La Fantàstica Morgana sobre Mallorca el dia de St.Esteve -2016.

Un dels fenòmens més fenomenals (valga la redundància) que es poden gaudir en relació amb als paisatges distants, son els que tenen a veure amb els miratges atmosfèrics i en concret, el summum de tots ells.. : Les Fates Morganes. Aquesta imatge sembla ben bé una estampa de Far West. I si no ho veieu cliqueu aquí.

QUE ENTENEM PER FATES MORGANES

El terme, etimològicament fa referència llegendaria a la germanastra del Rei Artur, la qual representa que era una fada que tenia habilitat per transformar-se…
En el contexte dels fenòmens meteorològics-paisatgístics el terme ha trobat cabuda en les referències de persones que veien en l’horitzó els relleus distants prenent formes estranyes, més altes del normal i sovint a més canviants.
Ara bé, si un cerca per la xarxa vorà que en realitat actualment hi han diferents acceptacions entre el que son i no son les fates morganes.. Per uns (i cada vegada més) les fates morganes son l’aspecte de qualsevol silueta paisatgística afectada per un miratge superior (sinònimament per tant), per altres fins i tot qualsevol alteració d’allargament vertical de la forma devinguda per la refracció de l’aire.. Penso que aquests usos son abusos de la denominació, sobretot l’últim referit. Personalment soc partidari de ressenyar-la -com en algunes webs especialitzades- per als miratges més complexos en els quals intervenen no sols un miratge superior, sino varis miratges superposats els quals a més a més varien de formes en poc temps. La seducció del terme fa però que siguin molts els qui vulguin aplicar-lo a d’altres miratges més corrents.

ELS FACTORS IMPLICATS

Per què es produeixi un miratge superior (requisit per el fenòmen) cal l’existència d’una capa d’aire densa (és a dir, fresca) i al seu damunt una de càlida, amb una clara inversió tèrmica entre mig naturalment.. A més a més altres discontinuitats tèrmiques a diferents nivells. El vent si està present ha de ser prou fluix i laminar per evitar la mescla, tanmateix cal que l’estabilitat del conjunt no sigui total, altrament no es vorien els canvis.

A primeres hores del matí solen haver més probabilitats que als capvespres degut al refredament i més fàcil estabilització de les capes més baixes de la troposfera. Per altre banda, la intensitat dels efectes dels miratges és més gran a la pràctica quan el motiu que s’observa està especialment llunyà dons hi ha més recorregut per la llum i més facilment distorsionable. Mirar una sortida de sol afectada per miratges resulta més usual que veure qualsevol silueta afectada per el mateix. Cal una inversió molt marcada perquè siluetes no molt llunyanes (+ de 200 kms per exemple) mostrin miratges superiors al contemplar-les. Tanmateix, les circumstàncies més propicies no solen anar correlacionades de gran transparència atmosfèrica i per això en la pràctica no veiem moltes fates, excepte si ens fixem en el sol sobre l’horitzó.. El disc solar, per lluny que estigui, sol ser visualitzable gràcies a la intensitat tant forta de la seva llum i més sovint ens mostra distorsions òptiques que no arribem a copsar en els relleus terrestres.

ON TROBAR LES FATES MORGANES

En latituts septentrionals els miratges superiors i eventualment els seus agregats es poden esperar sobretot a la primavera quan el mar encara és fred però més amunt sol rebre fluxes d’aires més càlids els quals llisquen damunt la capa d’aire marítima. En zones àrtiques, amb la mar congelada o gairebé congelada especialment.
En zones més meridionals les inversions tèrmiques més eficients es donen sobre planures interiors.. Si la transparència és prou bona (usualment no ho és) els miratges superiors i les fates es mostren sobre serralades distants.

SOBRE MALLORCA ES FEIA ESPERAR.

Personalment portava temps volent veure una fata morgana sobre l’illa.. Confiava que algún dia de primavera tal vegada seria factible en certes condicions, però passaven anys i res, només algunes distorsions més o menys grans de les carenes, però no realment morgàniques.
Des del País Valencià si que a finals d’hivern del 2016, Miguel Zaragoza, va reportar aquesta magnífica imatge (cliqueu) amb destacats miratges superiors a les parts elevades de l’illa, els quals segons com podriem assignar-ho com una fata; en qualsevol cas una imatge fantàstica de l’illa super alterada, fotografia la qual va ser feta el mateix dia que jo vaig decidir anar al Pirineu expressament a retratar els Alps, aconseguint-los des del Bastiments i reportant el dia previ ja imatges testimonials de bona transparència.

La tardor del 2016 va ser poc pròdiga en quant a horitzons i a observacions de l’illa. Només el dia 7 de Novembre (gairebé imperceptible) + el 25 del mateix mes amb pluja (interessant) i el 12 de desembre és va deixar veure una mica, fugaçment en les albades.
.
Però la situació va canviar al poc de començar l’hivern. Vaig advertir que l’illa es revelaria de nou per nadal. I així va ser. L’albada de nadal, des del Turó de la Rovira, allà estava; tènue, això si. Per cert al tenir la gràcia del nadal vaig decidir enviar la fotografia a Tv3 i curiosament va ser el primer cop aquell que em van publicar una de Mallorca (després de tants anys fent-ne de moltes més i millors!).
De cara al dia següent l’estabilitat atmosfèrica i la transparència no sols es mantenia sino que podia ser més intensa.

