MALLORCA I EL LLUM DEL PUIG MAJOR DES DE COLLSEROLA
Des dels punts elevats de Collserola, la serra de Tramuntana de Mallorca s’exten llargament per damunt l’horitzó. La imatge d’aquí sota i les que venen més avall en el texte vaig tenir l’ocasió de fer-les el capvespre del dia 25 de Gener d’enguany (2013). Es resalten bé els accidents i fins i tot, a la imatge nocturna que també acompanyo, es veu un punt de la lluminaria del cim del Puig Major.
D’esquerra a dreta, el cim del Puig Roig, el turó d’en Galileu, el Massanella i el Massís del Puig Major i Penyal del Migdia. En primer terme el moll de la Zona Franca.
A les acaballes del Gener d’enguany vam tenir una setmana per deleitar-nos en quant a transparència, la qual, tot i que primordialment va afectar a l’interior de Catalunya, es va acabar escampar també sobre el mar i durant certes estones d’aquells dies, es va poder observar molt clarament el perfil de Tramuntana. Des de l’observatori Fabra es va reportar una excelentíssima fotografia presa a primeres hores del matí, a contrallum, clickeu el link. Possiblement sigui, fins al moment, la millor imatge que s’hagi pres mai de Mallorca des de Barcelona.
..És pas difícil veure Mallorca des de Collserola?
És una pregunta que la gent de vegades es fà.
Fins fà uns pocs anys, envers el tema de la percepció de Mallorca des de el tibidaboo o altres punts de Catalunya tot sovint es feien comentaris vags, de vegades eren només com rumors on les afirmacions testimonials d’uns no eren pas cregudes per d’altres, els qual fins i tot en negaven la possibilitat. Formava part de la llegenda urbana de Barcelona sentir per exemple que des de la cistella de la talaia del Tibidabo alguns dies es podia veure Mallorca! (i com si fos l’únic indret possible), personalment jo ho havia sentit dir de la meva avia, crescuda la década dels vint.. Qui sap si allò va començar a circular per “vendre més” el parc d’atraccions i per realçar el l’èxit de la modernitat i fer el gara gara al corrent estètic futurista?.. Quí sap. Bé; la veritat és bastant diferent, com varies persones han començat a mostrar fotogràficament anys més tard i com jo mateix ilustro en aquest blog, Mallorca I tant que es pot veure!, des de moltes muntanyes, des de moltes cotes… No pas des de totes les que es pot veure s’ha percebut, i no des de totes les que s’ha vist s’ha retratat i menys encara divulgat, però l’illa, la Serra de Tramuntana està allà i no es mou, garantint per tant.. -mentre no embrutem gaire més els nostres aires- futures i futures contemplacions.
..I bé. “Quantes vegades” i “Com” de bé?
Per el que fà a Collserola en concret, motiu al cap i a la fí d’aquesta nova entrada, com bé afirma Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra, sota aquesta altre imatge seva (clickeu), quan les condicions son adeqüades no resulta estrany copsar-la. Però es clar, una cosa és una cosa, altre és altre. Proporcionalment son pocs els dies l’any en que tals condicions es donen, l’habitual obviament, en la major part dels dies, és que tals condicions no es donin en cap moment.
Quan és donen -cosa que succeix generalment més aviat en mesos d’hivern-, el més previsible tanmateix és que el perfil de la serra es vegi tenue, sovint molt difícil de destriar del fons d’aire del seu darrera, el qual, apart de requerir també anar acompanyat abans d’una alta transparència ( >185 km), ha de resultar -cosa important- sempre més fosc o més clar que el to reflexat per l’illa per tal que aquesta esdevingui perceptible per a nosaltres. I per el que fà als colors? ..La distància sempre els atenua massa com perquè resultin un factor d’ajut efectiu per al cas.
Ara bé, quan les condicions son realment molt i molt bones, reitero: Molt i molt (i ben poques estones l’any passa) Mallorca salta a la vista -penso- per a tothom qui miri l’horitzó fins i tot distretament i sense intenció de trobar-ne res en particular!. Si a més la persona en qüestió va provista de prismàtics o de càmera amb un bon objectiu, la percepció resulta altament espectacular. Altre cosa és que quan algú observa distretament l’horitzó no sàpiga que està veient l’illa i no es confongui, per exemple creient que allò que veu son núvols!.. :- ). Igual succeix a l’inrrevés, gent “massa” motivada i concentrada que creu que ha vist Mallorca però que en realitat eren núvols; el cerbell, com bé saben una altre mena d’especialistes -psicòlegs- és una eina o una fita ..procliu als autoenganys.
Jo, en els meus inicis sobretot, alguns cops també m’he autoenrredat puntualment i transitòriament, en alguna observació tenue per exemple creient que no estava veient res fins que després m’adonava de que sí, resultant ser Mallorca, sorpresa maca en aquell cas!; en alguna altre a l’inrrevés, atribuïnt una presunta muntanyeta imaginaria a un nuvolet.. Ohh…! :- ( El meu ànim però -afortunadament- és tant procliu a la ilusió com al dubte i gràcies a això últim reparo aviat en l’autoengany i apart a més, disposo de bones eines per fer comprovacions a posteriori.
