Al vent! ..Des de el Turó de l’Home. +230 km.

P1110928 bret

..Al vent. El vertex geodèsic del Turó de l’Home, cirrus vertebratus al cel i la franja nevada dels Pirineus al fons.

Enmig d’un vent amb ràfegues de caire huracanat (+118 km/h) a mitjans de febrer vaig tenir la oportunitat d’observar Mallorca des de el Montseny. Una cosa que perseguia des de feia un temps. P1110963 bret

Per respectar una mica la cronología dels fets que refereixo vaig voler abans escriure i editar, abans que el meu, el reportatge referent a la les observacións d’en Ramón Ibarz, les quals les continuo considerant les més belles referents.

Albirar el perfil de Mallorca des de qualsevol punt elevat de Catalunya o del País Valencià pot aportar substancial goig o resultar interessant o atractiu per altres aspectes. Atenent als aspectes purament geogràfics, fer-ho des de el Montseny em resultava (i resulta) a més a més,especialment atraient degut a la potencialitat dels seus cims més elevats, sobretot el Turó de l’Home.
El Turó de l’Home és el punt geogràfic de la península ibèrica des de el qual és potencialment factible albirar la major extensió geográfica de Mallorca i observar també cotes més baixes que des de qualsevol altre indret. I tant és així que fins i tot es posible veure muntanyes que no formen part de la serralada de Tramuntana sino de l’altre banda de l’illa. Caracteristiques dons, que donen un plus d’importància al Montseny en aquest sentit si menys no.

El repte meu dons, era per una banda albirar Mallorca i per l’altre, copsar-la com mai potser encara s’hagi retratat mai, incorporant els de les cotes més baixes i els del massís d’Artà.

A mig matí em trobava a Collserola retratant la serra de Tramuntana -no faig article al respecte per no repetir de nou la temática ja reportada en altres articles, pero si voleu veure una de les imatges podeu clikar aquí-. Va resultar des de Collserola una contemplació força neta. Hi havia anat sospitant (encertadament) la possibilitat, abans de consultar les dades del Fabra fins i tot (val a dir que els companys del observatori la van reportar també poc després en el seu informe de migdia). I bé, la cosa s’hauria pogut quedar aquí, com en d’altres ocasions. Pero veia molt clarament la silueta del Montseny i laboralment aquell dia me’l podia prendre lliure -circumstància important-. Era dons una bona oportunitat per anar al Montseny. Pensat i fet.

Al cap d’una hora ja estava gairebé dalt del Turó. Mallorca es veía molt més tenue que des de Collserola degut a la notable major distancia entre ambdues zones, pero suficient com per gaudir la contemplació. La temperatura del aire notablement alta per ser un mes de febrer (vents del OSO) pero la sensació produida per el vent era tant intensa que igualment refredava la cara descaradament.. Empenyat per a cops per les ràfegues d’aire, caminar era un exercici tant difícil com fer-ho per exemple -per fer un possible símil alomillor- en condicions meteorològiques “normals” pero sota grans efectes d’alcohol!. En aquells moments, al migdia, els aparells de registre de dades del Puig Ses Olles, -cim situat a pocs metres sota el Turó de l’Home- van registrar un cop màxim de vent de 134 km/h. La dada va ser reportada en el Telenoticies vespre d’aquell dia. Aquí a sota adjunto imatge del Puig Ses Olles.P1110907 bret

Degut a tals ràfegues, un alt percentatge de les fotografíes que vaig fer van sortir mogudes. Fins i tot estant ajagut i pressionant la càmera sobre les pedres, les empentes del vent em movien prou (i amb mi la càmera) com per malmetre la majoria de clicks. M’havia de conformar a ull.. I aleshores, un nou factor en contra: una columna de fum es va interposar entre el Montsen i l’illa, es tractava d’un incendi declarat en el magatzem d’una empresa de Vilassar de Mar.. . Vaig baixar aleshores del turó per “descansar” una estona del vent i de la decepció del fum, fins a l’àrea de parking de vehicles, l’anomenada Plana Amagada, on per cert em vaig saludar amb un home que em va comentar que practicava l’Ala Delta (pero no pas aquell dia es clar) i que ell també havia vist Mallorca algún que altre cop des de allà.

