Gaudí i Mallorca

Mallorca i la Sagrada Familia!. Finalment, després de molts dies d’espera i de temptatives fetes ho he aconseguit. Retratar d’una manera bastant sobresalient la silueta de les elevacions mallorquines darrera la Sagrada Familia!.. Això resulta ben possible des de el Turó de la Rovira!, sobretot des de un dels seus laterals.
El dia s’ha llevat molt ventós. Després d’un primer intent al sortir el Sol -frustrat per núvols distants- he sospitat a sospitar a mitja tarda la nova possibilitat. La sospita s’ha fet molt més clara quan venint a Bcn des de el Maresme contemplava algunes capçades discontinues de grossos cúmuls arràn de l’horitzó, lo qual implica que la transparència era molt alta. A correcuita he aconseguit arribar al Turó de la Rovira. Tot i que el Sol s’acabava ja d’amagar, la claretat del cel ha estat suficient per regalar aquestes magnifiques vistes!!

P1090516 B

P1090507 B

P1090517 B

P1090522 B

P1090545 B

Nota: Durant les properes 3 setmanes estaré lluny (lluny d’aquí vull dir) i possiblement em perdré possibilitats d’albirar horitzons llunyans des de Barcelona o des de altres contrades, dons estem en uns dies meterològicament molt moguts els quals poden donar moltes sorpreses!.. Agraïria, que si coneixeu d’alguna observació llunyana, vostra propia o coneguda d’algú altre me la notifiquessiu. M’agradaria coneixer-la i posarme en contacte amb l’autor o autora. Salutacions.

Noves percepcions tènues de Tramuntana des de la ciutat

Estem en plena tardor, els cels es remouen amb els canvis de pressions atmosfèriques, bosses d’aire humit s’alternen amb bosses d’aires més secs.. Casualment, de tant en tant, el cel es prou sec i net com perquè les línies que delaten el perfil de la muntanya balear es mostrin davant els ulls d’algú que observa..

No reporto aquí cap retrat espectacular, no estem davant un eclipsament de Sol fantàstic -des de Barcelona això no serà pas mai posible- el qual fés factible un retrat com el d’Adolfo Martínez el passat 10 d’octubre. Per copsar la serra des de la ciutat depenem més de la meteorología que de l’astronomia.
He estat dubtant de si colocava o no aquestes imatges (de visions tenues ja n’he exposat unes quantes) però al final m’he decidit, més que res per els encuadraments aconseguits.

P1090260 B

Des del cim del el Turó de La Rovira, la ondulada silueta del massís del Puig Major visualment queda enmarcada damunt la línea del mar entre la catedral de Barcelona i l’estatua de Colom!; escultura la qual per cert, si la miressim d’aprop veuriem que el seu dit no assenyala la direcció d’amèrica sino precisament Mallorca!, fet el qual encara te més gràcia afegida si pensem que, segons alguns historiadors l’eminent descobridor podría haver nascut a les balears. La fotografía l’he feta el passat 1 de novembre, en el moment foscant del capvespre. A l’esquerra del Puig Major també s’entreveu el massís de Massanella, segona elevació més rellevant de Mallorca.

P1090250 B

Pocs minuts abans de la imatge anterior, amb lent de major aproximació, massanella a l’extrem Esquerra i el el Puig Major darrera del telefèric del port. La distància en línia recta entre el Turó de la Rovira i aquest punt de Mallorca és de 187 kilòmetres.

P1090272 B

Una altre fotografía que vaig poder fer aquest mateix capvespre.. Amb la definició del perfil encara més tenue pero amb una major multiplicació de l’objectiu, el massís del Puig Major darrera un gran creuer de passatgers que navegava prop del port.

DES DE COLLSEROLA. 6 de Novembre.

BYbJgCJCcAEtxpj

Pocs dies després es va tornar a percebre la serra mallorquina. A primera hora del matí del dia 6, Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra i a més sobresalient retratista paisatjístic, va notificar des de allà llur visibilitat (com en moltes altres ocasions) i la va fotografiar (clikeu-hi). No gaire després, la dispersió atmosfèrica de la llum solar la va fer invisible -com sol esser usual- pero l’illa va tornar a mostrar-se durant el capvespre i llavors va ser quan Robert Ramos, des de Collserola -I en concret m’atreviria a dir que potser des de el mirador de l’Arrabassada- va saber aprofitar l’ocasió i fer aquesta altre maca fotografía, la qual a més ha estat força twitejada per la xarxa. Hi veiem en ella bastants relleus de l’illa (Puig major, Massanella, Galileu i Puig Roig força bé) i un gran tros de Barcelona!.

