. El cim és propietat de l’exèrcit i per la seva culpa l’accés està molt restringit i cap excursionista -excepte si ets un nígul- pot anar així com així. A més per fer les instal.lacions es va tallar la muntanya, se la va rebaixar d’alçada passant de 1445 m que tenia a 1436m que te d’ençà.. Per tant, si, gràcia d’haver retratat un punt de llum artificial tant distant, però tant de bo sigui tot allò d’allà destruït o reconvertit en un Museu de Natura i del Paisatge.

I bé; tornant a Collserola.. Per acabar, mostro una de les altres fotos de Mallorca que he fet un d’aquests altres dies.
El 13 de Novembre, abans de sortir el Sol, havia anat expressament també a Collserola a copsar l’illa dons estava gairebé segur de que es voria amb el meu auto-pronòstic meteorològic -generalment encertat xcert-. La claretat no era tant extrema com el dia 18 però igualment havia estat una gran maca estona amb la sensació del premi de l’encert i la bellesa del Sol sortint per una altre cantó de l’horitzó donant a la ciutat i al païs la benvinguda. Després vaig anar a correcuita a treballar.

P1210439 bret
P1210448 B

..Matinal

*I Per cert, si us ve de gust contemplar més nombre d’imatges, podeu visitar-me a l’enllaç facebook https://www.facebook.com/horitzonsllunyans

NOUS ALBIRAMENTS DES DE LA CIUTAT

P1110099 b ret

                 Forma tocada per el vent, i per la llum ..I per el pensament.

El dia 13 de Gener ens va travessar un front fred a gran velocitat, tant que tot i que a la nit plovia a Barcelona, al matí següent no sols havia quedat el cel descobert (cosa habitual) sino que els núvols havien marxat fins i tot de Mallorca.

L’Alfons Puertas des de l’Observatori va ser segurament qui primer s’en va adonar, a trenc d’alba.  Veieu nova excelent imatge al seu twiter.


Normalment el llindar òptic de visibilitat envers perfils llunyans decau considerablement a mida que el sol s’eleva per l’horitzó; nogensmenys, al igual com va succeir en el dia de Reis, aquesta vegada es va mantenir en grau notable bona part del matí i puntualment encara es va incrementar en certs moments. La imatge amb que encapçalo l’article i les que segueixen les vaig fer totes jo mateix desde Bcn ciutat. Aquestes estan preses al migdia, des de el mateix indret que un altre avistament meu del 20 de Juny (i reportat en aquest blog també), aprofitant els bons efectes de la llum en l’aire del moment.

P1110097 bb

A la imatge dreta, darrera Montjuic i més enllà de la línea del mar sobresurten els dos perfils característics més elevats de la serra. Es Puig Roig i es Tomir es segueixen ressistint a apareixer des de aquesta cota baixa (208 m.), malgrat que 4 anys abans, sembla que aquesta part de Bcn va ser retratada des de el Puig Roig per Marcos Molina. Per mi va ser casual ser a Bcn aquest dia 14, la meva intenció en realitat era la d’estar al cim del Mont Caro per fer l’avistament des de allà amb un altre ingredient especial el qual no es possible tenir des de Bcn.

P1110127 Bbb

Es Massanella darrera un indret tètric i des de un lloc tètric (havia un Tanatori al costat meu). Després d’aquestes imatges -potser preferides per a esperits molt melangiosos- vaig desplaçar-me a un altre punt de la ciutat i cercar una perspectiva més alegre: el barri de Can Caralleu, pero quan vaig arribar-hi, els núvols ja s’havien menjat la serra de Tramuntana com un entrepà!.