L’albada de St.Esteve vaig voler repetir anar a veure Mallorca al Parc Güell, tot aprofitant que venia una familiar de lluny, passejar amb ella per un dels indrets més emblemàtics de la ciutat era l’el.lecció.

I certament allà estava l’illa de nou, més clara a més que el dia previ.. Certament havia valgut la pena anar-hi. I els miratges? Dons no, això no, en absolut.

DES DE COLLSEROLA SI

Tot estant al Parc Güell rebo un missatge d’en Pep Puig, fotògraf també avessat a voler copsar horitzons.. Em diu que està a Collserola i que apart de veure l’illa, l’està veient amb forts miratges!.. Carai!! penso.. Que m’estaré jo perdent per no haver anat més amunt!! : )

Simultaniament, l’Alfons Puertas, des del O.Fabra.. Li tocava torn de feina i també l’estava retratant aquest cop. La seva fotografia, com totes les altres de les albades que sol fer, inmediatament es va escampar per els mitjans de comunicació. En la imatge s’apreciaven clarament els miratges superiors. Per el que fa a les fates morganes.. Ell ho titolava com a fata morgana però personalment no m’ho semblaven tant.

Les fotografies d’en Pep però.. Em van treure el dubte. Vaig tenir la sort de veure’n unes quantes (d’imatges), captades en diferents moments i no sols s’apreciaven diversos “pisos” de relleus afectats per miratges sino que s’apreciaven els canvis del panorama en gairebé cada diferent fotografia presa des del Tibidabo, una mica més amunt de l’observatori. Aquí al dessota una de les que va enrregistrar.

.
.

El summum va ser quan dies després en Pep va decidir muntar un “time-lapse” a partir de les fotografies presses per ell mateix. Vaig col.laborar una mica en assesorar per el muntatge però va ser ell qui va sel.leccionar les imatges i va fer-ho. El resultat, un audiovisual molt breu però fenomenal.. El primer time-lapse o pseudo time-lapse de Mallorca, potser també el primer de paisatges tant distants, la primera fata morgana clarament fantàstica sobre l’illa.

-Per el que fa a la Fata Morgana fixeu-vos sobretot en el Puig Galileu (marge esquerra de la imatge)-

Em vaig preguntar si algunes altres persones més, potser arràn d’haver vist la meva fotografia del dia precedent, igual és van motivar per anar a mirar de retratar també, després dels dinars de nadal i tots els compromisos acomplerts en bastantes famílies. Ben podia ser. No en vaig trobar de més imatges. Només per tant les de l’Alfons i les d’en Pep, les quals no van correr tant com les del Alfons, es clar, pero s’ho mereixien tant o més. Per la meva banda vaig intentar contribuir a que tinguessin una mica de resò al publicar el seu time-lapse al fcook i al twitter.

I avui, després de molt temps sense escriure reportatges al blog, ho faig també aquí, perquè sigui fàcil de trobar per a qui el busqui. El facebook i el twitter son com el vent.. Ho porten tot i s’ho emporten.. Santa paciència cal per trobar coses penjades de fa temps.

Bé. Més imatges seves les podeu trobar al flickr: https://www.flickr.com/photos/139015613@N03/albums/72157676706428211/with/31764193152/

NOU DIA POSTERIOR

El dia 27 de Desembre personalment vaig repetir per segon dia consecutiu i aquesta vegada si que em vaig decantar per Collserola.. Resultat: Un miratge superior sobre el Puig Major; res espectacular però algo era algo.
L’anticicló s’havia aposentat i la transparència havia enpitjorat, però les careness eren apreciables.

Aquí a sobre la fotografia que vaig fer el dia 27, s’aprecia tota la part superior esqueixada òpticament per la refracció.

I dos dies després, encara el 29.. es va deixar veure de nou, però això si, ja sense miratges i només també la carena superior. Va ser reportada per un altre fotògraf, l’Àlbert Vazquez. Jo aquell dia em trobava fora del pais.

Anuncis

Una mirada a 100 anys endarrera. Eduard Fontseré i Gabriel Campo. Els pioners de les observacions de Mallorca i dels estudis de transparència atmosfèrica a Catalunya.

Enguany fa 100 anys -en concret a principis del 1916-, des de Barcelona; es van començar a fer una serie d’observacions de Mallorca i d’altres siluetes d’horitzons distants. Observacions metòdiques i riguroses, les quals, compilades quatre anys després, al 1920, van donar forma a un breu pero singular treball científic.

Albirar Mallorca, el Puigmal, el Montseny i la resta de punts cardinals màxims del territori, va servir per coneixer millor les peculiars característiques del cel de Catalunya. Alhora per aportar avanços en el coneixement dels factors físics implicats en els graus de transparència atmosfèrica i per fer ciència en definitiva.

El treball es nodreix i sorgeix per la inquietut científica de l’Eduard Fontseré (el meteoròleg més important i referent que ha tingut Catalunya i conegut internacionalment) en aquest tema i alhora es degut també sobretot al treball, amb metodisme i rigor, de la persona que feia les observacions i notificava dia rera dia els registres, es deia Gabriel Campo i no era meteoròleg de carrera però va acabar-ho essent de profesió i ben expert.

