Mallorques de tardes primaverals


D’esquerra a dreta, el Puig Roig, el Puig Gal.lileu i les estribacions del Massanella, el passat 14 de maig des del Tibidabo. La millor imatge d’aquestes muntanyes aconseguida fins ara. Malauradament però unes desastrosses taques al sensor han enlletjit molt el resultat.

MALLORQUES DE PRIMAVERA

La primavera és una estació d’aromes, de colors.. Pero per general no sol ser una estació tant bona per percebre siluetes llunyanes com en el cas de l’hivern, en proporció son menys i solen ser més tènues, però ara bé; no està extempta d’alguns de bona qualitat i alguns d’especialment extraordinaris els quals en alguns aspectes no es poden donar tant bé com en altres èpoques de l’any.

Per el que fa a les visions de Mallorca, un aspecte interessant o curiós a saber, és que a la primavera, la major part de les visions exitoses, es donen a les tardes, més que no pas als matins. D’això ja se’n va adonar, a principis de segle XX, l’Eduard Fontseré (1) a mercè de les observacions de Gabriel Campo, i gairebé un segle després, ho corroboro.

Fa més de 5 anys que porto observant i analitzant metòdicament les aparicions de l’illa, tant a través d’observacions propies com també com a través de testimoniatges d’altres observadors (2), tant amateurs com professionals i d’entre un gran ventall d’aspectes interessants que he analitzat i surten a la llum, un d’ells és precisament el citat.
Entre l’any 2012 i el 2017 (ambs inclosos), si només ens atenim a les primaveres de tals anys (es a dir, entre els 21 de Març i el 21 de Juny de cadascún) l’illa s’ha deixat veure, per lo menys des de Bcn i rodalies, un total de 51 vegades. De totes aquestes 51, 19 albiraments han estat testimonits als matins, lo qual és un 37’2% del total, 8 visions de l’illa han estat al migdia (15’6%) i 24 ho han estat tarda (47%). En alguns pocs casos dels inclosos, van ser tant de matí com de tarda o mati i migdia o migdia i tarda.

Ara bé, naturalment la majoria han estat tènues. Aporto xifres també en aquest sentit al respecte per filar més prim. De totes les observacions primaverals dels matins en que es va veure l’illa (19) el 31’5% d’aquestes van ser nítides o molt nítides i el 68’6% varen ser tènues, o bé limitades sols a les carenes.
Per el que fa a les 8 observacions de migdia, 6 varen ser de caràcter lleu, una de regular i una bona.
Per el que fa a les de les tardes, del total de les 24 abans referides, un 75% de les tals van resultar regulars o tènues i un 25 % bones; d’aquestes últimes, no passen de 5 les que podrien clasificarse com molt bones i que facultives per visualitzar detalls que més tard comentaré.

Curiosament, si considerem sols les observacions primaverals més destacades (despreciant les tènues i lleus) hi ha un empat entre les Mallorques de matins i les de les tardes (6 versus 6) i només una de bona qualitat al migdia en tots aquests anys, repeteixo, només en primaveres.

Per què hi ha un elevat % de Mallorques visibles en les tardes? Bé, dons en gran part és degut al fet que la matins, per primavera, el sol, quan apareix per l’horitzó, ho fa des de un angle força allunyat de la posició geogràfica de l’illa i tal factor no juga el tant ventatjós paper que si que te a la tardor-hivern.

El que ja costa més de deduir ràpid és potser el similar % de visions de bona qualitat, en les quals les aparicions ja resulten quantitaviament més equilibrades.

Apunto un seguit de varies consideracions i d’hipotesis explicatives.
Pressuposo que quan l’aire és molt diafan.. La transparència atmosfèrica permet un besllum considerable en un major rang angular respecte al observador, besllum el qual juga un paper d’efecte pantalla similar al de l’hivern. Quan l’atmosfera està menys pristina, la llum rasant del fons, previ al moment de la sortida del sol, queda massa interferida tant per factors d’absorció com de dispersió, i la restant no es suficient per fer ostensible l’efecte esmentat. Tinguem en compte a més que, amb humitats elevades, la llum del celatge distant darrera una silueta es dispersa en una proporció molt notable cap al observador però sempre i quant l’angle de la silueta amb el sol sigui petit (3), no pas en angles notablement oberts.