P1110102 bb

Puig Major amb núvols baixos d’evolució, per davant i per darrera.  ..És un error tendir a creure que els núvols acompanyen visibilitats dolentes. Poden ser un factor perjudicial ..o esdevenir molt favorables!. En el cas aquest, gràcies als núvols del darrera, la silueta del massís balear quedava clarament retallada. Un altre factor important i que aquí també va intervenir (tot i que lleugerament) va ser l’efecte escenari, devingut de la presència d’uns altres tipus de núvols entre Bcn i Mallorca els quals minvaven la llum solar paràsita. I a més es clar del 3ºfactor clau -o paràmetre imprescindible-: Una transparència atmosférica força elevada. Aire amb molt pocs aerosols.

P1110099 b

Mateixa imatge de l’encaçalament, sense retallar.

DES DE EL TURÓ DE LA ROVIRA. 26 de Gener.

El dia 26 ha tornat a ser un altre dia d’excelent visibilitat i bons fruits en aquest sentit per als qui l’haguem pogut gaudir.   Al matí, en Jaume Cusidó fotògraf naturalista de Sabadell -i qui per cert ja havia retrat Mallorca algún que altre cop des de La Mola (i no se si des de més indrets)-  ha retratat la serra de Tramuntana des de Collserola (clickeu enllaç), l’ha difós al twiter i després l’han difós a més a més per Tv3.   Jo per la meva banda m’he anat de nou a retratar-la des de el Turó de la Rovira.   Aquesta vegada però, he escollit un punt força més baix del turó que en les meves altres anteriors vegades. De primer un punt situat a uns 180 metres d’alçada, ben aprop de les cases de la seva falda i després un xic més amunt. El ventatge d’escollir un punt poc elevat es que permet encuadrar en conjunt una superficie més gran de ciutat.

P1110273 Bb

Imatge dreta: La catedral de Barcelona com a edifici protagonista del primer plà. La fotografía l’he fet a les 5:15 pm, una P1110270 btransparencia excelent fins a cero graus verticals i sense fenòmens apreciables de distorsió per refracció atmosférica. Una satisfacció la contemplació de nou d’aquest regal del nostre medi ambient -a pesar de com el malmetem-.

En quant al factor meteorològic, durant el matí el cel era lliure de nuvolositat però a partir de migdia tot el celatge entre Mallorca i Barcelona s’ha anat cobrint de núvols mitjos i alts (nou front càlid), repercutint en un altre nou lleu efecte escenari de contrallum indirecte (darrera l’illa no havía nuvolositat encara). Per altre banda, la visibilitat de la serra ha augmentat en el moment de la posta de Sol com era d’esperar.
CAPVESPRE DES DE L’ARRABASSADA. -15 de Gener-.

P1110160 B

P1110171 b
I bé. ..Afegeixo si de cas una altre mostra més d’aquest Gener tant pròdig, tot i que aquesta des de un mirador de Collserola i per tant no ben lligable amb el títol de l’article (tot i ser també Bcn).
..Moments de capvespre, una percepció tenue, amb Montjuic davant i la resta de la ciutat començant a encendre els seus llums nocturns.. Contexe meteorològic: una cua de front càlid també.. Cirrostrats entrant per l’oest.. I una lluna sortint del bosc, vestida amb un vel de núvols mig transparents..

DES DE CAN CARALLEU. 7 Febrer

Volia donar per acabat l’article pero aquest hivern està essent tant esplèndid que em costa posar el punt i final!.. Mallorca s’ha mostrat unes quantes vegades més afavorida per el pas de fronts freds i calents del sector oest. Des de l’Observatori Fabra s’ha retratat la seva aparició abans de sortir el Sol (veieu imatges 3 de Febrer i 6 F per exemple i el reportatge aquí al blog). Jo també des de altres llocs en altres moments. D’aquestes ocasions vull destacar aquí un albirament que he fet el 7 de Febrer des de el barri de Can Caralleu, en concret des de el Passatge de LLucieta Canyà, a la cota 235 m.

