Forma tocada per el vent, i per la llum ..I per el pensament.
El dia 13 de Gener ens va travessar un front fred a gran velocitat, tant que tot i que a la nit plovia a Barcelona, al matí següent no sols havia quedat el cel descobert (cosa habitual) sino que els núvols havien marxat fins i tot de Mallorca.
L’Alfons Puertas des de l’Observatori va ser segurament qui primer s’en va adonar, a trenc d’alba. Veieu nova excelent imatge al seu twiter.
Normalment el llindar òptic de visibilitat envers perfils llunyans decau considerablement a mida que el sol s’eleva per l’horitzó; nogensmenys, al igual com va succeir en el dia de Reis, aquesta vegada es va mantenir en grau notable bona part del matí i puntualment encara es va incrementar en certs moments. La imatge amb que encapçalo l’article i les que segueixen les vaig fer totes jo mateix desde Bcn ciutat. Aquestes estan preses al migdia, des de el mateix indret que un altre avistament meu del 20 de Juny (i reportat en aquest blog també), aprofitant els bons efectes de la llum en l’aire del moment.
A la imatge dreta, darrera Montjuic i més enllà de la línea del mar sobresurten els dos perfils característics més elevats de la serra. Es Puig Roig i es Tomir es segueixen ressistint a apareixer des de aquesta cota baixa (208 m.), malgrat que 4 anys abans, sembla que aquesta part de Bcn va ser retratada des de el Puig Roig per Marcos Molina. Per mi va ser casual ser a Bcn aquest dia 14, la meva intenció en realitat era la d’estar al cim del Mont Caro per fer l’avistament des de allà amb un altre ingredient especial el qual no es possible tenir des de Bcn.
Es Massanella darrera un indret tètric i des de un lloc tètric (havia un Tanatori al costat meu). Després d’aquestes imatges -potser preferides per a esperits molt melangiosos- vaig desplaçar-me a un altre punt de la ciutat i cercar una perspectiva més alegre: el barri de Can Caralleu, pero quan vaig arribar-hi, els núvols ja s’havien menjat la serra de Tramuntana com un entrepà!.
Puig Major amb núvols baixos d’evolució, per davant i per darrera. ..És un error tendir a creure que els núvols acompanyen visibilitats dolentes. Poden ser un factor perjudicial ..o esdevenir molt favorables!. En el cas aquest, gràcies als núvols del darrera, la silueta del massís balear quedava clarament retallada. Un altre factor important i que aquí també va intervenir (tot i que lleugerament) va ser l’efecte escenari, devingut de la presència d’uns altres tipus de núvols entre Bcn i Mallorca els quals minvaven la llum solar paràsita. I a més es clar del 3ºfactor clau -o paràmetre imprescindible-: Una transparència atmosférica força elevada. Aire amb molt pocs aerosols.
Mateixa imatge de l’encaçalament, sense retallar.
DES DE EL TURÓ DE LA ROVIRA. 26 de Gener.
El dia 26 ha tornat a ser un altre dia d’excelent visibilitat i bons fruits en aquest sentit per als qui l’haguem pogut gaudir. Al matí, en Jaume Cusidó fotògraf naturalista de Sabadell -i qui per cert ja havia retrat Mallorca algún que altre cop des de La Mola (i no se si des de més indrets)- ha retratat la serra de Tramuntana des de Collserola (clickeu enllaç), l’ha difós al twiter i després l’han difós a més a més per Tv3. Jo per la meva banda m’he anat de nou a retratar-la des de el Turó de la Rovira. Aquesta vegada però, he escollit un punt força més baix del turó que en les meves altres anteriors vegades. De primer un punt situat a uns 180 metres d’alçada, ben aprop de les cases de la seva falda i després un xic més amunt. El ventatge d’escollir un punt poc elevat es que permet encuadrar en conjunt una superficie més gran de ciutat.
Imatge dreta: La catedral de Barcelona com a edifici protagonista del primer plà. La fotografía l’he fet a les 5:15 pm, una 
transparencia excelent fins a cero graus verticals i sense fenòmens apreciables de distorsió per refracció atmosférica. Una satisfacció la contemplació de nou d’aquest regal del nostre medi ambient -a pesar de com el malmetem-.
En quant al factor meteorològic, durant el matí el cel era lliure de nuvolositat però a partir de migdia tot el celatge entre Mallorca i Barcelona s’ha anat cobrint de núvols mitjos i alts (nou front càlid), repercutint en un altre nou lleu efecte escenari de contrallum indirecte (darrera l’illa no havía nuvolositat encara). Per altre banda, la visibilitat de la serra ha augmentat en el moment de la posta de Sol com era d’esperar.
CAPVESPRE DES DE L’ARRABASSADA. -15 de Gener-.
I bé. ..Afegeixo si de cas una altre mostra més d’aquest Gener tant pròdig, tot i que aquesta des de un mirador de Collserola i per tant no ben lligable amb el títol de l’article (tot i ser també Bcn).
..Moments de capvespre, una percepció tenue, amb Montjuic davant i la resta de la ciutat començant a encendre els seus llums nocturns.. Contexe meteorològic: una cua de front càlid també.. Cirrostrats entrant per l’oest.. I una lluna sortint del bosc, vestida amb un vel de núvols mig transparents..
DES DE CAN CARALLEU. 7 Febrer
Volia donar per acabat l’article pero aquest hivern està essent tant esplèndid que em costa posar el punt i final!.. Mallorca s’ha mostrat unes quantes vegades més afavorida per el pas de fronts freds i calents del sector oest. Des de l’Observatori Fabra s’ha retratat la seva aparició abans de sortir el Sol (veieu imatges 3 de Febrer i 6 F per exemple i el reportatge aquí al blog). Jo també des de altres llocs en altres moments. D’aquestes ocasions vull destacar aquí un albirament que he fet el 7 de Febrer des de el barri de Can Caralleu, en concret des de el Passatge de LLucieta Canyà, a la cota 235 m.
El Massanella i el massís del Puig Major -mostrats cada dos per tres en aquest blog-, aquest cop en blanc i negre, contrastaven les seves siluetes amb el fons rosat del cel del capvespre (cliqueu color) unes hores abans de l’arribada d’un nou front.. La meva intenció però, era captar el Puig Roig (1004 m, 183 km) una de les muntanyes més maques de la Serra, pero gens fàcil de copsar des de una cota tant baixa a tal distància.
I afegeixo a continuación també aquesta altre, la qual vaig fer amb l’ajut d’un filtre roig, interessant en aquell moment. Aquí apreciem una mica la textura orográfica de les muntanyes. Contrast paisatgístic notable amb les grues de la Zona Franca de la ciutat. 
Horitzons llunyans 