Ens haviem acostumat massa bé a que el rècord mundial de distància fotogràfica estigués al Pirineu -des de fa uns 9 anys!-, i en concret -des de quasi 7- a les meves estimades muntanyes del Ripollès i del Conflent! pero algun dia havia de passar i (alomillor) ha passat! ara fa pocs dies!.
I dic alomillor perquè prefeixo ser rigurós i esperar a poder veure millors proves futures fotogràfiques; abans de validar-ho del tot, ja que les actuals no ens resulten del tot convincents. Ni a mi ni a altres companys.
Valga a dir això si, que una comunitat d’aficionats i professionals polonesos (i que els tinc enllaçats a la web) ja han fet uns articles al respecte fa unes setmanes al seu favor (1); i trobo que han fet molt bons anàlisis pero -insisteixo- per part meva vull ser prudent i rigurós en tant que el material aportat per l’autor ha deixat molt que desitjar en quant a definició. A més valga a dir que es tracta d’un individuu el qual fa uns anys ja va intentar colar una imatges seva com un rècord del mon sense ser-ho. Nogensmenys aquest cop molts indicis i concordànces apunten a que si que ho hagi aconseguit i per tant la cosa es mereix un article en aquest blog tot i que a diferència dels altres articles avui vagi sobre Argentina enlloc dels reportages més habituals sobre els Pirineus, ses illes o les sortides de sol pel cap de Tossa per exwmple ;-).
Vull afegir que més dels anàlisis fets pels polonesos citats, jo mateix, de manera també independent també he procedit i malgrat la poca definició de les siluetes a les fotografies i dels fotogrames i de la manera “xapucera” de filmar, quasi tot trobo que quadra amb que aquesta vegada la cosa no hagi estat un fake. La incertesa que resta es petita i si la reservo és sobretot perquè jo també me la he aplicat moltes vegades a mi mateix o m’he esperat més temps a publicar coses fins que no he aconseguit fer posteriorment fotografies millors i més inequívoques si les previes en relació a quelcom havien estat excessivaent tènues o dificils d’assegurar al 100%.
Com allargament a aquest resum introductori previ, vull comentar també una altre cosa. I es que a nivell personal tenia en ment i en propòsit anar a intentar aquest mateix rècord argentí i que en teoria era fins i tot “fàcil” pero no vam acabar anant (jo i un altre company) per fets que més tard referiré també perquè ara no vull allargar aquesta introducció i menys per parlar de “frustres personals”! ;-). Així que anem al grà!
I si de cas ara escriuré aquestes línies com si no em cabés dubte pas de que es tracta del que es tracta.
Es tracta ni menys ni menys que del Aconcagua!. Copsat des del Champaquí, el punt més elevat d’una serra interior argentina de la província de Córdova, aprofitant una serie de factors:
1º) El factor passiu geogràfic de la bona disposició de la muntanya respecte als bons contrallums vespertins (és tracta d’un eix est-oest)
2º) Unes circumstancies de refracció atmosfèriques suficientment bones (tot i que haurien pogut ser molt millors valga a dir) i evidentment
(3º) Les també prou bones de transparència atmosfèrica. Bones però que també encara ser-ho ser-ho força més; n’estic segur; i a més que sols cal veure a tall d’exemple unes altres fotografies fetes el mes anterior; en aquell cas no del presunt Aconcagua sino d’altres cims andins els quals semblaven revelar en aquella ocasió major grau de transparència tot i quedar l’objectiu amagat. Bé val a dir també que els cels australs solen ser de comú molt més nets; si menys no pel que fa sense dubte a pàrticules antropogèniques i en aquest sentit molts cels que quan a les nostres latituts del nostre hemisferi es mostren extraordinaris, estic segur que allà tals graus es donen amb molta més freqüència. Més tard si de cas faré una extensió de més comentaris sobre això.