El que es portés a terme en aquests anys i no en d’altres també va seré estimulat però, per les demandes que sorgien, cada vegada més des del mon de l’aviació (l’Eduard Fontseré ell mateix ho menciona en aquest sentit). Era l’èpca en la qual l’aviació estava fent molts progressos tecnològics, cada cop s’enlairaven més aparells, més eficients, més funcionals, més prometedors, tant en lo bò com en lo dolent. El contexte a Europa en aquests anys era el de la Primera Guerra Mundial (de la qual Espanya en va quedar al marge), la ciència permetia que es desenvolupés la tecnologia, i la tecnologia demanava a la ciència, en aquest cas en concret l’aerologia, que avances, que aportés més veritats sobre l’atmosfera. Pero vaja, em sembla que -aventuro- independentment de les respostes que es volguessin aportar als aviadors, el gust per l’aire, per la meteorologia, per la ciència, era la més primordial font o estímul..

I aquí està.. Un treball que recull observacions d’ara fa 100 anys. Fa un temps el vaig localitzar -tot fent recerca via internet- en una llibreria de nom Vilallibres de Vilanova i Geltrú; el vaig solicitar i me’l van enviar a casa ben àgilment. Me’l vaig llegir i ara el brindo ja (aprofitant que no faig albiraments i no he escrit últimament) perquè als qui us interessi el tema ho trobeu interessant i amè com el vaig trobar jo. Feu click al seu damunt. O si preferiu una versió amb menys Mb, clickeu al final de tot l’últim link.

Sobre les variacions de transparència de l'atmosfera, des de les Illes Balears fins al Puigmal.

Sobre les variacions de transparència de l’atmosfera, des de les Illes Balears fins al Puigmal.

Enllaç al estudi “Sobre las variaciones de la transparencia de la atmosfera desde las baleares al puigmal Versió de descàrrega més lleguera aquí

Enllaços anexes:

Biografia d’Eduard Fontseré: http://www.raco.cat/index.php/revistafisica/article/viewFile/174641/226992

Biografia de la Família Campo:
http://soparsambestrelles.blogspot.com.es/2011/07/una-mica-dhistoria-la-familia-campo.html

El cel a Catalunya, els perquès de l’aire diàfan…: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000120%5C00000039.pdf

Es Puig de Galatzó i el llum del Puig Major en un capvespre magnífic

Galatzó ret

Les siluetes de Mola Planícia i Es Galatzó des de Collserola. Dues “illes” a una mica més de 200 kms.

Ja estem en plena temporada d’albiraments i jo personalment, com que segueixo enderiat amb els horitzons, porto fetes unes quantes observacions de Mallorca des de alguns indrets en diferents dates. Les millors en dues ocasions ara fa pocs dies des de Collserola, i en concret sobretot la última; tarda del 18 de Novembre. Em va resultar singular per dues coses. 1º Perquè vaig aconseguir retratar dues “muntanyes-illa” que se m’havia escapat des de Collserola en altres ocasions: La Mola Planícia i Es Puig de Galatzó. 2º Perquè l’aire em va permetre retratar el llum situat al capdamunt del Puig Major.

TERRA A LA VISTA. EL SUD DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

L’Orientació de les muntanyes de Mallorca respecte de Catalunya, fa que les distàncies a diferents punts de la serra de Tramuntana resultin diferents entre una part i una altre de la mateixa. Els puigs més propers, i potencialment més fàcils de veure son els que es troben al nord-est (Puig Ternelles 183 km), els més llunyans en l’altre extrem, evidentment, situats a +de 200km. La visió dels cims nord-orientals a més resulta afavorida si hom els contempla al sortir el Sol, dons l’astre es situa no en un angle no molt separat de tals cims; sobretot als mesos d’hivern. Un altre moment favorable son les postes de sol i en aquests casos, els cims del sud-oest de la serra poden ressaltar una mica millor que els més pròxims del nord-est.

Les seves menors alçades i les seves distàncies més grans nogensmenys impliquen que l’aire en les capes baixes hagi d’estar molt net i poc humit, altrament son invisibles. Tanmateix, al estar situats molt separats de la resta dels altres relleus visibles, fa que hagin passat desaparcebuts per altres persones que han contemplat la Serra de Tramuntana des de llocs semblants en d’altres ocasions molt bones, o fins i tot desaparceguts per una altre persona que també sovint la retrata.
Un tercer factor afegit pot ser a més a més la grandària aparent d’aquestes muntanyes del sud, realment difícils d’ullprendre, per lo menys a primer cop d’ull.. I si algú amb bona vista se’n adona de les protuberàncies damunt el mar, molt fàcilment pot ser que no els identifiqui amb parts de terra si no que cregui que son vaixells..

MolaPlaníciaGalatzó Bret
Imatge amb més zoom del Puig Galatzó. La seva silueta, tot i que no tant vertical, trobo que pot evocar una mica a la imatge de Es Vedrà retratada per Miguel Zaragoza, ara fa uns mesos des de una ermita de la Serra Galzeràn. En realitat aquest puig no és tant vertical en conjunt, però per dues bandes si que ho aparenta i aquest efecte estètic és el que domina des de la perspectiva de Collserola. Això encara seria més marcat si a més hi hagués algun efecte de “looming” (distorsió en alçada causada per la refracció atmosfèrica), lo qual però no sembla pas (o bé molt lleument només) haver succeït aquí. La Mola Planícia -el “mont illa” veí- es veu plana.