Can Caralleu blancinegre ret

El Massanella i el massís del Puig Major -mostrats cada dos per tres en aquest blog-, aquest cop en blanc i negre, contrastaven les seves siluetes amb el fons rosat del cel del capvespre (cliqueu color) unes hores abans de l’arribada d’un nou front.. La meva intenció però, era captar el Puig Roig (1004 m, 183 km) una de les muntanyes més maques de la Serra, pero gens fàcil de copsar des de una cota tant baixa a tal distància.
I afegeixo a continuación també aquesta altre, la qual vaig fer amb l’ajut d’un filtre roig, interessant en aquell moment. Aquí apreciem una mica la textura orográfica de les muntanyes. Contrast paisatgístic notable amb les grues de la Zona Franca de la ciutat.
CanCaralleu4 IR blau3

Impresionants, des de l’Observatori Fabra!

Tres imatges excelents, d’aquestes que no deixen indiferent a cap amant dels paisatges. Crec que no m’equivoco si dic que son els millors retrats de molts cims de la serra de Tramuntana fets aquest any 2013. I sense dubte totes tres formen part del conjunt de les millors fotografíes (o les millors segons els atributs que més es vulguin valorar) fetes mai de Mallorca des de Catalunya.

L’autor de totes, l’Alfons Puertas, meteoròleg al front de l’Observatori Fabra des de fà molts anys, analista rigurós de tota mena de fenòmens atmosfèrics que es donen sobre el cel de Barcelona, és la persona -no m’ho ha dit ell però n’estic segur- que més vegades veu i ha vist Mallorca des de Catalunya!.. Perspicaç observador, no es limita a recollir dades dels aparells sinó que també recull informacions a ull, d’altres paràmetres no registrables per els instruments. Els tipus de nuvolositat, la visibilitat atmosférica i com a cosa afegida fins i tot, l’eventualitat recorrent de copsar perfils distants, els quals en uns casos son els del Pirineu oriental i en altres les elevacions de Mallorca. Les seves notes, en no pas poques ocasions m’han servit a mi també, per copsar l’illa des de Collserola o des de altres indrets.

22012013 011  22 gener geografia

..MÉS ENLLÀ DEL MAR.    -GENER-.

Més enllà de l’horitzó del mar, davant un fons de cel ben rosat, es deixaven veure les muntanyes de Mallorca.. L’Alfons era allà i va captar aquestes belleses llunyanes amb la seva càmera. Jo he sobreimprès els noms dels cims així com els dels pobles propers de cada sector del paisatge per tenir més referències geogràfiques, pero els qui volgueu gaudir de la contemplació més neta podeu anar a aquest enllaç (click). La imatge es mereix ser vista encara més sense noms. L’aire, l’aire deuria ser com ben bé una joia aquell dia permetent tant excels avistament. Pero el seu valor no era el brill sino la seva transparència. Quasi mai es donen circumstàncies així al nostre litoral, i menys sobre Barcelona. Un parell de dies després de l’observació de l’Alfons, la magnificiència quasi es va repetir i vaig poder percebre jo mateix la serra, també des de Collserola. Aleshores vaig aconseguir una cosa curiosa: captar un dels llums nocturns del Puig Major, bé que molt tenuement. ..I 9 mesos abans, també des de un punt de Collserola una altre cosa, per mi mateix més satisfactòria: Vaig aconseguir retratar alguns trets de la morfología de les roques de la Serra Mallorquina. Tanmateix com que sobre tals avistaments meus ja vaig escriure unes quantes línies en un article a propòsit, ara només en faig nova resenya i no m’hi explaio.

SOTA UNA TIRA DE NUVOLS..    -NOVEMBRE-

23112013 005B 23 Nov Alfons Puertas.

Un dia just després després del meu èxit en l’avistament dels cims mallorquins enmarcats amb la Sagrada Famíla i altres edificis singulars (clikeu), l’Alfons obtenia aquesta nova fantástica imatge des de l’Observatori. Una percepció de qualitat molt inhabitual per haver estat aconseguida a mitja tarda amb el Sol encara prou alt. I soprenent també per la gran definició que tenen les muntanyes tot i la presencia de núvols tant aprop seu o bé inmerses en tals elements.

