Un resum de les Mallorques aparegudes al llarg de l’any 2020.

Se’m fa difícil començar a parlar dels albiraments d’aquest any passat sense sentir el dolor de tots els altres factors que l’han envoltat. Un any ben difícil, on les circumstàncies s’han girat a la contra de tanta gent, o per no dir de tothom, amb diferent grau.

El Puig Major i el Penyal del Migdia ..A ple migdia.

Tanmateix en aquest blog parlo només d’horitzons i en concret en aquesta entrada de les visions de Mallorques, les quals han seguit apareixent, i amb una certa regularitat, tot i que una mica espaiada a la primavera i que en el decurs de l’article referiré.

GENER

La primera aparició de l’any va arrivar al poc d’encetar-se; tres dies després d’any nou, una aparició de capvespre quasi imperceptible (i reportada en aquest tweet) pero que ja donava a entendre que podria venir una altre al dia següent. Va resultar també tènue però va oferir uns miratges superiors notablement destacats, una mica “morgànics”. Personalment no la vaig atendre perquè m’havia desplaçat a una altre geografia a fer una fotografia que m’atreia voler fer del moment del periheli solar. La de l’illa va ser no obstant captada per X.Cabó des de Vallvidrera, així com també notificada des del O.Fabra.

Abans de tombar el canvi de quinzena, el 13 de gener una visió de nou molt lleu (grau 1 en una escala de qualitat del 1 al 10) sota una banda d’estratocúmuls en un contexte de càlmes en quant a vents i gradient isobàric.

La següent va ser el dia 18, també molt lleu, visionant-se tant al matí com al vespre gràcies a una notable subsidència i tot precedint la inminència de la famosa borrasca Gloria, la qual va causar grans desgavells de nivells catastròfics a nivell sobretot de la línia costanera i batent alguns rècords en quant a envergadura d’onades. Per al twitter, via youtube, vaig muntar i mostrar aquesta seqüència d’imatges satèl·lit on queda detallada l’aparició visual de l’illa en certs moments d’aproximació de la Glòria, la qual imprimia un cert dinamisme als fluxes d’aire del mecanisme precusor.

El dia 28 es va deixar veure mitjanament bé (millor que a la foto adjunta al meu tweet on comento, també podeu veure la feta des del O.Fabra) exceptuant les capes baixes més ocultes. A més es va prodigar repartida en hores,  tant a l’albada com sobretot al migdia , tant que fins i tot en varem fer vídeo i a la tarda també prou curiosa entre els 2 gratacels de Bcn i ja més cap al tard la vaig anar a retratar al Puig de Cadiretes (Tossa) .  Al llarg del dia va anar transitant un front fred pero de manera bastant oblicua i sense alterar gaire les capes baixes a la zona balear degut a que s’estava desfent –frontòlisi, una mica tècnicament parlant-. Meteorològicament queda il.lustrat en aquest altre tweet.

 Al dia següent (29), la silueta es va tornar a albirar, més aviat tènue i sobre un llit de boirines anticiclòniques  enmig d’una dorsal amb poc gradient isobàric pero prou com per mantenir el flux aponentat; copsada en aquesta ocasió per Jordi Porta des de Vilanova d’Escornalbou. La ratxa es va perllongar també al dia següent (30), en un valor 3 de qualitat (dins una escala entre 1 i 10); sols els cims eren visibles pero es van percebre tant en l’albada com a al vesprejar. I gairebé igual el consecutiu (dia 31) deixant-se veure també sols els cims, tènuement. https://twitter.com/finestresdaire/status/1223587680371511296.

FEBRER

La sèrie de dies consecutius va reseguir l’ 1 de Febrer, en aquesta ocasió si que força destacada a excepció de les cotes més baixetes. Tot plegat afavorida per efecte escenari i notable refracció atmosfèrica, la qual va desdoblar estèticament el sol en dues meitats.

Força bona també va ser la del dia següent, dins del mateix pròdig anticicló. Podeu veure també la reportada des del O.Fabra. . 

El dia següent, el sol al sortir va mostrar-se de nou amb un aspecte atòmic desdoblat per la refracció. I pel que fa a Mallorca, l’aparició per 7ºdia seguit va significar rècord de consecutivitat dels últims anys pel que fa a visions de l’illa en tal sentit. .

La ratxa va finalitzar quan va entrar el mestral, va augmentar la contaminació, va acabar el flux de subsidència i la termicitat associada.

