La Mallorca de qualitat suprema d’un capvespre de maig.

8:41pm

“Mai he vist una imatge de Mallorca des de la península amb tant bona resolució com la que aquell benvolgut cel em va permetre aquell capvespre de maig. La Serra de Tramuntana es va mostrar sobre l’horitzó al llarg de tota la tarda, pero durant una estona es va fer practicamnt imperceptible.
..I de repent, va tornar a reapareixe,r amb aquest esplendor i qualitat suprema per el que fa a resolució de detalls topogràfics. I això últim va durar només uns pocs minuts. L’atmosfera és la que guarda el potencial. …Cap super càmera de milers d’euros, cap super mega programa d’ajusts.. Cap mega super curs de fotografia… etc serveixen per aconseguir fer fotos així… Si no endevinem (o bé malauradament no podem estar xmotius “x”, etc es clar) els moments més idonis que ens ofereix la natura per mostra-se tal com és.”

-Fragment de text que vaig escriure al comentar coses sobre la càmera amb la que vaig retratar. Podreu veure més text al final de l’article. Per altre banda comentar que la imatge està algo sobrecontrastada. Una mica més si clikeu aquí


“La natura és l’objectiu.. I ella mateixa, alhora, és el mitjà. El mitjà de transmissió de si mateixa, de la seva bellesa.. Als nostres ulls i càmeres”.

 

Un altre missatge, similar però més llarg, escrit poca estona després en d’haver presenciat l’espectacle, i que també traspasso al web:

“Extraordinaria ha estat la Mallorca d’aquest capvespre.. Relleus amb aspecte tridimensional (no com amb les fotografies a contrallum) i amb molt poc seeing gracies a una enorme estabilitat atmosfèrica. Un punt de reflex solar a les instalacions del cim, miratges atmosfèrics de tipus superior… I tot plegat ha començat molt tímidament.
S’ha començat a apreciar ja al migdia però de manera molt tènue gràcies a una bona transparència i a un bon efecte pantalla propiciat per distants cirroestrats. Havien per una banda uns quants factors favorables, però per altre banda per contra havia un inequívoc flux allevantat en superfície i per raò d’això no confiava prou en la possibilitat, per lo menys no al migdia, més tard igual si …Fins que ..Sorpresivament he llegit una informació personal de l’Alfons (Observatori Fabra) el qual se’n acabava d’adonar que des d’on ell excercia el seu treball.. Si que es veia.
Afortunadament he pogut marxar de la meva feina una estona per anar a dinar, però enlloc d’anar a dinar …He aprofitat per enfilar-me a un turó i “alimentar-me” visualment (enlloc de estomacalment)!.. del paisatge. I certament en la distancia… L’amiga balear!, tènuement.

Hores després, per la tarda s’acostaven progresivament altostrats cap al est.. He sospitat que la bona visibilitat envers l’illa no minvaria sino al contrari, que gràcies precisament a tals núvols es podria incrementar gracies al efecte escenari que els núvols podrien propiciar -anomeno així (com he comentat en altres ocasions) a la circumstància de llum molt atenuada en primers i segons plans i bona lluminancia sobre la silueta distant- i al plegar de la meva jornada m’he anat cap a Collserola.

Una visió sorprenentment bona per un mes de Maig; tant ho era que des del mirador del Tibidabo, la gent que hi havia estava comentant que es veia i fent fotografies amb els seus telèfons.

Una altre caracteristica singular ha estat la presència d’una discontinuitat intensa de refracció atmosfèrica, la qual feia que els cims més baixos fossin afectats per miratges en principi lleus [Per cert mostro aquí a la dreta fotografia feta a les 7 de la tarda]

Una estona abans d’amagar-se el sol la percepció ha quedat atenuada al quedar els cels mallorquins ombrejats per núvols… Tant que apenes ja no es veia res.
Tanmateix m’he esperat de nou i ha valgut la pena!: Les muntanyes de Tramuntana s’han iluminat repentinament amb un sol ja més baix, tant baix que no estava interceptat per núvols. Per cert no em refereixo als núvols de la part oest de Catalunya (els quals en un principi en part em seguien tapant el sol a mi) sinó els de més al sud, els de Castelló o Aragó, els quals eren els que podien interferir els raigs del sol sobre l’illa.. Resultat: Una visió molt acurada dels relleus la qual permetia la seva interpretació tridimensional!.