A TRENC D’ALBA!   -DESEMBRE-

27122013 007 amb noms

Per acabar, aquesta joia paisatjística!.. Perfecció quasi absoluta de relleus visibles, quasi palpables, tant perfecta que sembla com un xic irreal. No? Algunes llums encara restaven enceses. Bona part de gent encara dormia a la ciutat ..Més els llums del matí incipient començaven a teixir formes i colors, al cel.. Una bella maranya, i el paisatge físic, revelat gràcies a una transparencia extraordinaria, coformava part de la sinfonía de llums

Per el que fa a la geografía concreta, no tot el que s’hi veu son muntanyes. Com el mateix Alfons de seguida es va adonar, tot el que queda a la dreta del Penyal del Migdia no poden ser altre cosa que boires o nuvolositat. Cap a l’esquerra, onze cims he destacat amb l’ajut de bones eines cartogràfiques. La fotografía em resulta interessant perquè per exemple inclou bé el Puig Gros de Ternelles, el qual no abarca la fotografía del 22 de Gener. En qualsevol cas, i repetint una mica el comentari que feia per a la primera, crec que convida més a la contemplació que no pas a la lectura de noms i de xifres numèriques sobreimpreses.

Sugereixo als lectores o lectores veure també altres imatges que fa l’autor.  I es que son un munt les que fa i reporta al llarg de l’any des de l’àrea de l’Observatori. Incontables imatges de núvols, de perspectives aèries urbanes, de zones inèdites de llum i de tons de colors als cels  en les seves transmutacións.   L’Alfons segueix d’aprop els fenòmens atmosfèrics, amb els instruments i amb els seus propis sentits, i ben segur que deu ser per això que apart de desenvolupar bé el seu treball en els aspectes tècnics -implicats en la seva disciplina-, sap captar els moments més artístics de la natura.

ACTUALITZACIÓ 6 DE GENER DE 2014. MAGISTRAL OBSERVACIÓ DES DE L’OBSERVATORI!!

Acabem de començar l’any de manera espectacular!. L’Alfons ha tornat a retratar la serra de Tramuntana i ens aporta una fotografia fins i tot millor que les seves propies anteriors!.

06012014 010B reduida1

Veiem clarament la serie de cims assenyalats anteriorment, pero a més un cim que abans havia quedat fora de cuadre. El “mont-illa” que conforma la silueta de més a l’esquerra es tracta del Puig Gros de Ternelles 838 m.(punta més elevada) i la seva continuitat el Puig Esbaldregat (783 m) aparentment tot plà en llur part superior. En la primera imatge d’aquest article aquest turó apareixia al marge Esquerra del cuadre.
La nitidesa de la resta dels cims més importants és superba; això contribueix a una magnífica resolució. Si fem click per veure la imatge en gran, si ens fixem dalt del Puig-Major veiem una geometría rectangular amb un punt a més sobre el seu cantó dret. Es tracta del radar!.

Per últim el vaixell -qui sap si el provinent de Palma de Mallorca-. Gran encert temàtic d’Alfons haver esperat l’entrada d’aquell ferry per la bocana del port!. Un petit detall però que fà que la fotografia esdevingui més rodona.

I ara una segona presa, feta també per ell 3 minuts abans.