En canvi, a les tardes, pero amb el sol no massa baix, la lluminancia al celatge de l’illa pot arrivar millor des de damunt i a nivells baixos sovint les humitats a mitja tarda no son tant destacades com a primeres hores dels matins i per general no propicien una dispersió molt accentuada que interfereixi les visions.

Per altre banda m’he anat adonant que els núvols alts sovint juguen un paper especialment important a les observacions de tardes; bé, val apuntar que d’això ja se’n van adonar també altres observadors més antics i vull fer esment de l’observador S.Bartina el qual a mitjans del segle XX sembla que ja citava (4) el paper ben contrastant del celatge quan aquest estava blanquejat per cirrus i cirroestrats -núvols per cert sovint associats en alguns casos a encluses de cumulonimbus o les seves restes i més usualment a fronts càlids(5) i a certes configuracions anticiclòniques-.
Les encluses i restes d’encluses em fa l’efecte que a la primavera, sobre Mallorca son més usuals a les tardes que als matins, tot i que confeso que això no ho tinc prou registrat i em falten dades objectives en aquest sentit per confirmar-ho. També crec que hi ha una major preponderància de contrails (estel.les dels avions a gran alçada) degut a una major abundancia de vols comercials a les tardes que a les nits i penso que en general (i per el que fa a això em baso en reculls d’observacions propies en una llarga temporada, pero em faltaria contrastar-ho amb altres i amb major volum de dades) crec que hi una lleugera major preponderància de cirrus i cirroestrats a les tardes que als matins i que a la inversa succeix amb els altocúmuls; nogensmenys els altocúmuls a l’horitzó tendeixen a mostrar aspectes més grisosos, no blanquinosos.

Ara bé; un fons de celatge fosc no sempre és negatiu; en veritat pot ser un factor altament positiu si les siluetes muntanyoses son pàlides i il.luminades intensament per el sol, comporten un diferencial positiu en aquest sentit. I en aquest aspecte la Serra de Tramuntana te un bon potencial per funcionar així gràcies a la seva roca calcària, la qual afavoreix una bona reflexivitat. També quan l’illa està nevada, funciona de manera versemblant (bé, encara més intensament), pero a la primavera, trobar tota la serra ben innivada (i no sols els cims) és francament difícil ;- ).
La bona reflexivitat del relleu només resulta factible a les tardes i en especial a les tardes dels mesos més propers al solstici d’estiu. La rao és que aleshores, el sol s’amaga bastant proper al NW i enlluerna més frontalment la major part de les muntanyes. Això propicia un cert efecte escenari, el qual es molt més notable si a més a més hi ha la sort de que una capa de núvols oculti el sol en per a les distancies més properes.

Per tal que la serra de Tramuntana reflexi molta llum, àdhuc, més que la del celatge del fons, és molt necessari que tant la llum que arriva a l’illa com la que reflexa envers la costa peninsular no estigui interferida per aerosols; en altres paraules, cal una notable transparència, donat que a més es tracta d’un recorregut llumínim (sobretot el de tornada) circulant per capes molt baixes.

DESTACADES VISIONS D’ALGUNES TARDES PRIMAVERALS

En primer lloc voldria recordar la que vaig tenir la satisfacció de gaudir i de retratar el 20 d’Abril del 2012 (per cert, temps abans que utilitzés el tweeter, el fb o aquest blog dels horitzons i també abans de que per televisió comencessin a abundar les reportacions de l’illa (quasi sempre enviades des del O.Fabra), personalment ja portava també un cert temps observant retratant l’illa en diverses ocasions). No és que fos una Mallorca molt contrastada per el que fa a lluminositat, de fet no gaire, però si que ho era a nivell de transparència i resolució i vaig tenir l’encert de presenciar-la i retratar-la.
Meteorològicament es va tractar d’una situació ben típica caracteritzada per una tarda amb vents de ponent, secs i algo reesccalfats amb un anticicló posicionat a les Açores i una Borrasca a Gran Bretanya. A nivells mitjos alts estava ocupat per el corrent en jet, venint sense gaires oscilacions, des de nordamerica. La visió, tot i resultar bastant tènue ja em va permetre distinguir els l’aspecte rocallós de la Serra de Tramuntana, si menys no el del Puig Major i em vaig adonar del gran potencial que tenen les observacions de tardes (si es donen certes condicions) en comparació amb els albiraments matinals. https://horitzonsllunyans.files.wordpress.com/…/observacic3…