La pausa en quant a Mallorques albirables va durar poc i la següent tongada va començar el 10 de Febrer sota la influència d’una nova dorsal en alçada de tipus atlàntica-meridional i per una altre banda la contrapressió negativa excercida per el super temporal Ciara el qual afectava a gran part d’Europa Occidental . La silueta també va deixar-se contemplar al vespre i el dia següent, tot i l’absència ja de la dorsal en alçada, l’illa també era ben visible a bon punt d’entrar un frontet fred en mode bastant oblicu, lo qual resultar en tals casos encara més favorable.

Fora de l’episodi, des del Mont Caro, va ser documentada el dia 26 de Febrer, pero no pas des de la ciutat, on la línia de visió quedava interceptada per aerosols marins significatius prou significatius derivats de l’empenta del vent. .  Si que es va fer visible des de Bcn un cop van remetre aquests factors al dia següent i alhora afegint-se un de positiu; l’efecte escenari propiciat per un front de la borrasca anomenada Jorge per l’Aemet. .

MARÇ

Al mes de març varem tenir un albirament lleu el dia 3 en haver passat el dia previ un front fred que havia netejat l’ambient devingut de la borrasca Myriam batejada per MeteoFrance. La transparència va ser força bona pero no pas el contrast amb els núvols distants, tant comuns en situacions fredes post-frontals.

També lleu pero de signe oposat en quant temperatures va resultar el cinquè dia del mes i  un parell de dies més tard (entre mig va passar un nou front fred) també es va deixar veure una mica de manera tènue amb vents lleus de xaloc . Va ser també reportada el vespre del dia següent per Jordi Porta amb poca claretat pero amb algunes deformacions per refracció. No puc confirmar si des de Barcelona va resultar també un xic visible.

I bé..  Tot seguit va començar un llarg període d’absències d’albiraments, com si Mallorca empatitzés també amb els confinaments de la gent per causa de la pandèmia i tampoc l’Illa volgués deixar-se veure. I no penseu que fos per falta de testimoniatges dons si bé es cert que quasi tothom estàvem confinats, des del O.Fabra es va seguir treballant i tenint possibilitats de copsar l’illa i aquesta no va aparèixer cap dia entre el 7M i el 28 d’Abril. Gràcies a la meteo en contra jo tampoc vaig tenir temptacions en aquest sentit d’escapar-me gaire, tot i que algun que altre cop si que ho vaig fer de nit i a soles (sense suposar cap risc de contagi), per anar a veure sortir el sol. Hom hauria esperat un increment de les aparicions de l’illa correlacionades amb els índexs tant baixos de contaminació atmosfèrica derivats del confinament primaveral a Bcn i arreu, pero com he citat, van ser els factors meteorològics els que no van ser prou bons. De fet mai havia succeït els últims anys un període així de llarg d’absències primaverals i com a tal es una anomalia pero també he de dir que igualment crec que entra perfectament dins de la variabilitat natural en tal sentit en una escala més llarga de temps.

Pel que fa a la correlació amb els contaminants atmosfèrics, malgrat l’anomalia primaveral, vaig aportar això després de fer-ne l’anàlisi pertinent: https://twitter.com/finestresdaire/status/1255283293202849792

ABRIL

La reaparició, el dia 28, va ser tènue, tot coincidint amb una ona de pressió atmosfèric (podeu veure aquí una imatge des del O.Fabra ) i tot en el context d’una situació caracteritzada per vents aponentats i fredor en alçada, amb fluxe allà també de ponent i confluència de línies de gradient del  geopotencial bàric.

Situació també aponentada i sobretot en alçada la d’un parell de dies després, amb una cua freda de front la qual va afavorir una nova visualització –tot i que lleu- el dia següent i així va acabar el mes d’Abril.

MAIG

Consecutiva a la aparició esmentada, el més de maig es va estrenar ben florit i esponerós a Collserola gràcies a les abundants plujes d’abril i es va estrenar amb una aparició de l’illa en l’albada relativament bona excepte les parts baixes, també en una situació aponentada i sota el jet stream de rigor en alçada. Es va veure una mica millor tot just després de sortir el sol que abans.  El dia posterior també un altre albirament en similar context meteorològic caracteritzat per fronts discorrent en serpentina la silueta també va definir-se millor tot just després de sortir el sol que abans.

 Fora ja de l’episodi, de tipus tènue va ser posteriorment un albirament el dia 7, en situació de pantà baromètric i lleu flux d’aire marítim agregalat. Personalment no la vaig saber preveure i se’m va escapar pero va ser enregistrada des del O.Fabra per l’A.Puertas.  També puc referir tres quarts del mateix la del dia 11,  coincident amb nivells especialment baixos de contaminants atmosfèrics a redós d’una borrasca amb frescor manifesta en alçada.   I així, colorín colorado, es van acabar les visions de Mallorca de la temporada 2019-2020.  Pero prosseguim el relat, dons aquest article va de tot el 2020.