CAPVESPRE. TRAMUNTANA PAM A PAM..

P1210545
La Serra de Tramuntana abans de posar-se el Sol. En primer terme la cúpula de l’Observatori Fabra encara daurada per els últims raigs.

L’excel.lència d’aquest dia, en quant a aspecte del cel, tant roig (malgrat mirar en sentit sud-est!) i amb els tipus de núvols que l’acompanyaven, fa recordar una mica al que va tenir Marcos Molina des de Mallorca en la seva “Roiggada” famosa del 2010 i de fet, meteorològicament resultava una situació bastant similar.. Molta estona després (unes 32 h) del pas d’un front però amb vents d’oest que s’havien sostingut sense interrupció.

Em vaig dedicar a fer fotografies de tots els sectors de la serra i aquí us adjunto la sèrie d’imatges. Podeu clickar sobre cada cim que cito, per visualitzar-les. Per començar el Puig Ternelles i es Puig Esbaldregat, es tracta de dos cims propers entre ells que en conjunt conformen un “mont-illa” allargat; per tant, els dos extrems visibles de la serra ho conformen “monts-illa”!. A continuació tenim la fotografia presidida per el Puig Tomir, conjunt de muntanyes que trobo força estètic i que em sembla una mica un podi olímpic mirat des de el darrera. Tot seguit tenim el sector Puig Roig + Galileu-Massanella i finalment el Puig Major, aquesta vegada cobert per un núvol (o nígul, com dirien els mallorquins) de tipus orogràfic o “excursionista”.
A la dreta del Puig Major en la mateixa imatge hi ha el Puig de l’Ofre i prosseguint en direcció sud-oest, en la següent trobem la llarga extensió de la Serra d’Alfàbia, la qual s’exten fins al Puig de S’Aritjar. Seguint més al sud-oest ens trobem el Puig des Teix , zona la qual va acompanyada per muntanyes menys prominents, Puig Caragolí i Es Pouet. Finalment Sa Mola Planícia i Es Puig de Galatzó.

COLORS QUE S’APAGUEN, LLUMS QUE S’ENCENEN

Els nígul excursionista va baixar del cim del Puig Major quan va anar enfosquint, la serra poc a poc es va fer un xic més tènue, la vermellor endimoniada i càlida del cel es va afeblir, la resta del paisatge va agafar una tonalitat cada cop més freda.. El Galatzó i la Mola Planícia aguantaven una mica més. Quan la llum va seguir minvant, Barcelona es va començar a encendre.. La silueta de Tramuntana semblava acoplar-se amb la nit, apenes es veia ja res de Mallorca i pocs minuts després no es veia res, però em vaig quedar i a consciència llavors vaig tornar a apuntar amb la càmera a l’espai de cel o de mar on sabia que estava el Puig Major; la meva referència era una torre d’alta tensió de Collserola, la punta de la qual, des del lloc que coneixia, apuntava al cim. Vaig exposar la càmera 8 segons a baixa ISO i va apareixer registrat, el llum del cim, i fins i tot la silueta de la muntanya contra el cel, massa fosca per als meus ulls però no prou encara per el sensor de la càmera. I així ha quedat testimoniat el Puig major en una, dues, tres imatges.

llum1 bret
No ha estat el primer cop que he retratat el llum del Puig Major, fa dos hiverns ja ho vaig aconseguir, també des de Collserola, però em van resultar unes imatges molt dolentes totes elles, on el llum era poc apreciable i resultava difícil il.lustrar-ho com part realment del cim; aquest cop m’han sortit millor les imatges, tot i que com veieu no son pas gaire bones, son molt millorables, una altre ocasió futura.
Bé; parlant de futur, vull dir que en realitat tant de bo desapareguessin aquests llums del cim no obstant, dons es tracta d’una instal.lació militar (ai que ara em detindran per haver retratat una instal.lació militar), la qual seria una gran satisfacció si un dia la desmantellessin.. El cim és propietat de l’exèrcit i per la seva culpa l’accés està molt restringit i cap excursionista -excepte si ets un nígul- pot anar així com així. A més per fer les instal.lacions es va tallar la muntanya, se la va rebaixar d’alçada passant de 1445 m que tenia a 1436m que te d’ençà.. Per tant, si, gràcia d’haver retratat un punt de llum artificial tant distant, però tant de bo sigui tot allò d’allà destruït o reconvertit en un Museu de Natura i del Paisatge.

I bé; tornant a Collserola.. Per acabar, mostro una de les altres fotos de Mallorca que he fet un d’aquests altres dies.
El 13 de Novembre, abans de sortir el Sol, havia anat expressament també a Collserola a copsar l’illa dons estava gairebé segur de que es voria amb el meu auto-pronòstic meteorològic -generalment encertat xcert-. La claretat no era tant extrema com el dia 18 però igualment havia estat una gran maca estona amb la sensació del premi de l’encert i la bellesa del Sol sortint per una altre cantó de l’horitzó donant a la ciutat i al païs la benvinguda. Després vaig anar a correcuita a treballar.

