Gratacels de Barcelona i el Pirineu francès des de Mallorca!

Avui (28/2) fa exactament 5 anys, Marcos Molina va fer les esplèndides fotografies des del Puig Roig. Recordem que va copsar el Pirineu i diverses altres parts de Catalunya, de dia i de nit, inclòs un tros de Barcelona. Dons bé, d’això fà 5 anys, pero fa un parell de mesos, ell mateix va tornar a retratar el cims llunyans, un parell d’elements de la ciutat (edificis arran de mar sembla ser), i  atenció: Per el que fa al Pirineu, a la seva càmera (no pas vist en directe) va quedar ben definit un cim ultrarremot. El Puig Pedrós de Lanós, a 319 Km!

Siluetes captades per Marcos Molina des del Penyal del Migdia el passat 21 de Desembre de 2014. Composició panoràmica.

DES DE PALMA i MUNTANYA AMUNT

Marcos Molina es va enfilar al Penyal del Migdia animat per les previsións de molt baixa humitat en alçada de l’anticicló. Igual que jo, que simultaniament per la meva banda vaig anar a pujar al Montseny per copsar llargues distàncies.
La pujada al Penyal del Migdia, segons explicava ell, implica una hora de camí en bones condicions físiques. Marcos i un acompanyant van pujar amb tot el seu equip fotogràfic i es van plantar dalt del cim mitja hora abans de les cinc de la tarda. Des de dalt un paisatge esplèndid a curta i llarga distancia. A visió directe Marcos va identificar clarament Montserrat, també va tornar a advertir visualment el Cadí nevat tot i que -segons comenta- amb menys nitidesa que en la gesta de fa cinc anys endarrera!. Per altre banda el Montseny també resultava manifest, més separadament en direcció nord.

Marcos no obstant va decidir esperar una estona a que baixés una mica més el sol per veure si millorava una mica més la visibilitat abans de començar la sessió fotogràfica de distància. Nogensmenys, aquesta vegada desafortunadament va ser un error esperar, dons la visibilitat va més aviat tot empitjorar. Ningú pot fer recular el temps. Aprofitant les últimes llums i abans de que fos definitivament massa tard, va començar a enrregistrar el que el paisatge els hi brindava. En els moments de l’ocàs o les sortides de sol cada instant es diferent de l’anterior. M.Molina portava dues càmeres i la situació, com podem imaginar, implicava anar ajustant amb ràpidesa els paràmetres de cadascuna amb les condicions canviants. L’eficient interrelació del seu talent personal i les seves idees amb els fenòmens de la natura -fins i tot els atzarosos- dona sovint com a resultat magnífics treballs fotogràfics. Al final d’aquesta entrada incloc també una ressenya i un enllaç al time-lapse que va fer aquella vesprada.

EXTRANYES SILUETES

Enfoquem els ulls i mirem aquesta imatge (o bé en la composició panoràmica d’abans a la dreta del Cadí), a dalt. Son siluetes extranyes, molt planes, semblaven núvols de tant irreconeixibles que eren.. Cumulunimbus a la dreta?. Pero a les imatges meteosat “no es veia ni un sol núvol per tot Catalunya”!! -ell mateix ho va comentar així des de allà dalt en un missatge escrit-, per tant gairebé segur que eren muntanyes, pero amb llurs siluetes distorsionades per la refracció atmosfèrica!. Tals efectes es solen manifestar especialment en condicions d’inversions tèrmiques anticiclòniques. I bé, si eren muntanyes havia de ser el Pirineu, Marcos n’estava convençut.

Un cop al seu estudi, al revelar les imatges digitals, es va fer més palesa la dimensió d’aquestes formes. Mesurant les seves envergadures i fent les comparacions pertinents amb mapes i simulacions apropiades per al cas es va adonar ràpid que les protuberancies paisatgístiques més grosses es corresponien a la Tossa d’Alp i al PuigLLançada. Una tercera muntanya més a l’esquerra, amb una taca blanca al damunt va resultar el PuigPedrós -el cim més elevat de la Cerdanya-. A mi i a un altre company (Juanjo Diaz) que vam rebre la primicia també ens ho va semblar.  En aquesta imatge del damunt (la qual es un retall) es precisament el cim nevat del PuigPedrós el que està al centre i a la dreta s’aprecia la Tossa d’Alp. En altres fotos, disparant més a la dreta del panorama pirinenc, Marcos també va retratar (amb molta més definició) el massís del Montseny, sobre el qual refereixo més endavant.

En les imatges de Marcos havien molts detalls interessants. Una de les sorpreses va ser veure directament un parell de brillantors arran de mar. Els llums es distinguin des del mateix cim.  Estaven en la direcció de Barcelona, prop de la Mola de St.LLorenç de Munt (la qual també va retratar tenuement de nou). I tot seguit la pregunta:
Aquells reflexes podrien ser edificis?.. Podien ser l’Hotel Arts i la Torre Mapfre per exemple?