Recordo una visió similar, també de primavera, amb el sol a l’oest, el 20 d’Abril del 2012, però aquesta encara ho estat més millor.”

Una mica més d’explicacions narratives en detall. En aquest cas el text que vaig escriure a l’entrada del facebook d’horitzons llunyans:

“Una reaparició en principi tènue però ja al migdia (lo qual no m’esperava suficient) notificada des del O.Fabra per l’Alfons (i per tant em vaig assabentar per ell) va fer que em decidís a anar a donar un cop d’ull des de la muntanya que em quedava més propera d’on jo estava treballant, el Turó d’en Baldiri, sobre Premià, al Maresme.

Eren vora les 2 del migdia i jo també veia l’illa, tènue, això si. La visibilitat va anar minvant cap a les 3 de la tarda i aparentment semblava que la cosa anava a pitjor.. Tanmateix em vaig fixar en una altre part del cel. Per l’oest s’acostaven altoestrats i això em va fer sospitar que al cap d’unes hores més tard, coincidint sortosament potser quan jo sortís de la meva feina.. La visibilitat es refaria i encara podria ser millor. Valdria molt la pena tornar-hi a fer un cop d’ull.

I així va ser. Em vaig acostar al Tibidabo i només arrivar ja havia tot de gent (no vinguda expressament per veure l’illa es clar) fent fotografies de la serra, fins i tot amb els seus smartphones..
Era un espectacle inesquivable!. Una visió nítida, fenomenalment bona, de mitja tarda, és a dir, molta estona abans de la posta del sol.

Van passar els minuts i la percepció es va anar atenuant de nou.. La causa: Els mateixos altoestrats.. Ja havien arrivat al damunt i al darrera de Ses illes (a més confirmat per les imatges meteosat que alhora anava seguints), i per tant , tot i que seguien ocupant l’espai entre Catalunya i la serra (i reduint la llum paràsita) ja no produïen l’efecte escenari (llum directe sobre el relleu de l’illa) ni l’efecte pantalla (enlluernament del cel del darrera).
…Pero la capa d’altoestrats per l’oest tampoc era infinita.. i l’horitzó per l’oest i el sudoest.. estava destapat!.. Allò va ser un senyal.. Tot i que la serra de Tramuntana pràcticament no es veia.. Podria reapareixer quan el sol, cada vegada més baix, arrivés per dessota la làmina nuvolosa i enviés els seus raigs directes cap a l’illa des de l’altre banda del cel.
I així va ser!.. De repent, el sol va reeixir, com per sota el sostre d’una cova.. I va enlluernar una fina franja d’horitzó bronzejada al sudest.. Un espectacle!. Això si, era tant fina la línia de l’impacte de l’enlluernament, que a ull nu costava de de distinguir les parts del “escenari”. Per cert, crec que la transparència en si mateixa havia minvat algo en comparació amb el migdia, si més no em penso que a les cotes més baixes, possiblement arràn de la corva menguant de la temperatura diaria i l’augument (consecuent) de la humitat relativa en els capvespres sobre el mar. I també per causa de la mateixa posició del sol.. La qual feia que poc abans d’amagar-se des de Barcelona, les cotes baixes de Mallorca ja comencessin a despedir-se del dia una mica abans i només quedessin enlluernades encara les parts elevades de Tramuntana.

Faltava poca estona per la posta, i a diferència de l’estona anterior en la qual l’illa s’havia vist com una silueta fosca respecte al cel (és a dir, el més comú) i tot ocupant una porció ostensible d’horitzó més o menys gruixuda, ara succeia al inrrevés.. Era només una fina franja discontinua tènue …Però en canvi il.luminada i el celatge de fons al contrari, obscur (es a dir, contrast invers). La franja de la terra d’últramar no resaltava gaire a ull. Sobre ella sobresortien els cims més elevats de l’illa, força més lluminosos que la base que els unia, però tant petits que a ull nú es feia difícil distinguir.