P1210439 bret
P1210448 B

..Matinal

*I Per cert, si us ve de gust contemplar més nombre d’imatges, podeu visitar-me a l’enllaç facebook https://www.facebook.com/horitzonsllunyans

Impresionants, des de l’Observatori Fabra!

Tres imatges excelents, d’aquestes que no deixen indiferent a cap amant dels paisatges. Crec que no m’equivoco si dic que son els millors retrats de molts cims de la serra de Tramuntana fets aquest any 2013. I sense dubte totes tres formen part del conjunt de les millors fotografíes (o les millors segons els atributs que més es vulguin valorar) fetes mai de Mallorca des de Catalunya.

L’autor de totes, l’Alfons Puertas, meteoròleg al front de l’Observatori Fabra des de fà molts anys, analista rigurós de tota mena de fenòmens atmosfèrics que es donen sobre el cel de Barcelona, és la persona -no m’ho ha dit ell però n’estic segur- que més vegades veu i ha vist Mallorca des de Catalunya!.. Perspicaç observador, no es limita a recollir dades dels aparells sinó que també recull informacions a ull, d’altres paràmetres no registrables per els instruments. Els tipus de nuvolositat, la visibilitat atmosférica i com a cosa afegida fins i tot, l’eventualitat recorrent de copsar perfils distants, els quals en uns casos son els del Pirineu oriental i en altres les elevacions de Mallorca. Les seves notes, en no pas poques ocasions m’han servit a mi també, per copsar l’illa des de Collserola o des de altres indrets.

22012013 011  22 gener geografia

..MÉS ENLLÀ DEL MAR.    -GENER-.

Més enllà de l’horitzó del mar, davant un fons de cel ben rosat, es deixaven veure les muntanyes de Mallorca.. L’Alfons era allà i va captar aquestes belleses llunyanes amb la seva càmera. Jo he sobreimprès els noms dels cims així com els dels pobles propers de cada sector del paisatge per tenir més referències geogràfiques, pero els qui volgueu gaudir de la contemplació més neta podeu anar a aquest enllaç (click). La imatge es mereix ser vista encara més sense noms. L’aire, l’aire deuria ser com ben bé una joia aquell dia permetent tant excels avistament. Pero el seu valor no era el brill sino la seva transparència. Quasi mai es donen circumstàncies així al nostre litoral, i menys sobre Barcelona. Un parell de dies després de l’observació de l’Alfons, la magnificiència quasi es va repetir i vaig poder percebre jo mateix la serra, també des de Collserola. Aleshores vaig aconseguir una cosa curiosa: captar un dels llums nocturns del Puig Major, bé que molt tenuement. ..I 9 mesos abans, també des de un punt de Collserola una altre cosa, per mi mateix més satisfactòria: Vaig aconseguir retratar alguns trets de la morfología de les roques de la Serra Mallorquina. Tanmateix com que sobre tals avistaments meus ja vaig escriure unes quantes línies en un article a propòsit, ara només en faig nova resenya i no m’hi explaio.

SOTA UNA TIRA DE NUVOLS..    -NOVEMBRE-

23112013 005B 23 Nov Alfons Puertas.

Un dia just després després del meu èxit en l’avistament dels cims mallorquins enmarcats amb la Sagrada Famíla i altres edificis singulars (clikeu), l’Alfons obtenia aquesta nova fantástica imatge des de l’Observatori. Una percepció de qualitat molt inhabitual per haver estat aconseguida a mitja tarda amb el Sol encara prou alt. I soprenent també per la gran definició que tenen les muntanyes tot i la presencia de núvols tant aprop seu o bé inmerses en tals elements.

A TRENC D’ALBA!   -DESEMBRE-

27122013 007 amb noms

Per acabar, aquesta joia paisatjística!.. Perfecció quasi absoluta de relleus visibles, quasi palpables, tant perfecta que sembla com un xic irreal. No? Algunes llums encara restaven enceses. Bona part de gent encara dormia a la ciutat ..Més els llums del matí incipient començaven a teixir formes i colors, al cel.. Una bella maranya, i el paisatge físic, revelat gràcies a una transparencia extraordinaria, coformava part de la sinfonía de llums

Per el que fa a la geografía concreta, no tot el que s’hi veu son muntanyes. Com el mateix Alfons de seguida es va adonar, tot el que queda a la dreta del Penyal del Migdia no poden ser altre cosa que boires o nuvolositat. Cap a l’esquerra, onze cims he destacat amb l’ajut de bones eines cartogràfiques. La fotografía em resulta interessant perquè per exemple inclou bé el Puig Gros de Ternelles, el qual no abarca la fotografía del 22 de Gener. En qualsevol cas, i repetint una mica el comentari que feia per a la primera, crec que convida més a la contemplació que no pas a la lectura de noms i de xifres numèriques sobreimpreses.

Sugereixo als lectores o lectores veure també altres imatges que fa l’autor.  I es que son un munt les que fa i reporta al llarg de l’any des de l’àrea de l’Observatori. Incontables imatges de núvols, de perspectives aèries urbanes, de zones inèdites de llum i de tons de colors als cels  en les seves transmutacións.   L’Alfons segueix d’aprop els fenòmens atmosfèrics, amb els instruments i amb els seus propis sentits, i ben segur que deu ser per això que apart de desenvolupar bé el seu treball en els aspectes tècnics -implicats en la seva disciplina-, sap captar els moments més artístics de la natura.