JUNY, JULIOL, SETEMBRE.

Cap observació enregistrada o testimoniada en els dos primers mesos d’estiu pero a diferència dels anys precedents, si ja de nou el dia 1 de Setembre, sota una banda d’estratocúmuls, amb lleus fluxes de sud en superfície pero amb ambient relativament fresc per ser estiu i amb considerable gradient del geopotencial en alçada, tensat per dos centres europeus de baixa pressió, tot desviant a les nostres latituts un dels ramals dividits del jet-stream. . Reportada a Btv com a novetat estacional.

Una segona visió estiuenca pero quasi a tocar de la tardor, va succeir el dia 20 al migdia segons un altre observador perspicaç quan te la oportunitat de ser-hi; en Jordi Campos i del qual me’n en fio al respecte (no puc dir sempre d’alguns altres testimonis els quals, sense voler, si no tenen experiència, poden confondre l’illa amb núvols) . Segons va comentar, havien cúmuls al seu damunt pero l’illa era algo perceptible.

OCTUBRE

Si ve les setmanes centrals de primavera havien estat inusualement carents d’aparicions, l’Octubre en canvi va resultar un mes inusualment extremadament abundós, per bé que en la seva gran majoria van resultar aparicions visualment poc vistoses. El dia 1, tot i una petita petita baixa lleu en superfície, es va veure una mica, acompanyada d’un parheli en una altre banda del cel més propera al sol el qual em va fer perdre uns minuts gaudint-ne de la contemplació i se’m va fer tard tot seguit per retratar bé l’illa; tot i que com he dit, era lleu.

Albirament més bò (grau 6 en l’escala 1-10) va ser el del dia 3, després d’un front fred en un dia inusualment fresc per ser octubre. La caracterització meteo podríem dir (en resum) que estava caracteritzada per una notable vorticitat i intensitat de vents ciclònics, sobretot en cotes mitjes altes. Situacions val a dir no sempre proclius a albiraments –i per això a mí personalment se’m va escapar- pero força bones si la distribució bastant atzarosa dels núvols en tals ocasions, esdevé fortunable. Val a dir que la lleu asimetria en alçada de la part meridional de la borrasca centrada a la Mar del nord era també un aspecte a favor.

També similar en quant a factors meteorològics però menys nítida va ser la del dia 5 (és a dir molta fredor, notable gradient en el geopotencial, etc). La similitut fou no ja tant en superfície pero si en cotes mitjes i altes, convingudes per la mateixa depressió abans referida, després d’un nou front fred i també nou amb dos petits tàlvegs –bé, gairebé danas satèl·lits, de tipus fujiwara-.

Una nova consecutiva el dia 6 també tènue pero ja canviant pel que va fer a la situació atmosfèrica al anar entrant l’anticicló i aire càlid amb una cua de front respectiva. També va resultar el dia següent encara més tènue en context temperat i aponentat.

La distribució sinòptica de masses d’aire i centres de baixes i altes pressions també va afavorir una altre Mallorca el dia 12, de nou també tènue, vista des de Montserrat en aquest cas .

Una altre amb una mica de major qualitat visual i visible tot el rang d’altimetries va resultar la de l’albada següent, darrera una serpentina d’estratocúmuls, com solen donar-se en molts dies de tardor amb la mar encara prou calenta..

Super lleu també, al límit de ser inclosa aquí, la del dia 17 de la qual, per ser tant lleu no cal entrar penso, en referir detalls meteorològics si volem extendre’s molt massa. 

També lleu pero no tant, la del dia 19, amb flux de sud-est en superficie, es a dir, xaloc;  inusual circumstància pero tampoc pas molt rara. De fet m’he adonat que son situacions favorables les de xaloc si alhora es correlacionen amb altres paràmetres (seria una mica llarg d’explicar). En aquell moment no vaig sospitar prou bé la possibilitat al no analitzar prou filant prim i al saber en canvi de l’altissima humitat a les carenes i per tant se’m va escapar, pero no la del dia consecutiu es clar –escarmentat :- ))-  en similar circumstància d’afectació meteorològica. Podeu veure un altre tweet aquí on ho comento i il.lustro.   