La silueta va tornar a reapareixer (l’incendi s’havia apagat), el vent seguia. A les 5 de la tarda vaig tornar a pujar de nou, aquest cop al Ses Olles, per variar. Després d’uns minuts a dalt i al fer-me l’efecte que la visibilitat enpitjorava una mica, vaig creure que no em valia molt la pena quedar-m’hi més, vaig baixar de nou, amb la pressió del vent a la panxa, quasi com si em fes flotar..      De nou dons a la Plana Amagada..  amb Mallorca al fons. I ja en el moment de capvespre la silueta de Mallorca va guanyar aleshores notablement en nitidesa. De fet sempré es previsible que la definició millori als capvespres (sol passar) pero no m’esperava tant.  No era molt a temps però, de tornar a plantar-m’hi de nou a dalt i vaig aprofitar a fer els últims retrats de Mallorca, mentre les ombres del Montseny es projectaven cap a l’altre banda en una altre  llunyania i sortia al seu torn, una lluna quasi plena entre els arbres.

En resum. La transparència no va ser tant bona com per mostrar-me la serra d’Artà i les cotes més baixes, pero Tramuntana es va deixar albirar durant moltes hores seguides..   La serra de Tramuntana en la llunyania des de el turó es magnífica també sense que es mostri al 100% o es “completament nua”.   L’aire mediterrani la vesteix i la desvesteix i la visió contemplativa en aquell dia concret es podía amarar tant en la silueta com en aquell aire -impetuós- que l’embolcallava.

 

ARA ALGUNES IMATGES

 

MIGDIA DES DE EL TURÓ DE L’HOME

P1110964 bret

Tramuntana nordoriental. A la meitat Esquerra el perfil del Puig Ternelles i el Puig Tomir. A la meitat dreta el massís de Massanella i el del Puig Major. Més a la dreta queda la part oriental de la serra.

I ARA TRES DE CAPVESPRE

P1120057 bret

P1120032 bret

P1120058 bret

Tanta extensió ocupa Mallorca davant el Montseny que la mar sembla un riu!

 

ALTRES IMATGES

P1120012

Raigs anticrespusculars sobre la comarca de la Selva

P1120085 Bb

El torn de Montserrat, protagonista

P1120090 B

I finalment el torn de la LLuna, llun yada

 

 

Anuncis

MALLORCA DES DE EL MONTSENY. Ramón Ibarz.

0270-15 ramonibarzretall
La serra de Tramuntana vista per Ramón Ibarz. Retall de la seva fotografía original amb lleugers ajustaments.

“El 6 de desembre del 2010, vaig tornar a provar sort d’albirar Mallorca des dels cims del Montseny. Precisament un any abans, el mateix dia, ja havia tingut la sort d’obtenir algunes imatges.
Vaig decidir pujar al Turó Gros a 1644 m. d’alçada. Durant la pujada no semblava un dia especialment nítid, era per la tarda, en aquesta epoca de l’any el sol es pon cap 2/4 de 6.
Prop del cim el vent era molt fort, precisament al costat del Turó Gros es troba el Puig Sesolles on el Servei Metereologic de Catalunya té un observatori i les medicions de la força del vent eren de prop de 80 km/h.
Un cop al cim, la força del vent feia difícil mantenir l’equilibri. La vista de Mallorca no era evident, costava de discernir però vaig fer la foto sense tenir molt clar que en sortiria.
Va ser un cop, mirant l’imatge a l’ordinador on vaig poder veure l’abast de l’observació, es veia de punta a punta de la serra de Tramuntana, va ser tota una sorpresa.”
-Ramón Ibarz-

Des de allà dalt Ramón Ibarz va copsar la ondulada línea que defineix la presència de l’illa més enllà de l’horitzó visible del mar. La imatge personalment m’entusiasma des de que la vaig veure per primer cop, en una altre web. L’he retallada una mica per dalt per encabir-la millor.  Resulta definida i al mateix temps aporta aquesta sensació etèria, tant característica de molts perfils remots..  La silueta visible de l’illa sembla suspesa en l’atmosfera, com si es trobés allà per esser contemplada en aquells justs moments i transmetre una placidesa sensorial perfectament equilibrada amb la resta de situacions i formes de la natura!..  Pot evocar també un moment de repòs de la terra, una terra que -com en algunes altres fotografíes també distants- ..s’hi aparenta més unida amb l’aire més que no pas amb l’aigua o altres parts de la terra… A més a més hom es pot imaginar el silenci o el vent  -més real seria el vent de 80 km/h es clar!-,  alomillor quasi “sentir-lo” al ullprendre el paisatge, com si la imatge fos portadora d’una quasi sinestesia natural!.. Si és així, si el lector gaudeix contemplant-la, potser m’estiguin sobrant les paraules. La imatge és pura i pot entrar poèticament en cadascú de manera fluida, sense mediació, alteració, transició de cap mena.. Jo hi sobro.