ACTUALITZACIÓ 6 DE GENER DE 2014. MAGISTRAL OBSERVACIÓ DES DE L’OBSERVATORI!!

Acabem de començar l’any de manera espectacular!. L’Alfons ha tornat a retratar la serra de Tramuntana i ens aporta una fotografia fins i tot millor que les seves propies anteriors!.

06012014 010B reduida1

Veiem clarament la serie de cims assenyalats anteriorment, pero a més un cim que abans havia quedat fora de cuadre. El “mont-illa” que conforma la silueta de més a l’esquerra es tracta del Puig Gros de Ternelles 838 m.(punta més elevada) i la seva continuitat el Puig Esbaldregat (783 m) aparentment tot plà en llur part superior. En la primera imatge d’aquest article aquest turó apareixia al marge Esquerra del cuadre.
La nitidesa de la resta dels cims més importants és superba; això contribueix a una magnífica resolució. Si fem click per veure la imatge en gran, si ens fixem dalt del Puig-Major veiem una geometría rectangular amb un punt a més sobre el seu cantó dret. Es tracta del radar!.

Per últim el vaixell -qui sap si el provinent de Palma de Mallorca-. Gran encert temàtic d’Alfons haver esperat l’entrada d’aquell ferry per la bocana del port!. Un petit detall però que fà que la fotografia esdevingui més rodona.

I ara una segona presa, feta també per ell 3 minuts abans.

06012014 005 alfons puertas red1

La imatge malauradament no es tant nítida com les anteriors, ptser degut a un petit error degut a la falta eventual d’una bona fixació de la càmera -en situacions de poca llum sempre és un risc-. No obstant la imatge és molt interessant perquè temàticament compren cims que no apareixien en les altres imatges!. Aquí si que l’Alfons ens mostra el Puig d’Es Teix! (1064 m) situat al darrera del ferry. També una llarga extensió aparentment plana a la seva dreta, conformada en realitat per els turons del Puig Gros, Puig d’Es Pou i Puig Caragolí, amb cotes que no arriben als 1000 metres. Tot seguit, separat per una aparent collada, apareixen Sa Talaia Vella (868 m) i Es Pouet (856 m). Tots aquests últims cims, per a qui no estigui familiaritzat amb ells (jo tampoc ho estaba abans d’aquest article) geogràficament es troben entre les poblacions de Deià i Valldemosa.

06012014 005 alfons puertas 6G retall amb noms

Un aspecte que ens ha cridat l’atenció tant a ell com a mi, en aquestes dues imatges del dia de Reis és la dimensió aparent lleugerament més crescuda del perfils de la Serra de Tramuntana en comparació amb les altres imatges fetes des de l’Observatori en la mateixa cota. En aquest avistament del dia de Reis, la zona inmediata de l’esquerra del Puig Sa Bassa no resulta pas la línea del mar sino relleu i geogràficament es correspondria al Pas de Na Maria (887 m) segons la denominació en la cartografia del IGN. Aquests metres d’elevacions extres aparents de Mallorca deuen esser deguts a una més gran incidència de la refracció atmosférica, la qual permet copsar cotes més baixes , més llunyanes i un major nombre de cims que en altres circumstàncies menys favorables.

Després d’haver comparat les imatges entre elles i també amb simulacions panoràmiques generades per al cas em fa l’efecte que la panorámica fotográfica obtinguda des de l’Observatori Fabra -situat a 415 metres d’alçada, recordem- pot ser equivalent a la que en circumstància d’una menor incidencia de la refracció hom obtindria desde el mateix indret pero a 500 o 510 metres aproximadament!, es a dir gairebé com des de el Tibidabo. I bé; si veritablement és així, hi ha llavors un supòsit ben interessant a partir d’això.. Des de la cota 510 m, l’extensió dels relleus de l’illa visibles més al sud es succeiríen de manera molt discontinua en forma de “monts-illa” i arribarien fins i tot a prop d’Andratx. En concret s’albiraria Sa Mola Planícia (941 m) -prop de Banyalbufar-, es Puig de Galatzó (1027 m) -prop d’Estellencs- i sa moleta d’Esclop (928 m) a pocs kilòmetres d’Andratx.
Malauradament la fotografía no mostra aquests últims relleus hipotèticament visibles de mes al sud perquè quedarien fora del marge dret, però en base a aquestes suposicions (les quals he comentat només que un resum) pensó que podrien ser perceptibles, en un altre dia fantàsticament net.

Si la bona ratxa d’avistaments es manté estic segur que no passarà gaire temps fins que l’Alfons ho retrati!

ENLLAÇOS SUGERITS:

Web de l’Observatori Fabra
Resums mensuals + àlbums fotogràfics.

Inclouen les fotografies de Mallorca fetes des de l’Observatori així com informacions contextuals de les situacions meteorològiques en que es van donar els avistaments .
Facebook de la Secció meteorológica.

