L’any 2010 Marcos Molina ens va sorprendre amb les seves imatges pirinenques des de Mallorca. Unes imatges que han marcat història. Pero ..I a la inversa? Algú ha vist i retratat alguna vegada alguna part de l’illa des d’algun indret del Pirineu?
Fa uns mesos, a la meva bustia de correu electrònic, vaig rebre una imatge per part de Jordi Solé -un excelent fotògraf dels Pirineus-.. Una fotografia nocturna feta per ell des del cim del Montmalús(Andorra). Aquesta d’aquí al damunt.
Que s’hi veu? Ben fàcilment el Tibidabo i la Torre de Collserola!.. Siluetes llunyanes, factibles de veure en dies de gran transparència i que en aquell dia a més, Jordi les va copsar amb una excelent nitidesa!.. Pero no, no eren -no son- aquests 2 motius els més especialment rellevants!. Més a l’esquerra.. Un punt de llum, molt més feble, però enigmàtic… L’he encerclat en blanc! Que podria ser?
L’autor sospitava (i aquest era el motiu del seu correu) que podia correspondre’s a les instal.lacions que hi han al cim del Puig Major. Ho era? O millor dit en present: ..És aquest punt la prova testimonial d’haver-se retratat Mallorca (o alguna cosa de Mallorca) des del pirineu? I a més des de Andorra?!
Jo, temptat ràpidament per la qüestió que se’m brindava, em vaig posar a mirar d’esbrinar-ho i el resultat em va resultar de concordància absoluta. Em va semblar i em sembla -la meva opinió no ha canviat pas gens- que efectivament, Jordi Solé, aquella nit del 29 d’octubre des de un cim Andorrà de 2781 metres, el Montmalús, va aconseguir detectar, amb la seva càmera, el detall més alt de Ses illes.
La concordància de posicionament resulta molt fàcil de verificar -i alhora resulta visualment maco- mitjançant l’ús d’un bon simulador paisatjístic. Adjunto tot seguit una ilustració comparativa feta per mi, de la fotografia d’en Jordi, en relació comparativa a una simulació virtual des de l’indret on ell es trobava en aquell moment.
Veiem com resulta d’igual el panorama i si medim gairebé píxel a píxel els eixos imaginaris que encreua el llum ens adonariem que s’ajusta a la localització de les instal.lacions que hi han al cim del Puig Major (instal.lacions malauradament de caire militar, tot sigui dit, tant de bò no hi fossin en realitat).
Per el que fa a l’exactitut de la concordància, també vull comentar -un cop explicitada la meva antipatia envers les instal.lacions-, no ha de perquè resultar ultraexacte a nivell de contabilització de píxels. Cal considerar com a factors de petites desviacions de la perfectibilitat: La refracció del aire per una banda (la qual afecta la posició aparent paisatge) + les proporcions angulars de la imatge devingudes l’objectiu fotogràfic emprat en la càmera + les imprecisions devigudes del mateix simulador així com dels mapes dels que es nodreix. En la fotografia que ens ocupa, les mini-inexactituts de la concordància son molt minses i alhora son plenament acords amb les devingudes dels factors referits.
Per la seva banda, en Jordi també va fer una comparativa amb el simulador, sobreposant en el seu cas, simulació amb imatge, i resultava encara més evidenciable. Podeu fer-hi un cop d’ull també, si clikeu aquí. No la incloc directament per simple estètica -no per res més en aquest cas-, prefereixo mostrar la foto per separat, més que no pas fusionada o sobreposada.
Més proves.. Esbrinar l’aspecte de les llums del cim del Puig Major podia ser una bona cosa. Una opció m’era anar a Mallorca.. Una altre, més barateta, cercar una fotografia per internet.. En aquest enllaç, si el clikeu, veure-ho una fotografia dels llums presa per un excursionista. 2 focus destacats!
He dit 2. Sí!. Pero es que resulta que si ampliem la imatge d’en Jordi, ens adonem que també son dos els punts de llum que es destaquen amb la mateixa intensitat! , molt junts, com els astrònoms, quan enfocant amb els seus telescopis un estel que creien simple s’en adonen que es tracta d’un de doble.
I bé, per completar-ho.. La situació meteorològica del dia que en Jordi va fer la fotografia, gràcies a la bona disposició que te un arxiu alemany. La modelització correspòn a les 00:00 h del 29 d’Octubre. Com que la seva observació va succeïr bastantes hores més tard (dins el mateix dia) us heu d’imaginar el front fred encara més lluny i les isóbares un pel més disteses, pero per lo demés tot bastant similar. Una situació de Nordoest amb un front fred que havia passat un parell de dies abans i amb pressions al alça, temps suficient + factor favorable el de la pressió, com perquè segurament els típics cúmuls que es queden enganxats a la Serra de Tramuntana, s’esvaissin!.
Tot apunta per tant, a que efectivament, aquesta fotografia d’en Jordi, es un testimoniatge fotogràfic d’un detall de Malloca des del pirineu andorrà!. Presa passat el capvespre, amb exposició d’uns 30 segons segons em va comentar.
I de dia?
..Queda el repte. Aquí al damunt una fotografia hivernal, presa per el mateix autor en la mateixa direcció que la nocturna. S’entreveia tenue el perfil de Collserola …Pero no pas el mallorquí, encara molt més distant. De dia, pot resultar més difícil que de nit aconseguir-ho. De dia no hi han llums artificials i el Sol des de Andorra no es situa mai en una posició que pugui servir de gaire ajut. Cal tenir en compte la posició aparent del sol, pero sobretot cal un dia extraordinari a nivell meterològic, fins i tot més segurament, que el que va tenir Marcos Molina des de Mallorca per retratar els cims d’Andorra, entre ells el Montmalús. La Serra de Tramuntana s’emblanquina força menys sovint per la neu i el sol a l’hivern mai dona frontalment a la seva cara nord que es la que te perspectiva des de Andorra.. L’opció alternativa seria prescindir del besllum de la neu i pensar treure profit de l’estratègia inversa, la dels contrallums.. Com les que jo he aprofitat tantes vegades des de Barcelona i des de altres zones.. Pero Andorra.. Andorra està molt més lluny de ses illes!. +de 300 km!. Tot i així, malgrat la llunyania, tinc la intuició que en Jordi, algun dia, ho aconseguirà.
Per cert, recomano visitar aquesta web seva, mountaincult.com
Retroenllaç: Montmalus – Mont Aigoual 235km | Beyond Horizons