Carenes del Pais Valencià i el Sistema Ibèric des de el Garraf

CARENES DEL PAIS VALENCIÀ I EL SISTEMA IBÈRIC
DES DE EL MASSÍS DEL GARRAF!

mes enllà del Ebre

Des dalt del massís del Garraf, moltes línies visuals están lliures d’obstacles. ..Envers el sudest, en dies afortunats es possible copsar bé els perfils de les muntanyes de Mallorca, però envers a un altre quadrant, al Sud Oest, les visions de distancia també poden arribar a ser extraordinàries!. La serra del Montsià, quan és mostra perceptible (dies secs i ventosos) sovint s’apareix com una enorme illa enmig la mar.. Qui no estigui en tema i estant-hi al Garraf no sàpiga ben bé on mira pot creure que tal serra o massís es l’illa de Mallorca.. Ho vaig veure il.lustrat equivocadament en una pàgina web no fà gaire.
Es però ben bé el Montsià, un massís de muntanyes situades més enllà de l’Ebre amb elevacions que atenyen algò més de 700 metres d’alçada. Son un espai natural protegit (xarxa PEIN) però a la pràctica francament bastant desprotegides -incèndis freqüents, pedreres, etc.- Proper a elles es situa el massís dels Ports de Beseit, el qual queda algo més a l’Oest i sortosament, aquest sí, disfruta d’una major preservació.

L’isolada Serra del Monsià i les carenes dels Ports semblen la última frontera envers aquell sector, però en condicions atmofèriques encara millors o excelents, es poden arribar de tant en tant a veure serres encara més llunyanes, bastant més llunyanes. És pot ullprendre veritablement el País Valencià!

El litoral muntanyós de certes parts de la comunitat autónoma veina sobresurt del mar, en forma discontinua. ..Molt a l’esquerra de la serra del Montsià comentada, separada per una gran extensió visual d’aigua ..Treu el cap una fina linia!!; una línea que son en realitat les parts més elevades de la serra d’Irta!. La serra d’Irta és una llarga tira de rocam i de penyassegats enganxats al mar, coronada en alçada per el pic de Campanilles (572m). La Serra és a més un Parc Natural declarat per la Generalitat Valenciana des de l’any 2002 amb tot un conjunt de valors ecològics prou importants per no ser malmesos.

L'horitzó sud oest des de el Garraf en un dia transparent.
Carenes de serres del País Valencia, retratades per mi el 20 de desembre de l’any passat aprofitant la llum baixa de la vespra del solstici d’hivern. ..El Sol a principis d’hivern s’amaga per el Sud Oest.

detall irta

Detall augmentat (o equivalent amb visió amb prismàtics) de la serra referida. La serra d’Irta i veïnes està considerada pont d’unió geològica entre la serra litoral catalana i les muntanyes del Sistema Ibèric.

Penyagolosa blog

Altres carenes d’altres serres del País Valencia, aquestes situades a la banda dreta de la serra del Montsià (però força més allunyades) i molt més retallades amb el Sol. A destacar per la distància un sector de carena que he encerclat. Es tracta de les elevacions del massís de Penyagolosa, a la comarca de l’Alcalatenc, a més de 200 km del Garraf!. Sense dubte, sense un contrallum solar gairebé total (el del Solstici com he apuntat) seria ben difícil o rar poder retratar relleus a distancia tant gran. El Penyagolossa benauradament també és un Parc Natural i òrogràficament és considera ja un massís que forma part del Sistema Ibèric, serralada que com la majoria imagino que ja sabeu, és prolonga després per l’Aragó i fins la Rioja.

Penyagolosa zoom blog rec
El tros de carena que correspon al Penyagolossa i la serrà del Montsià a la seva esquerra retallant els últims raigs de llum solar directe d’aquell dia.

I quan l’aire no és tant transparent?…

Tgna rec

Quan el cel no es tant nítid però la il.luminació ambiental resulta apropiada es poden destacar força bé (o fins i tot descobrir millor) altres zones de paisatges més properes, les quals resalten gràcies precisament a la boirina que afecta als motius més distants. El passat dia 8 de març, també des de dalt el Garraf, a mitja tarda i enfocant la mateixa direcció resultava aquesta imatge la mar de diferent: La badia de Tarragona i la punta del Cap de Salou.