06012014 005 alfons puertas red1

La imatge malauradament no es tant nítida com les anteriors, ptser degut a un petit error degut a la falta eventual d’una bona fixació de la càmera -en situacions de poca llum sempre és un risc-. No obstant la imatge és molt interessant perquè temàticament compren cims que no apareixien en les altres imatges!. Aquí si que l’Alfons ens mostra el Puig d’Es Teix! (1064 m) situat al darrera del ferry. També una llarga extensió aparentment plana a la seva dreta, conformada en realitat per els turons del Puig Gros, Puig d’Es Pou i Puig Caragolí, amb cotes que no arriben als 1000 metres. Tot seguit, separat per una aparent collada, apareixen Sa Talaia Vella (868 m) i Es Pouet (856 m). Tots aquests últims cims, per a qui no estigui familiaritzat amb ells (jo tampoc ho estaba abans d’aquest article) geogràficament es troben entre les poblacions de Deià i Valldemosa.

06012014 005 alfons puertas 6G retall amb noms

Un aspecte que ens ha cridat l’atenció tant a ell com a mi, en aquestes dues imatges del dia de Reis és la dimensió aparent lleugerament més crescuda del perfils de la Serra de Tramuntana en comparació amb les altres imatges fetes des de l’Observatori en la mateixa cota. En aquest avistament del dia de Reis, la zona inmediata de l’esquerra del Puig Sa Bassa no resulta pas la línea del mar sino relleu i geogràficament es correspondria al Pas de Na Maria (887 m) segons la denominació en la cartografia del IGN. Aquests metres d’elevacions extres aparents de Mallorca deuen esser deguts a una més gran incidència de la refracció atmosférica, la qual permet copsar cotes més baixes , més llunyanes i un major nombre de cims que en altres circumstàncies menys favorables.

Després d’haver comparat les imatges entre elles i també amb simulacions panoràmiques generades per al cas em fa l’efecte que la panorámica fotográfica obtinguda des de l’Observatori Fabra -situat a 415 metres d’alçada, recordem- pot ser equivalent a la que en circumstància d’una menor incidencia de la refracció hom obtindria desde el mateix indret pero a 500 o 510 metres aproximadament!, es a dir gairebé com des de el Tibidabo. I bé; si veritablement és així, hi ha llavors un supòsit ben interessant a partir d’això.. Des de la cota 510 m, l’extensió dels relleus de l’illa visibles més al sud es succeiríen de manera molt discontinua en forma de “monts-illa” i arribarien fins i tot a prop d’Andratx. En concret s’albiraria Sa Mola Planícia (941 m) -prop de Banyalbufar-, es Puig de Galatzó (1027 m) -prop d’Estellencs- i sa moleta d’Esclop (928 m) a pocs kilòmetres d’Andratx.
Malauradament la fotografía no mostra aquests últims relleus hipotèticament visibles de mes al sud perquè quedarien fora del marge dret, però en base a aquestes suposicions (les quals he comentat només que un resum) pensó que podrien ser perceptibles, en un altre dia fantàsticament net.

Si la bona ratxa d’avistaments es manté estic segur que no passarà gaire temps fins que l’Alfons ho retrati!

ENLLAÇOS SUGERITS:

Web de l’Observatori Fabra
Resums mensuals + àlbums fotogràfics.

Inclouen les fotografies de Mallorca fetes des de l’Observatori així com informacions contextuals de les situacions meteorològiques en que es van donar els avistaments .
Facebook de la Secció meteorológica.

Gaudí i Mallorca

Mallorca i la Sagrada Familia!. Finalment, després de molts dies d’espera i de temptatives fetes ho he aconseguit. Retratar d’una manera bastant sobresalient la silueta de les elevacions mallorquines darrera la Sagrada Familia!.. Això resulta ben possible des de el Turó de la Rovira!, sobretot des de un dels seus laterals.
El dia s’ha llevat molt ventós. Després d’un primer intent al sortir el Sol -frustrat per núvols distants- he sospitat a sospitar a mitja tarda la nova possibilitat. La sospita s’ha fet molt més clara quan venint a Bcn des de el Maresme contemplava algunes capçades discontinues de grossos cúmuls arràn de l’horitzó, lo qual implica que la transparència era molt alta. A correcuita he aconseguit arribar al Turó de la Rovira. Tot i que el Sol s’acabava ja d’amagar, la claretat del cel ha estat suficient per regalar aquestes magnifiques vistes!!