Aquesta és una de les (presumibles i intencionades) imatges del cim del Aconcagua i per tant del possible rècord. Com que ja estat publicada a la web de DalekieObserwacje m’estalvio pujar-la directament –mai es sap que pot passar amb els drets d’autor, i més en un cas delicat així– i aquí està enllaçada. Veiem un aspecte molt lleu de la silueta, gairebé podria passar per una ombra enlloc de la seva silueta física i sobretot vaig considerar en un principi tal possibilitat. Tanmateix que la opacitat aparent sigui en part una ombra no vol dir que tota ella ho sigui. Per altre banda si fos una ombra, altres siluetes d’altres cims en altres imatges també n’haurien hagut de mostrar una mica. Contemplant aquesta imatge, sigui o no del cim de l’Aconcagua en qüestió i malgrat a més sigui d’un payu que no em cau gens bé, confeso que m’encanta. M’entra l’embruix de la contemplació dels horitzons distants. Aquella piràmide enmig la inmensitat, darrera la corvatura de la terra; l’horitzó de la Pampa argentina i el cim més alt d’amèrica!… Frustració de no haver estat jo (m’he entretingut massa amb altres coses personals,apart de compromisos laborals, devocions a la silueta de Mallorca.. (més que als rècords mundials a la pràctica)) o nosaltres millor dit (ja que en veritat tenia intenció d’anar-hi amb un altre company o companys més); nostalgia de no haver-hi anat, pero al mateix temps admiració.
Aquí veiem una altre de versemblant. La falta de referències visuals properes feia dificil l’anàlisi, pero en alguns casos dins del marc de imatge s’aprecia alguna llum i son les disposicions espaials de tals llums artificials respecte al objectiu les que -comparant-les amb les aparegudes en les d’un registre en format video- els detals que personalment trobo més útils per avaluar la ubicació dels suposats aconcagües; ho cito en plural perquè en les diferents fotografies les formes mostren algunes diferencies les quals poden fer sospirar en errors d’assignació. Les disposicions de les llums sumen punts a favor ja que veig bona concordància respecte als fotogrames, tot i que és dificil fer-ne una precisió acurada i per tant tampoc assegurar o validar-la del tot.
https://dalekieobserwacje.eu/wp-content/uploads/2023/06/xIMG_8456a.jpg.pagespeed.ic.TCRzAoFwkx.webp
Aquí al damunt un enllaç amb molt més zoom. La silueta o taca era tant petita que no es veia pas a ull nu. Penseu que, tot i pertanyer (suposadament) al gegant Aconcagua, la part eixida sobre l’horitzó era sols els últims metres finals del cim!. Ja m’imagino els terraplanistes (sovint els més interessats del mon en aquest tipus de fotografies); els pot resultar una imatge dolça i alhora incòmode per als seus argumentaris, penso.
Aquí (sobre la frase) la imatge que els polonesos han destacat més ja que -i estic d’acord- és la més versemblant al que es pretèn celebrar a les amèriques (i que ja s’ha celebrat, les televisions xilenes no s’estàn de res, a diferència de les de casa nostre). Penso que està forçada de contrast, pero igualment la forma és la més conssistent i alhora semblant amb la taqueta juganera que sembla apareixer i desapareixer en els fotogrames del video demostratiu.
Aquí el video; es tracta del difós a youtube, en el qual es veuen en alguns casos bastants altres “Aconcagües” els quals no tenen correspondència amb les simulacions de relleus panoràmics. Son taques similars al suposat cim i per tant això podia o pot fer pensar que el cim indicat en qüestió sigui també una taca de soroll. Ara bé, la veritat és que en el video original, les taques de soroll reconec que son molt menors i la que es destaca a més manté una ubicació aparent bastant conssistent.
Les imatges quasi imperceptibles del presumt cim en el video; tot i i ser de molta pitjor qualitat que les fotografies (ja de per si molt pobres) son les que també permeten relacionar millor el posicionament de la taqueta en questió amb els azimuts corresponents. L’anàlisi del video era sense dubte la millor opció per no dir la única (les fotografies ajuden pero no prou) per poder validar el cim ja que en les fotografies no hi han pas altres relleus de referencia que permetessin comparar el posicionament. Molt bon treball ha fet Łukasz Wawrzyszko al respecte; em recorda altres tasques similars que jo també he fet en altres ocasions(*). La taqueta sospitosa de ser l’Aconcagua es mostra a la dreta dels fotogrames fins al segón número sis i passa a estar després a la banda esquerra ; pràcticament es perd la seva definició en el segon número 20 quan es retreu el zoom de la càmera; moments en els quals és quan més interessava que es pogués seguir identificant perquè és quan de seguida apareixien unes llums artificials més properes, les quals serveixen per fer-se idea la disposició espaial del cim respecte a tals llums, comparar-ho amb les fotografies, i establir a més la indexació azimutal. La pobre qualitat de la definició de la taqueta i els moviments de càmera xapucers no permeten una verificació del tot precisa i rigurosa del resulta i per tant no podem afirmar que sigui un rècord. Nogensysmenys si que quasi tot concorda bé i el marge de possible error d’imprecisió em sembla molt molt lleu.
