Entre el Garraf i Tramuntana. Aromes damunt el Mediterrani.

Hem començat l’any, la crisi continua i moltes altres coses lletges -de les que aquí no parlo- d’aquest mon inhumà i injust també, pero el cel i el sol no estàn en crisi! i ens han començat a regalar dies lluminosos..

D’això si que parlo en aquest blog.

P1090891 Bbc

 

El dia de Reis ens ha portat de bon matí unes visions esplèndides d’horitzons llunyans!. Veieu -si no heu vist- la part final de l’últim reportatge sobre Collserola. Jo m’hi he desplaçat fins al massís del Garraf, a cercar el mateix.

El dia anterior ja es podía sospitar  de que es veiéssin horitzons distants el dia subsegüent!. El dia 5 de Gener al matí ens havia envait una fortíssima ventada de ponent de caire força sec, el qual arribaría a Mallorca poc després. El dia de Reis a més estavem influenciats per una cua de front càlid que també podría repercutir favorablement. Em volia llevar l’endemà abans de sortir el sol, però al final no ha estat així -tant de bò ho hagués fet- tot i que si, no gaire després. L’Observatori Fabra reportava visibilitat a ses illes en el seu report diari de les 8 del matí i al veure-ho aleshores si que he marxat pitant.

P1090896 Bb P1090879 B

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx De les presses a la calma.. La calma activa, en sintonía amb el Sol. A dalt del Garraf es respira sempre pau -sempre que he anat per lo menys- i malgrat estar tant prop de la ciutat és una mica un altre mon. El Garraf, sense arbres, com un bony de la Terra emergit, està obert al cel. I al mar també en molts indrets.  Sol, silènci, gairebé tothom a casa encara (9:30 del matí), i darrera el mar, la silueta de les muntanyes de Tramuntana, sinuoses i elegants.

El dia ha estat afectat per un front càlid pero sense envaïment nuvolós, i insualment alt de temperatures.
Em ve al cap el primer cop que vaig veure Mallorca des de la llunyania, va ser també un dia inusualment càlid, el més escalfat d’un mes d’Octubre d’un llarg periode d’anys, no recordo quants. Aquell cop no duia càmera i no vaig retratar res. Era per la tarda. El mar i cel era d’un blau tant blau que semblava el cel de les més altes muntanyes i en canvi era la costa de Sitges. No sempre és així, no sempre cal un cel extremadament blau -sovint al inrrevés com m’he adonat al anar comprovant anys més tard, per copsar les illes-. Una altre cosa curiosa, el seu aspecte “levitic”. El perfil de Mallorca semblava levitar damunt el mar i aquesta altre vegada d’enguany també. La humitat, una fina capa de major humitat enganxada al mar crea aquest bell efecte, com una cortina de llum diàfana que fa de transició entre l’element aigua i l’element terra.. Siluetes surant en la nostra Mediterrània.

El sol a l’hivern fa un recorregut baix. Vora les 10:30 el sol ha circulat darrera de Mallorca, fent aleshores minvar ostensiblement la seva perceptibilitat degut a la dispersió lluminosa devinguda del contrallum (a menys que fos un contrallum total). Tanmateix com que l’aire seguia força net fins i tot en aquest periode s’ha seguit copsant i a més ha format efectes combinats amb els reflexes del mar.

Aquestes imatges des de el Garraf, tant diurnes, tant ficades plenes dins el regne del Sol, no tenen la definició de formes tant marcades o contrastades com les fetes des de el Fabra a les 8:00 am, si de cas un altre carácter, diferent, ferm i alhora vaporós.. En la distancia, les muntanyes, per molt grans que siguin, per molt fermes o imponents.. Están sotmeses -visualment parlant- als “capricis” del aire i de la llum. de petits canvis en els índexs d’humitat, de petites variacions d’insolació, etc . Tot plegat i cada cosa vulnera la factibilitat de la contemplació, les muntanyes apareixen i es desvaneixen, s'”ancoren” o “suren”. ..Presències llunyanes al son dels vents, ilusions que semblen transmutar pero que en veritat romanen, muntanyes.

Estant al Garraf una de les coses que he volgut fer ha estat mirar de encuadrar la serra de Tramuntana darrera d’alguns elements característics de flora del massís. Els margallós (palmereta autóctona) son uns d’ells, essent el Garraf la seva zona de distribució natural més septentrional de la península. M’hi he estat unes 3 hores allà dalt.. cercant margallós i línies de perspectiva amb els perfils de Tramuntana del darrera. Han anat sortint totes aquestes fotografíes, més unes quantes més naturalment, les quals no inclòc per no allargar-me.  Tot ha estat gràcies a l’aire, gràcies al sol..

En aquest mon tant complicat, ple de tants desgavells, de tantes males praxis, de tanta competició individual i inoperancia colectiva, de tantes lluites contra altres lluites, de tanta humanitat deshumanitzant, de tant de tot.. De tant de tantes coses.. Aprenguem del Sol!, fixem-nos en ell, en com crea bellesa a les coses i els elements.. Aprenguem-ne tothom, de ben segur que molt ens pot ensenyar. No tot es “ciència”, la ciencia és un atribut de la conciencia, i viceversa!.   I la natura és… El que cadascú sentí, en el seu lligam lliure (paradoxa?) amb l’univers!