Pero bé, com que el meu propòsit en aquest blog també és proporcionar informació geogràfica paisatgística de perspectives llunyanes, no m’aparto, diguem que no em faig fora. Entrem en detalls objectius. Aquí a sota, la mateixa  fotografía (millor dit, un nou retall de la mateixa) però amb noms:

0270-15 Ramon Ibarz edit

Els detalls orogràfics que veiem comprenen una extensió que va des un xic a l’est del Puig Ternelles fins molt prop de la Moleta de s’Esclop, al sudoest de la serra, dos punts que disten entre si 55 km.  Es tracta dels dos punts de la serra més separats que passen dels 600 metres.  A banda i banda d’aquests dos turons assenyalats, a la fotografía, els subsegüents relleus quedaven més baixos i per tant ocults per la capa més humida d’aire que hi havia més arràn de mar.
Només en condicions de major sequetat i visibilitat extraordinaria, des de el Turó Gros es podría arribar a copsar una extensió major de paisatge, tot i que saltejada per sectors de línies de mar. Es podrien arribar a copsar fins i tot muntanyes no pertanyents a la Serra de Tramuntana, en concret el Massís d’Artà, en l’àmbit de les serres de LLevant.

puigrosmallorcaret2

En la imatge google del damunt, la línea que hi he sobredibuixat ilustra la distància de les muntanyes assenyalades a la fotografía -es a dir, el Puig Ternelles i sa Moleta de s’Esclop- retratats per en Ramón, a una distancia de 239 km aquella última.  La segona línea te a veure amb lo altre que he dit. En condicions de nitidesa tant extraordinaria com quasi imposible es podrien albirar els altres dos cims assenyalats, molt distants entre ells, gairebé extrems de l’illa mateixa.

..SOBREEIXINT DELS NUVOLS

0239-076 editRamonIbarz

La silueta llunyana de Mallorca vista des de les màximes elevacions del Montseny és un espectacle digne de veure.

Un any abans exacte de la fotografía mostrada -com ell mateix havia 0239-068 editRamonIbarzcitat-. En aquell cas la Serra de Tramuntana, en gran part oculta sota els núvols es mostrava amb una altre estètica. Trobo que també son un parell de fotografies força excelents, amb uns tons de cel que donen força unitaria al conjunt, mentre que els núvols per la seva banda, faciliten la percepció del contrast de les formes, com entitats separades.

Les seves imatges des del Montseny no son les úniques. Alguns altres individuus, per atzar o amb intenció, ho han aconseguit també en alguna ocasió; jo mateix ho he fet!, cuatre dies abans d’estar escribint ara aquestes línies ho he aconseguit des de el Turó de l’Home! (i ho reportaré en un futur reportatge) pero igualment, aquestes d’en Ramón Ibarz, son -per lo menys fins al moment- les que considerava o considero millors i penso que que era important mostrar-les en aquest blog. A més comencen a tenir el valor afeguit dels anys. Han concorregut molts sols i nuvols des de el 2009 i el 2010!.  La fotografía principal que he ensenyat la vaig descobrir en un primer moment a la pàgina de Ropits; després el fotògraf Marcos Molina també va parlar d’ella també en el seu magnífic blog de fotografía paisatgística (per cert més que magnífic!, i ja sense articles malauradament) i bé, en resum ; que és una satisfacció per mi també, donar cabuda a les fotografíes d’en Ramón, el qual a més me les ha enviat personalment, pensó que no podien faltar-hi!.

ombra montseny ramonibarz

L’autor també ha conseguit retratar altres paisatges distants des de el Montseny com ara per exemple el Mont Caro o la Mola de Colldejou. Un dia quan faré un reportatge més general sobre horitzons llunyans des de el Montseny i aleshores les mostraré. Em despedeixo ara amb aquesta bella imatge seva: l’ombra del mateix Montseny projectada vers la llunyania, o en altres paraules, lo més inmediat projectat quasi cap a l’infinit!
Gràcies Ramón!.