Aquí dalt el Cerro del Plata, el qual si que s’apreciava bé al video. El Plata és un bell cim andí a quasi 440 kms el qual en el 2016 el mateix autor va intentar fer creure a tothom que era un altre cim encara molt més distant tot pressumint d’aconseguir el rècord (no m’ho invento,va organitzar fins i tot una gran festa multitudinaria a propòsit). En aquella ocasió vaig analitzar el panorama, vaig deduir la posició des de la qual s’havien pres les fotografies i vaig demostrar que es tractava indubtablement del Plata i que per tant el rècord mundial estava al Pirineu. Tot i així, el payu (molt mediàtic al seu pais xcert) va seguir volent fer creure als mitjans durant un temps llarg que era el rècord i havia anulat i silenciat els meus comentaris on li explicava la veritat del cas. L’home en aquella ocasió (no ara, sembla ser, per prudència) fins i tot també havia inflat altres detalls referit-se a aquella gesta com una “expedició” en la qual havien hagut de caminar enmig de la neu a uns -15 graus graus quan jo mateix després d’haver esbrinat l’indret concret vaig apreciar al google earth que arrivaba una pista forestal; frequentada per vehicles i on la neu (mirant imatges satèlit del dia) era quasi absent, sols algunes taques. A més vaig veure mapes meteorológics i els valors quedaven ben lluny de llurs comentaris. Per altre banda un company de Beyond-horizons analtizant pel seu compte dades meteo d’Ogimet va trobar que allà la temperatura no hauria baixat de -5 com a molt. També podria afegir que una altre persona -i en tal cas proper a ell- em va explicar altres coses molt més “lletjes” per part seva, les quals pero ja no vindrien al cas de comentar al ser sobre altres “coses” i fotografies.
Aquí una imatge feta per la seva acompanyant, també fotògrafa, Gabriella Vollmer. ..Les fantastiques lums després d’una vesprada inmensa!
ANEX. HAURIEM POGUT SER NOSALTRES. PETITA CRÒNICA ANEXA D’UNA IL.LUSIÓ, D’UN RELAXAMENT …I D’UNA FRUSTRACIÓ.
Al 2016, havent descobert el frau fotogràfic abans referit, analitzant personalment els índexs de refracció necessaris per veure paisatges distants, em vaig adonar que si be el cim del rècord pretès era practicment impossible de poder-se retratar des d’aquella contrada (i menys si no es va apuntar ni tant sols en la direcció correcte), si que vaig descobrir, que si bé no el Mercedario -vindicat com a pressumpt rècord aleshores, pero fals- no li havia estat possible, si quedes de allà es podria rècord mundial amb molt menys requeriment de refracció si hagués enfocat envers un altre punt; el de l’Aconcagua. Sols calia fixars-hi i trobar-se amb un grau de refracció com l’habitual en moltes observacions comprobades d’altres relleus distants les quals es solen moure en el rang del 0’15-0’17, sobretot al hivern es clar. I que en tal cas podrim veure el cim, el qual se li va passar per alt.
Fa uns 10 anys, quan vaig analitzar les potencialitats més distants dels relleus mundials, de primer jo tampoc no havia cregut que l’Aconcagua pogués tenir un rang de perspectiva visual que superés la de les nostres muntanyes pirinenques ja que en les projeccions amb els valors més standars de refracció no apareixia, pero si que vaig descobrir al 2016 al analitzar-ho millor amb el factor més ajustat; sense que el fotògraf xilè semblés pas ser-ne gens conscient ja que ni tant sols l’havia enfocat i sols va retratar El Plata confós amb el Mercedario. I no sols em vaig adonar de la possibilitat potencial del Aconcagua això sino que (bé; això era obvi abans de fer cap simulació) que es tractava d’un eix est-oest, amb lo qual la seva eventual percepció resultaria ben fàcil a nivell de contrast visual i que per aconseguir retratar el cim més alt d’amèrica sols caldria que l’eix visual estigués destapat de núvols i un mínim grau de refracció prou favorable, ben factible de que s’hi donés, tenint en compte el llarg bagatge a més d’observacions balears i alpines i que a més les he publicades en ocasions i de les quals tothom en pot aprendre; fins i tot ell.