La més bona de veritat de tot l’Octubre nogensmenys va esdevenir-se el dia 24 per la tarda. Al matí ja la vaig anar a veure (molt més fàcilment previsible que les de xaloc referides, al estar dins d’un patró molt més clàssic i que tinc més per la mà) tot havent transitat un front fred el dia precedent i prou bé. Això si, també sota una banda d’estratocúmuls els quals segons com podien fer la guitza i també era manifesta l’elevada humitat a les carenes, la qual era la generatriu dels núvols els quals encara donaven fe d’una molt lleu inestabilitat residual post post frontal  . Per la tarda la cosa pintava que seria millor i vaig esgafar contemplarla i enregistrar-la des del Castell de Burriac, i efectivament ja sense núvols i menys humitat relativa.

De cara a la següent aparició del mes, vaig esgafar el Montseny; en aquell cas abans de que arrivés un front fred el dia 28  ; situació amb component càlid, correlatiu amb la subsidència d’una petita dorsal a les cotes mitjes altes amb advecció càlida pertinent. La qualitat no obstant va ser normaleta pero tal com l’esperava (i igualment tenia ganes d’anar a veure sortir el sol des d’allà).  Al dia següent, més anticiclònica pero amb l’aire a 850 hpa un xic atemperat per el lleu pas d’una cua freda de front es va deixar veure així . El sol va sortir per una escletxa i en amagar-se de nou va facilitar que l’albirament es perllongués.

El Tibidabo mateix estava emboirat i havia abundància d’estratocúmuls propers.

NOVEMBRE

L’abundós octubre va contrastar en canvi amb un mes de novembre gairebé absent en quant a albirament si no arriva a ser per la manifestació de la silueta el dia 30, això si, de tipus lleu i solsament perceptibles els cims elevats. No la vaig preveure pero per sort la va reportar (com molt habitualment i també sistemàticament) l’Alfons Puertas del O.Fabra. Va resultar força lleu això si, en grau 2. Sinòpticament representava un cas molt infreqüent (i per això de fet se’m va escapar): Pantà baromètric al mar balear, amb l’anticicló allargat horitzontalment centrat sobre Europa central. Nogensmenys si que es cert que en alçada la cosa pintava millor pero no havia estat prou al cas.

DESEMBRE

Desembre i gener son habitualment els dos mesos que solen acumular més nombre de possibles observacions però no va ser fins el dia 13 que va aparèixer la primera tot i que tant difícilment perceptible a ull nú que després de dubtar una estona, he decidit que no la inclouré en el còmput numèric anual.

Tres dies després, en una situació amb vents de sud pero amb una serpentina frontal bastant estàtica sobre la península i subsidència destacable va reaparèixer amb qualitat diguem que regular i els cims més baixos ocults. Reportada per l’Alfons Puertas des de l’O.Fabra.

Finalment una bona tongada en la segona quinzena del mes. De primer una molt lleu de la qual sols vaig veure a més la punta del Puig Major des del Tibidabo, pero més ampliament visible resultava des de La Mola on va ser reportada per l’Albert .   Van passar uns pocs dies més fins que es va clarejar de nou molt lleu el dia de St.Esteve en una situació ben freda amb fluxes de tramuntana. Força més millor va mostrar-se en l’albada següent acompanyada per núvols baixos sobre les muntanyes balears i amb -2ºC al punt d’observació de Collserola. Va ser una situació típica dipolar entre dues borrasques.  I preciosa visualment encara més al capvespre, amb un celatge rogent tant encès que semblava bén bé una albada.

La tarda consecutiva, després del pas d’un front fred devingut d’una majestuosa borrasca al mig de França també es va deixar veure; personalment la vaig copsar quasi ja de nit des de un carrer de Barcelona, pero una estona abans Pedro Ramirez des de dalt la Basílica del Tibidabo la va reportar prou més bé

Tot continuant amb l’episodi de fred i en un cert increment del mateix, va sobrevenir per dia consecutiu un nou albirament el qual vaig anar a contemplar des de Montserrat i reapareixent també a la tarda, en ambs casos sota una tira de cúmuls. I per acabar, l’últim dia de l’any també des de Montserrat i amb temperatures fredes, l’illa va aparèixer sota un nou ramat d’estratocúmuls i es va despedir després de nou per la tarda de manera lleu distinguint-se només la part superior del PuigMajor. La situació va estar caracteritzada per una gran área depressionaria al mig d’Europa occidental amb dos petits tàlvegs a les capes mitjes altes i altes, lo qual quasi sempre sol resultar millor que un de sol.

I amb això hem acabat. En conjunt un total de 45 dies (+2 que opcionalment podrien incloure’s pero que finalment no he inclòs*) amb l’illa apareixent un moment o altre en aquest any 2020.  

