Amb el sol tot just amagat, la serrada Serra del Montsià (permeteu-me redundar), semblava un fortalesa amb la seva carena en forma de merlets. 28/12/2016. Imatge pròpia -com totes en les quals no assenyalo el nom de l’autor o de l’autora respectiva-
UN PETIT PRÒLEG PREVI
Un dels reportatges que tenia pendents de publicar al blog.. El de les ocultacions del sol darrera un dels conjunts muntanyosos més meridionals del Pais: La Serra del Montsià. Si que n’havia parlat del Montsià en aquest altre reportatge (clickeu) pero no de les postes de sol en si.
On si que n’havia parlat era al facebook. fa un i dos i tres hiverns i ara que estic actualitzant continguts m’hi poso..
UNA DE LES SILUETES DISTANTS MÉS BELLES DEL LITORAL CATALÀ.
..La Serra o Massís del Montsià s’alça isolada sobre les terres del sud de l’Ebre.. Això fa que vista des de lluny.. Pugui esdevenir-se òpticament com una illa enmig del mar.
Des de les parts més elevades del Garraf els dies de bona transparència es pot percebre sense difficultat la franja de terra que la comunica amb la resta del territori.. Si hi ha humitat o altres factors que diffuculten la transparència però, s’esdevé com un mont-illa dins d’un bon tros de mar.
Des de àrees del Garraf menys elevades però, la terra baixa llunyana mai s’aprecia per prou bona transparència que hi hagi, no es veu pas; caldrien condicions extremes de refracció.
El normal però, és que al llarg de la major part de l’any no es vegi pas, ni el seu nexe d’unió, ni el seu cimalt.
Per això, quan es deixa apreciar eventualment i degut a la seva posició enmig del mar.. Son bastants individuus els qui -he llegit en ocasions- l’han confosa amb Mallorca, sobretot anant des de la carretera de Castelldefels a Sitges, la C31.
Ara bé.. Hi han uns pocs dies de l’any en la qual la silueta es manifesta cada vespre si no hi han núvols densos els quals obstaculitzin la posta del sol. I es que el massís te la gran virtut de poder interceptar el sol els dies del Solstici d’hivern.
Succeix una mica el mateix que passa amb la silueta de Montjuic vista des del Cap de Tossa (l’altre gran eix astropaisatgístic de Catalunya). La del Montsià des del Garraf és també un espectacle digne de veure alguna vegada. Em vaig adonar de la potencialitat astropaisatgística fa uns anys al pensar en la geografia i les trajectories solars, tanmateix també vull esmentar que vaig rebre ressenya d’una persona -Jordi Torres- el qual per el seu compte també ho sabia i em va voler informar.
L’OCULTACIÓ SOLAR PER EL MONTSIÀ -DESEMBRE /2015 -.
Fa un parell d’hiverns, en concret el dia 30 de desembre em vaig desplaçar al Mirador dels Falciots (C31 al Garraf) a contemplar l’espectacle. ..I aquí va aquesta imatge:
Més imatges del mateix dia les podeu ullprendre aquí: https://www.flickr.com/photos/markbret/albums/72157662919370416
Vaig escriure per altre banda un reportatget al facebook, el qual el podeu llegir aquí: https://www.facebook.com/horitzonsllunyans/posts/450015915182826
I AL 2016:
L’any posterior vaig retoranr-hi, però per el que pertoca als dies més favorables, la contemplació se’m van tornar a escapar; el motiu principal va ser que em vaig dedicar a retratar un altre objectiu: L’ocultació del sol darrera la Sagrada Família (podeu veure reportatge del diari “Ara”) o bé al facebook però un parell de dies de quasi a finals d’any (27 i 28) si que ho vaig una mica aconseguir.
Aquí una de les imatges.:
Enmig la mar.. El sol desdibuixat per un tel de cirrostrats.. Fa que la silueta del Montsià quedi davant un contrallum esfilagarsat..
I per als qui us agradi llegir una mica més, tot i que semblant en part al que ja he dit, adjunto enllaç al reportatge del 2016 que vaig escriure al fbook. https://www.facebook.com/horitzonsllunyans/posts/594712454046504
També adjunto la galeries d’imatges flickr del 27 de desembre i del 28 de Desembre. Fent click en cada data ressenyada se us obrirà.
Unes fotografies les vaig fer a peu de carretera, en un marge de la mateixa; altres des de l’Ermita de la Trinitat, la qual per mi és dels més bells paratges de la zona.
Posteriorment vaig saber d’altres persones les quals dia després van voler retratar el Montsià també des d’altres punts del Garraf. No les incloc per no extendre’m tant però podeu anar a cercar algun tweet de -per exemple-, l’Albert Vázquez, bon fotògraf de paisatges.
Horitzons llunyans 