MÉS IMATGES

P1090899 Bc

..Massanella

P1090904 Bbret

Aigua Terra Aire. Retall.

P1090882 Bbc

Massanella. Mar i vent. Contrallum.

P1090900 Bbc

Puig Major. Gegant i fort

P1090905 Bb

Puig Gros, Puig des Ca, Tomir, Caragoler i Puig Roig ..O els alès del mar

Anuncis

El Puig Major des de només 100 metres.

EL PUIG MAJOR, DES DE LA COTA 100m, A LA COSTA DEL GARRAF

garraf-pm-amb-noms b

El Puig Major i el Penyal de Migdia, una silueta molt tenue pero que resultava més clara amb binocles. La imatge està editada sense aplicar cap postprocesat. Només l’he retallada per aprofitar millor l’espai i centrar el motiu.

El moment va ser el capvespre del 7; el motiu els dos punts més alts de Mallorca des de una cota molt baixa!, tant sols 102 metres d’alçada!, en un mirador del Garraf de la carretera Barcelona-Sitges. Ara que estic implementant el blog de continguts, aprofito aquell fet per convertir-ho en motiu d’aquest nou reportatge.
A ull nú el relleu mallorquí es veia molt petit, res a veure amb el que podem copsar des de altres llocs més alts. Des de tant avall només son perceptibles els últims metres del Massís del Puig Major els quals difícilment s’aprecien a ull un sense lents d’augment; per altre banda tanmateix la visió resultava molt tenue.
Veure Mallorca desde una cota tant baixa implica forçosament una gran nitidesa atmosférica. En aquell moment la nitidesa era alta en quasi tot el llarg del recorregut excepte aprop de l’illa; els cúmuls en son la prova d’això últim. Personalment es possible que no me n’hagués adonat del que veia amb una observació feta sols a simple vista; no obstant duia binocles 7×50 i gràcies a ells la visió resultava molt més nítida i fàcil de percebre, més que el que reflexa la fotografía un cop editada.

ELS PUNTS MÉS PROPERS A MALLORCA

El massís del Garraf, els pujols del baix LLobregat i el turó de Montjuïc son les elevacions peninsulars més properes al litoral balear, però el Garraf té a més el ventatge de que és més alt en comparació, gairebé 600 m enfront de Montjuïc per exemple el qual no arriba als 200.

El punt més proper a Mallorca curiosament és a Barcelona, en concret al moll de la Zona Franca, a cota cero..
Pero de cara a les possibilitats d’observacions, pot ser més significatiu saber quin és el punt litoral més proper al Puig Major en tant que aquest és el relleu més sobresortit de l’illa. Si ho cerquem als mapes veurem que l’indret està situat al delta del LLobregat, a la platja de l’aeroport de El Prat; son 174 km en línia recta, però també es tracta, evidentment, d’una zona més que baixa, i a la pràctica inútil si el que hom vol és copsar Mallorca.

L’alçada és una cosa ben important. Hi han indrets alts des de els quals es pot copsar més extensió de l’illa que des de qualsevol punt del massís del Garraf, i alhora percebre’n zones més baixes de la mateixa gràcies a l’alçada, però la proximitat del Garraf permet que els detalls que es poden copsar des de aquestes muntanyes resultin en comparació més grossos que si els mateixos es miren des de indrets com per exemple Montserrat, la Mola, el Montsià, etc.. La proximitat també implica que eventualment des de una cota baixa -més baixa que els 100m- és pugui percebre, com a mínim, el cimal mallorquí. A la inversa, des de Mallorca, les cotes més baixes possibles de la península que es poden arribar a veure, corresponen en potència a les del sector del Garraf.

Aquí sota mostro una imatge Google sobre el mirador des de on vaig fer la fotografia.

garraf 100

16 D’0CTUBRE DE 2013:
NOVA PERCEPCIÓ DEL PERFIL DEL PUIG MAJOR DES DE EL MATEIX INDRET!
:

P1010614  retGarrafMallorca

La visió d’aquest nou dia ha estat algo més clara. També aprofitant els moments de la posta de Sol. La imatge està presa sense polaritzador i només lleugerament sobrecontrastada. Amb binocles la silueta era clarament perceptible. Aquest cop sembla ser que les capes d’aire deurien ser més estables i menys humides ja que no s’observa cap cúmul. El vent de ponent bufava a les capes mitjes atmosfèriques i propiciava la relativa claretat. Durant el matí del mateix dia, en Miguel Zaragoza, desde una muntanya de la provincia de Castelló força més llunyana de Mallorca que el Garraf però afavorit per un cel encara més transparent i una molt bona posición del Sol al cel de llevant, va observar també la serra de Tramuntana i va aconseguir unes excelets fotografíes les quals les ha reportat poc després en Marcos Molina al seu web. http://marcosmolina.wordpress.com

Per últim adjunto una nova imatge amb major angular des de el Garraf per mostrar millor com estava el cel aquest capvespre.
P1010605 capvespre ret