De tots aquests 45 dies,  considero aparicions de relativa bona qualitat aquelles que, dins d’una escala númerica entre 1 i 10, formen part del grup amb valors >5.  Regulars les aparicions de l’illa que es poden encabir en valors de 4 i de 5.  Tènues o dolentes, les de qualitat <4 en l’escala numèrica.   En aquest sentit 12 dies (del total dels 45)  van resultar aparicions bones o varen arrivar a ser bones (dins de tal grup hi han dies en els quals en alguna part del dia van apareixer lleus, pero en una altre part varen arrivar a major qualitat),  regulars van arrivar ser 5 dies  i 28 dies no varen passar de tènues, es a dir, del grau 3 o inferior a 3. 

Pel que fa a la distribució entre albades, migdies i tardes o capvespres:

Mallorca va resultar visible al llarg de 37 albades (algunes de les quals a més es van perlongar una mica més durant alguna estona al matí).

En quant a les aparicions de vespres (algunes de les quals, la visió ja va començar al llarg de la tarda) varen ser 13.

Dins dels dos conjunts referits, van haver 7 dies en els quals, Mallorca va ser visible tant en les albades com als capvespres.

Pel que fa les percepcions als migdies, sols varen ser testimoniades 2 vegades, dels quals una d’elles va ser sols al migdia (sense que es registrés ni a l’albada ni al capvespre) i un altre va ser-ho també conjuntament en un dia que també es va veure tant al mati com al vespre i que està inclòs també en el grup dels 7 dies abans referits.

En quant a mesos de l’any.  Al gener varen ser 7 dies amb visions de l’illa, Febrer 6, Març 4, Abril 2 (inusualment escás), Maig 4, Juny+Juliol+Agost Zero, Setembre 2, Octubre 12 (inusualment abundós), Novembre 2 (escás), Desembre 7 dies.

EN CONCLUSIÓ:

Aquest any ha estat en quant als mesos de l’any, una mica anòmal en alguns aspectes (tot i que dins d’una normalitat dins d’un periode llarg d’anys de variabilitats esperables) en tant que com he comentat va haver una gran absència al llarg d’unes quantes setmanes d’abril i de març, en canvi un Octubre molt abundós i tot seguit un Novembre també escás.  Resta de mesos varen ser més normalets, més propers a la mitja estadística i en el conjunt de l’any la xifra total de dies amb l’illa visible ha resultat al cap i a la fi molt similar a la dels últims anys anteriors, lo qual també és curiós.

Anexes a referir:

(*)En relació a 2 no finalment incloses:  Una de elles va ser una Mallorca vista des del Mont Caro pero la qual no ens consta des d’altres parts de la geografía catalana. Des del Caro, a més, estem segurs que als mesos de Desembre i Gener sobretot pot haver-s’hi vist en més ocasions, igual que com succeix en altres mesos de l’any des de muntanyes del Pais Valencià, dons el sol des de allà apareix des de darrera mateix de l’illa. Pel que fa a l’altre que finalment no he inclòs, personalment la vaig observar des del Tibidabo el 13 de Desembre, però realment estava en un grau de perceptibilitat tant lleu que gairebé podría formar part del grup de les Mallorques de rang quasi inapreciables, les quals no contabilitzo com oficials en aquest any ni en els anteriors.  Si que he decidit incloure una Mallorca que va ser visible des de Vilanova d’Escornalbou sense tenir confirmació (ni tampoc negació) de si també es va veure des de Bcn; en tot cas des de Vilanova i a més en capvespre no es gracies a tenir el sol al darrera (com passa des del Massís dels Ports als matins) i es un indret de Catalunya amb tot el dret poder validar una observació com Bcn mateix. 

Algunes cosetes més a referir:  Bona part de les Mallorques vistes des de Collserola, resultaven visibles sols els cims principals i en alguns casos sols les carenes cimeres. En aquest sentit, estic gairebé segur que hi han unes quantes (poques) aparicions que no s’han arrivat a copsar des del Tibidabo pero si que s’hagin pogut arrivar a percebre des del Montseny per exemple, indret elevat des del qual la seva relació Alçada/Distancia envers l’illa, l’illa queda més sobresortida respecte a l’horitzó marí i permet que en casos d’inversió térmica quan el gruix de la boirina es prou ample com per no veure’s des de Bcn, pugui ser en alguns casos encara apte per ser albirable des del Turó de l’Home o els altres cims destacats del massís. Per falta d’observadors sistèmics des d’allà, no podem comptar en dades habituals des de tals llocs tot i que quan algú ha anat o jo mateix he anat i he observat la illa (quasi sempre però coincidint en que era també visible des de Collserola) la he inclòs en els computs.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s