En segon lloc i després d’un salt d’anys considerable(6), resenyar la fantàstica del any passat i que ja vaig comentar en molt detall i per tant no em repetiré. Segueix essent la vegada que millor he retratat el Puig Major.
https://horitzonsllunyans.wordpress.com/…/la-mallorca-de-q…/

En tercer lloc i ja aquest any, vull citar també una que crec que va ser força bona, pero que personalment me la vaig perdre al estar jo en aquell dia ben lluny del territori que m’ho permetés. Va ser l’1 d’Abril i va ser retratada per Daniel Yeste des de prop de Reus. En la seva fotografia s’aprecien també aspectes texturals de la serra de Tramuntana i per tant es mereix ser inclosa en aquest recull. Estaria bé visualitzar-la amb més grau de zoom o teleobjectiu o un retall per analitzar millor els detalls https://twitter.com/danitonski/status/980876319142576129 Es va tractar de forta dominancia anticiclònica en la qual les capes més baixes eren força estables i humides, amb lo qual no s’apreciaven tant bé com les carenes.

I per últim la del passat 15 de Maig. Magnífica i que com no he escrit gaire de com va anar la cosa, en faig la crònica.

A nivell mesoescalar la situació meteorològica era una mica la continuitat del dia precedent, en el qual, ja per la tarda s’havia deixat entreveure l’illa pero molt lleument i estava caracteritzada per una borrasca aillada centrada al Golf de Gènova la qual era especialment profunda i freda a nivells mitjos (Dana). La baixa havia afectat de ple també la nostra zona un dia i mitj abans de la tarda més bona i encara afectava de rasquitlló.
Per el que fa a dades meteorològiques, les humitats a Collserola la tarda vespre del dia 14 voraven el 75% i a l’illa algo més baixes pero tampoc especialment; el flux de vent del NE (molt inusual) pero molt lleu i les temperatures això si notablement molt baixes per ser un mes de maig, 10 graus vora les 8 del vespre. No sol ser usual copsar l’illa en dies amb temperatures molt per sota de la mitjana.
Per el que fa als núvols mitjos, una cobertura parcial de núvols alts i mitjos, relacionats amb la Dana citada ocupaven bona estona una part considerable del mar i van contribuir a un moderat efecte escenari; estaven associats també a la presència d’un front ocluit representat al sud de França, factor que vaig tenir especialment en compte per preveure l’aparició de la silueta. Important també va ser l’afebliment de la convecció a la zona de Mallorca i que va permetre la disipació dels núvols baixos de la zona.
En tot cas, vull fer esment que el cel ja venia essent bastant transparent al matí, quan personalment me’n havia adonat de la presència de sostres de cúmuls al horitzó marí, testimoniatge simptomàtic de la netedat del aire. Dies abans les capes mitjes s’havien ja netejat notablement degut a intrusions d’aire de zones més elevades de la troposfera, fenomen característic de les danas profundes i dinàmiques que porten aires àrtics o polars al seu darrera i que en ocasions poden resultar intrusions estratosfèriques fins a nivells fins i tot mitjos-baixos de la troposfera; hi han interessants estudis en aquest sentit reportats aquests últims 10 anys.

Bé; sospitant una mica la possibilitat de tot plegat, vaig anar cap a Collserola a mitja tarda i ja es veia l’illa, bastant millor del que en principi havia pensat. De principi la silueta es mostrava més fosca que el celatge i no permetia ullprendre cap detall textural dels relleus. Va ser després, ja més vora les 7 de la tarda quuan totes les orografies intermitjes van anar fent-se visibles gracies a un increment de la varietat tonal de la llum sobre el paisatge.
Em recordava cada cop més la fantàstica visió de l’any passat pero amb la diferència que aquesta vegada no havia cap inversió tèrmica ni un miratge distorsionador del perfil. L’aire també era més nítid a nivells baixos que l’any passat (en part gracies a la absència d’inversió). I a partir d’aleshores be podia succeir dues coses:

Que la visibilitat millorés o que empitjorés, una de dues!. Si millorava, podria ser fenomenal, amb el sol encara més baix i si eventualment quedés tapat per nuvols alts al mar balear, podria tornar a propiciar un efecte escenari meravellós com el de l’any precedent i facilitar la potser millor observació mai haguda de l’illa. Pero això no depenia tant de com estés el cel sobre Mallorca o al darrera d’ella ..Si no de que no haguessin núvols a la zona del Massís dels Ports (a saber: el sol de Mallorca s’amaga per allà en aquesta època, es a dir, succeix lo invers que en els albiraments de tardor-hivern) lo qual era ben dificil donada la situació d’elevada inestabilitat a la península ibèrica afavorida a més per la termicitat diurna del relleu. I realment la millora no es va produir; la llum del sol, al anar baixant aquest, va intercptar progresivament les zones més humides i ja no arrivava a Mallorca amb la inteensitat necessaria.
Poc després ja va arrivar l’hora de la posta oficial de Mallorca (no encara des de Catalunya) i evidentment ja no havia possibilitat de que s’iluminiessin els relleus.

Tot i així, la serra, vora les 7-8 del vespre havia estat magnífica, i a excepció del Puig Major, la resta de relleus, ha estat la vegada que s’ha mostrat millor davant d’una càmera (o que per lo menys em consti) per el que fa sobretot a la definició atmosfèrica dels detalls de roques en diverses cotes del panorama. I per cert, naturalment sense fer ús de programes tècnics de postprocessat fotogràfic tipus lightroom o photoshop ni havent utilitzat filtres infrarroigs per al cas. Tot natural, com a ull nu, fent la salvetat del zoom. Estaria be que tinguessim vista de rapinyaires.

I bé. Un altre dia encara pot ser millor, si els condicionats que faltaven -i comentats-, s’haguessin ajuntat!.

Per el que fa a les fotografies, en un aspecte han sortit pèssimes; unes malaurades taques al sensor de la càmera han enlletjit molt les imatges.

Per cert, una gràcia ben maca acompanyant va ser de caire ornitològic; el vol d’un xoriguer, el qual estava cernit durant una bona estona davant l’horitzó i en moltes ocasions es posicionava davant el relleu de l’illa. Adjunto al dessota una de les moltes fotografies que vaig fer a aquest ocell, el qual em va entretenir molt més que Mallorca mateixa, durant una llarga estona.

IMATGES ANEXES

————————————-

(1) https://horitzonsllunyans.wordpress.com/2016/11/24/una-mirada-a-100-anys-endarrera-eduard-fontsere-i-gabriel-campo-els-pioners-de-les-observacions-de-mallorca-dels-estudis-de-transparencia-atmosferica-a-catalunya

(2) Per el que fa a altres observadors, a destacar sobretot l’Alfons Puertas des del O.Fabra, el qual diariament observa l’estat del cel i enrregistra moltes dades, i quan no hi és ell, altre colaborador que el supleix els torns.

(3) https://www2.pvlighthouse.com.au/resources/courses/altermatt/The%20Solar%20Spectrum/Scattering%20of%20sunlight%20in%20the%20atmosphere.aspx

(4) https://horitzonsllunyans.wordpress.com/2017/11/18/mallorca-al-1954

(5) Els fronts citats son bons per molts altres factors associats també, tanmateix aquí sols m’he volgut centrar en el paper dels cirrus per el que atany a la nuvolositat. Les zones post frontals fredes també son bones, pero en algunes altres circumstàncies. Tot això ja ho descriuré en un altre article.

(6)Curiosa l’absència (a menys que em perdés personalment algunes) d’observacions excel-lents de tardes entre el 2013 i el 2016 inclosos. Van haver algunes de bones com el 28 de març del 2013. L’Alfons Puertas des del O.F. la va notificar com bona pero no recordo fotografies i jo malauradament me la vaig perdre. També al 2014 va haver una altre bastant bona, pero no prou excel.lent com les que he volgut més destacar. No obstant, no descarto la possibilitat, de que si que me’n hagi perdut alguna, havent-la vist ja al matí i no havent confiat prou en que en certs moments de la tarda hagués resultat excel.lent (de vegades la excelència pot estar sols en una hora o uns minuts!!). Per part de l’Alfons sovint als capvespres ell ja no hi treballa i també se li poden escapar, o coincidir-li jornada festiva.

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s