Als pocs segons de contemplar amb difficultat a ull, vaig enfocar amb el zoom.. I el que a vista nua era el que he descrit.. Al enfocar.. A través del visor, va ser una cosa mai vista!.. El Puig Major i el Massanella, daurats per el sol, tot i que relativament tènues (i cada cop més tènues) mostraven la seva orografia frontal amb uns detalls que mai havia aconseguit de distinguir tant tant bé!.. Sobretot el que sobresortia més, el Puig Major, amb més claretat.
Uns quants instants.. Al cap de pocs més, la llum va abandonar l’escenari, i la bella Serra de Tramuntana va desapareixer en el crepuscle ja definitiu.

Al visualitzar les imatges vaig poder contemplar els detalls amb menys presses i al sobrecontrastar sobretot la del Puig Major (un sobrecontrast fet amb les eines bàsiques del world, res de photoshop ni programes professionals) per aconseguir el màxim de detall (en aquest cas vaig voler constrastar algo més per esbrinar detalls topogràfics) els mateixos detalls, van cobrar més lluminància i espectacularitat.

Un dels grans factors que es van fer factible la qualitat d’aquesta observació, estic segur que va ser el nivell de turbulència tant baix; segurament la homogeneitat de la densitat del aire entre el Tibidabo i de les cotes més altes de l’illa, lo qual va facultar un grau de “seeing” molt lleu i per tant apte per ser ullpresa amb potents objectius o zooms sense que els cims quedessin com vistos a través d’un vidre esmerilat, el qual és el que altres vegades succeix am enfocar amb zooms o teleobjectius.
Havia però una franja clara de delimitació diferèncial de característiques de l’aire.. Tot el que quedava al damunt de certa cota era nítid i lluminós.. Tot el del seu dessota, molt menys transparent i afectat per intensos miratges superirs.. Les parts menys altes de la serra de Tramuntana es veien totalment distorsionades.

Si la transparència atmosfèrica hagués estat igual de bona per sota que per damunt.. la visió i les fotografies encara haurien resultat més fenomenals.

Temps al temps, cal estar atents.. Als regals que ofereix el sol, la meteorologia i els paisatges.. Combinats entre si. Per què no oblidem que és la natura, l’àrtifex de tot plegat. Els contempladors i/o els fotògrafs el que som bàsicament som espectadors.
Espectadors actius, però espectadors.”

FACTORS METEOROLÒGICS QUE VAN CONCORRER.

La natura aporta sorpreses inesperades, o en qualsevol cas ens sorpren més del que esperem. ..M’agrada imaginar que els paisatges distants apareixen com per “art de màgia” però alhora també m’agrada coneixer els “trucs” de la natura que faculten tot això i permeten entendre a nivell físic les causes de tals meravelles.

He parlat ja de la llum.. He parlat dels núvols. També toca parlar dels altres meteorològics, dons sense ells, aquells altres referits, per si sols no haurien mostrat pas l’illa.

Bé dons per el que fa als meteorològics van concorrer uns quants de típics però alguns de totalment atípics; en concret d’aquests últims els vents en superfície, eren allevantats, una situació super singular i atípica per el que fa al conjunt estadístic d’observacions de l’illa. Que el vent vingui del primer o segon quadrant son les direccions més contraproduents possibles!. I en canvi aquesta vegada van acompanyar a la millor Mallorca potser mai retratada.

Adjunto aquests mapes del SMC els quals en el seu moment ja em vaig descarregar (malauradament no hi ha arxiu consultable obert al públic) i vaig adjuntar ja a la galeria del flickr. Son de la tarda del dia 17 de Maig.

A dalt a l’esquerra veiem el mapa d’humitats i vents en superfície. Colors blaus i liles es corresponen a humitats elevades, colors ataronjats i vermells es correspondrien a ambient més sec. Les fletxes indiquen el vent es clar. A la dreta el mapa de fluxs d’aire a 850 hpa, (es a dir, si fa no fa a la cota del cim del Puig Major), també vents aparentment de procedència marítima. És a dir, tant a superfície com més amunt.

Ara bé, si anem encara a una mica encara més amunt, les coses si que ja eren més com toca, vulll dir més acords amb la situació. Aquí a la dreta adjunto aquest mapa del SMC. És del flux de vents a 700 hpa, és a dir, a uns 3000 metres d’alçada i allà els fluxes si que provenien de l’oest nord-oest.