Mallorca i les llums del Puig Major des de Collserola

MALLORCA I EL LLUM DEL PUIG MAJOR DES DE COLLSEROLA

Des dels punts elevats de Collserola, la serra de Tramuntana de Mallorca s’exten llargament per damunt l’horitzó. La imatge d’aquí sota i les que venen més avall en el texte vaig tenir l’ocasió de fer-les el capvespre del dia 25 de Gener d’enguany (2013). Es resalten bé els accidents i fins i tot, a la imatge nocturna que també acompanyo, es veu un punt de la lluminaria del cim del Puig Major.

DSCF0975rec
D’esquerra a dreta, el cim del Puig Roig, el turó d’en Galileu, el Massanella i el Massís del Puig Major i Penyal del Migdia. En primer terme el moll de la Zona Franca.

A les acaballes del Gener d’enguany vam tenir una setmana per deleitar-nos en quant a transparència, la qual, tot i que primordialment va afectar a l’interior de Catalunya, es va acabar escampar també sobre el mar i durant certes estones d’aquells dies, es va poder observar molt clarament el perfil de Tramuntana. Des de l’observatori Fabra es va reportar una excelentíssima fotografia presa a primeres hores del matí, a contrallum, clickeu el link. Possiblement sigui, fins al moment, la millor imatge que s’hagi pres mai de Mallorca des de Barcelona.

..És pas difícil veure Mallorca des de Collserola?

És una pregunta que la gent de vegades es fà.
Fins fà uns pocs anys, envers el tema de la percepció de Mallorca des de el tibidaboo o altres punts de Catalunya tot sovint es feien comentaris vags, de vegades eren només com rumors on les afirmacions testimonials d’uns no eren pas cregudes per d’altres, els qual fins i tot en negaven la possibilitat. Formava part de la llegenda urbana de Barcelona sentir per exemple que des de la cistella de la talaia del Tibidabo alguns dies es podia veure Mallorca! (i com si fos l’únic indret possible), personalment jo ho havia sentit dir de la meva avia, crescuda la década dels vint.. Qui sap si allò va començar a circular per “vendre més” el parc d’atraccions i per realçar el l’èxit de la modernitat i fer el gara gara al corrent estètic futurista?.. Quí sap. Bé; la veritat és bastant diferent, com varies persones han començat a mostrar fotogràficament anys més tard i com jo mateix ilustro en aquest blog, Mallorca I tant que es pot veure!, des de moltes muntanyes, des de moltes cotes… No pas des de totes les que es pot veure s’ha percebut, i no des de totes les que s’ha vist s’ha retratat i menys encara divulgat, però l’illa, la Serra de Tramuntana està allà i no es mou, garantint per tant.. -mentre no embrutem gaire més els nostres aires- futures i futures contemplacions.

..I bé. “Quantes vegades” i “Com” de bé?

Per el que fà a Collserola en concret, motiu al cap i a la fí d’aquesta nova entrada, com bé afirma Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra, sota aquesta altre imatge seva (clickeu), quan les condicions son adeqüades no resulta estrany copsar-la. Però es clar, una cosa és una cosa, altre és altre. Proporcionalment son pocs els dies l’any en que tals condicions es donen, l’habitual obviament, en la major part dels dies, és que tals condicions no es donin en cap moment.
Quan és donen -cosa que succeix generalment més aviat en mesos d’hivern-, el més previsible tanmateix és que el perfil de la serra es vegi tenue, sovint molt difícil de destriar del fons d’aire del seu darrera, el qual, apart de requerir també anar acompanyat abans d’una alta transparència ( >185 km), ha de resultar -cosa important- sempre més fosc o més clar que el to reflexat per l’illa per tal que aquesta esdevingui perceptible per a nosaltres. I per el que fà als colors? ..La distància sempre els atenua massa com perquè resultin un factor d’ajut efectiu per al cas.

Ara bé, quan les condicions son realment molt i molt bones, reitero: Molt i molt (i ben poques estones l’any passa) Mallorca salta a la vista -penso- per a tothom qui miri l’horitzó fins i tot distretament i sense intenció de trobar-ne res en particular!. Si a més la persona en qüestió va provista de prismàtics o de càmera amb un bon objectiu, la percepció resulta altament espectacular. Altre cosa és que quan algú observa distretament l’horitzó no sàpiga que està veient l’illa i no es confongui, per exemple creient que allò que veu son núvols!.. :- ). Igual succeix a l’inrrevés, gent “massa” motivada i concentrada que creu que ha vist Mallorca però que en realitat eren núvols; el cerbell, com bé saben una altre mena d’especialistes -psicòlegs- és una eina o una fita ..procliu als autoenganys.

Jo, en els meus inicis sobretot, alguns cops també m’he autoenrredat puntualment i transitòriament, en alguna observació tenue per exemple creient que no estava veient res fins que després m’adonava de que sí, resultant ser Mallorca, sorpresa maca en aquell cas!; en alguna altre a l’inrrevés, atribuïnt una presunta muntanyeta imaginaria a un nuvolet.. Ohh…! :- ( El meu ànim però -afortunadament- és tant procliu a la ilusió com al dubte i gràcies a això últim reparo aviat en l’autoengany i apart a més, disposo de bones eines per fer comprovacions a posteriori.