La curiositat i el fet potser també d’apreciar més especialment els paisatges amb els que he crescut (freqüentat sovint), em va fer que fos jo qui més ganes sentís per analitzar més a fons les imatges. I em vaig posar. Primer les formes de les carenes, tot seguit els “presunts edificis”. Entre els cims que havien quedat enrregistrats havia una formeta triangular entre mig d’una collada i en la qual no s’havia parat compte al principi perquè semblava una cosa molt poc destacada i a més a més sense neu. Pero em vaig adonar que la forma era inequívoca i que s’ajustava perfectament a la que oferia la simulació panoràmica pertinent per al cas: La forma es correspon al PuigPedrós de Lanós!, un cim ben endinsat completament en el Pirineu Francès , en concret entre les comarques de la Cerdanya francesa i l’Arieje i proper a Andorra.. Sembla petit perquè està a 319 Km! i el fet que no s’aprecii neu pot haver estat degut a l’inclinació del seu vessant, sense congestes gaire proclius a que s’hi acumuli. De fet és un puig preciós (a més de pedrós ;- ) també vist d’aprop, el qual requereix d’ascensió tècnica si es preten pujar algunes de les seves vessants. És una gran cosa haver-lo retratat des de tant lluny. 319 kilòmetres son molts, representen el rècord de distància fotogràfica des de un cim (el Penyal) situat en territori de l’estat espanyol.

EL “MISTERI” INICIAL DE LES LLUMS

La hipòtesis que els dos suposats edificis fossin les torres del Port Olímpic no em va cuadrar a la que vaig començar a raonar-ho una miqueta amb més sentit comú. La separació entre els dos punts era massa gran entre ells, tot i que un d’ells si que podia ser-ho. Si posem per cas, no era per exemple un vaixell, havia de ser un gratacels amb gran poder reflexiu de la llum del sol. Entre els edificis de l’skyline barceloní els més destacats a curta distancia i els que a més per la seva disposició i ubicació poguessin reflexar més llum envers Mallorca vaig considerar que les torres citades n’eren uns, pero també la Torre Agbar, l’edifici de Gas Natural i l’Hotel Vela.

Vaig pensar que una cosa interessant de fer (autorepetint una mica els procediments amb les fotos del 2010) seria retratar els edificis en l’hora de la posta de Sol tot procurant situar-me des de un angle una mica proper a la trajectoria envers el Penyal (no exactament el mateix angle, dons hauria hagut d’agafar un vaixell i potser tampoc era tant imprescindible) i vaig notar el fort reflexe d’alguns d’ells. Adjunto aquí el descomunal reflex de Gas Natural vist desde el Jardí Botànic de plantes crasses de Montjuïc. Tanmateix també vaig traçar linies virtuals d’unió entre el Penyal del Migdia i els cims pirinencs identificats previament i d’aquesta manera (com he fet també en molts altres anàlisis) veient així la posició dels punts de llum i la trajectoria de les linies per els diferents barris de la ciutat em vaig adonar que era l’Hotel Vela el que s’ajustava a la perfecció al punt esquerra. Sense cap mena de dubte.

I el presunt edifici dret?. El dret era força més palid i en quant a ubicació s’ajustava a l’Hotel Arts i a la Torre Agbar, ambdos edificis queden molt junts des del Penyal i es fa dificil destriar exactament quin era el responsable pero m’inclino a pensar que l’Hotel Arts per la seva major alçada, la qual supera la l’Hotel Vela i així ho sembla també a la fotografia. L’Hotel Arts tantmateix, per el que havia comprovat fa temps és el que més destaca des de altres punts distants des de altres direccions (recordeu les meves fotos des de Tossa). Ara bé. Nou misteri: Si era l’Hotel Arts per què no apareixia també l’edifici Mapfre si les dues torres son tant similars!?

Se’m va encendre la bombeta. Em vaig plantejar de si seria possible que hagués quedat a l’ombra!.. Fàcil d’esbrinar-ho. Mitjançant programes que ofereixen dades de situació del Sol vaig cercar quin havia estat l’azimuth del Sol en l’instant precís de la fotografia de Marcos Molina i vaig adonarme que l’angle solar del moment de la fotografia coincidia parcialment amb la línia Hotel Arts–Torre Mapfre, quedant aquest segon parcialment ombrejat per el primer edifici quan el sol estava molt baix. L’eclipsament de la segona torre per l’ombra de la primera no és total pero segurament suficient com perque el reflexe de la torre no arribés amb prou força a la càmera.

EL MONTSENY

Com he referit Marcos Molina va copsar Montserrat i el Montseny. La imatge de Montserrat aquest cop no la incloc per no extendrem tant pero la del Montseny si; trobo que va quedar especialment bé. La zona alta del massís es retalla clarament i més avall s’aprecia la capa d’inversió que reté la humitat i que fa que la transparència resulti molt menor (tot i que apta per rebre reflexes si son prou potents).  Va ser aquesta capa de major humitat la que ben segur va fer que des de Collserola no s’hagués vist Mallorca aquell dia, o si menys no, l’albirament no va ser notificat per l’Observatori Fabra.