Una situació així en principi no seria pas apte per facilitar una visió de Mallorca.
Ara bé. Tot i el mapa de 850 hpa ..Ens podriem preguntar… L’aire que arrivava al Puig Major Veritablement era tant “mediterrani”?
Dons no, de mediterrani res.. Provenia del atlàntic, del Canadà i el que és més imporant: Des de cotes troposfèriques molt elevades.. Diguem que va “aterrar” a Mallorca net, segurament no estava pas impregnat d’aerosols de superfície.

Aquí al dessota adjunto dos diagrames. Per una banda el del recorregut previ de la massa d’aire que va afectar la Serra de Tramuntana aquell vespre. Per altre banda el del aire que arrivava a cotes baixes de la zona on la línia de visibilitat des del Tibidabo envers Mallorca s’acosta tangencialment aprop de la superficie marítima.

Aire que baixava… Aire subsident; això implica escalfament i assecament, en altres paraules, aire transparent. En cotes baixes marítimes en canvi, si que la cosa venia més arrossegada ..I si tenim en compte que el mar està encara relativament fred a la Primavera, pressumiblement era un aire a més d’humit, fresc (relativament). Condicions en aquest cas idonies per un bon “circ de refracció atmosfèrica”, per facultar l’aparició de miratges superiors, molt poc seeing (derivat de molta estabilitat) i alta transparència sobre la cota d’inversió.

EL DIA PREVI

El dia previ, és a dir, el 16 de Maig, en concret al matí, ja vaig veure Mallorca tènuement, sospitant-ne la possibilitat vaig anar a Collserola. La visió va ser tènue però es va perllongar bastant, una hora després de sortir el sol ..Encara es veia. Alguns paràmetres d’aquell dia serveixen per entendre el del segón pero igualment reconec que no no m’esperava que el dia 17 pogués resultar tant extraordinari.

Adjunto a l’esquerra un mapa d’isohipses i tèrmic al nivell de 500 hpa del matí del dia 16 i a la dreta un sinòptic d’isobares de superfície. En el de l’esquerra veiem una molt marcada ondulació del corrent i una ona anticiclònica, configuració propicia a la subsidència. També un front càlid, correlatiu i ben acompanyant d’aquesta tipologia de situacions, en posició més septentrional. La falca molt marcada s’estava allargassant per moments a les capes mitjes i es situava enmig d’un dipol ben clar de baixes pressions, una a l’oest d’Escòcia i l’altre al sud d’Italia. Aquesta disposició afavoreix la dinàmica subsident del fluxe provinent de les cotes mitjes. Si miressim els mapes dels dies previs voriem també que les isohipses de l’atlàntic a tals cotes enviaven aires àrtics des del oest de Groenlandia cap a latituts meridionals, aires pressumiblement força nets.

——————–

SOBRE LA CÀMERA UTILITZADA.

Certes persones m’han preguntat quina càmera vaig utilitzar per retratar el Puig Major.
Aquí el texte de resposta, el qual en part ja l’he mostrat al principi.

“La mateixa càmera que faig servir quasi sempre. Una panasònic lumix FZ72 de tipus bridge (ni tant sols és càmera reflex) amb sensor tant petit com la majoria de les càmeres petites compactes, sense disparar en raw, sense editar-la en photoshop ni lightrom o altres programes tècnics, alguns ajustmnts amb micrsoft world si, senzills, per resaltar una mica més el contrast de to i color. El zoom si, a 60x, equivalent a un 1200, pero amb qualsevol reflex amb un tele molt menor i ampliant el retall del tros de foto el resultat hauria estat igual o millor. Tampoc era un tema de molt de zoom si hagués dut altre càmera. El Puig Major es bastant gros.

I reitero que jo per lo menys.. (i intento anar seguint totes les altres mallorques que ocasionalment també retraten altres persones i cercar-ne d’antigues) mai he vist una imatge amb tant bona resolució com la que aquell benvolgut cel em va permetre fer aquell capvespre. Mallorca es va deixar veure al llarg de (…) “

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s