P1090516 B

P1090507 B

P1090517 B

P1090522 B

P1090545 B

Nota: Durant les properes 3 setmanes estaré lluny (lluny d’aquí vull dir) i possiblement em perdré possibilitats d’albirar horitzons llunyans des de Barcelona o des de altres contrades, dons estem en uns dies meterològicament molt moguts els quals poden donar moltes sorpreses!.. Agraïria, que si coneixeu d’alguna observació llunyana, vostra propia o coneguda d’algú altre me la notifiquessiu. M’agradaria coneixer-la i posarme en contacte amb l’autor o autora. Salutacions.

Noves percepcions tènues de Tramuntana des de la ciutat

Estem en plena tardor, els cels es remouen amb els canvis de pressions atmosfèriques, bosses d’aire humit s’alternen amb bosses d’aires més secs.. Casualment, de tant en tant, el cel es prou sec i net com perquè les línies que delaten el perfil de la muntanya balear es mostrin davant els ulls d’algú que observa..

No reporto aquí cap retrat espectacular, no estem davant un eclipsament de Sol fantàstic -des de Barcelona això no serà pas mai posible- el qual fés factible un retrat com el d’Adolfo Martínez el passat 10 d’octubre. Per copsar la serra des de la ciutat depenem més de la meteorología que de l’astronomia.
He estat dubtant de si colocava o no aquestes imatges (de visions tenues ja n’he exposat unes quantes) però al final m’he decidit, més que res per els encuadraments aconseguits.

P1090260 B

Des del cim del el Turó de La Rovira, la ondulada silueta del massís del Puig Major visualment queda enmarcada damunt la línea del mar entre la catedral de Barcelona i l’estatua de Colom!; escultura la qual per cert, si la miressim d’aprop veuriem que el seu dit no assenyala la direcció d’amèrica sino precisament Mallorca!, fet el qual encara te més gràcia afegida si pensem que, segons alguns historiadors l’eminent descobridor podría haver nascut a les balears. La fotografía l’he feta el passat 1 de novembre, en el moment foscant del capvespre. A l’esquerra del Puig Major també s’entreveu el massís de Massanella, segona elevació més rellevant de Mallorca.

P1090250 B

Pocs minuts abans de la imatge anterior, amb lent de major aproximació, massanella a l’extrem Esquerra i el el Puig Major darrera del telefèric del port. La distància en línia recta entre el Turó de la Rovira i aquest punt de Mallorca és de 187 kilòmetres.

P1090272 B

Una altre fotografía que vaig poder fer aquest mateix capvespre.. Amb la definició del perfil encara més tenue pero amb una major multiplicació de l’objectiu, el massís del Puig Major darrera un gran creuer de passatgers que navegava prop del port.

DES DE COLLSEROLA. 6 de Novembre.

BYbJgCJCcAEtxpj

Pocs dies després es va tornar a percebre la serra mallorquina. A primera hora del matí del dia 6, Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra i a més sobresalient retratista paisatjístic, va notificar des de allà llur visibilitat (com en moltes altres ocasions) i la va fotografiar (clikeu-hi). No gaire després, la dispersió atmosfèrica de la llum solar la va fer invisible -com sol esser usual- pero l’illa va tornar a mostrar-se durant el capvespre i llavors va ser quan Robert Ramos, des de Collserola -I en concret m’atreviria a dir que potser des de el mirador de l’Arrabassada- va saber aprofitar l’ocasió i fer aquesta altre maca fotografía, la qual a més ha estat força twitejada per la xarxa. Hi veiem en ella bastants relleus de l’illa (Puig major, Massanella, Galileu i Puig Roig força bé) i un gran tros de Barcelona!.

..A veure que ens segueix deparant la tardor!