La primavera es va despedir el seu últim dia amb un bon regal. Una visió de Tramuntana des de la mateixa ciutat de Barcelona!. Una percepció molt tènue, això sí; però curiosa per l’època de l’any, per l’hora del dia (11:00 del matí) i més que res singular per haver copsat les siluetes des de l’àrea urbana.
A la imatge, el massís del Puig Major encerclat a la dreta i a l’esquerra, molt més tenue, el sector de Massanella, retratats des de la zona alta de Bcn, a una cota de 208 metres. Com es evident l’aparició no “cridava” (bé, a mi si per les ganes posades). A visió directe, els perfils resultaven encara un xic més tenues que a través del zoom de la càmera, tant que segurament deurien passar per inapreciables per la resta de la gent (a menys que algú altre com jo per exemple, hagués posat ull atent). Per contra, mitjançant uns binocles standars de 7×50 dono fe que la percepció era francament més evident i clara, en realitat més que en aquestes fotografies.
UNA APARICIÓ POC PREVISIBLE
La visió de Mallorca em va sorprendre una mica per la circumstància meteorològica. Es tractava una situació càlida amb fluxe de SudOest però no gaire marcada tampoc i on la humitat relativa no era precisament baixa, no pas vora la ciutat per lo menys!. L’Observatori Fabra de Collserola -que vaig consultar via internet el mateix matí abans d’anar a intentar veure l’illa-, recordo que va enrregistrar un 60% poca estona abans, valor habitual de molts dies, i pressumiblement no havia canviat gaire.
Que em va motivar dons, malgrat aquesta dada tant poc prometedora? Bé, la percepció d’una part del cel, amb un to ben blau, i alhora l’aproximació d’un mantell d’altocúmuls per l’oest, em va fer sospitar. ..I temptat per aquesta sospita (confeso que en moltes altres ocasions semblants, infructuosa) i aprofitant també que podia dedicar-hi una estona lliure de feina, em vaig desplaçar a la part alta de la ciutat, a algun punt prou elevat com per poder tenir visió del mar en l’angle apropiat sense necessitat d’haver de pujar-me a un edifici alt. Vaig escollir el Carrer Manuel Ramón, indret situat just a sobre la Ronda de Dalt, prop de l’Avinguda Tibidabo.
Perspectiva centrada amb el Puig Major i el Penyal del Migdia (turó secundari del Puig Major), aparentant aspecte d’illa una mica fantasma.
El Massanella (1364 m), segón cim Mallorquí, centrat damunt l’horitzó, també en forma d’illa. La presa està una mica més sobrecontrastada perquè a posteriori vaig intentar també copsar el Puig Roig (1004 m) un altre cim que quedaria a la seva esquerra. Tal cim però, no se m’ha deixat veure i pressumiblement requereix condicions meteorològiques molt més extraordinaries per apareixer-se davant de Barcelona des de una cota tant baixa!. Aconseguir-ho algun dia és per mi tot un repte dons és una muntanya des de la qual, el 28 de Febrer de l’any 2010, en Marcos Molina -fotògraf especialitzat en paisatges i amb retrats memorables d’horitzons distants- va retratar espectacularment els llums nocturns urbans de la part alta de Barcelona, inclouent -segons considero- els del mateix carrer des de el qual he pogut fer ara aquestes fotografies!. Copsar algun dia el Puig Roig des de aquí o bé des de Montjuic -encara una mica més avall de cota però també algo més proper-, em suposaria poder confirmar gairebé algunes atribucions teòriques que vaig fer en relació a la correspondència probable de determinats punts de llum de la ciutat amb els de la fotografia que ell va saber copsar en aquell capvespre hivernal. Moments magistrals de la fotografia i de la natura, qui sap si irrepetibles!. Aquí a sota un retall en blanc i negre d’aquella panoràmica genial i si clickeu anireu al seu blog. En vermell he encerclat l’indret que crec que es correspòn amb el carrer Manel Ramón.
……………….Barcelona des de el Puig Roig. ..A uns 180 km. I encerclat en roig, el suposat punt de perspectiva d’aquest reportatge.
 |
 |
Perspectives des de el carrer comentat amb menor zoom pero abarcant més extensió, es clar. Montjuic al fons, tot queda més petit i els relleus mallorquins la veritat, no us esforceu, no s’aprecien degut a la poca resolució i rang dinàmic de la càmera, no pas degut al tamany aparent de la serra de Tramuntana, la qual com he dit comentat si que resultava perceptible a ull nu. Veieu el mantell d’altocúmuls. Aquests núvols mitjos condicionaven favorablement l’observació llunyana en tant que minvaven una mica parcialment la incidència de la llum paràsita atmosfèrica. L’horitzó en canvi, n’era lliure del filtre nuvolós, quedant amb un cert efecte escenari que repercutia en la suficient bona perceptibilitat.
Plànol google amb la marca del lloc des de on estan fetes les fotografies. El barri de Bellesguard (Sarrià-Sant Gervasi).
NOTA D’ÚLTIMA HORA (31 DE JULIOL).
LA SERRA DE TRAMUNTANA S’ACABA DE CREMAR!, GAIREBÉ 2000 HECTARIES, CONVERTIDES EN CENDRA!, PER CULPA D’UN ACTE DESAPRENSIU!.
Milers i milers d’essers vius batuts per l’espant i el sofriment, no hi han paraules per descriure l’horror d’allà aprop. Des de lluny no es capta el patiment, des de lluny, des de 180 o més de 200 km.. La serra de Tramuntana es seguirà veient maca, però la consciència de saber el que ha ocorregut fà que no sigui el mateix. Des de la distància, no podem admirar paisatges i alhora sentir-nos “inmunes” a allò que els ha succeit. Distància no vol dir distància, llunyania no vol dir separació. El crit no arriba, el fum tmpoc, pero Tramuntana ha patit!, el planeta Terra ha patit.
Horitzons llunyans 