Ho vaig comentar a uns companys de Beyond-Horizons i també a alguna que altre persona externa (podria mostrar les captures de pantalla dels whtsaps i messenger si a ells no els importa) …I es clar… Essent conscients de que el rècord estava al Pirineu pero que es podria superar des d’Argentina (i que si no anava jo allà o nosaltres tard o d’hora algú altre també se’n adonaria i s’apuntarien el tanto), ens varem plantejar anar-hi. I de fet vam estar a punt d’anar-hi entre 2016 i 2018; va anar per pels (també puc pujar les captures de pantalla). Pero va passar que quan estavem a punt, a un dels companys de Beyond-horizons se li va ocorrer fer la comprovació panoràmica de la possibilitat fent us d’un altre simulador; en concret la eina que fa servir Jhonathan Ferranti en una altre web especialitzada sobre horitzons distants (wiewfinderpanoramas); es tracta d’un simulador que semblava afinar millor en certes topografies (no en totes) i el resultat de la prova va ser negatiu; es a dir, que en aquell altre simulador l’Aconcagua no apareixia, si menys no en una simulació amb indexs de refracció esperables.. I malgrat que jo personalment seguia amb el voraviu de que l’Aconcagua podria ser visible ja que confiava bastant amb el simulador d’Ulrich, el colega es va fer endarrera i si que em va entrar tambñe un cert dubte lo qual em va fer una mica també desanimar-me i focalitzar-me en altres geografies. Per altre banda igualment en el meu cas havia un altre factor: I es que la idea de que el rècord continués al Pirineu m’agradava; m’agradava més que fins i tot si jo mateix (o amb algú) el superessim des de l’Argentina. Mentres tant el tal Roberto des de Xile no semblava ser pas conscient de la possibillitat (tot i que algun dia havia possibilitat que si que s’assabentés, molt possiblement per algú extern que també descobrís la possibilitat) i per tant em vaig relaxar. A més el que més ocupava la meva ment en el tema dels horitzons a la practica -també he de dir- no eren pas lo dels rècords sino les siluetes mallorquines de la serra de Tramuntana que mai em cansava o canso d’admirar i estudiar.
I bé; que per lo vist al final si, al Roberto, després d’anys de deixar passar oportunitats se li ha despertat la llumeta (o li han dit) i ha anat a fer un parell d’intents i pot ser ha retratat l’Aconcagua. I jo “ostres!!, wau!!” i alhora “me cachin dena!”. Obviament.
RESUM una mica més extens de pressupòssits i factors a favor i en contra per creure de que hagi i no hagi estat l’Aconcagua.
MOTIUS PER CREURE EN EL NO. És a dir, el no rècord:
1) La dificultat d’assignar la fotografia on s’aprecia millor el suposat Aconcagua, amb el frame del vídeo posicionat a l’azimut corresponent, essent a més el vídeo de tan mala qualitat i fet d’una manera que no facilita poder assignar una bona precisió als azimuts que es busquen correspondre’s.
2) El fet que hi hagi zones de l’horitzó que no es corresponguin bé amb la simulació panoràmica, especialment certs relleus abruptes a prop de la línia del Plata, sigui per causa de mala precisió del simulador, o hagi estat per núvols (encara que bé no semblaven núvols ja que el grau de contrast és similar al de l’horitzó físic)
3) El grau de soroll a les fotos (en unes més que en altres) i sobretot en el video, en el qual sembla que hagin altres taques en altres parts una mica similars a les del suposat Aconcagua i que en aquest sentit, si hom argumenta que una cosa és l’Aconcagua , caldria també justificar tot allò altre.
4) L’experiència haguda i ja comentada el 2016 quan Roberto va voler colar com a rècord una foto que estava totalment errònia.
MOTIUS PER CREURE EN EL SI:
1) En algun dels frames (I més tenint en compte que l’anàlisi de Dalekie Obserwazje s’ha centrat sobretot en els frames) la taca que es veu està molt aïllada d’altres, de fet no n’hi ha cap en aquest frame crec, i la forma que té és concordant a la que resulta de la simulació a 0’15.
2) Mirant el Plata i els relleus al voltant del Plata, la simulació que més sembla concordar en aquesta zona és també la de 0’15 o fins a la de 0’155 (és difícil decidir com més, crec que la de 0’15) (no la de 0’17 com ells diuen o com Roberto defensa) però a 0’15 certament l’Aconcagua també s’apreciaria, només la punta i sembla coherent amb el grau de dificultat perceptiva que semblen translluir les imatges.
3)Pel que fa a la possibilitat que fos una ombra, hi ha algunes imatges que fan versemblança d’ombra d’un núvol llunyà més enllà de l’horitzó, perquè el contorn es difumina i que aquesta suposada taca per tant no sigui la muntanya. Tanmateix si el fenomen de les ombres hagués estat prou ostensible, esperaríem que al Plata també es donés el fenomen (encara que és clar, depèn del moment en què es fes el tret al Plata) i si no es veuen ombres afectant la zona del Plata, perd cos l’argument de pensar que la taca fos una ombra.