El Montseny perfectament definit. Retall d’imatge.

I JO A LA INVERSA: MALLORCA DES DEL MONTSENY

Per la meva banda per mi va ser una bona cosa poder fotografiar de nou (ja és la tercera vegada xmi) Mallorca des del Puig Ses Olles. Val a dir que aquell dia el meu objectiu d’haver anat allà aquell dia no era Mallorca en si (tot i que comptava en la molt bona possibilitat de que es veiés) sino retratar la posta de Sol darrera el Mont Caro, posta de sol la qual no vaig pillar perquè justament en el moment estava distret amb retratar Mallorca amb aquesta tal nitidesa que no comptava. El Mont Caro no obstant el vaig retratar igualment tres dies després des de un cim veï i per tant feina feta també.

Algunes imatges meves de Mallorca des del Puig Ses Olles si cliqueu aquí.

LES ASCENSIONS AL TURÓ DE L’HOME I AL PENYAL DEL MIGDIA

Pujar on vaig pujar jo no implica practicament esforç físic, donat que que s’arriba gairebé en cotxe fins a dalt. El Turó de l’Home és un cim freqüentat per multituts cada cap de setmana de bon temps. Des de la Plana Amagada on es pot aparcar vehicle fins al cim hi ha apenes 15-20 minuts a peu, o menys de 5 corrent en plan Kilian Jornet.

Per contra, l’ascensió al Penyal del Migdia implica més esforç i possibles problemes. Per una banda el fet que la ruta d’acceés travessa una zona prohibida de tipus militar. Afortunadament això no sol impossibilitar l’ascensió dons no hi han soldats disparant a qui s’acosta com fa unes dècades endarrera. El mal estat del corriol que porta fins a dalt si que implica haver de prestar més atenció, un corriol ben diferent de la pista que puja al Puig Major, la qual està prohibida als excursionistes a menys que demanin un permís d’accés al Puig Major amb molta antelació.

ENTRE EL DIA I LA NIT.
-UNA MICA MÉS D’ASTROPAISATGÍSME APLICAT-

Una de les coses que abans he referit era el fet que la visibilitat envers el Pirineu, a diferència del que va ocorrer el dia 28 de Febrer del 2010, va minvar a mida que el sol anava baixant per començar a amagar-se des del Penyal.
Vaig tornar a pensar en una consideració que se m’havia ocorregut feia temps i que en aquest cas podia ser aplicada.  La de que el deteriorament de la visibilitat no venia devingut per una causa meteorològica relacionada amb la transparència o dels factors de contrast, sino per un fet purament astropaisatgístic!. Com sap gairebé tothom, el sol es pon més tard per l’oest que per l’est i per tant en base a això tothom tendeix a pensar que el sol il.lumina encara la major part de Catalunya quan ja s’ha amagat desde Balears. Aquesta diferència era la que esperava Marcos que passés, per tal de crear un diferencial de llum altament poderosa de cara al paisatge llunyà en tant que aleshores es redueix la llum paràsita ambiental i es crea l’efecte escenari idoni. Pero també es certa una altre cosa; que els dies son més curts a l’hivern en latituts altes que en latituts baixes. En latituts altes el sol surt i s’amaga abans a l’estiu i a l’inrrevés passa a l’hivern. I la veritat es que entre bona part de Catalunya i Mallorca, en dates properes a solstici, l’efecte derivat de la latitut domina sobre el de la longitut.

Això va repercutir màximament en la jornada del 21 de Desembre. En tal data i dies propers, quan a Mallorca encara hi ha llum, al Pirineu i en bona part de la resta de Catalunya ja no en queda.. I viceversa, quan des del Pirineu o des del Montseny el sol ja s’ha ocultat, a Mallorca encara veiem llum, això és tradueix l'”efecte escenari” perfecte per aconseguir bones fotos, sense necessitat de retocs posteriors compensatoris i és un dels factors que penso que facilita aconseguir observacions Catalunya–> Mallorca en periode de tardor-hivern pero no a l’inrrevés.

ALTRES IMATGES DES DEL PENYAL DEL MIGDIA D’AQUELL DIA

I bé, per anar acabant.. Comentar-vos de nou que Marcos no va pujar solsament per copsar horitzons llunyans sino sobretot també per fer un time-lapse professional i d’altres fotografies d’alta qualitat a paisatges mallorquins. Tot això ja és una altre historia que si de cas ja no explicaré perquè s’aparta una mica dels temes tant específics d’aquest blog. Pero us deixo el link amb aquesta presentació d’algunes de les meravelles. Fet el mateix dia 21. Clikeu sobre la imatge.