A la pràctica, un altre condicionant per a la gent que vulgui copsar alguna vegada a la seva vida Mallorca és algo de calaix: El lloc de residència o llocs de treball. Jo personalment no treballo a l’observatori i malauradament tampoc visc en cap punt elevat de la serra amb lo qual no tinc la sort de poder veure les sortides de Sol cada matí i evaluar ràpidament la transparència del cel com si fan els profesionals de l’Observatori; tot al contrari, visc enmig la ciutat, envoltat d’edificis, tots ells per a colmu més alts que les meves finestres. Em perdo així, vulgui o no (intento que siguin les menys possibles) bastantes estones de l’any d’observacions fructíferes potencials.

Setmanes amb alta transparència i visibilitat, afortunadament però, al llarg de l’any n’hi han unes quantes i dies en que es veu el perfil de Tramuntana o d’altres serres llunyanes també. Sempre que tinc la certesa o bé la sospita i coincideix que no tinc alhora un impediment molt important de feina (o d’altre caire) que em difficulti la iniciativa, ho intento. També molts altres cops també m’enfilo en algun turó tot sabent que no contemplaré cap perfil llunyà però per gaudir de l’horitzó en si mateix. La contemplació dels horitzons és un tipus de goig en si mateix i un dia faré una entrada sobre això.

Les fotografies que vaig fer el 25 de Gener varen ser en el capvespre, des de uns pocs metres per sota del cim del Tibidabo i amb el Sol en relativa oposició, tot i que ja un xic massa amagat en realitat, hauria volgut poder arribar abans. M’hi vaig estar força estona, aguantant la càmera damunt una barana de ferro de la carretera i em vaig esperar encara més un parell d’hores per si podia veure arribar a veure o a retratar els focus de dalt el Puig Major i el resultat fou negatiu; és a dir; que si que ho vaig retratar!.

DSCF0964 DSCF0965
DSCF0961rec DSCF0988rec

Recomano clickar-les per veure-les més grosses. A la de la dreta en primer terme l’Observatori astronòmic Fabra. La 3ª imatge, a sota de la primera i amb més zoom és Massanella i el massís de Puig Major; la claror de les parts més elevades correspòn a una fina capa de neu que hi havia.
Atenció. A destacar, tot i que no el veiem.. Un company de Mallorca també apassionat dels horitzons, en Marcos Molina, en aquell moment era just dalt del cim de Massanella! (1364m) – per cert ell sol enmig de fortes ràfegues de vent engelant!, molt més mèrit que el meu per tant- amb el mateix casual propòsit simultani que jo!. Ell va aconseguir retratar el Montseny i altres relleus catalans, tot i que en canvi no ho va poder copsar bé a ull nu. Curiós? No sempre la visibilitat en un sentit implica intervisibilitat en l’altre; un dia faré una entrada explicant les possibles causes al respecte.
La última de les cuatre fotografies és una nocturna del Puig Major i mostra el punt de llum de les instal.lacions. Desgraciadament son militars. ..Tant de bò desapareixin un dia, la muntanya retorni a la natura i es permeti als excursionistes arribar-hi, ja que enguany el seu accés físic està prohibit als civils, fins i tot als més amants de la muntanya i només es concedeixen permisos puntuals a l’estiu.

Per el que fà a la circumstància meteorològica, la observació aquesta va succeïr en una situació de corrents de mestral, lo qual aprofito per comentar: no és el tipus de situació propícia per observar Mallorca, excepte excepte si es donen altres condicionants, lo qual un altre dia comentaré en un article apart per no extendre’m tant en aquest.

TRAMUNTANA. UN ALTRE CAPVESPRE, DES DE EL TIBIDABO.

I per anar acabant adjunto dues altres imatges fetes des de Collserola, especials i inèdites (alomillor) en altres aspectes. Va ser el 20 d’Abril de l’any passat (2012). M’hi vaig desplaçar també en aquella ocasió expresament a Collserola atret per la bona transparència que em semblava que tenia el cel aquella tarda. L’intent va donar bon fruit.

1 105mmm
1 095easy

Com que les fotografies perden una mica de detall, sobretot després d’editarles i en comparació amb la visió directe, aquestes les he sobrecontrastat una mica per intentar compensar-ho. L’objecte en qualsevol cas és il.lustratiu. La primera és una visió amplia de la serra. La segona, amb més de zoom, és la que penso és més rellevant; apreciem especialment bé alguns trets característics geològics com la roca calcària de Tramuntana i les diferents orientacions dels vessants.

LES OBSERVACIONS EN OPOSICIÓ

La ventatge de les observacions de Mallorca amb el Sol en oposició, o el que és el mateix, amb el Sol prop de la seva posta, és que a diferència per exemple de les fetes amb contrallum, es copsen millor les tonalitats dels relleus o la presència de la neu si fos el cas; ara bé, nogensmenys per copsar detalls tridimensionals de l’orografia el millor és que el nostre benvolgut Sol no estigui ben bé en oposició sino a 90º; això permet que hi hagin arees amb ombres visibles en els flancs de les carenes i sobre les canals. Pensem que Mallorca, des de Collserola, queda al Sud sud Est i al Desembre-Gener el Sol és posa gairebé per el Sud Oest, per tant en un angle pertinent molt favorable. No passa el mateix al principi d’estiu, és a dir, quan el Sol aleshores es posa per el Nord Oest, llavors queda amb molta major oposició directe respecte a l’illa i la visió mallorquina agafa un aspecte diguem que més “plà”.