4) Si bé al vídeo difós a youtube apareixen “falsos Aconcagues”, al original no es noten tant i la que realment crida més l’atenció és manté bastant en alguns segons, amb discontinuitats això si, pero alhora és la que sembla que coincideix amb un que apareix en algunes fotografies. En el vídeo fins al segon 6 el suposat cim es mostra a la meitat dreta de la pantalla, després fins al 17 es percep a l’esquerra, després es retrau el zoom i ja no es percep, en aquells moments no es veu res i després a uns quants moments amb un angle més ampli, es comencen a apreciar alguns punts de llum, la càmera enfoca més a l’esquerra i enfoca la Plata, després de nou a la dreta i busca l’Aconcagua però ja no el troba. Crec que per comprovar la validesa del panorama azimutal de ofert des de DK, és fonamental tenir en compte aquests punts de llum. Fa uns dies vaig buscar als fotogrames del vídeo el fotograma on apareix un punt vermell, ja que en el panorama azimutal apareix aquest punt vermell, separat horitzontalment de l’azimut de l’Aconcagua a 4’3 vegades (mateix segment) respecte a l’eix visual vertical versus l’horitzó. No parlo de quilòmetres sinó d’aparences visuals però que tenen a veure amb la posició de punts tan lluminosos. Quan s’analitza el vídeo, la posició d’aquesta llum i altres llums en relació amb la posició del punt en els primers segons del vídeo sembla coherent amb el muntatge azimutal fet a DK. El fet que després del segon 17 no s’apreciï res durant uns segons i es perdi la referència de coherència en els fotogrames, pot permetre enganyar al autor si ho pretengués, o el video en si proporcionar un marge d’incertesa, però si suposem que en aquella breu transició no hi ha tall ni desplaçament horitzontal i només es retrau el zoom, sembla que l’analista de DK va fer una bona feina provant i assignant supòsits. A més, en aquest cas, determinades altres fotos, encara que no s’assemblen a la silueta de l’Aconcagua, també serien certes perquè en algunes d’elles, dins el marc de les respectives, es veuen les mateixes llums que a la vídeo, que he pogut posicionar i la conjectura resultant (si no hi ha trampa feta a propòsit en algun moment del vídeo) coincideix amb la mostrada per Dalekie Obserwacje.
Personalment sovint m’he trobat en situacions paisatgístiques semblants, amb cims que sobresurten molt lleugerament i amb punts de referència externs confusos o absents (per núvols o per estar al mig del mar o punts de llum a la nit) i jo mateix haver validat o no (en tals ocasions) altres determinades fotografies a partir de conjectures i anàlisis similars, tant propies com alienes. Sobretot podria portar a exemple a recordar les imatges de Marcos Molina al 20110 dedes del Puig Roig (Mallorca) en relació a les quals què vaig fer un estudi exhaustiu dels punts de llum nocturns de la costa de Catalunya.
5) Pel que fa a les fotografies, la més destacada (no altres) la forma que presenta sembla semblant a la de la silueta mostrada tant pel simulador d’Ulrich Deuschle com per la generada des del de peakfinder (una bona eina també) des de una distancia menor pero amb la mateixa perspectiva.
6) El fet que ells dos intentessin aconseguir el mes de maig i acceptessin (per part de DK) el veredicte que no ho van aconseguir, aniria a favor de Roberto en el sentit que aquesta vegada sembla (almenys aparentment ) que no s’hagi obstinat a voler enganyar (o no s’hagi pas atrevit).
7) El fet que fossin dues persones (i no només Roberto tot sol) i que en principi, Gabriela no em consta que en el passat hagi actuat de les mateixes maneres que ell. Encara que bé, això tb són pressuposicions personals des del desconeixement.
8) Una altre hipòtesis seria aventurar que fos un edifici o fins i tot un camió distant situat sobre l’altiplà pero analitzant el google earth no sembla haver cap edifici notable en aquesta zona de la pampa d’interesecció elevada amb el punt azimutal del Aconcagua. És una àrea gairebé despoblada.
MIRANT DE CONCLOURE.
En conclusió, malgrat haver molts indicis favorables; més que a la contra; preferiria esperar i que es tornin a intentar fer fotografies de millor qualitat abans de validar o no tal rècord i que permetin així avaluar un resultat més inequívoc.
Horitzons llunyans 
Bones.
Fa uns dies vaig escriure un comentari, que no sé si ha arrivat.
Salutacions.