A la pràctica, un altre condicionant per a la gent que vulgui copsar alguna vegada a la seva vida Mallorca és algo de calaix: El lloc de residència o llocs de treball. Jo personalment no treballo a l’observatori i malauradament tampoc visc en cap punt elevat de la serra amb lo qual no tinc la sort de poder veure les sortides de Sol cada matí i evaluar ràpidament la transparència del cel com si fan els profesionals de l’Observatori; tot al contrari, visc enmig la ciutat, envoltat d’edificis, tots ells per a colmu més alts que les meves finestres. Em perdo així, vulgui o no (intento que siguin les menys possibles) bastantes estones de l’any d’observacions fructíferes potencials.
Setmanes amb alta transparència i visibilitat, afortunadament però, al llarg de l’any n’hi han unes quantes i dies en que es veu el perfil de Tramuntana o d’altres serres llunyanes també. Sempre que tinc la certesa o bé la sospita i coincideix que no tinc alhora un impediment molt important de feina (o d’altre caire) que em difficulti la iniciativa, ho intento. També molts altres cops també m’enfilo en algun turó tot sabent que no contemplaré cap perfil llunyà però per gaudir de l’horitzó en si mateix. La contemplació dels horitzons és un tipus de goig en si mateix i un dia faré una entrada sobre això.
Les fotografies que vaig fer el 25 de Gener varen ser en el capvespre, des de uns pocs metres per sota del cim del Tibidabo i amb el Sol en relativa oposició, tot i que ja un xic massa amagat en realitat, hauria volgut poder arribar abans. M’hi vaig estar força estona, aguantant la càmera damunt una barana de ferro de la carretera i em vaig esperar encara més un parell d’hores per si podia veure arribar a veure o a retratar els focus de dalt el Puig Major i el resultat fou negatiu; és a dir; que si que ho vaig retratar!.
 |
 |
 |
 |
Recomano clickar-les per veure-les més grosses. A la de la dreta en primer terme l’Observatori astronòmic Fabra. La 3ª imatge, a sota de la primera i amb més zoom és Massanella i el massís de Puig Major; la claror de les parts més elevades correspòn a una fina capa de neu que hi havia.
Atenció. A destacar, tot i que no el veiem.. Un company de Mallorca també apassionat dels horitzons, en Marcos Molina, en aquell moment era just dalt del cim de Massanella! (1364m) – per cert ell sol enmig de fortes ràfegues de vent engelant!, molt més mèrit que el meu per tant- amb el mateix casual propòsit simultani que jo!. Ell va aconseguir retratar el Montseny i altres relleus catalans, tot i que en canvi no ho va poder copsar bé a ull nu. Curiós? No sempre la visibilitat en un sentit implica intervisibilitat en l’altre; un dia faré una entrada explicant les possibles causes al respecte.
La última de les cuatre fotografies és una nocturna del Puig Major i mostra el punt de llum de les instal.lacions. Desgraciadament son militars. ..Tant de bò desapareixin un dia, la muntanya retorni a la natura i es permeti als excursionistes arribar-hi, ja que enguany el seu accés físic està prohibit als civils, fins i tot als més amants de la muntanya i només es concedeixen permisos puntuals a l’estiu.
Per el que fà a la circumstància meteorològica, la observació aquesta va succeïr en una situació de corrents de mestral, lo qual aprofito per comentar: no és el tipus de situació propícia per observar Mallorca, excepte excepte si es donen altres condicionants, lo qual un altre dia comentaré en un article apart per no extendre’m tant en aquest.
TRAMUNTANA. UN ALTRE CAPVESPRE, DES DE EL TIBIDABO.
I per anar acabant adjunto dues altres imatges fetes des de Collserola, especials i inèdites (alomillor) en altres aspectes. Va ser el 20 d’Abril de l’any passat (2012). M’hi vaig desplaçar també en aquella ocasió expresament a Collserola atret per la bona transparència que em semblava que tenia el cel aquella tarda. L’intent va donar bon fruit. Recomano en aquest sentit que mireu aquest powerpoint que vaig fer, força més bonic que l’article: https://horitzonsllunyans.files.wordpress.com/2015/04/observacic3b3-mallorca-des-de-tibidabo.pps
Com que les fotografies perden una mica de detall, sobretot després d’editar-les i en comparació amb la visió directe, aquestes les he sobrecontrastat una mica per intentar compensar-ho. L’objecte en qualsevol cas és il.lustratiu. La primera és una visió amplia de la serra. La segona, amb més de zoom, és la que penso és més rellevant; apreciem especialment bé alguns trets característics geològics com la roca calcària de Tramuntana i les diferents orientacions dels vessants.
LES OBSERVACIONS EN OPOSICIÓ
La ventatge de les observacions de Mallorca amb el Sol en oposició, o el que és el mateix, amb el Sol prop de la seva posta, és que a diferència per exemple de les fetes amb contrallum, es copsen millor les tonalitats dels relleus o la presència de la neu si fos el cas; ara bé, nogensmenys per copsar detalls tridimensionals de l’orografia el millor és que el nostre benvolgut Sol no estigui ben bé en oposició sino a 90º; això permet que hi hagin arees amb ombres visibles en els flancs de les carenes i sobre les canals. Pensem que Mallorca, des de Collserola, queda al Sud sud Est i al Desembre-Gener el Sol és posa gairebé per el Sud Oest, per tant en un angle pertinent molt favorable. No passa el mateix al principi d’estiu, és a dir, quan el Sol aleshores es posa per el Nord Oest, llavors queda amb molta major oposició directe respecte a l’illa i la visió mallorquina agafa un aspecte diguem que més “plà”.
Horitzons llunyans 