..A veure que ens segueix deparant la tardor!

Els sostres de Mallorca des de l’àrea urbana de Barcelona

3042 red cerc ret2

La primavera es va despedir el seu últim dia amb un bon regal. Una visió de Tramuntana des de la mateixa ciutat de Barcelona!. Una percepció molt tènue, això sí; però curiosa per l’època de l’any, per l’hora del dia (11:00 del matí) i més que res singular per haver copsat les siluetes des de l’àrea urbana.

A la imatge, el massís del Puig Major encerclat a la dreta i a l’esquerra, molt més tenue, el sector de Massanella, retratats des de la zona alta de Bcn, a una cota de 208 metres. Com es evident l’aparició no “cridava” (bé, a mi si per les ganes posades). A visió directe, els perfils resultaven encara un xic més tenues que a través del zoom de la càmera, tant que segurament deurien passar per inapreciables per la resta de la gent (a menys que algú altre com jo per exemple, hagués posat ull atent). Per contra, mitjançant uns binocles standars de 7×50 dono fe que la percepció era francament més evident i clara, en realitat més que en aquestes fotografies.

UNA APARICIÓ POC PREVISIBLE

La visió de Mallorca em va sorprendre una mica per la circumstància meteorològica. Es tractava una situació càlida amb fluxe de SudOest però no gaire marcada tampoc i on la humitat relativa no era precisament baixa, no pas vora la ciutat per lo menys!. L’Observatori Fabra de Collserola -que vaig consultar via internet el mateix matí abans d’anar a intentar veure l’illa-, recordo que va enrregistrar un 60% poca estona abans, valor habitual de molts dies, i pressumiblement no havia canviat gaire.

Que em va motivar dons, malgrat aquesta dada tant poc prometedora? Bé, la percepció d’una part del cel, amb un to ben blau, i alhora l’aproximació d’un mantell d’altocúmuls per l’oest, em va fer sospitar. ..I temptat per aquesta sospita (confeso que en moltes altres ocasions semblants, infructuosa) i aprofitant també que podia dedicar-hi una estona lliure de feina, em vaig desplaçar a la part alta de la ciutat, a algun punt prou elevat com per poder tenir visió del mar en l’angle apropiat sense necessitat d’haver de pujar-me a un edifici alt. Vaig escollir el Carrer Manuel Ramón, indret situat just a sobre la Ronda de Dalt, prop de l’Avinguda Tibidabo.

DSCF3046 retall red

Perspectiva centrada amb el Puig Major i el Penyal del Migdia (turó secundari del Puig Major), aparentant aspecte d’illa una mica fantasma.

Massanella darrera Montjuic.

El Massanella (1364 m), segón cim Mallorquí, centrat damunt l’horitzó, també en forma d’illa. La presa està una mica més sobrecontrastada perquè a posteriori vaig intentar també copsar el Puig Roig (1004 m) un altre cim que quedaria a la seva esquerra. Tal cim però, no se m’ha deixat veure i pressumiblement requereix condicions meteorològiques molt més extraordinaries per apareixer-se davant de Barcelona des de una cota tant baixa!. Aconseguir-ho algun dia és per mi tot un repte dons és una muntanya des de la qual, el 28 de Febrer de l’any 2010, en Marcos Molina -fotògraf especialitzat en paisatges i amb retrats memorables d’horitzons distants- va retratar espectacularment els llums nocturns urbans de la part alta de Barcelona, inclouent -segons considero- els del mateix carrer des de el qual he pogut fer ara aquestes fotografies!. Copsar algun dia el Puig Roig des de aquí o bé des de Montjuic -encara una mica més avall de cota però també algo més proper-, em suposaria poder confirmar gairebé algunes atribucions teòriques que vaig fer en relació a la correspondència probable de determinats punts de llum de la ciutat amb els de la fotografia que ell va saber copsar en aquell capvespre hivernal. Moments magistrals de la fotografia i de la natura, qui sap si irrepetibles!. Aquí a sota un retall en blanc i negre d’aquella panoràmica genial i si clickeu anireu al seu blog. En vermell he encerclat l’indret que crec que es correspòn amb el carrer Manel Ramón.

rec img mmolina blog

……………….Barcelona des de el Puig Roig. ..A uns 180 km. I encerclat en roig, el suposat punt de perspectiva d’aquest reportatge.

DSCF3066 DSCF3061

Perspectives des de el carrer comentat amb menor zoom pero abarcant més extensió, es clar. Montjuic al fons, tot queda més petit i els relleus mallorquins la veritat, no us esforceu, no s’aprecien degut a la poca resolució i rang dinàmic de la càmera, no pas degut al tamany aparent de la serra de Tramuntana, la qual com he dit comentat si que resultava perceptible a ull nu. Veieu el mantell d’altocúmuls. Aquests núvols mitjos condicionaven favorablement l’observació llunyana en tant que minvaven una mica parcialment la incidència de la llum paràsita atmosfèrica. L’horitzó en canvi, n’era lliure del filtre nuvolós, quedant amb un cert efecte escenari que repercutia en la suficient bona perceptibilitat.

lloc

Plànol google amb la marca del lloc des de on estan fetes les fotografies. El barri de Bellesguard (Sarrià-Sant Gervasi).

NOTA D’ÚLTIMA HORA (31 DE JULIOL).

LA SERRA DE TRAMUNTANA S’ACABA DE CREMAR!, GAIREBÉ 2000 HECTARIES, CONVERTIDES EN CENDRA!, PER CULPA D’UN ACTE DESAPRENSIU!.

Milers i milers d’essers vius batuts per l’espant i el sofriment, no hi han paraules per descriure l’horror d’allà aprop. Des de lluny no es capta el patiment, des de lluny, des de 180 o més de 200 km.. La serra de Tramuntana es seguirà veient maca, però la consciència de saber el que ha ocorregut fà que no sigui el mateix. Des de la distància, no podem admirar paisatges i alhora sentir-nos “inmunes” a allò que els ha succeit. Distància no vol dir distància, llunyania no vol dir separació. El crit no arriba, el fum tmpoc, pero Tramuntana ha patit!, el planeta Terra ha patit.

Mallorca en un dia lleig

LA SERRA TRAMUNTANA DES DE ESPLUGUES, EN UN DIA LLEIG

El Massís del Puig Major retratat des de el barri de Finestrelles del municipi d’Esplugues de LLobregat, des de un punt lleugerament més amunt de l’Hospital St.Joan de Deu. ..És a dir, està presa des de una àrea urbana. Alçada de cota: 200 metres.

DSCF8089EspluguesPuigMajorReduida

..I es que no cal, no cal sempre necessariament un cel ben net de núvols o ben blau i estar enfilat dalt de tot d’una serra per poder tenir la possibilitat d’albirar Mallorca!.  És qüestió de fixar-s’hi. Això sí, i ser-hi també en un moment adient.

Un d’aquests moments va ser el passat 8 de novembre (2012)..  Anava per l’Av.Diagonal de Bcn, tal vegada una mica “distret” i mentres anava pujant em vaig adonar que tot i el dia aparentment tant “lleig” em feia l’efecte que la transparència a les capes baixes era força destacada en realitat..  Vaig canviar els meus plans (anava a una feina de caire no urgent) i em vaig desviar cap a Esplugues..  I sorpresa: S’hi veia.  És copsava molt tenuement a simple vista i més clarament amb binocles. No era un dia pas extraordinari de visibilitat però ho era prou com perquè m’hi quedés satisfet.  I era el primer cop que jo retratava el perfil des de tal cota.

Per què es va poder veure?   …Si us hi fixeu, la mateixa imatge mostra una mica la resposta. La clau està en la llum..  Els altocúmuls i estratocúmuls cobrien aparentment tot l’espai de cel visible però a la llunyania la opacitat del núvols era més lleu i permetia que hi hagués un lleuger diferèncial positiu de lluminositat en aquella zona..  Això és l’efecte escenari i son varies ja les vegades que he pogut copsar l’illa gràcies a aquest efecte de la lluminositat atmosfèrica. És dons un dels factors més benvolguts i aliats per les observacions distants fetes des de qualsevol punt; és en molts casos el factor clau diferèncial que permet que es facin temporalment o momentaniament visibles allò que la major part del temps se’ns mostra ocult.

A l’esquerra del massís del Puig Major també és veia el de Massanella; tanmateix no incloc la fotografia de Massanella perquè em va resultar molt tenue. Podria retocar-la per fer-la clarament destacada però prefereixo esperar alguna altre ocasió i intentar repetir-ho, fent fotografies millors de tal cim des de una cota semblant o des de més avall encara.